divendres, 28 de gener del 2011

SUPLANTACIÓ POLÍTICA

El que els explicarem avui és extremadament greu : la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), que l’any 2009 comptava amb un pressupost de 931 milions d’Euros, amb el temps ha passat a ser administrada per grups i persones d’ideologia radical i antisemita que en el decurs dels anys han repartit milers de milions amb criteris perfectament definits. Val la pena fixar-se no només en les quantitats repartides, els CONCEPTES són una declaració d’intencions que no permet cap marge al dubte. Veiem alguns exemples :

PUBLIC COMMITTEE AGAINST TORTURE IN ISRAEL. Lucha Contra la Tortura: acceso y asesoría jurídica para palestinos detenidos por Israel. Territorios Palestinos; Israel; 60.000,00 €

BREAKING THE SILENCE. Con su propios ojos: programa de sensibilización sobre la vulneración de Derechos Humanos de la población
palestina (II fase). Territorios Palestinos; 180.763,00 €
  
FORUM INTERNATIONAL POUR LA PAIX. Ampliación y restructuración del Gabinete de Prensa de la Autoridad Nacional Palestina. Proyecto para el desarrollo de TIC. Territorios Palestinos; 239.690,00 € (vid. l'article sobre aquest tema del web Sobre Israel opinamos todos).

AL MAQDESE FOR SOCIETY DEVELOPMENT. Mejora de la concienciación y/o defensa legal a nivel nacional e internacional de los Palestinos de Jerusalem Este, como intervención contra las violaciones cometidas por Israel. Territorios Palestinos; 210.049,00 €

ASOCIACIÓN EXTERIOR XXI ISRAEL Y PALESTINA. La educación como medio para la construcción de la paz. Israel; 293.440,00 €

PEACE NOW. Concienciar a la opinión publica israeli sobre la importancia de una Jerusalem compartida. Territorios Palestinos; Israel; 80.000,00 €

TREATMENT AND REHABILITATION CENTER FOR VICTIMS OF TORTURE. Fortalecimiento de la prestación de los servicios de tratamiento y rehabilitacion a las víctimas de la tortura y la violencia por motivos político que viven en los barrios afectados en Cisjordania. Territorios Palestinos; 182.487,00 €

HAMOKED: CENTER FOR THE DEFENCE OF THE INDIVIDUAL. Cuestionar la negación sistémica: Implementar derechos sociales y de residencia en Jerusalén Oriental Territorios Palestinos; 147.690,00 €

FUNDACION SOCIALISMO SIN FRONTERAS. Campos de trabajo para la reconstrucción de vivienda y la sensibilización sobre los DDHH en los Territorios Palestinos e Israel. Territorios Palestinos; 143.189,00 €

I esperin, que també hi ha subvencions preventives!, com AQUESTA :

OFICINA DE COORDINACIÓN DE ASUNTOS HUMANITARIOS (OCHA). Contribuir a la financiación del HERF (Fondo de Respuesta Humanitaria de Emergencia) para atender de manera rápida y flexible las emergencias imprevistas y/o necesidades humanitarias críticas que se produzcan en los Territorios Palestinos. 500.000,00 €

Evidentment, no trobaran subvencions ni denúncies ni programes per lluitar contra la tortura a cap dictadura de l’òrbita islàmica ni cap programa a favor de les llibertats a Cuba, a Corea del Nord, la Xina, etc. No, per l’AECID el GRAN MAL que amenaça el món i els drets humans és Israel. I després diuen que no són antisemites.

Tot això es manega en nom del Govern espanyol i de la ciutadania que, per més que li repugni, sufraga contra la seva voluntat aquests programes amb els seus impostos. Però la cosa no acaba aquí, els directius de l’AECID, amb l’excusa d’anar fluixos de plantilla, han anat incorporant personal teòricament “autònom” que de facto ocupen els llocs de treball, els despatxos, els sous, la potestat d’adjudicar les subvencions i la presa de decisions de caire clarament polític, SUPLANTANT les funcions que correspondrien a l’estat. Com que es tracta d’una Agència, té un grau d’autonomia immens i es regeix per l’auto-evaluació pel que fa a efectivitat, gestió, responsabilitat i transparència. Els resultats ja els poden veure!

Una de les ONGs acreditades amb més bona puntuació i dotació econòmica és Sodepaz, que l’any 2009 va ser agraciada amb 677.529,00 € [113 Milions de pessetes]. Aquesta ONG, com moltes altres, manipula el número de visites als seus webs per aconseguir o justificar les subvencions. Per exemple Sodepaz diu rebre uns 11 milions de visites a l’any a través de les seves diverses pàgines -sense comptar imatges-. No hi ha manera de comprovar-ho perquè no disposen de comptadors ni de cap Controlador estadístic verificable, però segons Webinformación  rep menys de 10 visites al dia. El grau de manipulació de Sodepaz és tan descomunal que ni tan sols fa públics els seus Comptes, tot i estar-hi obligada. A la seva Memòria corresponent a l’any 2008, a part de no incloure els Balanços, se’ls ha colat la frase “Poner algo aquí de título de la introducción”.

Ah, a propòsit de Sodepaz, recomanem al senyor Rafael Shutz, ambaixador d’Israel a Espanya, que fa uns mesos va lloar el comportament de la Comunitat Extremenya vers Israel que vegi aquest bonic  “documental” ‘Desmontando el apartheid sionista. Brigadas de turismo solidario en Palestina’, subvencionat per la Agencia Extremeña de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AEXCID). No hi ha un pam de net, senyor Ambaixador!


divendres, 21 de gener del 2011

ESPANYA FA LA GUERRA CONTRA ISRAEL AMB SUBVENCIONS

El govern espanyol practica una curiosa modalitat de guerra freda. Mentre diu defensar l’aliança de les civilitzacions manté una guerra bruta contra Israel a base de subvencions que en res contribueixen a l’apropament de les parts, el diàleg i l’ajut real a la població palestina. Pel contrari, mitjançant l’ajut indiscriminat a organismes palestins opacs i fent servir com escut ONGs manifestament antiisraelianes generosament subvencionades du a terme una política de confrontació i d’injerència que consideraria del tot intolerable si el cas fos invers.

L’arma meravellosa (Wunderwaffe) del govern espanyol és la combinació de propaganda i diners manllevats a tots els contribuents i la covardia que suposa el doble joc que practica. De cara a la comunitat internacional figura que Espanya és responsable i solidària; la guerra bruta, però, no la fa com a Estat, l’hi fan els altres : els mitjans de comunicació estatals o subvencionats  i una densa xarxa d’organitzacions, associacions, plataformes, col·lectius, etc.

Amb motiu d’un spot de les autoritats de Gaza cridant al boycott contra els productes israelians que comptava amb el patrocini de l’ONG ACSUR-Las Segovias i de l ‘AECID, el govern espanyol va desmentir qualsevol participació. També la va desmentir ACSUR i l’espot ha desaparegut misteriosament del mapa. ¿Potser els col·laboradors de Hamas es van extralimitar posant  el nom dels qui van sufragar l’anunci sense consultar-ho?

Fem una breu repassada de com es dilapida el diner públic i com es contribueix a eternitzar un conflicte posant pals a les rodes a un estat democràtic al qual se li nega el dret a existir i a defensar-se. Examinem les pràctiques de l’AECID, que es defineix així :"La Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), es una Entidad de Derecho Público adscrita al Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación a través de la Secretaría de Estado de Cooperación Internacional (SECI). Es, como establece la Ley 23/1998, de 7 de julio, de Cooperación Internacional para el Desarrollo, el órgano de gestión de la política española de cooperación internacional para el desarrollo, y su objeto, según el Estatuto de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, es el fomento, la gestión y la ejecución de las políticas públicas de cooperación internacional para el desarrollo, dirigidas a la lucha contra la pobreza y la consecución de un desarrollo humano sostenible en los países en desarrollo, particularmente los recogidos en el Plan Director en vigor cada cuatro años.La lucha contra la pobreza es el objetivo final de la política española de cooperación internacional para el desarrollo. Esta, es parte de la acción exterior del Estado y está basada en una concepción interdependiente y solidaria de la sociedad internacional".

¿I com compleix tan nobles objectius? Doncs, per exemple repartint recursos públics així :

ACSUR-Las Segovias :  4.688.595,81 € l’any 2009 [780 Milions de pessetes]. Aquesta és l’ONG de l’anunci de Hamas demanant el boicot a Israel. Apareix com a beneficiària d’una subvenció de la Generalitat de 23.514 € pel projecte "Diagnòstic per a la conscienciació de la joventut Palestina i Catalana sobre l'impacte del Mur -Part II" per inculcar als nens odi cap a Israel. L’octubre de 2005 va participar en la crida per sabotejar una conferència de Shlomo Ben-Ami a València que va acabar en agressió física contra el conferenciant. 

ENTREPUEBLOS (a Catalunya ENTREPOBLES) : 600.339,00 € l’any 2009 [100 Milions de pessetes]. Aquesta ONG també va participar en la crida contra Ben-Ami. Aquí tenen l’enunciat d’una de les seves conferències :

Dissabte, 17 de febrer
10.00 -L'Apartheid a Palestina i el paper de la comunitat internacional.
Coordina: Xarxa Catalana d’Enllaç amb Palestina.
Joan Roure, sots-director de la secció internacional de TV3, especialitzat en el PròximOrient des de l’any 1982.
Fathy Khdirat, representant de "Stop the Wall" (Palestina).

SODEPAZ (Solidaridad Para El Desarrollo y la Paz. També SODEPAU) : 677.529,00 0,29 € l’any 2009 [113 Milions de pessetes]. Aquesta ONG també va participar en la crida contra Ben-Ami. Patrocina amb els diners dels contribuents el Tribunal Russell sobre Palestina Comparteix seu social amb la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i amb la plataforma antisemita Aturem la Guerra, dirigida per un antic terrorista que es va destacar pel boycott a Noa i l’assatjament a la llibreria Sefarad de Girona; SODEPAU està dirigida per Josep M Navarro Cantero, coordinador del Servei de Mediació Intercultural Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona i primer signant d'un intent de querella que no va prosperar contra Pilar Rahola per quatre articles a La Vanguardia en què la periodista defensava el dret d'Israel a existir. Aquesta ONG és una de les més subvencionades per les administracions socialistes de Catalunya.

ASOCIACION CULTURAL E DE COOPERACION INTERNACIONAL PALLASOS EN REBELDIA -FestiClown. Palestina, Territorios Palestinos:  116.700,00 € l’any 2009 [19,5 Milions de pessetes]. Muntatge antijueu d’ Iván Pardo impostor que es fa passar per pallasso i que s’autodefineix com “la creme de la creme del terrorismo lúdico”. Aquest individu, que afirma que la llengua hebrea és una herramienta de terror, fa uns mesos va ser expulsat d’Israel i no va poder passar de l’aeroport Ben Gurion, que ell anomena “Abel Gurion”, en una clara mostra dels seus coneixements sobre el conflicte que tan bé domina.

Asociacion Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría : 212.700,00 € l’any 2009. Aquesta és l’ONG-xiringuito de Manuel Tapial, el rei de la Mecca-cola a Espanya que va participar en la Flotilla que volia entrar a Gaza per la força. Tapial viatjava en el Mavi Marmara, el vaixell ple de jihadistes que cantaven “mort a Israel”. Aquesta subvenció de més de 35 Milions de les antigues pessetes atorgada pel govern espanyol a una Associació minúscula d’indocumentats, ¿en qualitat de què es va concedir? ¿Per la cara a un marginal impresentable o com a peatge per una operació de gran abast contra Israel orquestrada pel govern turc? -l’altre gran defensor de l’aliança de civilitzacions-.

El govern espanyol no és innocent. Demostrarem amb més entrades la seva implicació amb moviments i interessos antisemites i la seva immoral responsabilitat en l'assatjament contra Israel.

diumenge, 16 de gener del 2011

QUI ÉS L'ASSASSÍ?

Alguns webs amics estan denunciant la darrera manifestació de censura i de judeofòbia perpetrada, en aquesta ocasió, per TVE, que ha eliminat del seu arxiu de vídeos el programa ‘Españoles en en el Mundo’ dedicat a Jerusalem perquè, excepcionalment, ens mostrava la capital d’Israel com una ciutat on, malgrat tots els problemes, la gent és normal, viu, conviu, es barreja i prova de ser feliç. Això, per als activistes de l’agitprop antisemita, és intolerable i han muntat una campanya de les seves, és a dir, ultraminoritària però cridanera, titllant el programa de “sionista”. Fins ara no havien protestat pel tractament benigne d’aquest programa amb els règims de Líbia o dels Emirats Àrabs… Les cartes de protesta, unes 170, representen el 0,0004% de la població de l’estat. Davant una acusació tan monstruosa i una protesta tan massiva les autoritats de la televisió pública d’Espanya s’han cagat camal avall i han optat per amagar la prova del delicte de no demonitzar Israel amb els nostres imposts, com és el seu costum.

Els darrers dies l’estimat Moré, ens ha informat d’aquest i d’altres escàndols, com ara la realitat de la vida quotidiana a Gaza, tan allunyada de les acusacions dels activistes propalestins contra Israel, o la campanya de Hamas demanant un boicot als productes israelians subvencionada pel govern d’Espanya. Curiosament el vídeo que il·lustrava aquesta entrada també ha estat suprimit per les pressions del govern espanyol, que tant s’assembla al règim franquista a l’hora de simular burdament la seva “neutralitat” pel que fa a quedar bé internacionalment amb els jueus. Als anys ’40 figurava que no donaven suport a Hitler i ara figura que no donen suport  a l’islamofeixisme.

Però abans de continuar els demanem per favor, els preguem, que vegin aquest breu i amè vídeo que il·lustra en un minut i mig el que nosaltres necessitaríem explicar amb milers de paraules. SINOPSI : Qui és l’assassí?


Sincerament, ens sembla un dels vídeos més genials i més oportuns que hem vist mai per il·lustrar la manipulació dels mitjans contra Israel. En primer lloc, hem d’aclarir que les petúnies normalment es planten abans del mes de maig. Per tant, l’Inspector basa en un error la seva deducció de culpabilitat i la seva aparent seguretat s’imposa d’una manera natural a l’audiència. ¿Quants de vostès l’han qüestionat o han volgut comprovar si el que afirmava era cert? El vídeo ens mostra les dues cares del muntatge : el que ens permeten veure -absolutament manipulat-, i com es cuinen les notícies. Els confessem que, malgrat les nostres trajectòries personals i professionals, la visió de la segona part ens va commocionar. En un primer visionat no vam ser conscients de cap  de les 21 manipulacions, i mirin que són gruixudes! Mentre ens concentrem en el que volen que ens empassem, un equip que no veiem no para de manipular-ho absolutament tot, des del decorat (genial el canvi de l’os per l’armadura) fins la indumentària de l’Inspector, el cos del delicte, l’arma del delicte i, finalment, l’argument de l’acusació. Aquest vídeo és una joia!

Et dius que no t’ho pots creure, que un exercici de trilerisme tan descomunal canta com una calàndria i resulta que cola, que tu t’ho has empassat i que si no t’haguessin mostrat les tripes de la impostura hauries donat per bona la seqüència, el decorat, els personatges, la víctima, el culpable i l’explicació.

Els mitjans ensenyen el que els interessa i allò va a missa. Encara ningú no ha demanat explicacions a cap mitjà de comunicació per acusar Israel de bombardejar indiscriminadament la població civil de Gaza a primers de l’any 2009 quan hi ha dades exposades fins i tot per Hamas que ho desmenteixen : ¿com s’explica si no el percentatge que Hamas va facilitar sobre víctimes civils on afirmava que el percentatge de dones que van morir era de l’11%? Si la població femenina de Gaza és el 49% i els bombardejos van ser “indiscriminats”, el percentatge de dones mortes hauria de mantenir una correspondència. Una desproporció tan descarada demostra que els atacs van ser selectius i adreçats contra nuclis armats composats únicament i exclusivament per homes.

Però els corifeus de Hamas s’ho callen i fan veure que no saben fer ni el compte de la vella. I són els mateixos que s’escandalitzen perquè TVE hagi mostrat un Israel normal poblat per gent normal. Volem esmentar els dos principals protagonistes d’aquest nou pogrom mediàtic : el diari ‘Público’ i Alberto Arce.

El diari Público és PROPIETAT DE L’EMPRESARI Jaume Roures, senyoret que es proclama trotskista i que no suporta que li diguin que és empresari, quan la realitat és que a més de ser empresari és una sangonera que viu en gran mesura dels impostos dels catalans i que va construir el seu holding arrambant amb els drets d’emissió dels espais esportius de la televisió pública de Catalunya quan era l’encarregat de protegir-los mentre tots els catalans li pagàvem el sou. Aquest individu tan progre que no perd ocasió per donar lliçons de moral a Israel i a qui sigui ha permès que es publiqui un article sobre el reportatge de TVE en el diari de la seva propietat vergonyós per diverses raons: perquè es basa en la mentida, perquè pressiona una televisió pública sent propietari d’una televisió privada que li fa la competència, perquè a l’esmentat article s’afirma que el corresponsal del diari a Israel - Eugenio García Gascón- un manipulador anti-israelià descarat és “reconocido como gran experto en Oriente Próximo por sus colegas”, perquè permet que una proporció esgarriofiosa de lectors patològicament antisemites vomitin tota mena de libels sense cap ponderació, perquè limita les rèpliques dels lectors amb requisits d’inscripció, perquè TOTES les rèpliques que defensen el contingut del reportatge de TVE o Israel són puntuats negativament i castigats amb l’ocultació i amb un cos de lletra manifestament més petit que els missatges antisemites… I perquè Jordi Roures té interessos econòmics directes i escandalosos amb TVE a través de Mediapro i aquest afer és un instrument de pressió per mantenir i augmentar els seus privilegis.

Sobre Alberto Arce direm poca cosa perquè ens agrada la vida, dormir tranquils i menjar i pair bé sense haver de menester potingues tranquil·litzants ni antiàcids. Esperem que la nova realitat política de Catalunya talli de socarrel les subvencions públiques a la munió d’ONGs antisemites que nodreixen personatges tan manipuladors, i recomanem als nostres lectors que donin un cop d’ull a aquest article que va publicar-li ‘La Vanguardia’ el darrer mes d’agost i on el mateix Arce que va empudegar la Diada de l’any 2009 boicotejant Noa descriu un campament de refugiats afganesos (o no) retratant-los com a grup interessat, ignorant, fonamentalista, perillós, injust, maltractador de dones i nens, aprofitat de l’ajut internacional,… Un article que explica indirectament la realitat i els interessos més sòrdids que s’amaguen al darrere de molts campaments palestins habitats per immigrants d’altres zones amb propòsits gens contemporitzadors, dirigits per personatges tèrbols incapaços de defensar de veritat la dignitat i el futur dels seus pobladors. És curiós que Arce detecti aquesta impostura i aquesta misèria humana a l’Afganistan i no ho faci als territoris palestins. Quina és la diferència? Que d’una banda ataca Israel i de l’altra defensa unes autoritats afganeses deslliurades en un futur proper del paraigua occidental; un Afganistan “lliure” governat per qui sigui -inclosos els talibans- on qualsevol matança restarà impune.

Segurament aquests activistes de la veritat absoluta no es van manifestar quan TVE va passar un curt reportatge moooolt currat, eh! Es tractava d’una primícia mundial fruit de les habilitats indescriptibles de l’“Equipo de investigación de TVE”. La narració comença amb un hilarant “Nos disponemos a entrar en el centro de inteligencia del Mossad, el servicio de espionaje israelí considerado uno de los mejores del mundo. Es un lugar inaccesible, ninguna cámara había entrado antes”. Evidentment es tractava del Centre d’informació del terrorisme i la intel·ligència, un establiment obert al públic. El ridícul va ser còsmic i la direcció de TVE va haver de donar explicacions però, sortosament, no ha enretirat el vídeo del seu arxiu públic. Val la pena veure’l per riure una estona. Només falta la música de La pantera rosa i alguna imatge de El Túnel de la bruixa de les atraccions del Tibidabo. La pregunta és ¿la reportera va mentir conscientment o bé és tan idiota que es pensava que allò era realment la central del Mossad? Sigui quina sigui la resposta, el resultat és el mateix : una població desinformada, manipulada i judeofòbica.

Aquí tenen la perla:




dilluns, 10 de gener del 2011

EL DIA QUE UNA COLLA DE MUSULMANS VA CAGAR A L’ALTAR MAJOR DE LA CATEDRAL DE BARCELONA

L’any 2011 no ha començat bé per als cristians. No només per als coptes d’Egipte, per a tots els cristians. De fet, ha començat malament per a tothom que no sigui musulmà. El dia 1, passats uns minuts de les dotze de la nit un cotxe bomba va esclatar davant un temple copte d’Alexandria matant vint-i-una persones i ferint-ne més de setanta. L’endemà el Papa de Roma denunciava el fet amb la boca petita afirmant que els cristians estan sent perseguits, però no deia per qui.

És ben curiós que una església que durant segles ha calumniat els jueus acusant-los de deïcidi, que ha farcit el seu santoral amb creients martiritzats per l’antiga Roma, que ha condemnat per anticristianes les reformes d’altres esglésies cristianes, l’astronomia, l’anatomia, el segle de les llums, la maçoneria, el liberalisme, el comunisme, la recerca genètica i, fins i tot, el subtext que es desprèn dels llibres de Harry Potter i el suposat missatge satànic de la lletra de l’Aserejé no digui exactament qui està perseguint i assassinant cristians. Curiós que sigui precisament ara, quan tothom ho sap, quan les imatges ho mostren fins al racó més remot de la terra, que no denunciï exactament qui són aquests perseguidors. ¿Per què el Papa de Roma no diu clarament que l’islam està foragitant els cristians dels països majoritàriament musulmans?, que els està marginant, empobrint, terroritzant, assassinant ; que les minories cristianes ja siguin romanes com coptes, caldees, etc fugen dels seus països d’orígen on les seves comunitats existien abans del naixement de l’islam, deixant-ho tot, renunciant als seus bens i els seus drets? No ho denuncia per por, i aquest gest només té una lectura per als fonamentalistes musulmans : una victòria més, un pas menys per assolir el terror.

Potser al Papa de Roma li fa basarda parlar clar perquè fer-ho suposaria reconèixer que l’església de Roma va callar quan els expulsats dels països musulmans eren jueus i que el suposat argument -la creació de l’estat d’Israel- era una burda excusa. I ara què, Papa? I ara què, exquisits manipuladors que us heu fet tips de proclamar el respecte de l’islam vers “les altres religions del Llibre”? On ens fiquem el romanço de les tres cultures, aquell camelo de pau i tolerància poblat de fonts cristallines, tuls sensuals i fragàncies de gessamí?

El cert és que no hi ha ni un sol país amb majoria musulmana que sigui democràtic. Egipte, per exemple, és una satrapia amb eleccions manipulades que va expulsar els jueus i ha permès la marginació i la persecució de la seva població cristiana. Ara el seu president parla de germanor entre coptes i musulmans amb un cinisme monumental mentre nega que l’atemptat d’Alexandria fos amb cotxe bomba i abona la delirant teoria del terrorista individual amb 50 quilos d’explossius i metralla!! “Res, un sonat que es va immolar!”. Mentrestant l’imam més prestigiós d’Egipte parla de complots estrangers… sense precisar detalls. Ui, ui! Normalment els complots estrangers no s’identifiquen amb l’islam sinó amb Israel ; el darrer va ser el dels taurons menja-turistes ensinistrats pel Mossad. Els sentits del ridícul i de la decència són les primeres virtuts a desaparèixer en una societat amoral i feudal.

Sentint-ho molt per la bona gent que professa la fe musulmana -que n’hi ha, segur-, actualment l’islam s’expandeix i s’imposa eliminant les minories, penetrant a occident com una ideologia totalitària i sembrant el terror als seus territoris per instaurar sempre la seva manifestació més brutal. Persegueix, expulsa o sotmet jueus, cristians, budistes, hinduistes,... Lamina els principis democràtics de les societats d’acollida amb totes les estratagemes disponibles : la necessitat migratòria i econòmica, el respecte a les minories (a la seva minoria), el dret a la reunificació familiar, al culte religiós,...; se serveix de grups -de vegades de gent ingènua i benintencionada, sovint d’individus radicals i ressentits o, directament, de sicaris- per anar guanyant terreny i imposar en pocs anys coses tan impensables com els burkes, carregant-se segles de lluites pel respecte a les dones sense que les feministes ni els progres oficials piulin.

¿Sabien que a la Gran Bretanya fins i tot els gossos pigall tenen prohibit pujar a un bus si hi ha un passatger o un conductor musulmà? Doncs sí, i per això els imams extremistes tenen tant d’interès a inculcar als seus fidels que es signifiquin com a musulmans amb la seva indumentària. Si hi ha una gel·laba o un vel dins l’autobús queda clar que el cec haurà d’esperar que en passi un altre “només amb infidels”. I és que a Mahoma no li agradaven els gossos, o sigui que si en tens un et fots. ¡Això no és res comparat amb el fet que el mateix Mahoma somniés que havia ascendit al cel en una euga alada des del puig del Temple de Jerusalem! Resultat : Jerusalem és musulmana a matar i els jueus allà són uns estranys.

El següent capítol és Al Andalus, una taca de sang i d’intolerància que arriba fins a Narbona. Rieu, rieu, ànimes multiculturals!


L’any 2001 més de 1.000 immigrants sense papers van tancar-se durant més d’un mes i mig a les esglésies de Santa Maria del Pi i de Sant Agustí de Barcelona. Els ocupants eren majoritàriament procedents de països musulmans. Els sindicats i els partits que aleshores eren a l’oposició (PSC-PSOE, Iniciativa-Verds, Izquierda Unida) van donar suport incondicional a la tancada i van recollir més de 60.000 signatures favorables a la regularització dels immigrants irregulars. En aquella gran gesta hi va tenir un paper destacat una organització sense la més mínima representativitat social i política, la Plataforma Papeles para Todos (passat el temps es va dir “para Todos y Todas”), capitanejada per una tal Norma Falconi, una equatoriana membre d’un sindicat de funcionaris del seu país afincada a Catalunya des de fa més de vint anys que en sa punyetera vida ha plantat cara als imams feudals i misògins ni, per descomptat, ha mostrat el més mínim interès per Catalunya. Aquella moguda va acabar amb la regularització arbitrària de desenes de milers d’immigrants sense papers i la reunificació familiar indiscriminada d’ascendents, cònjuges i fills a les braves, sense cap immersió cultural, sense cotitzacions a la hisenda i a la seguretat social ni cap exigència de reconeixement de la democràcia. Ens consta el cas d’una noia brasilenya ingressada il·legalment al nostre país i l’aportació de la qual era l’exercici de la prostitució, que va aconseguir papers i el reagrupament de 80 familiars!! Gràcies, senyors i senyores progres pels imams salafistes, els burkes, les noies de les carreteres i la meravellosa redistribució dels nostres impostos!

El dissabte 5 juny de 2004, governant aleshores el primer Tripartit a Catalunya i Zapatero a Madrid, als sense papers se’ls va acudir muntar un altre tancada. Els donava suport l’ “Asamblea por la regularización sin condiciones” -antiga 'Papeles para Todos'-. Exigien que s’iniciés un procés de regularització extraordinari de tots els immigrants sense papers de tota Espanya!! -per demanar que no quedi-. El govern progre de la Generalitat i el delegat del govern espanyol a Catalunya no estaven disposats a suportar una tancada similar a la que ells mateixos havien propiciat tres anys enrere i van fer entrar els Geos a la Catedral de Barcelona a les 5 de la matinada. Algunes ONGs mega-subvencionades pel govern tripartit van protestar adduint que els temples són sagrats (sí, contradiccions dels revolucionaris de saló!) però van callar alguns petits detalls, com per exemple que prop de mil immigrants irregulars van entrar a sac a la Catedral sense demanar permís ni avisar prèviament, que van interrompre un ofici religiós -que va va ser suspès en sec- i que, malgrat les improvisades facilitats brindades pel sacerdot de torn respecte l’allotjament i les necessitats fisiològiques dels invasors, molts d’ells no es van molestar a sortir del temple a l’hora d’evacuar i van orinar i defecar a l’altar major de la Catedral. I ja està! Silenci i bon profit, senyors.

¿Algú s’imagina què passaria en un país musulmà si un grapat de cristians o d’hinduistes envaïssin una mesquita i s’hi caguessin? El més probable és que tots els ocupants fossin executats in situ o un cop traslladats a la comissaria o el descampat decidit per l’autoritat, prescindint de qui s’havia comportat amb respecte i qui s’havia extralimitat. Posteriorment hi hauria un bany de sang «espontani» consistent en aldarulls i matances de la minoria religiosa que s’havia significat en la profanació i, de passada, d’altres minories i de tots els estrangers o «infidels» incòmodes per qualsevol raó, per exemple els qui t’han posat traves per casar-te amb la seva filla, els que t’han fiat una quantitat important o aquell cabrit que es va casar amb la noia que t’agradava. Finalment, el cas seria utilitzat en diversos països per dur a terme una matança de tipus religiós i ètnic i els botxins no s’estarien de recordar-li al món durant anys l’oprobi sofert amb qualsevol excusa.

Així estan les coses. Els uns muntant matances durant anys per una caricatura emparada per la llibertat d’expressió i els altres callant i entomant el que sigui, inclòs que se’ls caguin a una catedral. Per cert, ¿alguna organització o coordinadora islàmica del país ha denunciat els atemptats i les matances contra els cristians a l’Irak, Egipte, Nigèria, Pakistan, etc? No, ni una. Mutis general també de les ONGs megahumanitàries -només amb mitja humanitat- que viuen dels nostres impostos. Esperem que el fet que el President de la Generalitat, Artur Mas, hagi decidit administrar personalment les subvencions a les ONGs obtingui ben aviat els resultats d’honradesa, adequació i eficiència que el nostre país reclama, necessita i mereix.

Ens hi va la pell. Dues petites mostres, a tall d’exemple : en els diferents congressos de les minories musulmanes d’Europa s’estan imposant els corrents més dogmàtics, especialment el salafista. Els seus « savis » ja han començat a fer córrer una idea gens innocent que suplanta els dos grans eixos del passat europeu : el greco-romà i el judeo-cristià. Estan pressionant per vendre’ns que Europa és fruit de l’herència islamo-cristiana (sic). No dubtem que trobaran portaveus i sicaris disposats a transmetre una càrrega de profunditat tan letal; de  fet, la nostra televisió pública fa anys que s’ha avançat a la consigna. Mantenir la nomenklatura dels Serveis Informatius seria un suïcidi.

L’altre exemple és el cas del nen d’Andalusia que va demanar-li al seu professor, davant dels seus companys de curs, que no parlés més de pernils i de porcs a classe perquè això l’ofenia com a musulmà. I és que els menús escolars fa anys que han estat radicalment modificats no només perquè els nens i nenes musulmals arribats en massa i sovint irregularment no s’haguessin de veure obligats a menjar porc -la qual cosa ens sembla correcta i necessària- sinó perquè no se sentissin ofesos veient com la majoria de nens en menjaven. També els ofenen les creus de les escoles religioses, els pessebres, els arbres de Nadal, els Papàs Noel, els Reis de l’Orient i, per descomptat, les estrelles de David, les menoràs, la immensa majoria de les obres d’art de l’edat mitjana i el renaixement, el jabugo, els gossos, el topless, la Quina San Clemente i vés a saber si la cançó Ei, Macarena, les dues Passions de Bach i les fogueres de Sant Joan. És que són molt sensibles.

Tranquils, aquí teniu Europa per cagar-vos on us plagui. De res!.


5 de juny de 2004. Musulmans resant a la Catedral de Barcelona després d’envair-la. No provin de fer el mateix a una mesquita d’Egipte, l’Iran, l’Aràbia Saudíta o l’Irak, per exemple. Abans no s’estableixi cap reciprocitat a vostè li hauran tallat el cap i el que sigui.

5 de juny de 2004. Aquests senyors tan respectuosos fa unes hores han entrat a la Catedral de Barcelona sense permís i han interrumput una missa. S’avorreixen, dormen, fan les seves necessitats,… Coses normals, sempre que no es facin a una mesquita.

5 de juny de 2004. La Creu Roja i les ONGs dels papers per a tothom van proveir d’aigua i menjar als immigrants  tancats. Com no sabien on deixar les ampolles van triar les piles d’aigua beneita, total no sabien per què coi servien…! De tota manera, no ve d’aquí : les tres basíliques romàniques de Barcelona (la Catedral, Santa Maria del Pi i Santa Maria del Mar) no ofereixen aigua beneita als seus creients des de finals dels anys ’70 quan es van veure incapaces de garantir o d’exigir que les autoritats els garantís que els heroïnòmans deixessin de netejar-hi les seves xeringues. Coses de la multicuturalitat!

“Maestro, ¿puedes no hablar al lado mío del cerdo?”. D’entrada la polícia va anar a interrogar el professor a l’Institut i la mare del nen sensible el va demandar.