divendres, 16 d’octubre de 2015

JOAN ROURA, UN MANIPULADOR CONFÉS, ESTÀ DECIDINT EL NOU CORRESPONSAL DE TV3 A L'ORIENT MITJÀ





Vegin aquest vídeo, si els plau. És breu i no cal ser doctor en metafísica per entendre el que afirma públicament i sense el més mínim rubor l’encarregat de sembrar l’odi contra Israel des de 1985. Trenta anys mentint, tergiversant, ocultant la veritat i conformant l’antisemitisme de tota una generació a través de la televisió pública de Catalunya; és a dir, de la televisió que paguem amb els nostres impostos, de la televisió que ens representa a tots com a comunitat i que representa les institucions democràtiques de Catalunya davant del món.

En el decurs d’una entrevista del programa ‘Els matins’ del passat 22 de juliol, Roura es relaxa i es posa estupendo, fins el punt d’afirmar que “la gent que està molt implicada fa més propaganda que nosaltres” i admetent pel que fa a ell que “de fet, tothom manipula. La informació la manipulem... per una banda o una altra el periodisme es basa en això, ¿no?, en manipular informació”.

Més endavant, com perdonant-nos la vida, admet que es va equivocar mesurant les forces del règim sirià i fa broma sobre la fiabilitat dels especialistes en l’Orient Mitjà entre els que s’inclou.

Finalment, i és molt rellevant, afirma que el règim sirià i la minoria alauita lluitaran a mort per conservar el poder perquè saben que si perden aquesta guerra seran anihilats “perquè aquestes són les normes del Pròxim Orient”. Per tant, Roura sap perfectament quin seria el destí dels jueus d’Israel si perdessin una sola guerra: l’extermini, l’expulsió i la supervivència arbitrària d’una minoria en estat permanent de terror.

Doncs bé, aquest individu que admet que manipula i que sap quines poden ser les conseqüències de la seva col·laboració amb aquells que volen anihilar Israel és el mateix que manega personalment la informació sobre l’Orient Mitjà amb un mandat vitalici autoatorgat que, pel que es veu, cap professional ni cap autoritat no li pot discutir. I és ell qui decideix des de fa lustres quin lacai ocuparà la corresponsalia a Israel. Es dóna la circumstància que aquest lloc està vacant des del mes d’agost i que Roura s’està trobant amb alguns problemes que no havia previst per repetir la jugada.

D’un any ençà Israel va iniciar una política més activa de denúncia d’ONGs i corresponsals descaradament contraris a la seva existència com a estat i al seu dret a l’autodefensa. No es tracta de censura, i prova d’això és que la mateixa premsa israeliana disposa d’absoluta llibertat i pot arribar a ser demolidora en la crítica política; fins i tot en temes de seguretat i terrorisme li pot passar cent vegades la mà per la cara a la premsa espanyola. Però el que l’administració i la societat d’Israel no suporten és la mentida constant i la demonització sistemàtica. És per això que en el darrer any han estat remoguts per les seves empreses alguns corresponsals europeus de mitjans escrits i audiovisuals, especialment dels més prestigiosos i dels públics. Ja no és tan fàcil enviar un judeòfob a Israel confiant que pugui fer activisme impunement.

Així ens trobem que Joan Roura ha de buscar algú aliè a la seva camarilla, un professional realment independent capaç de fer la seva feina sense obeir les seves ordres, algú que disposi de prou coneixements de la regió i disposat a fer periodisme des d’un país amb molts matisos immers en un conflicte duríssim i molt complex. 

I si Joan Roura vol saltar-se aquests entrebancs al seu poder il·limitat? Pot fer alguna jugada que li permeti col·locar a qui li doni la gana per continuar manipulant la realitat a plaer? Sí, pot traslladar la corresponsalia a algun país veí amb una administració més permissiva amb l’antisemitisme. Un país on, per exemple, pocs periodistes independents tinguessin gaire ganes d’anar-hi, on saps perfectament que no pots criticar a segons qui perquè t’hi va la pell. Posem que un paradís perdut, l’ombra d’un passat cosmopolita amb una influent minoria xiïta. Podria ser i seria molt, molt greu.

Mentre esperem noves del que pot acabar convertint-se en una novel·la d’espies i en un conflicte diplomàtic, aprofitem l’ocasió per incloure algunes informacions d’actualitat sobre els actes de terrorisme contra la població civil jueva d’Israel que el departament dirigit per Joan Roura no considera dignes de ser explicades al populatxo català.




Aquí un representant de la “religió de la pau” fent una crida a la convivència i l’harmonia per solucionar el conflicte entre àrabs i jueus a Israel.



Aquí els membres de la Llista Conjunta (coalició d’àrabs laics, islamistes i comunistes) del Parlament d’Israel, donant exemple de convivència, demanant als àrabs amb nacionalitat israeliana la construcció d'un país binacional on tothom s'hi trobi còmode.




Conseqüències dels consells de clergues i parlamentaris. L'horror.




Bronca descomunal de l’alcalde àrab de Nazareth, Ali Salem, al líder de la Llista Conjunta. El commina a marxar i l'acusa d'incendiar i arruinar la ciutat. Sortosament també hi ha molta gent amb sentit de la responsabilitat que creu en la convivència.




Avui mateix: Incendi de la tomba del Patriarca Josep a Nablús, provocat pels mateixos que s’indignen si un jueu gosa trepitjar el Mont del Temple.

Avui, divendres, grups palestins han convocat un altre Dia de la ira. Un altre dia perdut, una altra oportunitat avortada. Més dolor.


dissabte, 26 de setembre de 2015

'Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?'











Quan no només és un paper; quan no només és un desig.


Quan pots rescabalar el dolor dels qui van lluitar per tu i sembrar per als qui vindran, fes-ho.












dimarts, 5 de maig de 2015

ANTISEMITES: A YARMUK TAMBÉ HI HA PALESTINS


TV3 i els Mèdia que diuen defensar els palestins callen la brutalitat i les massacres del Daesh contra la població civil del camp de Yarmuk, a 8 Km al sud de Damasc.

Els gihadistes d'ISIS i els d'Al Nusrah entren casa per casa, el govern sirià bombardeja civils palestins amb bidons d'explosius o de benzina, però els suposats defensors dels palestins callen. Perquè estan a favor d'alguna de les faccions o dels seus mecenes: Qatar, Turquia, Emirats, Aràbia Saudita. O perquè així no han d'explicar quines salvatjades estan perpetrant també Síria o l'Iran. Però, sobretot, perquè quan no poden acusar i demonitzar Israel, els palestins els importen un rave.

A TV3 no ens ensenyaran imatges com les d'aquest vídeo, en Joan Roura no ens explicarà amb to dramàtic que prop de 18.000 civils no disposen de medicaments ni aigua ni menjar ni electricitat, que hi ha 3.500 criatures terroritzades, que ja és impossible trobar un gat per no morir de fam.

No veiem manifestacions de cap plataforma contra la guerra ni denúncies dels que es passen la vida demanant boicots contra Israel. Cap vividor muntarà una col·lecta per enviar-hi una Flotilla. L'Autoritat Palestina no ha anat a cridar a l'ONU i s'ha limitat a enviar una delegació per implorar al govern sirià que aixequi el setge i deixi de bombardejar una població que no està atacant els sirians amb coets. La Unió Europea s'ha dignat a aprovar l'enviament de 2,5 milions d'Euros... a qui?, a on?, per solucionar què?

Les ONGs callen, no fos cas que perdessin alguna subvenció o s'haguessin de posicionar en temes que no els interessa. La UNRWA, que dedica el 40% del pressupost mundial de l'ONU per als refugiats als palestins, es limita a alertar que hi ha criatures i a demanar sense èxit que deixin evacuar població civil, però no veiem els seus representants plorant desconsolats davant les càmeres de televisió. La UNICEF, després de dos anys de negociacions, ha aconseguit portar a una població propera 300 caixes de galetes. Que algú els ho recordi quan callen els milers de tones setmanals d'ajut que passen des d'Israel a Gaza!

Aquesta ha estat sempre la dissort dels palestins des de 1947: ser utilitzats contra Israel, no pas ser ajudats.

És difícil resumir amb tan d'encert com el mostrat per l'amic Ariel Kanievsky el que realment està passant :







diumenge, 22 de febrer de 2015

TV3 escampa un libel de sang antisemita




Al departament d’Internacional dels serveis informatius de TV3 estan neguitosos. No saben ben bé com apartar el focus de la barbàrie desbocada que ens ofereix dia sí dia també l’islamofeixisme.

El passat dia 16 els Telenotícies ens havien d’informar per força dels atemptats lliberticides i antisemites de Copenhagen, de la profanació de centenars tombes en un cementiri jueu a França i de l’orgia de sang filmada com una mena de videoclip musical macabre perpetrada per la franquícia líbia de l’ISIS sobre 21 coptes que van ser degollats a la vora del mar. Calia emetre-ho, però també calia “neutralitzar” tanta brutalitat. L’excusa és la por a que una onada d’islamofòbia incendiï Europa, que inquieta justament als que estan sembrat impunement l’antisemitisme a Catalunya des de fa més de quinze anys.

Ara els explicarem com van neutralitzar les tres notícies esmentades:

1a.- El terrorista de Copenhagen era un “llop solitari” i el van matar abans que pogués explicar-se. Assumpte tancat. Ja se sap, són coses que passen amb la gent inadaptada perquè la societat no els compren ni se’ls estima prou.

2a.- Els autors de la profanació de prop de 300 tombes d’un cementiri jueu no sabien que es tractava d’un cementiri jueu -ja profanat el 1999 i el 2001-, mira per on! Amb l’esforç que deu suposar destruir centenars de làpides i el temps de què van disposar per adonar-se que no tenia ni nínxols ni creus i per veure estrelles de David i lletres hebrees. Però a TV3 van cloure la notícia amb una veu en off anunciant que només es tractava d’una “bretolada” (sic).

No es nota que és un cementiri jueu, no.
3a.-  “... què diem?” “Que l’islam no és això, que degollar 21 coptes és una salvatjada però que la situació internacional i les conseqüències del colonialisme són molt complexes”?

“Per cert, és un assassinat o una execució?”


Potser a algú d’Internacional li hauria agradat dir que tot el sadisme i la barbàrie mostrats per l’ISIS no poden provenir espontàniament del món musulmà, que això és impossible, que al darrere deu haver-hi una mà negra, sinistra, gent tenebrosa amb ganes. Posem que... jueus?

Però això és fortet, un missatge tan explícitament antisemita no el pot signar cap redactor progressista i prestigiós que fins ara s’havia limitat a demonitzar Israel. Però calla! : podria dir-ho “algú altre”; un autèntic referent del pensament amb una solvència i un prestigi internacional que t’hi cagues; per exemple Nasrallah, el líder d’Hisbollah, el mateix tros de demòcrata implicat en el brutal atemptat contra l’AMIA l’any 1994 amb 85 jueus argentins assassinats i 300 ferits pel sol fet de ser jueus; el mateix que va declarar que era pràctic que tots els jueus estiguessin junts a Israel perquè així seria més fàcil eliminar-los de cop. Sí, ell, la veu més autoritzada per explicar què és l’ISIS a la televisió pública de Catalunya.

I així tenim unes declaracions d’un assassí que inclou en la seva arenga un lapsus de manual quan afirma “fins ara no hem parlat de la teoria de la conspiració”. Efectivament, fins ara no, a partir d’ara ell i els seus assalariats escamparan el libel clàssic reconeixent com si res que és un libel. Podria haver afirmat amb la mateixa solvència que els assassins de l’ISIS són reptilians, però no hauria quedat tan rodó com acusar Israel, el Mossad i alguns “apèndix” per completar el pack.

Hi ha un detall sobre l’emissió d’aquest despropòsit que cal destacar: va ser emès durant tota la matinada del 16 al 17 pel canal de notícies 3/24 però a cap Telenotícies oficial de TV3. Això passa sovint des de fa anys; els missatges més impresentables són emesos pel 3/24 però desapareixen o són matisats als noticiaris de més audiència per passar desapercebuts, evitar incidents internacionals i haver de donar explicacions a un Govern, el nostre, que continua permetent que els mujaidins d’Internacional facin el que els dóna la gana. En aquesta ocasió se’ls va colar al primer butlletí informatiu del programa Els Matins, però el més habitual és que aquesta mena de notícies desapareguin i resulti impossible trobar-les a la videoteca de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Provin si no de baixar-se algun butlletí del 3/24.


D’altra banda, la indexació és desastrosa, no sabem si per mala fe o per ineptitud. Se suposa que si a Informatius decideixen emetre una declaració tan sonada, el seu autor hauria  de constar per permetre que qui ho vulgui pugui trobar la notícia. Doncs no:

No surt ni com a Nasrallah, ni com a Nasralah, Nasrala, Nasral·la. Res.
Tampoc no el trobaran entre els clips de la setmana o del dia. Com si no hagués existit mai. Això passa amb força vídeos, algunes entrevistes i amb tots els comentaris dels presentadors dels programes del 3/24, de vegades autèntiques perles.

Però què podem esperar si el corresponsal de “TV3, la nostra” a l’Orient Mitjà encara és Albert Elfa? Elfa no surt d’Israel ni amb aigua calenta. Si hi ha algun conflicte greu, fora d’Israel, en algun país on figura que també és el corresponsal,  normalment ni s’hi desplaça i retransmet les notícies a distància. De fet podria fer-ho des d’Austràlia o des d’aquí, que ens sortiria més econòmic. I és que a Egipte, Jordània, el Líban, Líbia i Síria no són tan confortables ni tan respectuosos amb la premsa. A Gaza tampoc, però de tant en tant els seus caps d’Informatius li fan anar perquè el segrestin quan les autoritats israelianes adverteixen que els periodistes correran perill.

Elfa, però, com a mostra de gratitud a la llibertat de premsa que li ofereix Israel, no s’està de manifestar la seva visió distorsionada de l’únic país que cobreix on se celebren eleccions lliures quan toca, on les dones tenen els mateixos drets reconeguts que els homes i on algú pot ser diputat d’un partit que duu en el seu programa la desaparició del propi Estat. No, Elfa, fins i tot quan no hi ha notícies a destacar d’Israel i encara que els països del voltant cremin, s’avorreix i només es consola inundant de tuits emmetzinats el seu compte i bloquejant a qualsevol que gosi contradir-lo.

 
 




El cas és que es noti que viu a Spectra.

També es destaca per la seva preocupació per l’antisemitisme a Europa, ara que els llops solitaris acaben les seves razzies assassinant jueus indefensos i les sinagogues i les escoles jueves de mitja Europa han de rebre protecció policial...


Sovint ens demanem com pot ser que el Govern de la Generalitat permeti que un grupuscle de periodistes de la casa segrestin el dret dels catalans a ser informats veraçment i toleri la manipulació descarada i l’antisemitisme. I ens demanem si el Govern és conscient que davant les dues importantíssimes convocatòries electorals properes no es pot deixar la informació diària en mans de sectaris que han decidit donar un protagonisme absolut a partits sense cap representació a Catalunya i que comparteixen les mateixes fòbies.

També voldríem saber, de passada, si algú del Govern s’ha adonat que una proporció molt nombrosa de l’audiència de TV3 per raons d’edat, d’hàbits o de facultats visuals pot deixar de veure els informatius subtitulats de TV3. Potser no és el millor moment per convertir la informació diària en una oportunitat per aprendre idiomes i lectura supersònica, potser cap responsable polític s’ha posat a veure un Telenotícies al costat d’una persona gran o poc avesada a llegir. És la gent que es passarà als informatius espanyols. Justament ara, sí.
No sabem si la inacció del Govern és per negligència, connivència o imbecil·litat. Si es tracta de por, però, ens haurien d’explicar per què hem de fer unes eleccions plebiscitàries que suposaran un pols monumental no pas amb un minúscul sindicat de periodistes assalariats sinó amb un Estat amb majúscules que usarà tots els mecanismes de què disposa per esclafar la independència de Catalunya. Si no poden amb quatre periodistes tronats, què volen aconseguir davant l’Estat espanyol?

Sigui com sigui, nosaltres continuarem denunciant la manipulació d’una televisió pública que hauria de ser un referent de llibertat i veracitat. Ho farem aquí i, si cal, davant dels organismes internacionals que calgui.

Mentrestant, a TV3 tornaran a passar-nos documentals que afirmen que l’ISIS i les matances seculars entre xiïtes i sunnites són culpa dels americans i a explicar-nos que el fiscal Nisman va suïcidar-se amb tanta habilitat que es va disparar a vint centimetres del cap aconseguint que no li quedessin rastres de pólvora a la mà. Qui sap si un dia d’aquests els Informatius de TV3 no ens obsequiaran amb la versió de Nasrallah, un dels responsables de l’atemptat que Nisman investigava, jurant que el va assassinar el Mossad.

diumenge, 9 de novembre de 2014

AMÉN!

@SilviabelB
        
 I anem!


@eihek



   Gran, Eduardo Reyes!

                     Pere Virgili








Ferreres

     


@CamplaIngrid Reus

 
                         Abans de votar    @CeliaAtset


                        Votant!           @CeliaAtset

Què més podem aportar des d'aquesta humil pàgina d'hasbarà en català, més enllà de l'esperança, l'alegria i aquell punt de tristesa que en els dies feliços ens porta el record dels que van donar-ho tot per la llibertat?



Bé, sí, potser podem recordar aquelles paraules de Theodor Herzl al primer Congrés Sionista celebrat el 1897 a Basilea :

"Si ho voleu, no serà un somni"



dimecres, 10 de setembre de 2014

Ho tenim a tocar. Junts ho farem possible




La llibertat no la regalen, cal guanyar-la. I no hi ha desfeta definitiva ni prohibició prou irrevocable si un poble lluita unit per una causa tan justa com la seva emancipació.

D'altres, que van patir com cap altre poble i per damunt del que podia concebre's, van ensenyar-nos com entrar a Port. 




Ho tenim a tocar!

Tots a Barcelona




dimecres, 16 de juliol de 2014

TV3 justifica el terrorisme contra Israel


 
No és la primera vegada que ho diem: un govern que no és capaç de posar ordre en els serveis informatius d’una televisió pública segrestats per un grupuscle antisistema difícilment podrà conduir amb fermesa el país cap a la independència, perquè no pot garantir ni tan sols el dret a una informació veraç; és a dir, un dret democràtic fonamental. I ara diem una cosa nova :  Israel va acollir amb gran interès i deferència el president Mas en el seu viatge a Israel. I no va ser senzill, donades les pressions de la diplomàcia espanyola; però la creixent preocupació davant la manipulació indecent que es fa des de TV3 del conflicte israelo-palestí pot acabar ben aviat amb una queixa pública d’un Estat que veu amb respecte i simpatia el procés endegat a Catalunya. Seria molt greu.

Mai no hem demanat, perquè ningú no té dret a fer-ho, que aquest conflicte, complex i sagnant, sigui tractat amb un biaix pro-israelià. Simplement exigim una vegada més que sigui cobert per professionals, no per activistes, amb respecte cap ambdues parts, amb dades i testimonis contrastats i amb imparcialitat. És un dret de tots els catalans que no caldria recordar. Perquè quan la nostra televisió pública emet una crònica manipulada de Joan Roura o d’Albert Elfa no només ens furta aquest dret sinó que defineix el nostre país. Perquè no són Roura o Elfa qui parlen, són TV3, el nostre govern i la nostra societat. És per això que és doblement insostenible i injust. I inexplicable, pel que sembla.

El vídeo que mostrem hauria de ser més que suficient per cessar d’immediat Joan Roura i procedir a remoure de dalt a baix els Serveis Informatius i, especialment, el departament d’Orient Mitjà, un mandarinat que dirigeix Roura des de fa massa anys a cops de consigna antijueva.

No es poden dir més mentides en un minut i mig, com pot comprovar qualsevol que vegi el vídeo i tingui un mínim de sentit comú. Analitzarem el seu contingut, per si a algú se li escapa algun dels despropòsits que conté.

1.- La primera frase ja seria prou greu professionalment com per cessar algú que afirmi ser periodista o analista : “és difícil dir com comencen exactament, però tothom sap com acaben les anomenades ‘guerres de Gaza’ ”. L’obligació d’aquest senyor hauria de ser explicar com ha començat aquesta, que està molt clar, i no referir-se al cas com si parlés de les Guerres Púniques. Aquesta va començar després d’una escalada de prop d’un mes de llençaments de coets i missils des de la Franja de Gaza contra ciutats d’Israel; és a dir, contra la població civil israeliana de forma indiscriminada. Enmig, el segrest i assassinat de tres joves israelians que la nostra televisió pública no s’ha cansat d’anomenar colons per culpabilitzar les víctimes i justificar el crim.

2.- “Sense solució política, amb una matança de palestins i fins a la propera”. Amb aquesta frase Roura dóna per fet que Israel es dedica a fer matances de palestins i deixa en un segon pla a Hamas, com si aquesta organització es dediqués a promoure la pau o no tingués res a veure amb la situació que pateix Gaza. Roura sap que hi hauria solució política si Hamas no fos un grup terrorista i negociés, i oculta el caràcter obertament fanàtic i antisemita de la seva Carta fundacional, que cita com a cosa provada Els Protocols dels Savis de Sion i insta expulsar els jueus al mar.   

3.- Afirma Roura que "tots els morts són palestins". Això també constitueix un clàssic en l’imaginari de l’agitprop anti-israeliana: si els palestins t’ataquen amb coets artesanals tu has de respondre amb el mateix perquè no tens dret a guanyar una guerra que si perdessis suposaria la teva desaparició i no tens dret a protegir la teva població amb tots els mitjans de què disposes. La última moda consisteix en retreure que els israelians han bastit un sistema de míssils per neutralitzar els projectils disparats des de Gaza i que disposen de  refugis antiaeris, cosa que Hamas no té cap intenció de fer en el seu territori perquè la seva arma més potent és l’exhibició de cadàvers, seus o d’altres conflictes com el sirià, com s’ha pogut demostrar en moltes ocasions, deixant palès que si una imatge d'un nen sirià massacrat no va encendre cap protesta irada, quan es manipula i s'indica que el mateix nen és de Gaza una onada d'indignació es dirigeix contra Israel. Humanitat?, compassió? No: antisemitisme. Roura no informa que mentre la dirigència de Hamas s’amaga dins dels hospitals de la Franja, pressiona la seva població perquè durant els bombardejos pugi als terrats de casa seva. El més curiós és que, per contra, Hamas no se n’amaga. Però aquí està en Roura per polir els fets.

(Hamas demana a la població de Gaza que es quedi als terrats)

4.- Segons Roura, “el govern israelià s’excusa dient que havia avisat”. Ho diu com de passada i restant-li crèdit, quan està demostrat i reconegut que és l’únic exèrcit del món que avisa la població civil d’on es realitzarà un bombardeig. Ho fa amb octavetes, trucant a telèfons fixes, deixant missatges als mòbils i sovint amb una petita explosió prèvia d’avís.



  



5.- “Són els patrons de càstig col·lectiu actual que tenen respostes no menys conegudes”. Aquesta acusació és gravíssima perquè el càstig col·lectiu es considera crim de guerra. Roure menteix a consciència acusant Israel d’acarnissament contra la població civil i ocultant què vol dir amb “respostes no menys conegudes”, sobretot perquè no es tracta de respostes sinó de l’inici de l’escalada per part dels dirigents de Gaza, bombardejant indiscriminadament la població civil d’Israel. I és que per a Hamas tot Israel és objectiu militar i la seva població enemic a batre.

6.- Seguidament en la crònica s’insereix un tall amb les declaracions d’un portaveu de Hamas. Al marge que es tracta del representant d’un grup considerat com a terrorista pels governs democràtics de la UE, inclòs el seu, i que Hamas està atacant un país amb el que mantenia una treva, el que afirma aquest individu no es contrasta amb declaracions d’una contrapart, com obliga la pràctica periodística més elemental, i s’inicia amb una frase on demonitza Israel amb un tòpic antisemita: “l’afició a la massacre que té l’enemic”. Seguidament el portaveu de Hamas parla d’ “ocupant sionista”, quan és sabut que a Gaza no hi ha israelians des del Pla de Desconnexió dut a terme l’agost de 2005 pel govern presidit per Ariel Sharon.

Però Joan Roura ni desmenteix ni matisa aquestes fal·làcies, ja li està bé que algú declari el que ell no gosa dir. És més, en el seu darrer butlletí de propaganda ens ha meravellat amb una nova i creativa teoria que probablement veurem repetida ben aviat a TV3 i pels seus corifeus. Es tracta de “l’ocupació des de fora”.

7.- “Però els que més car ho paguen són els prop de dos milions de palestins que viuen presoners del bloqueig israelià i egipci”. Aquí Roura, una vegada més, menteix. A part que no entenem com la població de Gaza ha augmentat en mig milió per art de màgia, fins i tot aquests dies han entrat des d’Israel milers de tones de menjar, combustible i subministraments mèdics. Quan la treva es respecta, o fins i tot quan hi ha llançaments esporàdics de coets des de Gaza, Israel permet l’entrada i la sortida controlada per la frontera, especialment en cas d’urgències mèdiques. I hi té tot el dret, com qualsevol país del món que vol protegir la seva sobirania i la seva seguretat.

El que no poden pretendre ni Roura ni Hamas és que Israel obri alegrement el pas a grups terroristes que tenen per objecte cometre atemptats contra la població civil israeliana i el segrest de soldats, com ja ha succeït massa vegades. En tot cas els palestins de Gaza viuen presoners d’un règim de terror disposat a devastar la seva terra i sacrificar la seva població; un règim enquistat que ajorna des de fa anys les eleccions i que va foragitar l’oposició amb una brutalitat que Roura no ens ha mostrat mai :


8.- L’última frase de la crònica és, directament, una justificació del terrorisme contra Israel : “Els coets que surten de Gaza són la manera violenta que tenen de fer-se visibles”. I ja està! Vols fer-te visible?, tira coets indiscriminadament contra la població d’Israel. Encara que els coets en realitat siguin míssils d’un abast de més de cent kilòmetres.


Aquesta frase, aplicada a qualsevol grup terrorista que atempti a Europa, suposaria el cessament immediat, el processament de Joan Roura i un escàndol majúscul. Poden parar-se a repetir-la mentalment canviant la víctima? S’ho imaginen aplicat als trens de l’11M, al Metro de Londres o a l’Hipercor? És que potser els terroristes que els van perpetrar no podien al·legar que volien ser visibles?

Ara bé, si el terror va adreçat a la població d’Israel no passa res perquè es dóna la particularitat que Israel és l’únic estat jueu del món i la nostra televisió pública es pot permetre el vergonyós luxe d’exhibir un antisemitisme descordat.

Però, a més, fixin-se en la subtilesa : els coets “surten” de Gaza, no els disparen. De la mateixa manera, en una crònica posterior on Roura ni tan sols va esmentar la treva que Israel va acceptar i respectar durant hores mentre Hamas no va cessar de bombardejar, afirmava que Israel “mata palestins”; en canvi els israelians “perden la vida”. També hi afirmava que així “Gaza se subleva contra l’aïllament amb el llançament de coets cap a Israel”. Novament una justificació del terror : per a Roura, en consonància amb Hamas, Israel no té cap dret a garantir la seva seguretat o a gestionar les seves fronteres com qualsevol país sobirà. I és que mai no s’ha amagat de desitjar la desaparició d’Israel. Fins i tot ho va deixar ben clar fa anys en una entrevista : “Israel serà un estat àrab i es dirà Palestina”. Aquest és l’encarregat d’informar-nos sobre Israel en nom de la televisió pública de Catalunya i de designar corresponsals i marcar la línia dels Serveis Informatius. Així, sense cap control deontològic, sense cap supervisió política, sense cap responsabilitat penal si justifica el terrorisme.

Amb aquestes premisses no sobta tant que Toni Cruanyes s’hagi permès tractar amb una manca d’educació manifesta l’ambaixador d’Israel, Alon Bar, i renyar-lo pel resultat d’aquesta mena de partit que els activistes delirants creuen que es lliura, quan el que es lliura és una guerra : 1 a 196. Només li ha faltat demanar-li a l’ambaixador si no li feia vergonya que no hi haguessin més morts israelians. Alon Bar, ha sabut respondre educadament però amb prou claredat i determinació que l’obligació de l’Estat d’Israel és defensar la seva població i que no es deixaran atacar sense respondre. Que calgui explicar un fet tan elemental dóna una idea prou clara del deplorable nivell dels Serveis Informatius de la nostra televisió pública.
 
Pel que fa a l’Albert Elfa, volem recordar que és el corresponsal de TV3 a l’Orient Mitjà, en general. Ho remarquem perquè estaria bé que aquest detallisme que el caracteritza a l’hora d’informar sobre les morts, una a una, estaria bé que també l’apliqués a Síria on, per cert, el règim d’Al-Assad ha assassinat més de 18.000 palestins en els darrers mesos sense que Roura ens hagi informat amb la proporció i l'atenció degudes. També seria un detall que comptés els palestins assassinats a la Franja de Gaza pels homes de Hamas i de tota mena de faccions, cadascuna més salvatge i fonamentalista que l’anterior.

Elfa és l’home que va dir “procuro no prendre mai partit. Miro i provo de relatar el que veig des de l’objectivitat. Però de vegades la força de la raó es manifesta i ressalta l’evidència: aquí el que hi ha són uns ocupants i uns ocupats”. Sí, és ell, el corresponsal perfecte de Roura.

La diferència entre Elfa i Roure és que l’Elfa és un subaltern força més limitat. És interessant seguir-lo per Twitter, encara que té el costum de bloquejar qui el qüestiona.

Aquí tenim un exemple de com, a la seva manera elemental, s’ho fa venir bé per explicar al revés el que passa, oblidant que el dia abans que Israel iniciés l'atac contra posicions palestines havia rebut més de 80 projectils provinents de Gaza :


Sí, “també”, sense entrar en detalls. Per si no fos prou clara la seva intenció de transmetre que, en comparació, als israelians no els passa res, aquest tuit genial sobre les conseqüències d’un bombardeig contra Israel :

Només li va faltar comentar que el gat de la família havia patit un atac d’epilèpsia.

Una de les obsessions d’Elfa, a part de creure i transmetre confiadament les xifres de baixes que comunica Hamas com si es tractés d’una font fiable, és remarcar que el 75% de les baixes de Gaza són civils. Pel que es veu, encara no ha caigut en el detall que a Gaza no hi ha exèrcit sinó grups armats i que els que fan això generalment són civils. Armats però civils :


I aquests, també :


Potser en un altre post explicarem com l’Albert Elfa va escalfar l’ambient a l’inici del conflicte, però avui volem centrar-nos en un detall professional poc conegut. Resulta que els catalans tenim l’honor de pagar-li el sou a ell i a la seva dona, l’Anna Garcia. L’un treballa per a TV3 i l’altra per a Catalunya Ràdio i el diari Ara, que és una prolongació de TV3 en paper però de propietat d’algunes de les seves estrelles mediàtiques. Viuen en un bon barri de Jerusalem i es guanyen prou bé la vida; entre sous i despeses, uns 6.000 euros. Perfecte.

És normal que una parella de corresponsals sigui destacada a la mateixa destinació, especialment si es tracta d’una zona en conflicte? No. I és convenient? Si hi ha perill, per descomptat, no.

Què passa quan a una parella formada per periodistes que treballen per mitjans públics i diuen que la zona on viuen és desproporcionadament segura en comparació a l’altra en conflicte... li cauen bombes a la seva zona?

Aquí l’ultima crònica d’Anna Garcia des de Jerusalem pel Diari ARA :


Sembla que, per si de cas els israelians tenen una mica de raó i això del reactor nuclear es complicava, l’Anna Garcia va tornar a Barcelona.


Quins misteris. Vacances anticipades? Cagalló? Tampoc no ha fet cap crònica per Catalunya Ràdio des del dia 10. Segur que aquestes contingències estan contemplades en el Conveni, però hauria estat un detall i una mostra d’honradesa reconèixer davant l’audiència catalana que viure sota els projectils imprevisibles de Hamas provoca una tensió i una angoixa insuportables tot i comptar amb l’ajut de les alarmes, els refugis i el sistema antimíssils que procura l’estat d’Israel.

Mentrestant no sabem ben bé qui ens informa ara des d’Israel. A Catalunya Ràdio ni ho comenten i al Diari Ara de vegades hi consta “ARA. Barcelona” i de vegades “AGÈNCIES. Jerusalem”, encara que pel to del relat les Agències deuen ser d’activistes anti-israelians :


Observi’s que el titular afirma que Israel ha trencat l'alto el foc, quan en realitat Hamas no l'havia respectat en cap moment. Periodisme de qualitat.

Bé, potser hauríem pogut sintetitzar aquest escrit així :
Sobta molt que en un país que encara el tram final cap a la seva independència els seus mitjans públics de comunicació estiguin en mans de descontrolats, que els seus dirigents no actuïn i que la seva esquerra més antisistema i més mauleta s’assembli tant a la ultradreta espanyola més antisemita.


I sí, aquest miserable ha estat denunciat.