divendres, 11 octubre de 2013

Judeofòbia i catalanofòbia. L’Espanya miserable.


La imatge de la dreta és obra d’un alcalde anticatalà del PP inspirada en la de l’esquerra, una repugnant caricatura antisemita publicada a Alemanya en ple nazisme. Com ja deuen suposar l’alcalde del PP ni ha dimitit ni ha estat cessat pel seu partit ni ha estat processat a instància de la Fiscalia.

No deixa de ser curiós que una part considerable de la població espanyola senti un odi patològic cap a un poble que va expulsar i, alhora, cap a un altre que no vol deixar marxar.



Per què ens hi volen dins d’Espanya si ens odien tant?

       






























Per si algú tenia algun dubte o una memòria distreta, el temps ha demostrat a bastament que el procés anomenat Transició iniciat a Espanya després de la mort del dictador Franco va consistir en una successió de pegats per tapar les vergonyes d’un país embrutit pel feixisme, la ignorància, la corrupció i la por. Els qui des de les més altes instàncies polítiques i jurídiques neguen que Catalunya decideixi democràticament el seu futur sostenen que aquell procés va anar “de la llei a la llei”, atorgant-li al règim franquista -que es definia com a “democràcia orgànica”- una legitimitat que no podia ser reconeguda de cap de les maneres.

Així s’explica que l’Espanya actual sigui fruit d’aquell “de la llei a la llei” o, més exactament “de la democràcia orgànica a la democràcia orgànica”. I així s’entén que gran part de la classe política hereva dels artífex de la Transició no es molesti en guardar les formes i tingui per normal que les joventuts del partit en el poder no s’amaguin de vestir-se amb uniformes feixistes, que els seus dirigents facin declaracions incendiàries incitant a l’odi o que els seus representants alternin amb naturalitat un míting de partit amb una xerrada on s’exhibeixen banderes espanyoles i esvàstiques.



Que el govern espanyol, tan obsessionat amb el prestigi de la Marca España, no hagi obligat a dimitir l’alcaldessa de Pinto després de ser denunciada fins i tot per la premsa internacional per haver permès que una corrida es celebrés presidida per una immensa pintada neonazi dóna una idea del grau de connivència amb els moviments ultradretans.




És clar que la Marca España no pot dir-se que es distingeixi per la seva escrupolositat, si tenim en compte què comentava en un tweet el seu Director Adjunt d'aleshores...



Aquesta imatge no ha estat destacada a les portades dels diaris espanyols perquè a Espanya això és força habitual.



I això, fins i tot moderat...


És curiós que els diaris i els tertulians que critiquen amb vehemència que els nens catalans vagin amb la seves famílies a manifestar-se pacíficament i festivament per la independència de Catalunya no hagin dit ni una paraula sobre aquests nens d’un poble aragonès que escenifiquen durant les seves festes patronals com envaeixen Gibraltar i afusellen la seva població.



És inaudit que un feixista que va assassinar a sang freda una noia de 18 anys treballi com a pèrit per a la policia i els tribunals espanyols.




És inacceptable que la Delegada del govern espanyol a Catalunya no hagi estat cessada després d’atorgar condecoracions als hereus de la División Azul que va combatre a les ordres dels nazis a la URSS, o que assisteixi a cerimònies envoltada de neonazis.



És increïble que els mitjans de comunicació i la classe política espanyola no denunciïn i legislin contra els boicots i la incitació a l’odi als catalans que és la causa principal del moviment ara imparable de l’independentisme.







Els organismes polítics de la Unió Europea han comminat en diverses ocasions al govern espanyol que persegueixi la negació de l’holocaust i la banalització del nazisme. Però els opinadors més mediàtics de l’anticatalanisme guanyen influències, fama i diners calumniant els catalans, acusant de nazi els seus representants i justificant l’assassinat del President Companys, l’únic president democràtic afusellat a Europa durant la segona guerra mundial.


  














Aquesta gent escriu a diaris que recullen l’herència nazi de gran part de la premsa espanyola dels anys 40...



dels anys 70...



i del segle XXI, com es pot comprovar amb la publicació d’aquesta esquel·la a La Razón, el diari oficiós del PP, que ret homenatge a Irma Grese, guardiana del camp d’extermini d’Auschwitz i una de les nazis més sàdiques de què es tingui constància.




Aquest diari, caricatura sagnant de la professió periodística que de vegades cita fonts neonazis per elaborar els seus libels, no explicarà mai les íntimes relacions de membres destacats del feixisme espanyol amb les elits de l’estat.




Com va informar la premsa de Catalunya, Íñigo Pérez de Herrasti, cap dels feixistes que van assaltar el Centre Blanquerna de la Generalitat a Madrid el dia 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, té llaços de parentiu amb el ministre de Defensa espanyol, l'aristocràcia i alts representants de les empreses de l'IBEX, polítics del PP i del Centro Nacional de Inteligencia.






Les clavegueres de l’Estat ¿compten amb aquests grups -ja sigui dirigint-los com en el cas GAL, ja sigui deixant-los fer- per avortar el moviment independentista català? ¿S’està dissenyant una operació de violència controlada que doni peu a una intervenció militar o un estat d’excepció “presentable” internacionalment?

La contumàcia amb que es desatenen els advertiments de les autoritats europees i la tolerància amb grups feixistes i neonazis ho fa sospitar.


Però, a més, s’estan tolerant, i fins i tot protegint, individus d’una brutalitat indescriptible. Demanem excuses per les dues imatges que mostrem a continuació, doblement atroces pel contingut dels textos que les acompanyen, però creiem que és necessari denunciar clarament fins a quin punt la permisivitat de les autoritats espanyoles justifica l'alarma.


























El pertorbat que signa com a Heydrich4 ha estat denunciat diverses vegades a Twitter, a @policia i, fa prop d'un mes, també als Mossos d'Esquadra pel company Rubèn Novoa, editor d’Israel a Catalunya.

En un país normal i autènticament democràtic aquest individu ja faria temps que seria a la presó o en una institució psiquiàtrica, perquè si queda clara alguna cosa és que es tracta d’algú realment perillós. Però la Policia de Catalunya com a màxim el pot localitzar, qui l’hauria de detenir és la Policía Nacional, i ens demanem quin grau d’interès mostren. Demà, 12 d’octubre, 'dia de la hispanidad', el Sindicato Unificado de Policía es manifestarà a Barcelona per la unitat d’Espanya al costat de gent que té tot el dret de desitjar que Catalunya no s’independitzi, i al costat del PP, C’s i UPyD; i també de grups feixistes. Potser seran molt aprop de Heydrich4, potser coincidiran en algun eslògan i sentiran ben bé a tocar la vella estrofa amb la tonada del Cara al Sol que diu “Catalán judio renegado, pagarás los daños que has causado”.



I potser no recordaran que poques hores abans el PP i UPyD van negar-se a tipificar com a delictes l’apologia i l’enaltiment del franquisme i del nazisme al Parlament espanyol, i que el PP de Catalunya i C’s van muntar un espectacle indigne per evitar condemnar el franquisme i la banalització del nazisme al Parlament de Catalunya. Però en aquest cas no els va servir de res perquè la resta de grups parlamentaris sí que hi van votar a favor. I van guanyar.

Ahir, el nostre Parlament, donant exemple -com ho havia fet anys enrere condemnant l’expulsió del jueus de Sefarad-, va “condemnar solemnement tota declaració o activitat que comporti qualsevol mena d'enaltiment, trivialització, exculpació o negació del nazisme, el franquisme i la resta de règims feixistes, totalitaris i dictatorials".

Serem lliures perquè creiem en la Democràcia. 


Visca Catalunya!



dimecres, 11 setembre de 2013

SOMETENT PEL FUTUR



Avui centenars de milers de catalans unirem les nostres mans alhora, de nord a sud, compartint pacíficament un mateix desig de llibertat per al nostre poble; un poble obert i acollidor amb el foraster que deixa de ser-ho quan estima i defensa el nostre dret a decidir el nostre futur, la nostra cultura i la nostra llengua.

Aquesta és una cadena de voluntats i d’esperança, no pas de submissió. No ens uneix menystenir ningú sinó alliberar-nos dels qui ens volen fer desaparèixer per mitjà de l’assimilació o del sotmetiment. I és un vincle que uneix el nostre passat i el nostre futur, els que van lluitar o es van rendir i els qui vindran.

La història de tant en tant ens sorprèn amb alguna paradoxa. Així va ser quan el passat dels jueus de Girona s’ocultava o es negava i va esclatar dins les tripes de vells llibres notarials que farcien les seves cobertes amb documents de la Comunitat jueva que es pretenia negar. I també va passar amb part de la ciutat de Barcelona arrasada per les tropes espanyoles i sobre la qual va bastir-se la fortalesa de la Ciutadella des d’on es vigilava i sovint es bombardejava la ciutat rebel.

Sobre aquella ciutadella amenaçadora ara hi ha el Parlament de Catalunya i el Born : la voluntat democràtica del nostre poble i la memòria de la desfeta de la nostra nació l’any 1714. La cadena d’avui també és aquest vincle amb un passat que es va voler silenciar i que hem recordat fins que les pedres han cridat que mai no ens rendirem.

Avui, a les 17.14 hores, quan sonin totes les campanes de Catalunya a sometent no caldrà clamar Via fora! perquè ja serem al nostre lloc.


dissabte, 18 maig de 2013

El govern espanyol ret honors a nazis


Les sentines espanyoles tenen una rica vida pròpia. L'escàndol del diploma d'honor lliurat per la Delegada del govern espanyol a la 'Hermandad de combatientes de la División Azul', hereva dels voluntaris que van combatre a les ordres dels nazis, no és un fet aïllat, com ha provat de fer creure María de los Llanos de Luna. 

Les amistats d'aquesta pretora són alarmantment perilloses, tal com podem comprovar per la fotografia de portada, on la podem contemplar ben feliç enmig de dos nazis de manual : Armando Robles i Gerardo Bellalta. 

Si algun lector encara no sap qui són, els podran trobar units en qualitat d'editor i articulista-autoentrevistat AQUí



Els mostrem algunes de les perles que publiquen aquests amics de la Delegada del govern espanyol a Catalunya perquè es facin una idea de la gravetat de la situació: 

"Ahora van a desbrozar en secreto lo que realmente vale o no vale Cataluña, y lo va a hacer la Casa Rothschild, que terminará quedándose con Cataluña”. 

"Y aquí es donde entra algo que se nos olvida, los 3 millones de judíos a los que Gallardón va a conceder la residencia en España, de los cuales ya han llegado tres mil. A tal fin la Casa Rothshild les va a detallar cómo y en qué se tienen que hacer parte o todo de la riqueza que haya en Cataluña".

"El dirigente unionista advierte que tras el clamor independentista se halla “el lobby sionista”, y más concretamente, “el entramado de empresas tapadera de Rothschild y todo su club de particulares y sociedades”".

"Ya nos está anunciando lo poco que pinta el gobierno de España por debajo del gobierno mundial, a cuya cabeza están los Rothschild, que viene a repartirse España". 

"El odio nacionalista a España es tal que prefieren venderse a cualquier postor antes que seguir siendo españoles, pero las servidumbres siempre se han pagado y caras".

La fotografia de la Delegada i els dos nazis no va ser presa per casualitat. D'acord amb el que narra la mateixa publicació ultradretana la instantània va ser presa al Círculo Ecuestre amb motiu de la celebració del sopar de gala on li va ser imposada la insignia de Caballero de la Orden del Antiguo Reino de la Corona de Aragón (sic) a l'editor d' 'Alerta Digital'. Tant la Delegada com "el general jefe de la Guardia Civil en aquella comunidad autónoma" -és a dir, Catalunya- hi eren presents en qualitat de convidats. Ignorem quin dels dos va condecorar el nazi. El que sí sabem és que aquesta suposada Ordre és un invent registrat per gent indigna a l'any 2001 per escarnir la nostra història.

Maria de los Llanos de Luna és llicenciada en dret i funcionària de carrera. Nascuda a Sevilla va venir a conquerir-nos a la dècada dels 80 i va afiliar-se al PP. Després d'ocupar un escó al Parlament de Catalunya va ser nomenada com a nova Delegada pel govern de Mariano Rajoy i des de començaments del 2012 exerceix el seu càrrec com una virreina colonial sense complexos. 

El Parlament de Catalunya ha demanat la seva destitució en dues ocasions, sempre amb els vots en contra del Partit Popular i de Ciudadanos; la primera al mes de març d'enguany per la seva actitud hostil i falta de respecte per les institucions catalanes, i la segona amb motiu d'aquest lliurament del diploma d'honor a la 'Hermandad de la División Azul'. El govern espanyol ja ha fet públic que no té intenció de cessar-la. Això no causa cap sorpresa ja que es tracta del mateix govern que no persegueix d'ofici la publicació obertament antisemita dirigida per l'amic nazi de la senyora Delegada; panflet, per cert, que sol publicar articles de militars espanyols cridant a donar un cop militar contra Catalunya sense que el govern espanyol els expedienti ni cap jutge els processi.

María de los Llanos de Luna -com la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho- és filla d'un oficial del cos de la Guardia Civil. Potser per això la Delegació del govern espanyol a Catalunya que ella dirigeix per comptes de demanar excuses s'ha limitat a facilitar públicament un comunicat d'aquest cos armat que duu per títol "nota aclaratoria" on s'afirma que l'objecte de l'acte on es va fer el lliurament de diplomes era commemorar el 169 aniversari de la Guardia Civil i havia estat organitzat conjuntament amb la Ponencia de Cultura de Defensa i la Federación de Asociaciones Cívico-Militares.

Ara entenem què vol dir "cultura" i "cívic" per les jerarquies de la Guardia Civil. I també entenem que la Delegada, parlant en nom dels catalans, temps enrere hagués declarat que  "com a catalans, com a espanyols, ens sentim orgullosos de la Guàrdia Civil, del treball rigorós que desenvolupen sempre en defensa de la democràcia i de la llibertat, pilars indispensables del nostre estat de dret".

Estat de dret? Veiem què més afirma el comunicat de la Guardia Civil :

- "Todas las agrupaciones que desfilaron
son legales". Increïble però cert. A Espanya el partit feixista que va donar suport al cop d'estat i a la dictadura durant quaranta anys, és legal. I per corroborar-ho i proclamar-ho amb orgull la Delegada del govern espanyol a Catalunya lliura un diploma d'honor a un individu vestit amb l'uniforme de Falange.

- "Su idiosincrasia se fundamenta en un contexto histórico en absoluto ideológico".

Els mostrem algunes imatges de la seva pàgina de Facebook (que, simbòlicament,  daten a 13 de juliol de 1941) perquè comprovin la idiosincrasia.

Medalles "en absoluto ideológicas".






Traducció "Aquí comença el cul del món". (es refereixen a  Leningrad)


                     

                            


Al costat dels Regulars, de tan grata memòria als 
pobles on van entrar violant i degollant adults i nens. 


  
Homenatge celebrat al Círculo Cultural 
Católico. València.


Revivint velles gestes.
 

 Nosaltres creiem que estan jurant fidelitat 
 a Hitler, però potser hi ha qui afirmi que juren 
 la Constitución avant la lettre.


Fa massa temps que se sent a dir que a Espanya la ultradreta és residual i que no  està representada al Parlament espanyol. El cert és que està subsumida en un ampli sector del PP. La senyora Llanos de Luna n'és un exemple. La seva continuació com a Delegada del govern espanyol a Catalunya n'és una altre. 

dijous, 16 maig de 2013

CANAL PLUS jugant amb foc i un bon documental de TVE



Canal Plus des de fa força temps està de rebaixes. Ha eliminat canals, repeteix pel·lícules rebotant-les d'un canal a l'altre, ha inclòs programació infantil i sèries entre els canals de cinema, ...

Però el més alarmant és la programació del Canal Història. Al marge que més del 80% de les produccions són dels EEUU, amb la qual cosa ni aporta res a la indústria europea ni tracta la nostra història, un percentatge alarmant de documentals que suposadament haurien de versar sobre història es compon de subproductes sobre alienígenes, profecies de Nostradamus, la fi del món i altres engendres inspirats per la superstició i el sensacionalisme. 

D'uns mesos ençà la gran protagonista de Canal Història és la sèrie interminable "El precio de la historia" que consisteix a fer-nos empassar com "història" que una família de brocanters de Las Vegas es dediqui a regatejar i posar preu a tota mena d'objectes que els clients porten per empenyorar o vendre. És increïble que la premsa i els usuaris no protestin per aquesta estafa ni tampoc denunciïn que el canal Bio -de biografia, no de iogurt- bàsicament emeti programes sobre fantasmes -com si no hi hagués ningú viu o mort més interessant-, o sobre personatges insubstancials o, directament, borderlines que és dubtos que interessin a ningú amb un mínim de cultura ni als EEUU ni aquí, que per això ja hi ha el Sálvame i tota la gasòfia de Tele5 i Antena 3.

Però, a més, Canal Plus està jugant amb foc. Entre els documentals ahistòrics que emet en dedica alguns a la relació dels nazis i els misteris més variats. Tal com estan plantejats i narrats, sense situar els espectadors en el seu context, sembla que els nazis fossin una gent una mica estranya interessada en els enigmes, els marcians i la parapsicologia, però poca cosa més. I ens sembla molt greu.

Un altre canal que dóna una fidel mesura de fins a quin punt Canal Plus ha degenerat és 'DCinespañol'. Se suposa que la situació econòmica els duu a comprar majoritàriament subproductes, fent així un pèssim servei a la cinematografia espanyola decent, que n'hi ha. La falta de recursos ha portat a Canal Plus a perdre el criteri fins al punt d'emetre diverses vegades la pel·lícula 'A mí la Legión' sense fer constar en el resum el context; és a dir, que es tracta d'una pel·lícula d'exaltació de la Legión rodada l'any 1942, en plena lluna de mel del franquisme amb el règim nazi i amarada de feixisme i antisemitisme. 

La sinopsi de Canal Plus es limita a descriure aquest instrument de propaganda com a cine d'aventuresS'imaginen que una cadena alemanya emetés una pel·lícula d'exaltació del nazisme com a cinema d'aventures?

No es perdin el primer minut del vídeo que encapçala aquest post on l'heroi de la pel·lícula descobreix l'assassí d'un camarada legionario: es tracta d'un jueu, de nom Isaac Leví. Compleix gairebé tots els estereotips del jueu pèrfid i traïdor, només li falta dur a la mà un got de sang de nen acabat de batejar.

"Cinema d'aventures", és clar. I el Cara al sol deu ser una cançó ecològica. 

Aquí els mostrem què feien en realitat amb els jueus els mateixos que produïen 'A mí la Legión'. Es tracta de '¿Documentos robados? Franco y el Holocausto', un bon documental de TVE. És depriment constatar el poc interès que suscita un afer tan greu, tenint en compte els pocs visitants que l'han vist.

Cal no oblidar les indicacions de les carpetes que podem veure :
"Judíos y España. Orden público. No divulgar".





dijous, 9 maig de 2013

COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES DE CATALUNYA SOBRE LA BANALITZACIÓ DE LA SHOA I LA UTILITZACIÓ DELS TERMES “NAZI” I "NAZISME"


Les comunitats i entitats jueves de Catalunya no podem callar ni passar de llarg davant de l’ús absolutament irresponsable i partidista que determinats mitjans de comunicació així com alguns polítics i líders d'opinió, estan fent aquests dies dels termes “nazi” i “nazisme”.

Lamentablement, veiem com la generalització d’aquests termes i la seva utilització pública com a insult fàcil i recurrent per desqualificar als adversaris polítics, els banalitza i buida de contingut. La discrepància política i la confrontació d’idees, fonamentals en democràcia, no poden avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per Europa. Aquesta es una frontera que una societat democràtica no pot creuar, ni ara ni mai.

Apel·lem al sentit de la responsabilitat d’aquells que tenen accés a una tribuna pública i els hi demanem que reflexionin sobre el perill de trivialitzar la càrrega ideològica del nazisme i de les seves conseqüències pel poble jueu i per a tota la humanitat. 

Per tot això, una vegada més, demanem que s’aprovi amb urgència una reforma del Codi Penal, congruent amb la declaració contra el nazisme, la xenofòbia i l'antisemitisme de la Unió Europea, que prohibeixi enèrgicament i inequívocament el negacionisme i la banalització de l'holocaust, protegint així el record i la dignitat de totes les víctimes del nazisme.


Barcelona, 6 maig de 2013

Comunitat Jueva Bet Shalom de Catalunya
Comunitat Jueva Atid de Catalunya
B’nai Brith Nahmanides de Barcelona
Fundació Baruj Spinoza
Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel
Associació Catalana d’amics d’Israel
Associació Cultural Hasbara - Diplomacia Pública

(Remitent : Presidencia de Hasbara en España y Portugal)

No ultratgis el país de l’antisemitisme



El país on insultar les víctimes del nazisme és llibertat d’expressió i on publicar o difondre articles, imatges, acudits o reportatges televisius d’una judeofòbia descordada és permès i habitual, processa un regidor català d’ICV per publicar l’any 2008 al seu blog personal i ultraminoritari una imatge del tot irònica que il·lustrava un post sobre el dèficit fiscal català (més de 8% anual) que Espanya imposa a Catalunya en concepte de “solidaritat”; aquesta :
  

La imatge no la va crear ell, corria des de feia mesos per la xarxa i Lluís Suñé la va incloure per tractar el tema de les balances fiscals, que l’estat espanyol està obligat a fer públiques cada any, cosa que no fa per tal d’ocultar el drenatge insostenible de l’economia catalana a favor de regions que ara es permeten abaixar els impostos i fer dumping beneficiades pels diners rebuts.

Aquell post va ser escampat per alguns mitjans espanyolistes i a partir d’aleshores la vida de Suñé ha estat un malson. Malgrat haver demanat disculpes amb qui s’hagués pogut sentir ofès i d’enretirar la imatge, va rebre amenaces de mort i va haver de comptar amb escorta durant mesos. Les disculpes tampoc no van servir per res davant la Fiscalia de l’estat i la Junta d’Extremadura, que van iniciar un procés contra ell que ara el Jutjat del Vendrell ha acordat tirar endavant.

Li demanen 2 anys de presó i una indemnització de 145.000 euros. La querella es basa en l’article 543 del codi Penal espanyol que puneix “a quien ultraje u ofenda a España o a las comunidades autónomas”.


Esperem que la defensa de Lluís Suñé aporti com a prova la resposta que van fer-li al seu post. Ni la Fiscalia ni cap associació catalana d’empresaris ni la Generalitat de Catalunya han portat als tribunals els qui han difós aquesta imatge perquè aquí sí que sabem distingir entre l’ofensa i la ironia, malgrat que el suposat empresari tòpic retratat estigui cometent un delicte. A més, el missatge és realment hilarant “trabaja duro todo el año en Extremadura para que los beneficios se queden en Cataluña”. De debò, gràcies per fer-nos riure tant! Esperem que ben aviat les autoritats extremenyes demanin la independència de Catalunya per alliberar-se de l'explotació a la que els sotmetem.

De fet, la Fiscalia no s’ha presentat a cap dels centenars de casos en què s’ha insultat a Catalunya, començant pels que acusen el catalanisme de nazi.

Tampoc no s’ha querellat contra el New York Times pel seu èpic reportatge publicat l’endemà que el rei Juan Carlos anés personalment a visitar-los per convènce’ls que Espanya no estava tan malament. Si li donen un cop d’ull s’adonaran de la gravetat del que descriu, des de l’atur juvenil de més d’un 50%  als menjadors de Cáritas passant per gent de classe mitjana remenant els contenidors d’escombraries per buscar menjar. 

Igualment, la Fiscalia tampoc no s’ha querellat contra aquest altre article del 4 de maig sobre la corrupció a Espanya publicat pel mateix New York Times. Ni contra el documental emès a Noruega sobre la crisi espanyola que ha animat moltes famílies noruegues a apadrinar famílies espanyoles en situacions precàries.   



Au, senyors fiscals, querellin-se contra els noruecs per “mancillar la honra pátria”!

Pel que fa a Catalunya, no es querellarà perquè no disposa d’una Fiscalia pròpia que garanteixi que es fa justícia, perquè no val la pena perdre el temps en uns tribunals espanyols completament mediatitzats i perquè no som una comunitat autònoma. Som una nació. 



diumenge, 5 maig de 2013

“Le llamé nazi para dar más énfasis, sin intención de faltar a su honor”



Si veuen aquest vídeo comprovaran que el despropòsit s’ha instal·lat com la cosa més natural del món. A Espanya s’està posant de moda que la dreta més rància, hereva d’un règim totalitari que va subjugar durant 40 anys la seva població gràcies a l’ajut inicial de Hitler, es dediqui a acusar de nazi a tota persona, col·lectiu o moviment que de manera democràtica i raonada posi en qüestió l’statu quo que ha dut a la situació actual.

I això amb la més absoluta impunitat, cosa que no pot sorprendre tenint en compte que l’Espanya oficial no només va donar suport al nazisme sinó que, passats els anys, no va mostrar els seus efectes demolidors, començant per la barbàrie que va suposar la Shoah. Fins ben entrat el període conegut eufemísticament com a Transició ni tan sols es va parlar dels republicans espanyols deportats als camps de concentració nazis, molts dels quals van morir de fam, malalties i extenuació o assassinats gràcies a la col·laboració del règim franquista, que els va lliurar desentenent-se de la seva sort en considerar-los oficialment com a apàtrides. Tampoc era coneguda la criminal maniobra del govern espanyol que va condemnar a la mort a les cambres de gas a desenes de milers de jueus sefardites. Fins i tot, ja entrada la democràcia, Leon Degrelle, un nazi belga reclamat per crims de guerra i còmodament instal·lat a Espanya on hi va morir de vell sense cap preocupació, es va permetre negar l’holocaust, burlar-se de les víctimes i acusar els jueus d’inventar-se una mentida des de l’única televisió de l’estat, TVE.  

Ara, els hereus d’aquell silenciament còmplice no s’estan de repartir carnets de demòcrata i d’acusar de nazi a tort i a dret a qui els plau. El que en qualsevol país europeu és considerat delicte a Espanya és una farsa. No hi ha aturador, ni la decència ni el sentit del ridícul no compten. Fins al punt que Miguel Àngel Rodríguez, mà dreta d’Aznar detingut recentment per conduir borratxo i provocar un accident, va ser condemnat per acusar de nazi a un metge en una televisió i va recórrer al·legant que “le llamé nazi para dar más énfasis, sin intención de faltar a su honor”.  

El reportatge emès a Telemadrid equiparant el nacionalisme democràtic català i basc amb el nazisme i l’estalinisme suposa un pas endavant en la manipulació de tots els ressorts de l’estat per deslegitimar un moviment polític, pacífic i integrador sense que importin les conseqüències.

Hi ha autèntics professionals de la impostura que viuen magníficament a costa de sembrar de libels les ràdios i les televisions espanyoles. Especialment els tertulians i opinòlatres que de les nou del matí fins ben passada la mitjanit van empalmant suposats debats sense oposició real. I és que qui s’atreveix a portar obertament la contrària no interessa i passa a millor vida mediàtica. El salari percebut per mentir és molt alt i, sumat, és directament estratosfèric. Els “habituals” d’aquestes tertúlies del despropòsit poden arribar a endur-se, pel cap baix, 12.000 euros al mes. Un sobresou difícil de resistir per algú que no tingui un mínim de decència i de sentit de la responsabilitat.

Un cas especial d’aquesta neointelligensia devaluada fins a l’astracanada és Paco Marhuenda, director del diari ‘La Razón’ (sic), un tipus tan mediocre i trampós que supera els pitjors estereotips retratats per Pérez Galdós.

Marhuenda, que va estar sota les ordres directes de Mariano Rajoy en l’aterior administració del PP, és el responsable d’un panflet tan descarat que ha aconseguit que fins i tot l’independentisme català i l’esquerra espanyola no se’n vagin a dormir fins haver vist l’avanç de la portada que durà el seu diari l’endemà. I és que resulta difícil resistir-se a contemplar la primícia del deliri. Darrerament Marhuenda ha comès una relliscada especialment greu; tant, que ha fet desaparèixer una portada del web de ‘La Razón’. Aquesta:



En aquesta portada Marhuenda es congratulava que no hi hauria exclusió lingüística a les aules catalanes perquè per sentència judicial si un pare exigia que el seu fill rebés classes en castellà TOTS els altres nens havien de renunciar al català. Així és la democràcia espanyola.

El cas és que el periodista Antonio Maestre va denunciar via Tuitter d’on havia sortit aquesta portada i quina mena de lectures inspiren tant al demòcrata Paco Marhuenda:

Efectivament, es tracta d’una publicació NAZI.

Per si els queda algun dubte els oferim una altra portada d’aquest panflet nazi que serveix de guia espiritual al demòcrata Marhuenda :



Això a tota Europa és delicte, a Espanya no. Per això les despulles del dictador descansen en un mausoleu dins d’un monestir de l’església catòlica i qualsevol pot negar l’holocaust o fer befa de les seves víctimes perquè segons el Tribunal Constitucional això és llibertat d’expressió. Amb aquests antecedents esgarrifosos no sobta gens que un parlamentari d’UPyD, Toni Cantó, hagi comparat l’ensenyament en català amb la pederàstia i s’hagi quedat tan ample. Tot s’hi val, no se’n deriven conseqüències ni es depuren responsabilitats.

Però certs personatges provinents de sectors que es presentaven com a progressistes després de la mort de Franco -després- no s’estan d’unir-se als corifeus del libel sistemàtic. Un d’ells, el sociòleg Amando de Miguel -que podem veure en el vídeo de Telemadrid que encapçala aquesta entrada- ha passat de ser un progre enrotllat de manual durant la Transició a passejar-se per totes les televisions i les ràdios espanyoles, sobretot les més reaccionàries, per demonitzar el catalanisme i, naturalment, el dret democràtic a l’autodeterminació de Catalunya.

El temps pel que es veu ho esborra tot i en aquest cas sembla que impedeix l’exercici de la memòria recent i la possibilitat de consultar les hemeroteques. Amando de Miguel va ser expulsat de la ficció progressista amb motiu d’un cas sinistre que va afectar directament dos dels seus fills i a ell pel seu suport als valors que inculcava Eduardo González Arenas, lider de la secta Edelweiss. Després de 7 anys d’instrucció el cas va ser vist per a sentència i González va ser condemnat a 168 anys per abusos sexuals i prostitució de menors, dels quals només en va complir 6. Beneficiat pel seu bon comportament a la presó, ben aviat va tornar a ser denunciat pels mateixos delictes. Va morir a l’any 98 degollat per un jove que havia provat els seus valors.

Edelweiss era una secta que es presentava com un grup escolta. En realitat es tractava d’una tapadora inspirada en una mescla de teories esotèriques i ideologia nazi que facilitava que el seu líder i alguns dels seus acòlits abusessin dels nens. González, exlegionari i pertanyent a una família amb alts comandaments militars va decidir el nom de la seva organització en homenatge als batallons de muntanya nazis i la va estructurar en seccions com ara Camisas Pardas, Guardia de Hierro, etc. Un dels fills d’Amando de Miguel -Ignacio- també va ser jutjat per haver participat en els mateixos delictes i condemnat a 64 anys de presó dels quals només n'havia de complir 7. Va ser indultat l’any 94 pel govern espanyol atenent al seu penediment i al fet de ser, alhora, víctima i botxí, “a condición de que no vuelva a cometer delito durante el tiempo de normal cumplimiento de la condena”.

Amando de Miguel, que ara va pontificant sobre la molicie educativa, en aquells dies va voler justificar els fets i la imputació del seu fill declarant que “es el pago de una sociedad que se cargó al Frente de Juventudes y a la Acción Católica y no supo sustituirlas por nada”.

No deixa de tenir la seva lògica que Amando de Miguel cités com a referent una organització feixista. Ell mateix havia escrit articles per a ‘MARZO. Órgano de expresión nacionalsindicalista’. Aquest és l’home que gosa acusar de manipulació del llenguatge a les autoritats catalanes elegides democràticament.

Un altre detractor furibund de la consulta sobre el dret a decidir és Miguel Ángel Revilla, ex president de Cantàbria i populista simpàtic que critica a la classe política tractant-la de casta com si ell no en formés part des de fa més de cinquanta anys. Revilla, que mai no ha fet res per canviar els nom franquistes de molts carrers de Cantàbria, té un passat. 

Mal que li pesi, aquests detalls s'acaben sabent. Coses del segle XXI !


La vella guàrdia del PSOE també és plena de personatges que van donant lliçons després d’haver empudegat la vida política durant més de trenta anys i d’amagar curosament el seu passat. Entre aquests, destaca l’ultra catòlic Paco Vázquez, que va afirmar que els nens castellanoparlants de Catalunya són com els nens jueus de l’Alemanya nazi. I també Pepe Bono, l’inefable tot terreny del socialisme carpetovetònic orgullós del seu pare falangista fins al punt de fer desfilar un supervivent dels republicans que van formar part de la resistència francesa contra els nazis al costat d’un excombatent de la División Azul destinada a ajudar a Hitler al front rus. 

Segons va deixar anar Bono en la darrera campanya electoral catalana, “cuando en Alemania empezó a ser sospechoso tener dos identidades, ser judío y ser alemán, la catástrofe se avecinaba y las cosas empezaron a ir mal”. Pel que es veu, Bono ignora o ha oblidat que ha estat Espanya la que sempre ha volgut imposar una sola identitat per tots els mitjans, incloses l’expulsió i la persecució de jueus i moriscos i la brutalitat que tan bé van dominar els camarades falangistes del seu pare.

No podem deixar d’esmentar a Juan Carlos Rodríguez Ibarra, expresident de la Junta d’Extremadura conegut per haver-se autodedicat un decret per gaudir d’una jubilació daurada. També és conegut per haver col·laborat a que la seva ultrasubvencionada regió tingui un 35% de taxa d’atur malgrat que el 40% de la seva població activa treballi per a l’administració; i per insultar permanentment a Catalunya. 

L’última proesa de Rodríguez Ibarra ha estat comparar el President Mas amb Hitler i Mussolini.

Sense entrar en més detalls, crida l’atenció que això ho afirmi qui ha subvencionat i promocionat durant els 24 anys de la seva presidència una festa única a Europa i a la resta del món civilitzat coneguda com El Peropalo o la judiá, consistent en segrestar, vexar, empalar, apallissar, decapitar i cremar un ninot que representa un jueu. Ni Borat en els seus somnis més delirants no ho faria millor.

El Peropalo és una festa declarada d’interès turístic regional i per despistar s’han inventat un Centro de interpretación del Pero Palo que edita documentació on s’evita parlar del seu orígen antisemita. Pel que afirmen es tracta d’una festivitat atàvica. Ja saben, druides i saviesa ancestral. Les coples, però, sembla que desmenteixen tanta polidesa política i encara que potser el seu orígen fos pagà, la festa devia ser convenientment adaptada, com d’altres, als bons costums cristians. I així ha quedat.

“El Peropalo de hogaño
lo queremos pa quemarle,
que es un Judas que hacemos
pa afrenta de su linaje”

“A ese que llaman Judas,
y de nombre Peropalo,
le ha salido la sentencia
que tiene que ser quemado”

“Que se junte mucha leña
y se haga un hoguerón,
y allí se vayan echando
los de la mala intención”

“Si se acabara la casta,
mejor para el mundo fuera,
mejor fuera para Dios,
que de esta casta no hubiera”

“Pero es tan largo el esparto,
que al canto del mundo llega,
y no se puede acabar
si la hebra no se quiebra”.

Aquesta darrera copla dóna una idea prou aproximada de quina creuen que hauria de ser la solució per acabar amb el problema. Tot fa sospitar que no reforça l'agosarada teoria de Pepe Bono sobre la convivència de més d'una identitat a Espanya.

Però ¿és possible que els Tribunals intervinguin alguna vegada ?... Sí. Aquí poden veure com :




Si encara no han patit un accident vascular, poden llegir la notícia aquí. Comprovaran que a Espanya es pot negar l’Holocaust, es pot acusar Israel d’estat terrorista o es pot equiparar l’independentisme democràtic amb el nazisme, però escriure que Falange va cometre crims contra la humanitat es motiu suficient perquè un jutge obri diligències.

A tot això, aquesta allau d’acusacions indignes contra el catalanisme no ha estat contestat pràcticament per ningú fora de Catalunya. No s'hi han pronunciat ni els intel·lectuals, ni la classe política, ni el periodisme, ni l’església, ni SOS Racisme, ni el món universitari... Ni la Hasbarà.

Nosaltres fem Hasbarà i hem de dir que d’un temps ençà ens costa força escriure en aquest blog i que ens dol profundament aquest silenci que ens sembla injust i contraproduent. Mai no forçarem que ningú es defineixi políticament o que es decanti a favor de la independència de Catalunya, però callar sobre aquesta demonització de l’independentisme democràtic equiparant-lo al nazisme suposa tolerar una banalització inadmissible i permetre que s’insulti amb la pitjor ofensa a un poble que no s’ho mereix.