dimarts, 31 de juliol del 2012

"Tranquils, que només segreguem els jueus"

Durant les olimpíades els esportistes han d'entrenar-se. En les disciplines esportives que competeixen en locals tancats els equips s'entrenen en gimnasos compartint sovint l'espai amb qualsevol altre equip. És normal, és lògic i tothom ho entén i ho respecta amb naturalitat. Tothom excepte els equips d'alguns països musulmans pel que fa a l'equip d'Israel. 


Dies enrere en el repartiment de locals d'entrenament els va correspondre compartir gimnàs als equips de judo d'Israel i del Líban. Pel que es veu ho van saber en el mateix moment i els libanesos van negar-se a entrenar al costat dels israelians. L'organització dels Jocs no només no va expedientar els libanesos per contravenir "l'esperit olímpic" sinó que va atendre immediatament les seves exigències col·locant un separador per evitar que els veiessin. No és difícil imaginar que a més es desfessin en excuses per haver-los ofès amb la presència de jueus. 


Judoques israelians entrenant darrera del
separador per no "ofendre" l'equip libanès
S'imaginen què hauria passat si hagués estat el cas contrari? És increïble que els mateixos que qualifiquen de "racista" fer un minut de silenci per uns esportistes jueus assassinats en un jocs olímpics siguin atesos pel COI aleshores i també quan exigeixen la segregació de l'equip israelià. I és indignant que els nostres mitjans de comunicació no ens informin d'aquests detalls i en canvi trobin tan lògic que dos esportistes siguin expulsats dels Jocs per haver tuittejat missatges suposadament racistes, l'un d'una atleta grega sobre els mosquits procedents del Nil i l'altre d'un futbolista suís per considerar retardats als membres de l'equip de Corea del Sud. 


Racisme a la carta, cinisme, hipocresia i covardia majúscula distingeixen el Comitè Olímpic Internacional presidit pel belga Jacques Rogge que, per cert, deu considerar la cosa més natural del món el sexisme i la misogínia patològica exhibits pels equips de molts països musulmans, de la mateixa manera que el també belga Henri de Baillet-Latour, president del COI durant les olimpíades de 1936, trobava d'allò més civilitzat el nazisme. 


Uns quants anys més fent el cagat davant de l'islamisme i acabarem veient la natació femenina amb burqa i el llançament de granades com a disciplina olímpica.

divendres, 27 de juliol del 2012

El mateix "esperit olímpic" que va llepar-li el cul a Hitler

Aquest individu és Jacques Rogge, nascut l'any 1942 a la Bèlgica ocupada pels nazis. Fill d'un petit industrial catòlic i ultradretà d'origen flamenc però alineat amb els francòfons, Rogge és metge esportiu.


Jacques Rogge és el segon president del Comitè Olímpic Internacional de nacionalitat belga. El primer fou el comte Henri de Baillet-Latour, de 1925 a 1942, període en què se celebrà la ignominiosa olimpíada de Berlín de 1936. 


Amb motiu del seu nomenament com a nou president del COI, la Comissió Europea va congratular-se'n manifestant que "la seva elecció simbolitzava l'èxit dels valors primordials de la Comissió Europea, així com el joc net, l'apertura i la solidaritat"


Jacques Rogge s'ha oposat sense vergonya a permetre que el món de l'olimpisme retés un homenatge consistent en un minut de silenci als 11 atletes israelians segrestats i assassinats per un comando palestí de "Setembre Negre" l'any 1972 durant les olimpíades de Munic.





Jacques Rogge va competir, representant l'equip de vela de Bèlgica, a l'olimpíada de Munic del 72. Va desfilar, doncs, al costat dels atletes israelians assassinats. Ni la decència, ni l'esperit olímpic ni la defensa de la democràcia ni la compassió ni el companyerisme no han estat suficients per tal que Rogge decidís que era just dedicar-los ni un modest minut de silenci el dia de la inauguració amb motiu del 40 aniversari d'aquella matança. 


El món musulmà, especialment l'Iran i l'Autoritat Palestina, va oposar-se a aquest homenatge adduint que era racista i amenaçant de boicotejar els jocs d'enguany. Transigir davant dels qui clamen que és racista recordar l'assassinat d'onze jueus en el decurs d'uns Jocs tinguts per a paradigma de la pau sí que és racista. I covard, immensament covard. 


Rogge ens recorda el seu predecessor belga en el càrrec, el mesell que no només va concedir els jocs del 36 a Hitler sinó que a l'estiu de 1939, va presidir el comitè que va aprovar per unanimitat la concessió dels jocs d'Hivern de 1940 a l'Alemanya nazi tres mesos després de la invasió de Txecoslovàquia. Per silenciar els qui van escandalitzar-se va declarar que amb aquesta decisió "el COI havia demostrat la seva independència davant de les pressions polítiques"


Eren els dies en què els covards es vinclaven davant de Hitler i simulaven desconèixer la repressió, la persecució dels jueus i la brutalitat del nazisme. Ara, aquest perill totalitari es diu islamisme i tots ho sabem. També ho saben els covards com Rogge, que es vinclen davant els tirans d'avui. Per això Rogge s'atreveix a lluir amb un somriure una quffia i una bandera palestina però no gosaria fer el mateix amb una bandera d'Israel.


Diversos mandataris del món àrab i musulmà li han donat les gràcies per negar un just homenatge als onze atletes israelians assassinats. Un dels més agraïts ha estat Jibril Rajoub, president del Comitè Olímpic palestí, que per mitjà d'una carta manifesta el següent :


"L'esport és un pont per a l'amor, l'entesa i la transmissió de la pau. No pot ser un factor que faciliti la divisió i propagui el racisme entre els pobles".


Jibril Rajoub, va ser empresonat per haver llençat una granada contra dos soldats israelians l'any 1970. Jibril Rajoub va pertànyer a Setembre Negre, la mateixa organització terrorista que va assassinar els onze atletes israelians.


Nosaltres sí que els recordarem. Avui i sempre.




dimecres, 18 de juliol del 2012

La CUP acusada d'antisemitisme



La CUP està molesta per haver estat inclosa en l'informe anual de 2011 de l'Observatori de l'Antisemitisme. I és que la CUP es presenta com un moviment d'esquerres i antiracista i no li convé gaire constar en un memoràndum que s'uneix a tota la casuística antisemita mundial en anglès i altres molts idiomes d'importants publicacions internacionals que van a parar a organismes de primer ordre.

La CUP al·lega que "no són antisemites sinó antisionistes" i es queden tan amples amb aquesta nova milonga dels antisemites moderns i enrotllats. ¿Per què els membres de la CUP tenen dret a ser nacionalistes i a militar per la independència de Catalunya mentre neguen aquest dret als jueus? Què es pensen que és el sionisme? Si Felip V o Franco haguessin expulsat els catalans del seu territori, ara no tindríem dret a reivindicar-lo, a retornar i a fundar el nostre estat? ¿Els faria gaire gràcia que si s'aconsegueix la independència a cada commemoració de la seva proclamació algú organitzés internacionalment el "Día de la Catástrofe"?

L'Observatori de l'Antisemitisme ha estat molt benigne amb la CUP perquè s'ha limitat a recollir un fet puntual sense entrar a analitzar els seus antecedents, encara més inquietants. Amb motiu de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, la Candidatura d'Unitat Popular de Girona va incloure el següent paràgraf en el seu programa :

"Racionalitzarem les partides aportades per l'Ajuntament al Patronat Call de Girona, que és un ent compartit per diverses institucions i entitats. En el darrer pressupost municipal (2011) la partida de l'Ajuntament que s'hi destina ha augmentat de forma injustificada. En aquest mateix àmbit, promourem que la concessió que el Patronat fa a la botiga del Museu d'Història dels Jueus incorpori una normativa ètica. Tenint en compte l'actual oferta de productes, la botiga no satisfà interessos històrics, sinó que fa clara apologia de l'Estat d'Israel. Considerant que aquest Estat vulnera la legalitat internacional i practica una política agressiva contra els pobles veïns, rectificarem i evitarem que la botiga continuï essent un pol de difusió i justificació d'Israel".

En primer lloc, la botiga -com totes les botigues depenents de museus- no és ni té per què ser de caràcter estrictament històric. Si només pogués vendre publicacions i objectes relatius als jueus de la Girona medieval probablement ens faria sentir bastant malament amb el nostre passat. ¿Què proposen que venguin proclames cridant a matar jueus i les cendres dels jueus cremats per les algarades de la xusma que assetjava el Call cada divendres sant?

Però analitzem breument el paràgraf, que s'inicia amb una proposta de racionalitzar les partides destinades al Patronat del Call de Girona. Troben que l'Ajuntament destina massa diners a aquesta cosa dels jueus i cal racionalitzar-ho, com si fos un caprici o formés part d'una conxorxa juedeo-maçònica, quan el Call és un dels principals pols d'atracció de turisme de la ciutat i beneficia el comerç, els establiments hotelers i de restauració i posa Girona i Catalunya al mapa mundial. S'ha de ser imbècil i antisemita per fer una proposta tan contraproduent per a la ciutat que diuen voler defensar. Ens recorden massa aquells espanyols que proclamen "antes una España roja que rota". Ells prefereixen una Girona pobra i ignorant a una Girona identificada amb un passat jueu gloriós, interromput per gent intolerant i antisemita com ells.

En segon lloc, en la proposta demanen la redacció d'una normativa ètica per a la botiga del Museu d'Història dels Jueus. No la demanen per a ningú més perquè se suposa que per a ells és l'únic establiment poc ètic de Girona. Podrien haver afegit que els seus venedors i compradors duguin una Estrella de David cosida a la roba o bé que -com es feia a la Catalunya medieval- duguin una rodella groga i vermella per a distingir-se dels bons cristians o dels bons progres d'ara.

¿I què fa aquesta botiga per merèixer una vigilància tan estricta i una condemna tan severa? Aquí ho tenen : "fa clara apologia de l'Estat d'Israel". Anatema!! ¿Com pot ser que una botiga faci apologia d'un estat reconegut per l'ONU amb el qual tots els països europeus mantenen relacions diplomàtiques, comercials, culturals, científiques, protocols de seguretat i defensa mutus, turisme i lligams familiars i històrics? ¿On s'és vist? La CUP ho té molt clar, per això afirmen "rectificarem i evitarem que la botiga continuï essent un pol de difusió i justificació d'Israel". Això és justícia, sí senyor! La raó és simple "Israel practica una política agressiva contra els pobles veïns". Com tothom sap, els pobles veïns són pacífics i democràtics a rabiar, és estrany que els membres de la CUP no s'hi instal·lin sovint per viure-hi una temporada; els proposem Síria, un dels països veïns que ara mateix bat rècords com a destinació turística.

Però la CUP té un altre argument de pes, considera "que aquest Estat vulnera la legalitat internacional". Ho han decidit en veredicte inapel·lable segurament servint-se de les condemnes sorgides de la Comissió dels Drets Humans de l'ONU quan ha estat presidida per Síria, Iran, Líbia i altres països capdavanters de la veritat i la justícia. Felicitats per la tria dels amics!



Però el programa electoral no és un fet aïllat ni l'únic ni el primer. El web de les CUP conté innombrables condemnes contra Israel. De Síria, Iran, Líbia, Aràbia saudita, Qatar, Pakistan, Afganistan, etc. no en tenen cap queixa. ¿Dones lapidades, homosexuals penjats, mans amputades, nens torturats, monuments demolits, sharia, ablacions, relacions sexuals autoritzades amb l'esposa un cop morta, cops d'estat, matances, absència absoluta de democràcia, feudalisme? Res, res, detalls sense importància.

Això no és nou, ja passava als anys 50, com explica perfectament aquest acudit gràfic de Herblock on el representant d'una Unió Soviètica amb el Gulag en ple funcionament demana sancions contra Israel.

I no és que comparem Israel amb les dictadures ni que creiem que Israel sigui un estat perfecte i immune a la crítica. Denunciem que als professionals de la condemna sistemàtica i injuriosa contra Israel se'ls veu massa el llautó quan callen davant l'atrocitat i la barbàrie. Per què no denuncien mai els estats que reprimeixen i massacren la seva població? Potser perquè alguns no poden permetre's mossegar la mà que els dóna de menjar i altres senzillament són antisemites. Israel és l'únic estat dels jueus. ¿Què volen que faci un antisemita?

Però tornem al programa de la CUP i a la seva gènesi. Entre desembre de 2008 i febrer de 2009 va haver aldarulls a Girona amb motiu de l'Operació Plom Fos a Gaza. Evidentment mai ningú s'havia manifestat contra els més de 8.000 míssils llençats des de Gaza contra la població civil israeliana en els quatre anys anteriors, però quan Israel va reaccionar contra l'enèsima treva violada per Hamas, tot van ser protestes. I on van els gironins selectius quan protesten contra Israel? On volen que vagin, al Call, com sempre! Ja ho feien els seus avantpassats fa cinc o sis segles, és un camí que els antisemites poden recórrer amb els ulls embenats.

Comptaven, a més, amb la tumultuosa i gens desinteressada col·laboració dels membres de la xarxa palestina a Catalunya, una constel·lació de grupuscles generosament subvencionats per l'anterior govern de la Generalitat, per a vergonya de tots els catalans. Fixin-se bé en el detall: els manifestants es planten davant del Museu d'Història dels Jueus; és a dir, van a cagar-se en Israel davant de les restes d'un Call arrasat a l'edat mitjana, on no va quedar rastre dels jueus.

¿I aquests mateixos reclamen que no es confongui el passat amb el present; no són els que exigeixen que la botiga del Museu se cenyeixi al passat medieval i no esmenti Israel?

En aquells dies vam haver de llegir que s'acusava la botiga de tenir símbols sionistes. Es referien a llibres sobre el dret d'Israel a existir d'autors com Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, Joan B. Culla o Gustavo Perednik, a alguna meorah i a algunes Estrelles de David, que els deu semblar d'allò més subversiu, com ho pensaven els nazis i la tropa que els va acompanyar durant aquelles manifestacions. Gent que no representa per a res Catalunya, la seva cultura, la democràcia, la tolerància i la convivència.

Un dels antecedents que van inspirar el programa municipal de la CUP de Girona va ser la crida de "La Comissió per Palestina de la Plataforma Aturem la Guerra", que va tornar a manifestar-se davant el Museu d'Història dels Jueus el mes de febrer de 2009 per acusar la botiga de ser "un punt d'entrada de propaganda sionista a la ciutat". Això ho afirmava un dels grup més subvencionats i que més es destaquen per fer apologia de Hamas, poca broma! I afegien a les seves peticions "que revoqui la concessió actual de la Llibreria i que adecuï els seus continguts als que són esperables per a la botiga d'un Museu d'Història dels Jueus, dedicat a la història de les comunitats jueves de la Catalunya medieval". Suposem que es referien a això:


O a això, si aleshores hagués existit el cinema:



És molt tranquil·litzador que grups estrangers favorables a Hamas exigeixin "que s'adecuïn els continguts" dels llibres i els museus de Catalunya i que pontifiquin sobre quins són els continguts esperables dedicats a les comunitats jueves de Catalunya. ¿Qui ho ha de decidir, això, un imam d'aquests que passats deu anys de viure a Catalunya no entén ni el català ni el castellà o algun comissari polític de Fatah?

Aquí poden llegir una notícia publicada per El Punt que no va ser desmentida ni matisada, ben al contrari s'exhibeix amb orgull a una publicació que es considera progressista:
"Entre 250 i 300 persones es van manifestar ahir -6 gen.- al vespre davant de l'Ajuntament de Girona, a la plaça del Vi, per protestar contra la intervenció militar d'Israel a la Franja de Gaza. Els concentrats, que portaven banderes palestines i pancartes a favor del poble palestí, i també pancartes en contra d'Israel i els jueus, van corejar lemes en què demanaven la solidaritat amb la població de la Franja de Gaza, que viu moments difícils. Durant la concentració es va cremar una bandera d'Israel i es va instar les autoritats de Catalunya a pronunciar-se més clarament en el conflicte".

Com hauran pogut comprovar, cap escarafall pel que fa al paràgraf relatiu a les pancartes contra els jueus. Durant la manifestació, convocada sota el lema Aturem el genocidi de Gaza. Palestina llibertat, també van desfilar "nenes i nens amb nines embolcallades i tacades de sang". Molt pedagògic. Una forma com una altra d'ajudar que la canalla covi l'odi contra els jueus adoctrinant-la i pressionant-la.

Aquí un vídeo d'una de les moltes manifestacions convocades amb les tradicionals cremes de banderes d'Israel, crits d'intifada, ninots penjats d'una forca i colpejats amb sabates. Tot molt representatiu de la democràcia i la cultura contemporània de Catalunya.



Entre els manifestants d'aquells dies -a part d'immigrans totalment aliens a Catalunya i molts d'ells oposats a les nostres llibertats- destacaven els qui conformarien la CUP. Són ells els que ens avergonyeixen exhibint la nostra bandera i diverses estelades. Es distingeixen també per col·laborar i emparar la crema de la bandera d'Israel i per donar suport a una senyora que no hi és tota i que es dedica a penjar banderes palestines davant del Museu d'Història dels jueus. Si volen al·lucinar, vegin el vídeo que encapçala aquest article.

Tornem al mateix d'abans : la CUP, que exigeix que no es barregi el passat dels jueus de Girona amb el conflicte actual dóna suport a una dona que es dedica a penjar banderes palestines davant del Museu dedicat al passat jueu de Girona. ¿Què pretén, aquesta dona, culpabilitzar de les seves dèries un museu, demonitzar tot el que tingui relació amb els jueus, ofendre els visitants? ¿Què diria si els veïns de les organitzacions palestines i de les oficines de l'autoritat palestina a casa nostra pengessin banderes d'Israel? En el cas d'aquesta senyora, tenint en compte el que fa, que no denuncia cap dictadura àrab i que es lamenta per les pressions sionistes que pateix, la seva judeofòbia queda prou demostrada. Però ella ho nega i argüeix que "quan Israel deixi Gaza jo trauré les banderes palestines". És manicomial que aquesta dement encara no sàpiga que Israel va desallotjar Gaza fa set anys i, el que és més greu, que la CUP i diverses organitzacions li donin suport per comptes d'informar-la o demanar-li que  llegeixi qualsevol publicació dels darrers set anys que no sigui de la Xarxa Palestina.

La CUP i altres grupuscles semblants, subvencionats fins al deliri pel govern Tripartit, són un autèntic llast per a la independència de Catalunya. Tant és així que es fa difícil no imaginar un viu interès cap a ells per part dels serveis d'intel·ligència del l'estat espanyol. Mentre la majoria de la població que desitja la independència no estigui clarament identificada amb Europa, l'estat de dret, EEUU i Israel, no ens en sortirem ni serem presos seriosament.

Si els membres de la CUP organitzessin cooperatives, col·laboressin a tirar endavant el país i aprenguessin fins a quin punt cal lluitar per assolir la independència no menystindrien Israel. Però han elegit donar suport a grups i països totalitaris, callar davant el fonamentalisme islàmic i la barbàrie i arrenglerar-se amb els antisemites. No representen Catalunya ni les seves aspiracions de cap de les maneres. Només fan mal i nosa.

I sí, l'Observatori de l'Antisemitisme té raó i fins i tot ha quedat curt; la CUP és antisemita.

dimarts, 10 de juliol del 2012

TV3 FA UNA SEGONA VERSIÓ D'UN VÍDEO PER INCRIMINAR ISRAEL EN LA MORT D'ARAFAT



En el convuls univers palestí s'està congriant una tempesta i TV3 només ens ofereix una miserable crònica de poc més d'un minut escampant insidies per incriminar Israel en la mort d'Arafat. És tan immensa l'obsessió per demonitzar Israel que els responsables del departament d'Internacional de TV3 han perdut totalment la seva capacitat d'anàlisi a part del sentit de la decència.

En aquesta ocasió han arribat a l'extrem de fer un remake d'una crònica perquè la primera versió no era prou anti-israeliana.

El vídeo que encapçala aquest post és la "segona versió", on el missatge és més obertament incriminatori. Les diferències bàsiques sobre el primer són : 

- s'omet que Israel va descartar eliminar Arafat. 

- s'omet que els mitjans israelians coincideixen en que el poloni-210 trobat en els objectes analitzats després de prop de vuit anys des de la mort d'Arafat ha estat "plantat". 

- afirma que quan les autoritats israelianes senyalen que "el culpable era a Palestina" es refereixen a un dirigent palestí enfrontat a Arafat i espia d'Israel (és a dir, manipula la notícia donant a entendre que les mateixes autoritats israelianes s'autoincriminen). 

- afegeix una breu declaració d'un portaveu palestí afirmant que no hi ha cap objecció per exhumar les restes del "Màrtir" Iàssir Arafat, donant per fet que és màrtir perquè va ser assassinat i simulant que l'Autoritat Palestina no té res a amagar, quan mai ha demanat una autòpsia ni ha mostrat l'informe mèdic de 588 pàgines sobre la seva malaltia lliurat per l'Hospital militar francès on Arafat va morir.

- el vídeo s'inicia amb una violenta explosió i unes imatges d'Arafat mig en penombra amb un off que indica que els israelians feia dos anys que assetjaven Arafat. Cap frase situant el context històric, la Intifada i els atemptats suïcides contra la població civil israeliana encoratjats per Arafat que van dur a aïllar-lo a la Mukata. 

- es repeteix expressament la crònica presencial d'Albert Elfa ben entrada la tarda per poder incloure les frases incriminatòries contra Israel. 

L'única novetat d'aquesta crònica respecte a la primera és la declaració del portaveu palestí, que s'hauria pogut inserir sense modificar la resta. Però els Serveis Informatius van decidir refer-la, manipular el tractament visual i el missatge, obligant que el corresponsal i l'equip de gravació es traslladessin novament per fabricar una nova crònica presencial adaptada al tradicional missatge anti-israelià de TV3.  

Aquest remake va ser gravat el 4 de juliol a la tarda, fet a mida per al Telenotícies Vespre, l'informatiu amb més audiència de TV3. Un altre fet curiós és que el fragment triat per la Videoteca en cas de consulta és el del migdia per tal que no quedi constància d'un tractament tan manipulat que, en tot cas, ja ha estat plantat en horari de màxima audiència i ja ha fet l'efecte desitjat pels caps d'Internacional dels Informatius de TV3. 

Evidentment, els responsables d'aquest muntatge no tenen cap intenció d'informar-nos sobre les relacions de la vídua d'Arafat amb l'Autoritat Palestina, de la qual rep una pensió de viduïtat de 22 milions de dòlars anuals pagats amb els nostres impostos en qualitat de solidaritat amb el poble palestí. Tampoc no faran cap crònica sobre els enfrontaments entre faccions i dirigents palestins, especialment entre la vella guàrdia i els sectors emergents per liderar l'ANP davant l'edat, el desgast i la malaltia d'Arafat. Tampoc no emetran aquest vídeo, en què Ahmad Jibril afirma que Arafat va morir de sida.

 

És escandalós que els Serveis Informatius de TV3 continuïn sent controlats per activistes d'ultraesquerra disposats al que faci falta per escampar libels judeofòbics i calumniar l'estat d'Israel.

 Per què votem els catalans? Quin sentit té que el president de Catalunya legítimament elegit proclami que vol establir unes bones relacions amb Israel per ajudar a treure el nostre país endavant mentre la televisió pública que paguem amb els nostres impostos manipula la informació fins al deliri? Per què els responsables d'aquests muntatges no són apartats dels seus càrrecs, per ineptitud, per incúria, per covardia? O potser passa alguna cosa que no sabem?

Si el nostre Govern creu realment en la Democràcia ha d'actuar, passi el que passi. I ja fa tard.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Com explicar-li al món que volem la Independència sense gastar saliva



















Formes d'escalfar l'ànima


Aquesta foto va ser presa ahir a Manlleu.  Sortir amb aquest lema a Manlleu, vila de la Catalunya Vella, és una provocació. Dir als teus veïns que són ells qui han de marxar de casa seva, només ho pot fer algú molt curt de gambals o algú que no enten el que l'envolta. Ens demanem a quants quilòmetres de Manlleu ha nascut aquesta dona i si sap que els que van sortir com ella amb banderes feixistes a Barcelona van apallissar immigrants.


Amb tot, ahir vam comprovar que del 21% d'aquests habitants de la nostra terra que s'oposen a l'autodeterminació de Catalunya, pocs van sortir al carrer i encara menys van mostrar tant d'odi i de ressentiment cap als catalans. Però, aquests, són aquí, entre nosaltres. 


Vid. La festa del 21 per cent, per Salvador Cot.