divendres, 8 de juliol de 2011

Anna Balletbó : de la Casita Blanca a un hotel de luxe a Gaza per a membres d'ONGs i dirigents de Hamas


La hipocresia no té límits quan es tracta d'acusar Israel amb tota mena de mentides. Els propagandistes de la Flotilla a Gaza pretenen fer creure al món que la càrrega que transporten és imprescindible, 4.000 tones en total, quan pels passos fronterers Israel deixa passar 6.000 tones diàries. ¿I quina és aquesta càrrega tan vital de la Flotilla?

- milers de cartes "de solidaritat" escrites per nens i adolescents occidentals que han estat adoctrinats a les seves escoles i instituts  amb missatges falsos carregats d'odi contra Israel, cosa del tot il·legal i immoral.
- milers de quaderns i bolígrafs que els nens de Gaza ja tenen però que queda molt bé com a propaganda disfressada de solidaritat.
- material quirúrgic i medicaments. És cert que periòdicament a la Franja hi ha carestia d'equips quirúrgics i medicaments. Aquest fet -segons diverses fonts, incloses les de Hamas-, no és fruit de cap restricció fronterera imposada per Israel sinó de la desviació dels fons que legalment s'han de destinar a aquests conceptes per part del govern de l'Autoritat Nacional Palestina amb seu a Cisjordània que, sovint, distreu els diners reservats per a salut, majoritàriament provinents de donacions internacionals i de fons israelians, per invertir-los a Cisjordània. Amb això Fatah i l'ANP aconsegueixen quatre objectius sense despentinar-se : disposar arbitràriament d'unes inversions que no els pertoquen, fer clientelisme polític de cara a properes eleccions, maquillar la seva corrupció i, el més important, que sembli que la responsabilitat recaigui sobre Israel. D'altra banda, alguns metges dels Hospitals de Gaza són alhora propietaris d'establiments farmacèutics assortits de medicaments mitjançant el contraban o el tràfic d'influències. Sovint els pacients dels hospitals han d'enviar els seus familiars a comprar els medicaments que necessiten a la farmàcia de la cantonada que, casualment, és del metge que els atén. Aquí no s'hi val ni la solidaritat ni el patriotisme ni cap apel·lació a la justícia. Però tant se val : la culpa de tots els mals és i sempre serà d'Israel, el dolent de la pel·lícula per la gràcia d'Al·lah.
- el quart element vital que els membres de la Flotilla diuen transportar és material per a la construcció. Israel, amb bon criteri, es veu obligat a supervisar amb especial cura alguns materials rics en nitrats -especialment agrícoles i de la construcció- perquè són fàcilment reutilitzables per a la fabricació d'explosius. Això no suposa que hagi minvat el ritme de noves infraestructures a Gaza, ben al contrari. I la prova és aquest immens hotel de 5 estrelles de la cadena Movenpick i gestionat per ArcMed, grup hoteler de la senyora Anna Balletbò. Ens referim a l'Al Mashtal Gaza (no confondre amb el centre de tortura d'Al Mashtal gestionat per Hamas i denunciat per ONGs palestines).

El vídeo que els oferim és impagable. Mereix passar a la posteritat el dia que es crei un museu dedicat a la història universal del cinisme. En primer lloc, volent narrar les meravelloses consecucions del govern totalitari de Hamas es veu obligat a mostrar que Israel facilita la construcció i que no racciona l'aigua. En segon lloc, posa de manifest que les autoritats palestines -en aquest cas Hamas- actuen amb un classisme immisericorde servint-se de la seva població més castigada; mentre construeixen hotels i centres comercials de luxe recapten milions de dòlars explotant la misèria que ells mateixos propicien mitjançant l'apartheid, la desinversió i el boicot aplicats indecentment contra part de la seva pròpia població condemnada a viure en camps des de fa més de seixanta anys per mantenir un parc temàtic depriment per a excitar l'imaginari dels antisemites, dels progres i l'ultradreta occidentals, de les masses ignorats dels règims islamofeixistes, dels súbdits de les tiranies governades per partits panarabistes i de les escorrialles del catolicisme més ranci. "Passin i vegin, senyores i senyors, passin i vegin aquestes víctimes vivint entre la brutícia, amb els carrers sense asfaltar perquè vostès puguin maleir Israel i ells només puguin contemplar un futur d'ira, de ressentiment, de desesperança!" Quan els sicaris de Hamas llencin coets contra Israel ho faran des d'aquests camps, no des de l'hotel Al Mashtal de cinc estrelles. Així, quan Israel s'hi torni, per comptes de destruir un hotel de luxe deshabitat caurà una casa amb una família nombrosa dintre. Perfecte: més misèria, més dolor, més propaganda, més diners! Vagin passant per caixa.

Hi ha fragments d'aquest vídeo que farien riure si el cas no fos tan greu. No tenen pèrdua les primeres imatges de la reportera, Rosa Molló, una periodista que es fa dir progressista i feminista, narrant com si tal cosa l'alegria de banyar-se a la platja, mostrant-nos tot de criatures rient i ocultant els adults perquè no veiem com han de vestir les dones de Gaza a la platja. Afirma la reportera que les masses turístiques envairien Gaza per banyar-se en les seves aigües si no fos pel bloqueig, callant que Gaza té frontera amb Egipte i, sobretot, que al personal no li agrada gaire freqüentar platges amb vigilants de la moral i on les dones de la teva família han d'anar embolcallades com una mòmia.

Acte seguit, la reportera ens mostra l'hotel en qüestió, luxury total! I fa un publireportatge a càrrec de la televisió pública espanyola de l'hotel i de la seva gerent, una senyora socialista moooolt progresista, l'inefable Anna Balletbò, diputada pel PSC al parlament espanyol de 1979 a 2000, presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, prejubilada amb una generosa indemnització de TVE, lobbysta de pro i hotelera. L'establiment pel que és més coneguda és la Casita Blanca el meublé més antic i més kitsch de Barcelona, afectat des de fa dècades per un pla urbanístic i pel qual fa poc ha rebut una indemnització descomunal de les arques de l'anterior consistori barceloní governat pel seu partit, o sigui de les nostres butxaques. Concretament 7,4 milions d'euros (més de mil dos-cents trenta milions de pessetes).

Dóna gust comprovar com parlant la gent s'entén. Així, tenim a Hamas acceptant amb naturalitat a la propietària d'una històrica casa de cites on s'han perpetrat desenes de milers d'adulteris i a una socialista catalana, el súmmum de la solidaritat ben entesa, dirigint un hotel que el 90% de la població de Gaza no tindrà possibilitats ni d'olorar i on a les dones els està prohibit banyar-se a la piscina. ¿Els dirigents de Hamas hauran de pagar o podran gaudir de l'hotel a compte de la solidaritat internacional? Esperem que la senyora Balletbò també tingui bones relacions amb el grup integrista que va assassinar Vittorio Arrigoni perquè escampava vicis occidentals. Sempre els pot convidar a ocupar gratuïtament les seves habitacions i els seus luxosos salons per tal que el gran hotel en forma de barco no es vegi tan buit i desangelat. Perquè ¿quins clients potencials té aquest hotel, ara per ara?... Els activistes de casa bona, els solidaris de les ONGs que paguem amb els nostres impostos i els alts funcionaris d'organismes internacionals que també paguem amb els nostres impostos.

I és que al final els diners sempre surten dels contribuents. Solidaritat per decret, una pràctica molt estesa que els Indignats han oblidat, no pas la senyora Balletbò. Potser per això al vídeo s'afirma que es pren la direcció d'aquest hotel com "una aventura boja i com un acte més de cooperació". I és que de cooperar en sap una estona, especialment des de la Fundacio Internacional Olof Palme (FIOP), creada per ella l'any 1989 gràcies als seus contactes i a que és molt pesada, virtuts que amb el temps han anat augmentant. Segons consta al web de la FIOP, aquesta actua com a ONG, però no és ben bé això, perquè tal com hem apuntat la FIOP és una Fundació i, per tant, els seus comptes no són públics.

L'Anna Balletbò va aconseguir que els Patrons fundadors fossin gent amb poder o amb prestigi, com ara la vídua de Palme, l'aleshores president del govern espanyol Felipe González, el secretari general de l'ONU Pérez de Cuéllar, l'empresari català Duran Farell, el líder socialista Willi Brandt, etc. També va convèncer diverses personalitats perquè constessin com a Patrons honorífics : Boutros-Ghali, Nelson Mandela o Mayor Zaragoza, i sempre ha comptat amb la col·laboració de polítics en el poder i amb les més importants institucions polítiques catalanes i espanyoles. A més, la Fundació compta amb el suport d'un anomenat Grup de Confiança, figura d'allò més imaginativa i completament aliena a l'estructura legal de les fundacions. Pel que es desprèn del web de FIOP, aquest Grup de Confiança es dedica a fer de tant en tant unes conferències-esmorzar, una mena de xerrades informals entre amics i coneguts. Deuen ser molt interessants si tenim en compte que el Grup de Confiança està format, entre d'altres, per La Caixa, Fersa, Deloitte, Comsaemte i altres empreses altruistes, com Abertis, Ferrovial, Acciona, la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, ConsCat, Grupo Copisa, Isolux Corsan, Dragados-ACS Actividades de Construcción y Servicios, Fomento de Construcciones y Contratas; resumint, empreses de construcció especialitzades en adjudicació d'obra pública i conegudes pel seu sincer interès per Olof Palme tal com vostès mateixos podran comprovar entrant en cadascuna de les presentacions d'aquesta pàgina. És commovedor comprovar com aquestes grans empreses donen suport a la cooperació solidària i a la cultura, ja que la Fundació Palau de la Música compartia diversos sponsors amb la FIOP. És clar que potser el senyor Millet va tenir la gentilesa de presentar-los la senyora Balletbò o, potser, va ser a l'inrevés. Tants se val, l'amistat és el que compta com ho demostra el fet que Fèlix Millet formés part del Grup de Confiança i que la senyora Balletbò formés part del patronat de la Fundació Palau.

Aquest tema, però, disgusta a aquesta senyora tan solidària per dues raons. La primera , que lògicament se sent traïda per l'estafa milionària de Millet, tan desconsiderat amb els membres del patronat del Palau que confiaven que no calia repassar-li els comptes. La segona, que gent malpensada va començar a relacionar que la senyora Balletbò fos una de les personalitats que van sol·licitar la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona per Millet mentre era membre del Patronat del Palau després que l'Ajuntament fes una permuta irregular amb Millet per construir un hotel en terrenys que havien de ser públics. Això es va complicar una mica amb un malentès sense importància, quan un fill de la senyora Balletbò va optar a un concurs privat per construir l'hotel i va inscriure en el Registre Mercantil una empresa denominada HOTEL PALAU DE LA MUSICA S.L., discretament extingida passat un temps prudencial. Com poden comprendre aquesta mena de minúcies i petites insídies no val la pena investigar-les ni a la premsa ni, molt menys, a la fiscalia.

El cas és que Anna Balletbò ha participat en els territoris palestins en projectes educatius per convalidar els estudis de la Universitat Al-Aqsa a les universitats catalanes i en infraestructures que no sabem si paga la FIOP, l'Agencia Española de Cooperación Internacional o alguna empresa de la construcció solidària. Balletbò també ha participat en seminaris a Síria, amb motiu per exemple de la conferència "Prosperitat mitjançant l'Associació : Dones lí­ders a la Sí­ria Moderna, el Món Àrab i la Comunitat Internacional", que tant va aportar a la democràcia siriana. Ara el destí la premia amb la direcció d'aquest hotel que, tal com explica la reportera del vídeo, "sembla una cosa surreal en un món real, tant que a la piscina només s'hi podran banyar els homes, però... tothom ho veu com una conquesta". Els palestins i, sobretot, les palestines poden estar tranquils amb les conquestes que els aporta Anna Balletbò : un hotel on mai no podran entrar i una piscina on mai no podran banyar-se.

Per acabar, els proposem veure el següent vídeo mentre escolten aquest àudio amb unes declaracions d'Anna Balletbò l'endemà d'entrevistar-se amb Arafat. ¿En qualitat de què es va reunir amb Arafat, com a representant d'una Fundació que no coneix gairebé ningú, com a hotelera, com a mediadora o com a intermediària?


 




20 comentaris:

Anònim ha dit...

Brillant!

A.

Anònim ha dit...

Impecable!

A.

Anònim ha dit...

Un exemple més d'allò que es diu pijoprogressisme.Realment fa fàstic tota aquesta gentola!

Miraculosa Miró ha dit...

Ai, em pensava que havia comentat i ara no el veig! Doncs... deia que...

Ohhhhhhhh! Aquesta era l'entrada més esperada!!!!!!!!!
Passo a fer-ne això que n'hi diuen "màrqueting viral", que la notícia s'escampi i s'encomani com un virus arreuuuuu!!!!!!!!

Pere Barri ha dit...

Mentre que l'antisemitisme i l'anar contra l'Estat d'Israel doni vots haurem de seguir veient coses tan patetiques i indignants com aquesta.
L'article es impecable i realment ben exposat. Seguiu aixi!!

Anònim ha dit...

Superlatiu !

A.

Anònim ha dit...

JO TENIA ENTES,QUE LA FAMILIA BALLETBO ERA PROPIETARIA D'UN ALTRE "HOTEL DE CITAS",EL "RUTA DE FRANCIA",ALLA PER EL POBLE NOU,PERO NO "DE LA CASITA..."PERO PUC ESTAR EQUIVOCADA,LO CERT ES QUE EL "RUTA DE FRANCIA"VA SER UN LLOC RELATIVAMENT SEGUR PER ELS LLUITADORS ANTI-FRANQUISTES QUAN PINTAVAN BASTOS,I TAMBE PER ELS JUEUS QUE FUGIAN DE FRANÇA.(TESTIMONI ORAL FAMILIAR).
JUGANT AMB BARCELONA

Hasbarats ha dit...

Anònim, estàs una mica confòs. No sé quin testimoni oral familiar t'ha relatat tot això. La Balletbò a més de la Casita Blanca
té un altre meublé -o, com diuen els postmoderns, un love hotel- que es diu La França i que està al barri sec.

Això de que era un lloc relativament segur per als lluitadors antifranquistes m'ha fet riure força. La policia no entrava gairebé mai als meublés perquè es podia trobar algun capitoste en situació compromesa i perquè depenien dels militars (com els estancs). De tota manera queda molt bé explicar pel·lícules d'herois de la resistència per tapar les vergonyes pròpies. Qualsevol pot dir que la seva agüela tenia una bacallaneria a la Guineueta on hi amagava guerrillers del maquis.

Per cert, al web de la casita Blanca hi havia una frase increïble :
“La revolución tiene el “fossar de les moreres”, el arte tuvo y vuelve a tener al Liceu, el amor inconfesable, tiene la Casita Blanca…". I jo afegeixo, "i tu, Balletbò, no tens vergonya". Deu ser l'única ocasió en què aquesta botiflera ha citat els herois del Fossar. Que faci la mateixa brometa amb els palestins si té nassos!

Hasbarats ha dit...

Volia dir al poble sec, prop del Mercat de les Flors.

Octavi ha dit...

PLatges i piscines sense dones, sí senyor, visca l´islamisme radical, realment anar contra Israel deu donar molts vots.

Anònim ha dit...

Salut companys
http://www.enlacejudio.com/2011/07/04/la-indignacion-por-palestina-de-stephane-hessel/
Stéphane Hessel: “Actualmente mi principal indignación concierne a Palestina, la franja de Gaza, Cisjordania”.
JB

Anònim ha dit...

Per al JB:

http://www.millebabords.org/IMG/pdf/INDIGNEZ_VOUS.pdf

"Il faut absolument lire le rapport de Richard Goldstone"... Ara que el R.G. es va retractar, se li han acabat les fonts bibliogràfiques...

Hi ha una frase molt lletja: "Que des Juifs puissent perpétrer eux-mêmes des crimes de guerre, c'est insupportable. Hélas, l'histoire donne peux d'exemples de peuples qui tirent les leçons de leur propre histoire".

Em sembla que l'anònim de la Ruta de Francia està equivocat; si més no, pel que fa a la ubicació: al Poble Nou, hi ha l'Orxata del Tio Che i el Casino de l'Aliança, però cap meublé.

A.

Anònim ha dit...

AGRAIDA PER LA TEVA INFORMACIO,ES EVIDENT QUE JO DE HOTELS DEL AMOR NO ESTIC MASSA AL DIA.
GELEBRO HABERTA FER RIURE,FER RIURE ES UN DO EXTRAORDINARIA.
I COM HO SAPS QUE TINC UNA TIETA BACALLANERA?....
JUGAMT....

Lior ha dit...

Per si no s'havia retratat prou, aquesta frase de d'en Hessel que remarca A. l'incrusta, definitivament, al seu lloc.

Anònim de les majúscules; que ets comercial d'un òptica o què, BONICO?

Capità, després de la Balletbò (atesa la seva experiència, la podrien haver fet ministra d'estímuls sensorials en el seu moment), ja sabeu a qui passar per l'adressador...

Ah! I si mai necessito un meublé, ja sé a on he de demanar...

David ha dit...

Jo no sé com us ho feu per obtenir tota aquesta informació, Hasbarats. Sigui com sigui, un altre cas de la hipocresia dels progres d'aquest país. Aquesta Balletbò no és la dona que estava embarassada quan el 23-F? Si és ella, mira que en fa d'anys que volta per aquí, oi?

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest blog. Espero que no deixeu d'escriure com han fet altres blogs que per mi eren de referència, com cat-israel.org. Què en penseu de la següent noticia?

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/07/18/espana/1310987503.html

Anònim ha dit...

David, fins fa quatre dies la senyora Anna Balletbó feia de comentarista al programa de Telecirco, presentat pel senyor Jordi González, anomenat "La Noria". Recordo que un dels debats polítics tractava sobre la prohibició del vel i com la senyora María Antonia Iglesias li deia a la senyora Pilar Rahola básicament que no era demócrata ja que recolzava a Israel. De traca tot plegat.

Noctas ha dit...

Gran Hasbarats! Recollons, què bons que sou, què bé escriviu, sou la esperança d'aquest país!

Lior ha dit...

Anònim últim,
Tenint en compte els membres (moralment) flàcids que composen l'ONU, en podem esperar qualsevol cosa. Sobre què suposaria políticament aquesta acceptació de palestina a l'ONU, jo també espero l'opinió del Capità.
No cal dir que en Noctas te tota la raó.

Anònim ha dit...

http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-4136934,00.html
Que petit es el mon: L'hotel escollit pels terroristes de Hamas alliberats per ser hostatjats a cos de rei es el Gaza Al Mashtal: Al.leluia! Anna Balletbó ja té un munt d'hostes!