divendres, 16 d’octubre de 2015

JOAN ROURA, UN MANIPULADOR CONFÉS, ESTÀ DECIDINT EL NOU CORRESPONSAL DE TV3 A L'ORIENT MITJÀ





Vegin aquest vídeo, si els plau. És breu i no cal ser doctor en metafísica per entendre el que afirma públicament i sense el més mínim rubor l’encarregat de sembrar l’odi contra Israel des de 1985. Trenta anys mentint, tergiversant, ocultant la veritat i conformant l’antisemitisme de tota una generació a través de la televisió pública de Catalunya; és a dir, de la televisió que paguem amb els nostres impostos, de la televisió que ens representa a tots com a comunitat i que representa les institucions democràtiques de Catalunya davant del món.

En el decurs d’una entrevista del programa ‘Els matins’ del passat 22 de juliol, Roura es relaxa i es posa estupendo, fins el punt d’afirmar que “la gent que està molt implicada fa més propaganda que nosaltres” i admetent pel que fa a ell que “de fet, tothom manipula. La informació la manipulem... per una banda o una altra el periodisme es basa en això, ¿no?, en manipular informació”.

Més endavant, com perdonant-nos la vida, admet que es va equivocar mesurant les forces del règim sirià i fa broma sobre la fiabilitat dels especialistes en l’Orient Mitjà entre els que s’inclou.

Finalment, i és molt rellevant, afirma que el règim sirià i la minoria alauita lluitaran a mort per conservar el poder perquè saben que si perden aquesta guerra seran anihilats “perquè aquestes són les normes del Pròxim Orient”. Per tant, Roura sap perfectament quin seria el destí dels jueus d’Israel si perdessin una sola guerra: l’extermini, l’expulsió i la supervivència arbitrària d’una minoria en estat permanent de terror.

Doncs bé, aquest individu que admet que manipula i que sap quines poden ser les conseqüències de la seva col·laboració amb aquells que volen anihilar Israel és el mateix que manega personalment la informació sobre l’Orient Mitjà amb un mandat vitalici autoatorgat que, pel que es veu, cap professional ni cap autoritat no li pot discutir. I és ell qui decideix des de fa lustres quin lacai ocuparà la corresponsalia a Israel. Es dóna la circumstància que aquest lloc està vacant des del mes d’agost i que Roura s’està trobant amb alguns problemes que no havia previst per repetir la jugada.

D’un any ençà Israel va iniciar una política més activa de denúncia d’ONGs i corresponsals descaradament contraris a la seva existència com a estat i al seu dret a l’autodefensa. No es tracta de censura, i prova d’això és que la mateixa premsa israeliana disposa d’absoluta llibertat i pot arribar a ser demolidora en la crítica política; fins i tot en temes de seguretat i terrorisme li pot passar cent vegades la mà per la cara a la premsa espanyola. Però el que l’administració i la societat d’Israel no suporten és la mentida constant i la demonització sistemàtica. És per això que en el darrer any han estat remoguts per les seves empreses alguns corresponsals europeus de mitjans escrits i audiovisuals, especialment dels més prestigiosos i dels públics. Ja no és tan fàcil enviar un judeòfob a Israel confiant que pugui fer activisme impunement.

Així ens trobem que Joan Roura ha de buscar algú aliè a la seva camarilla, un professional realment independent capaç de fer la seva feina sense obeir les seves ordres, algú que disposi de prou coneixements de la regió i disposat a fer periodisme des d’un país amb molts matisos immers en un conflicte duríssim i molt complex. 

I si Joan Roura vol saltar-se aquests entrebancs al seu poder il·limitat? Pot fer alguna jugada que li permeti col·locar a qui li doni la gana per continuar manipulant la realitat a plaer? Sí, pot traslladar la corresponsalia a algun país veí amb una administració més permissiva amb l’antisemitisme. Un país on, per exemple, pocs periodistes independents tinguessin gaire ganes d’anar-hi, on saps perfectament que no pots criticar a segons qui perquè t’hi va la pell. Posem que un paradís perdut, l’ombra d’un passat cosmopolita amb una influent minoria xiïta. Podria ser i seria molt, molt greu.

Mentre esperem noves del que pot acabar convertint-se en una novel·la d’espies i en un conflicte diplomàtic, aprofitem l’ocasió per incloure algunes informacions d’actualitat sobre els actes de terrorisme contra la població civil jueva d’Israel que el departament dirigit per Joan Roura no considera dignes de ser explicades al populatxo català.




Aquí un representant de la “religió de la pau” fent una crida a la convivència i l’harmonia per solucionar el conflicte entre àrabs i jueus a Israel.



Aquí els membres de la Llista Conjunta (coalició d’àrabs laics, islamistes i comunistes) del Parlament d’Israel, donant exemple de convivència, demanant als àrabs amb nacionalitat israeliana la construcció d'un país binacional on tothom s'hi trobi còmode.




Conseqüències dels consells de clergues i parlamentaris. L'horror.




Bronca descomunal de l’alcalde àrab de Nazareth, Ali Salem, al líder de la Llista Conjunta. El commina a marxar i l'acusa d'incendiar i arruinar la ciutat. Sortosament també hi ha molta gent amb sentit de la responsabilitat que creu en la convivència.




Avui mateix: Incendi de la tomba del Patriarca Josep a Nablús, provocat pels mateixos que s’indignen si un jueu gosa trepitjar el Mont del Temple.

Avui, divendres, grups palestins han convocat un altre Dia de la ira. Un altre dia perdut, una altra oportunitat avortada. Més dolor.


dissabte, 26 de setembre de 2015

'Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?'











Quan no només és un paper; quan no només és un desig.


Quan pots rescabalar el dolor dels qui van lluitar per tu i sembrar per als qui vindran, fes-ho.












dimarts, 5 de maig de 2015

ANTISEMITES: A YARMUK TAMBÉ HI HA PALESTINS


TV3 i els Mèdia que diuen defensar els palestins callen la brutalitat i les massacres del Daesh contra la població civil del camp de Yarmuk, a 8 Km al sud de Damasc.

Els gihadistes d'ISIS i els d'Al Nusrah entren casa per casa, el govern sirià bombardeja civils palestins amb bidons d'explosius o de benzina, però els suposats defensors dels palestins callen. Perquè estan a favor d'alguna de les faccions o dels seus mecenes: Qatar, Turquia, Emirats, Aràbia Saudita. O perquè així no han d'explicar quines salvatjades estan perpetrant també Síria o l'Iran. Però, sobretot, perquè quan no poden acusar i demonitzar Israel, els palestins els importen un rave.

A TV3 no ens ensenyaran imatges com les d'aquest vídeo, en Joan Roura no ens explicarà amb to dramàtic que prop de 18.000 civils no disposen de medicaments ni aigua ni menjar ni electricitat, que hi ha 3.500 criatures terroritzades, que ja és impossible trobar un gat per no morir de fam.

No veiem manifestacions de cap plataforma contra la guerra ni denúncies dels que es passen la vida demanant boicots contra Israel. Cap vividor muntarà una col·lecta per enviar-hi una Flotilla. L'Autoritat Palestina no ha anat a cridar a l'ONU i s'ha limitat a enviar una delegació per implorar al govern sirià que aixequi el setge i deixi de bombardejar una població que no està atacant els sirians amb coets. La Unió Europea s'ha dignat a aprovar l'enviament de 2,5 milions d'Euros... a qui?, a on?, per solucionar què?

Les ONGs callen, no fos cas que perdessin alguna subvenció o s'haguessin de posicionar en temes que no els interessa. La UNRWA, que dedica el 40% del pressupost mundial de l'ONU per als refugiats als palestins, es limita a alertar que hi ha criatures i a demanar sense èxit que deixin evacuar població civil, però no veiem els seus representants plorant desconsolats davant les càmeres de televisió. La UNICEF, després de dos anys de negociacions, ha aconseguit portar a una població propera 300 caixes de galetes. Que algú els ho recordi quan callen els milers de tones setmanals d'ajut que passen des d'Israel a Gaza!

Aquesta ha estat sempre la dissort dels palestins des de 1947: ser utilitzats contra Israel, no pas ser ajudats.

És difícil resumir amb tan d'encert com el mostrat per l'amic Ariel Kanievsky el que realment està passant :







diumenge, 22 de febrer de 2015

TV3 escampa un libel de sang antisemita




Al departament d’Internacional dels serveis informatius de TV3 estan neguitosos. No saben ben bé com apartar el focus de la barbàrie desbocada que ens ofereix dia sí dia també l’islamofeixisme.

El passat dia 16 els Telenotícies ens havien d’informar per força dels atemptats lliberticides i antisemites de Copenhagen, de la profanació de centenars tombes en un cementiri jueu a França i de l’orgia de sang filmada com una mena de videoclip musical macabre perpetrada per la franquícia líbia de l’ISIS sobre 21 coptes que van ser degollats a la vora del mar. Calia emetre-ho, però també calia “neutralitzar” tanta brutalitat. L’excusa és la por a que una onada d’islamofòbia incendiï Europa, que inquieta justament als que estan sembrat impunement l’antisemitisme a Catalunya des de fa més de quinze anys.

Ara els explicarem com van neutralitzar les tres notícies esmentades:

1a.- El terrorista de Copenhagen era un “llop solitari” i el van matar abans que pogués explicar-se. Assumpte tancat. Ja se sap, són coses que passen amb la gent inadaptada perquè la societat no els compren ni se’ls estima prou.

2a.- Els autors de la profanació de prop de 300 tombes d’un cementiri jueu no sabien que es tractava d’un cementiri jueu -ja profanat el 1999 i el 2001-, mira per on! Amb l’esforç que deu suposar destruir centenars de làpides i el temps de què van disposar per adonar-se que no tenia ni nínxols ni creus i per veure estrelles de David i lletres hebrees. Però a TV3 van cloure la notícia amb una veu en off anunciant que només es tractava d’una “bretolada” (sic).

No es nota que és un cementiri jueu, no.
3a.-  “... què diem?” “Que l’islam no és això, que degollar 21 coptes és una salvatjada però que la situació internacional i les conseqüències del colonialisme són molt complexes”?

“Per cert, és un assassinat o una execució?”


Potser a algú d’Internacional li hauria agradat dir que tot el sadisme i la barbàrie mostrats per l’ISIS no poden provenir espontàniament del món musulmà, que això és impossible, que al darrere deu haver-hi una mà negra, sinistra, gent tenebrosa amb ganes. Posem que... jueus?

Però això és fortet, un missatge tan explícitament antisemita no el pot signar cap redactor progressista i prestigiós que fins ara s’havia limitat a demonitzar Israel. Però calla! : podria dir-ho “algú altre”; un autèntic referent del pensament amb una solvència i un prestigi internacional que t’hi cagues; per exemple Nasrallah, el líder d’Hisbollah, el mateix tros de demòcrata implicat en el brutal atemptat contra l’AMIA l’any 1994 amb 85 jueus argentins assassinats i 300 ferits pel sol fet de ser jueus; el mateix que va declarar que era pràctic que tots els jueus estiguessin junts a Israel perquè així seria més fàcil eliminar-los de cop. Sí, ell, la veu més autoritzada per explicar què és l’ISIS a la televisió pública de Catalunya.

I així tenim unes declaracions d’un assassí que inclou en la seva arenga un lapsus de manual quan afirma “fins ara no hem parlat de la teoria de la conspiració”. Efectivament, fins ara no, a partir d’ara ell i els seus assalariats escamparan el libel clàssic reconeixent com si res que és un libel. Podria haver afirmat amb la mateixa solvència que els assassins de l’ISIS són reptilians, però no hauria quedat tan rodó com acusar Israel, el Mossad i alguns “apèndix” per completar el pack.

Hi ha un detall sobre l’emissió d’aquest despropòsit que cal destacar: va ser emès durant tota la matinada del 16 al 17 pel canal de notícies 3/24 però a cap Telenotícies oficial de TV3. Això passa sovint des de fa anys; els missatges més impresentables són emesos pel 3/24 però desapareixen o són matisats als noticiaris de més audiència per passar desapercebuts, evitar incidents internacionals i haver de donar explicacions a un Govern, el nostre, que continua permetent que els mujaidins d’Internacional facin el que els dóna la gana. En aquesta ocasió se’ls va colar al primer butlletí informatiu del programa Els Matins, però el més habitual és que aquesta mena de notícies desapareguin i resulti impossible trobar-les a la videoteca de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Provin si no de baixar-se algun butlletí del 3/24.


D’altra banda, la indexació és desastrosa, no sabem si per mala fe o per ineptitud. Se suposa que si a Informatius decideixen emetre una declaració tan sonada, el seu autor hauria  de constar per permetre que qui ho vulgui pugui trobar la notícia. Doncs no:

No surt ni com a Nasrallah, ni com a Nasralah, Nasrala, Nasral·la. Res.
Tampoc no el trobaran entre els clips de la setmana o del dia. Com si no hagués existit mai. Això passa amb força vídeos, algunes entrevistes i amb tots els comentaris dels presentadors dels programes del 3/24, de vegades autèntiques perles.

Però què podem esperar si el corresponsal de “TV3, la nostra” a l’Orient Mitjà encara és Albert Elfa? Elfa no surt d’Israel ni amb aigua calenta. Si hi ha algun conflicte greu, fora d’Israel, en algun país on figura que també és el corresponsal,  normalment ni s’hi desplaça i retransmet les notícies a distància. De fet podria fer-ho des d’Austràlia o des d’aquí, que ens sortiria més econòmic. I és que a Egipte, Jordània, el Líban, Líbia i Síria no són tan confortables ni tan respectuosos amb la premsa. A Gaza tampoc, però de tant en tant els seus caps d’Informatius li fan anar perquè el segrestin quan les autoritats israelianes adverteixen que els periodistes correran perill.

Elfa, però, com a mostra de gratitud a la llibertat de premsa que li ofereix Israel, no s’està de manifestar la seva visió distorsionada de l’únic país que cobreix on se celebren eleccions lliures quan toca, on les dones tenen els mateixos drets reconeguts que els homes i on algú pot ser diputat d’un partit que duu en el seu programa la desaparició del propi Estat. No, Elfa, fins i tot quan no hi ha notícies a destacar d’Israel i encara que els països del voltant cremin, s’avorreix i només es consola inundant de tuits emmetzinats el seu compte i bloquejant a qualsevol que gosi contradir-lo.

 
 




El cas és que es noti que viu a Spectra.

També es destaca per la seva preocupació per l’antisemitisme a Europa, ara que els llops solitaris acaben les seves razzies assassinant jueus indefensos i les sinagogues i les escoles jueves de mitja Europa han de rebre protecció policial...


Sovint ens demanem com pot ser que el Govern de la Generalitat permeti que un grupuscle de periodistes de la casa segrestin el dret dels catalans a ser informats veraçment i toleri la manipulació descarada i l’antisemitisme. I ens demanem si el Govern és conscient que davant les dues importantíssimes convocatòries electorals properes no es pot deixar la informació diària en mans de sectaris que han decidit donar un protagonisme absolut a partits sense cap representació a Catalunya i que comparteixen les mateixes fòbies.

També voldríem saber, de passada, si algú del Govern s’ha adonat que una proporció molt nombrosa de l’audiència de TV3 per raons d’edat, d’hàbits o de facultats visuals pot deixar de veure els informatius subtitulats de TV3. Potser no és el millor moment per convertir la informació diària en una oportunitat per aprendre idiomes i lectura supersònica, potser cap responsable polític s’ha posat a veure un Telenotícies al costat d’una persona gran o poc avesada a llegir. És la gent que es passarà als informatius espanyols. Justament ara, sí.
No sabem si la inacció del Govern és per negligència, connivència o imbecil·litat. Si es tracta de por, però, ens haurien d’explicar per què hem de fer unes eleccions plebiscitàries que suposaran un pols monumental no pas amb un minúscul sindicat de periodistes assalariats sinó amb un Estat amb majúscules que usarà tots els mecanismes de què disposa per esclafar la independència de Catalunya. Si no poden amb quatre periodistes tronats, què volen aconseguir davant l’Estat espanyol?

Sigui com sigui, nosaltres continuarem denunciant la manipulació d’una televisió pública que hauria de ser un referent de llibertat i veracitat. Ho farem aquí i, si cal, davant dels organismes internacionals que calgui.

Mentrestant, a TV3 tornaran a passar-nos documentals que afirmen que l’ISIS i les matances seculars entre xiïtes i sunnites són culpa dels americans i a explicar-nos que el fiscal Nisman va suïcidar-se amb tanta habilitat que es va disparar a vint centimetres del cap aconseguint que no li quedessin rastres de pólvora a la mà. Qui sap si un dia d’aquests els Informatius de TV3 no ens obsequiaran amb la versió de Nasrallah, un dels responsables de l’atemptat que Nisman investigava, jurant que el va assassinar el Mossad.