dimarts, 19 de juliol de 2011

L'estiu del 36 (i resposta a un "anònim")



L'estiu del 36 va ser xardorós. El 18 de juliol, Shabbat, 'La Vanguardia' publicava una pàgina sencera que feia feliços els veïns de la vila de L'Escala. Es tractava d'un reportatge fotogràfic d'en Centelles que duia per títol 'La ciudad griega de Ampurias'. Al costat d'una de les imatges podia llegir-se una nota que deia "Mosaico romano representando el sacrificio de Ifigenia". Ifigènia, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra va morir sacrificada per purgar una falta del seu pare : haver mort un cérvol sagrat i vantar-se de ser el millor caçador.

'La Vanguardia' d'aquell dia també informava sobre un atemptat frustrat contra la vida del rei Eduard VIII d'Anglaterra, el monarca estúpid i nazi destituït passats uns mesos amb l'excusa d'un matrimoni inconvenient amb una nordamericana divorciada tan estúpida i nazi com ell. A la pàgina 4, informava sobre el Tour de França i sobre la inauguració d'un Dispensari pel President de la Genaralitat i el Doctor Corachán. Dos anuncis destacaven en aquella plana : el del Bálsamo bebé per alleugir les coïssors dels culets dels nadons i el de Crème Harem, il·lustrat amb la imatge d'una musulmana que només ensenyava els ulls i que prometia eliminar totes les impureses de la pell femenina amb aquell ungüent de l'Orient : arrugues, pigues, barbs, porus dilatats,...

A la portada, una fotografia a tota plana d'un individu envoltat de curiosos amb un lacònic text a peu de pàgina, "El ministro de la Gobernación, don Juan Moles, hablando con los periodistas acerca del momento actual, al salir del Consejo". 'La Vanguardia' sempre ha dominat la metàfora creativa i la gramàtica parda. "El momento actual" era un eufemisme per descriure un garbuix de notícies i rumors que tenien en comú un fet que s'havia anat covant en els ambients més reaccionaris : un cop d'estat contra la República. Feia tant de temps que corrien que gairebé tothom s'ho prenia a la lleugera, fins i tot amb sornegueria. Tot plegat acabaria com sempre, es deien, potser hi hauria un aixecament de quatre militarots africanistes que seria esclafat en un parell de dies i poca cosa més. Era estiu, feia calor i era temps de feina al camp i de vacances per a la mainada. Suades, orxata, mantecados, passejades al capvespre, la xerrada a les nits al portal, la lectura sota la parra, el volt amb la barca, el tomb amb bicicleta, el bany a mar, l'envelat, el primer clau de molts adolescents. L'esperança.

Tot va acabar el 19 de juliol, quan els nostres vells van saber que aquells militars no feien broma i que no estaven sols. El Vaticà, Hitler, els de sempre,... Aquell estiu de fa 75 anys es va estroncar, com les vides de tanta gent. No sabien que s'iniciava aquí, precisament, el pitjor malson de la història. Les democràcies occidentals van preferir abstenir-se d'intervenir, no fos cas que Hitler s'enfadés. Via lliure pel feixisme, per Stalin, el caos i la destrucció. Els mateixos francesos que van recloure en camps de concentració infectes i van tractar com a infrahumans els milers d'homes, dones i nens que fugien de la destrucció i la repressió ben aviat van adonar-se que deixar que la bèstia s'alimenti amb el futur dels altres no apaivaga el seu furor homicida. Tota Europa ho va saber.

No podem oblidar la misèria, la mesquinesa, la repressió, la ignorància, la superstició, la crueltat, l'estupidesa. No podem perdonar la derrota dels nostres avis ni la tristesa dels nostres pares. Mereixien un futur més esperançador, amb alegria, en llibertat, en democràcia. Una vida on tot no fos pecat on tot no estigués prohibit.

L'estiu del 36 el nostre poble encetava el camí d'una nova derrota i Ifigènia, ara segur, va ser sacrificada.

RESPOSTA A UN ANÒNIM

Anònim 2: què vol dir "dilo todo"? Hem escrit un post contingut per recordar una guerra civil brutal amb unes conseqüències gravíssimes. Una guerra que va ser el tret de sortida de la carnisseria més salvatge de la història.

"Dilo todo"? No som capaços de verbalitzar tot el dolor que ens produeix aquest fet. Ens ha costat contenir-nos i no deixar anar tot el que sentim com una vomitada. Tu segurament ets capaç de resumir-ho amb aquella simplicitat que es desprèn del dogmatisme.

"Nuestros viejos", senyor anònim no només són els nostres avis, saps? Són la immensa majoria d'aquella generació, inclosos els teus avis. O és que potser el que et passa és que no saps llegir? Potser no has entès la frase " Via lliure pel feixisme, per Stalin, el caos i la destrucció"?

Has llegit algun article nostre justificant o callant la tortura, qualsevol mena de purga, de "passejos" o de dictadures ja siguin de dretes com d'esquerres?

¿Tens alguna cosa en contra del desig que TOTA una generació, al marge de qui votessin o quines fossin les seves creences, mereixés "un futur més esperançador, amb alegria, en llibertat, en democràcia. Una vida on tot no fos pecat on tot no estigués prohibit"?

¿Creus que si les democràcies occidentals haguessin fet costat a la República per comptes de rentar-se les mans i cagar-se a les calces per no incomodar Hitler, la reraguarda descontrolada d'un i l'altre bàndol hagués campat impunement i que la URSS i els nazis s'haguessin medit aquí tranquil·lament?

¿No saps que la immensa majoria de la gent, a un costat o a l'altre del front, no desitjava ni la guerra ni el desorde ni un sistema totalitari fos feixista o fos comunista, que volien pau, progrés i democràcia per a ells i els seus fills?

¿No saps que tothom, a banda i banda del front, es va veure en la situació d'agafar un arma o de saber-se sentenciat a mort pensés el que pensés?

Esperem que ni tu ni nosaltres ens veiem mai davant d'una tria no volguda tan extrema, tan caïnita, tan embrutidora.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon article com sempre. Gràcies.

Anònim ha dit...

¡Brava elección! Entre un golpe de estado por la derecha y una revolución soviética por la izquierda. Nuestros viejos, como dices, jodidos, pero no sólo por el lado que dices: por el otro también. Dilo todo, majo, por favor.

Hasbarats ha dit...

Anònim 1. Moltes gràcies.

Anònim 2: què vol dir "dilo todo"? Hem escrit un post contingut per recordar una guerra civil brutal amb unes conseqüències gravíssimes. Una guerra que va ser el tret de sortida de la carnisseria més salvatge de la història.

"Dilo todo"? No som capaços de verbalitzar tot el dolor que ens produeix aquest fet. Ens ha costat contenir-nos i no deixar anar tot el que sentim com una vomitada. Tu segurament ets capaç de resumir-ho amb aquella simplicitat que es desprèn del dogmatisme.

"Nuestros viejos", senyor anònim no només són els nostres avis, saps? Són la immensa majoria d'aquella generació, inclosos els teus avis. O és que potser el que et passa és que no saps llegir? Potser no has entès la frase " Via lliure pel feixisme, per Stalin, el caos i la destrucció"?

Has llegit algun article nostre justificant o callant la tortura, qualsevol mena de purga, de "passejos" o de dictadures ja siguin de dretes com d'esquerres?

¿Tens alguna cosa en contra del desig que TOTA una generació, al marge de qui votessin o quines fossin les seves creences, mereixés "un futur més esperançador, amb alegria, en llibertat, en democràcia. Una vida on tot no fos pecat on tot no estigués prohibit"?

¿Creus que si les democràcies occidentals haguessin fet costat a la República per comptes de rentar-se les mans i cagar-se a les calces per no incomodar Hitler, la reraguarda descontrolada d'un i l'altre bàndol hagués campat impunement i que la URSS i els nazis s'haguessin medit aquí tranquil·lament?

¿No saps que la immensa majoria de la gent, a un costat o a l'altre del front, no desitjava ni la guerra ni el desorde ni un sistema totalitari fos feixista o fos comunista, que volien pau, progrés i democràcia per a ells i els seus fills?

¿No saps que tothom, a banda i banda del front, es va veure en la situació d'agafar un arma o de saber-se sentenciat a mort pensés el que pensés?

Esperem que ni tu ni nosaltres ens veiem mai davant d'una tria no volguda tan extrema, tan caïnita, tan embrutidora.

Anònima cansada ha dit...

Gràcies per escriure aquest blog. Respecte a la noticia:

"Mas recibe con honores de jefe de Estado a Mahmud Abbas".

Catalunya cada dia em fa més fàstic i mira que me l'estimo...

Anònim ha dit...

I UN GRAPAT D'OBRERS ES VAN QUEDAR AQUELLA NIT DE GUARDIA, A QUASI TOTES LES FABRICAS,AMB LA CONSIGNA DE FER BRAMAR LAS SIRENES EN EL MATEIX MOMENT QUE L'EJERCIT S'AIXAQUES CONTRA EL POPBLE...I VAN BRAMAR AMB UN ESGARRIP QUE VA DURAR ANYS I ANYS.
JUGANT AMB BARCELONA

Anònim ha dit...

Molt bé, Hasbarats!!

I bones vacances!

A.