dilluns, 31 de desembre de 2012

Moisès Broggi, ha estat un honor!


Acaba aquest any tan dur i alhora tan esperançador amb una notícia dolorosa, per més que la mort d'un home de 104 anys pugui ser previsible.

Moisès Broggi era un metge jove amb un futur prometedor l'estiu del 36, quan va esclatar aquella guerra que va empassar-se la vida de tants catalans i va escapçar, una vegada més, l'esperança del nostre poble. Durant aquells anys terribles de matances, el Doctor Broggi -"el petit i valerós metge", com el va descriure Hemingway- va sobresortir per la seva tasca valuosa i incansable als quiròfans de campanya. Va salvar moltes vides i va acompanyar molts homes joves en l'hora de la mort. Apartat de l'exercici de la medicina hospitalària en les primeres depuracions del franquisme, va sobreposar-se a totes les adversitats servint-se de la seva vàlua professional i humana.

La seva lluita per la democràcia, la pau i la llibertat de Catalunya és un exemple d'excel·lència incomparable. L'home que va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya amb cent anys ha sembrat en els nostres cors la llavor d'aquella joventut que als inicis dels anys trenta tenia davant seu tanta vida i tanta sed de llibertat. Ara nosaltres som aquell futur.

Moisès Broggi se n'ha anat amb la feliç certesa que Catalunya ha emprès el camí definitiu cap a la independència. Gràcies, Mestre, pel vostre exemple de patriotisme, saviesa i humanitat. Ha estat un honor compartir part del trajecte amb un home tan valent, tan decent i tan generós.

Bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels.


dilluns, 24 de desembre de 2012

El pa a taula





Sí, ja sabem que la majoria dels nostres lectors no miraran aquestes imatges. Ho entenem, són molt dures. Va passar ahir, 23 de desembre, a Halfaya, Síria.

Les víctimes feien cua per comprar pa. La majoria de forns no funcionen perquè resulta gairebé impossible aconseguir farina. Dones, homes, criatures esperant hores per poder dur alguna cosa de menjar a casa. L'aviació governamental els va bombardejar. Encara no hi ha un recompte de morts definitiu. Més de setanta, diuen.

Demà el món no se'n recordarà. L'ONU no es reunirà d'urgència per condemnar la massacre, els progres que esclaten en manifestacions i declaracions quan Israel es defensa després de centenars de míssils disparats contra la seva població civil des de Gaza, encara no han obert la boca després de 40.000 morts. Ni tan sols han condemnat les matances que el règim de Bashar el Assad ha perpetrat contra la població palestina de Síria. No tenen cap utilitat, no serveixen per culpar Israel i fan nosa perquè s'han passat dècades cantant les excel·lències d'un règim que ells anomenaven laic i socialista.

Tot va començar quan uns nens, volent imitar els primers moviments d'aquella encara prometedora primavera àrab, van fer una pintada contra el règim. Els van detenir, els van torturar salvatgement, els van mutil·lar i van cremar els seus cadàvers. Qui se'n recorda d'allò?

Demà, els Tapial del món occidental dinaran en família o amb els amics, comentaran que aquestes festes estan prostituïdes pel consumisme i potser enviaran un email viral on Josep i Maria es troben un mur o una patrulla israeliana camí de Betlem. Exclamaran com passa el temps i es disposaran a començar un nou cicle de demonització d'Israel. Són així, són els bons de la pel·lícula. Els estendards de la justícia, és clar.




dissabte, 22 de desembre de 2012

La dimensió desconeguda

       

Després de la bombolla de la construcció tot fa sospitar que arriba la bombolla policial i que, com va passar fa uns anys amb els bancs espanyols, algú està provant de fer-nos creure que la policia espanyola és a la champions league mundial.

Potser no ho entenem perquè som de lletres, però ens fa l'efecte que haurien d'explicar com s'ho fan per batre un rècord mundial i quedar segons. I si després ens van explicant més coses incomprensibles, millor.

Sigui com sigui, felicitats Agente Vergara!


divendres, 21 de desembre de 2012

La fi del món



Per a molts, la fi del món es veure aquesta imatge. Que dues persones tan diferents conversin distesament com a prova de la transversalitat de l'independentisme català, és la pitjor tragèdia imaginable.

Per a d'altres la fi del món és imaginar que el submón Godó i el raptor de Carrasco se surtin amb la seva.



Els més clàssics creuen més en les profecies maies. Tot i que corren versions força heterodoxes...


... això sí, corren en la llengua de l'imperio, perquè els maies van desaparèixer.


Finalment, la veritat : la fi del món arribarà, sí, però serà d'un en un.

Hi ha qui fins i tot ofereix una sortida temptadora. O no.

         

dimecres, 19 de desembre de 2012

Bus a l'infern



Europa té un problema viatjant en aquest autobús.

El nega, el relativitza, el justifica, el disfressa, el transfereix, culpabilitza altres països.

Europa té dos problemes viatjant en aquest autobús.

En un autobús. A França :

Oh, Allah, fes que els seus fills esdevinguin orfes.
Oh, Allah, destrueix les seves dones.
Que els seus fills esdevinguin orfes,
que la glòria de l'islam sigui pertot,
concedeix la glòria als nostres germans de Palestina.
Allah és gran, Allah és gran.
No hi ha més Déu que Allah,
els jueus són l'enemic d'Allah.
No hi ha més Déu que Allah,
el màrtir és l'elegit d'Allah.


dilluns, 17 de desembre de 2012

Gràcies, amics! Gràcies, Israel!



Aquesta imatge transmet felicitat i emociona. Concentra en un instant milers d'esperances, de trajectes, de passats. Són tres homes joves que van néixer en la diàspora i amb Israel a dins, que van retornar a Israel i que se senten units per l'alegria i l'amistat i per una experiència compartida, l'alià; per saber que passi el que passi aquest és el seu país, la terra dels seus fruits, dels seus fills i dels seus néts. El país que no permetrà que siguin perseguits per ser jueus, la terra per la qual lluitaran sempre que calgui.

L'Ariel, en David i en Gabriel s'han reunit per Khanukà i per celebrar que en David ha obtingut la nacionalitat israeliana. S'abracen i miren a càmera amb un goig serè, perquè el moment és intens i no s'adiu amb la gresca. Potser no saben el regal que ens fan amb aquesta imatge, l'alegria que ens transmeten amb la seva abraçada i el seu somriure. Si algú havia oblidat que val la pena lluitar, que els miri.

Gràcies, amics!



divendres, 14 de desembre de 2012

PARIS




La veritat

París, 1940

La diferència, la conseqüència. No es pot esborrar, no es pot oblidar.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Algú coneix aquest detritus?


Per més que somrigui a càmera amb un posat beatífic, aquest individu és un assassí en potència. Signa Jose Luis i @Gentleman_Esp a Twetter. Sí, ell es té per tot un cavaller espanyol. Ens consta que molts espanyols amb els què sovint discrepem per qüestions nacionals no estan disposats a permetre que algú tan sinistre els ofengui involucrant-los en la seva salvatge impunitat.

El primer que deixa clar aquesta desferra en el seu perfil és que es confessa anticatalà. I es queda tan ample, com si fos la cosa més natural del món, perquè per a ell és la cosa més natural del món.  


Ara els mostrarem una nova característica que no els sobtarà gens :


Per si no havia quedat prou clar :



Observaran que al seu perfil de Twetter no "confessa" que és un antisemita repugnant, potser perquè és delicte o per si li tanquen el compte. Però, sigui com sigui, no pot reprimir el seu odi i no s'està de fer apologia del genocidi i del terrorisme; incita al racisme més descordat i aplaudeix l'extermini. Res no el frena. 

  



















Per si no en tingués prou d'escampar un odi antisemita desfermat, es permet el luxe d'incitar l'assassinat de l'Ambaixador d'Israel i del personal de l'Ambaixada : 


Voldríem saber qui és aquest assassí en potència. Ens interessa molt saber si es tracta d'un dement que escriu a Twetter d'amagat des d'un frenopàtic o bé si, tal com afirma, és un ciutadà de Madrid que passa per ser més o menys normal. Més enllà de les accions legals que es puguin emprendre contra ell estaria bé saber qui és, què fa, a què es dedica, quines han estat les seves responsabilitats en el decurs de la seva vida. Volem que un odi tan pertorbador no quedi solapat amb l'anonimat i que la maldat no sembli una anècdota. No ens ho podem permetre.


diumenge, 25 de novembre de 2012

AQUESTA TERRA


Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Quan el vent em parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

divendres, 23 de novembre de 2012

TV3 : una estructura d'Estat contra Israel



El nostre President afirma, amb raó, que Catalunya necessita estructures d'Estat. És cert, les necessitem; però no és menys cert que la Generalitat se n'ha de fer responsable, que no pot permetre que caiguin en mans il·legitimes, fora de control. El Departament d'Internacional dels Serveis Informatius de TV3 fa massa anys que és fora de control. Per la Casa hi han passat diferents directors de TV3, de la CCRT o dels Serveis Informatius, però hi ha un comandament intermig enquistat imposant la seva visió distorsionada del conflicte entre els palestins i Israel : Joan Roura, responsable de la secció d'Orient Mitjà de la nostra televisió pública, artífex en gran mesura de la percepció manipulada d'aquest conflicte entre la nostra població.

Si el nostre Govern no és capaç de posar ordre dins d'una secció de TV3, què no passarà amb una futura Agència d'Intel·ligència? El que està succeint amb la corresponsalia a Jerusalem i amb el caire de les manipulacions del seu responsable directe -Roura-, és alarmant. En primer lloc, perquè està sembrant una judeofòbia rampant a casa nostra; en segon lloc, perquè enfronta oficiosament el nostre Govern amb el d'un país amb el qual, per moltes raons, hauríem de mantenir unes estretes relacions, i en tercer lloc, perquè vulnera brutalment el dret de tots els catalans a disposar d'una informació veraç.

El breu vídeo que encapçala aquest article correspon a la crònica enviada el dia 17 al migdia per Albert Elfa des de Gaza i el seu contingut és gravíssim perquè mostra com menteix obertament. En ell hi podem veure com un portaveu del govern de Hamas fa unes declaracions entre la runa d'un edifici bombardejat. Tot d'una se sent el so d'un projectil llençat des de la Franja contra Israel. El portaveu es tomba instintivament per localitzar la seva procedència, segueix amb la mirada la seva trajectòria i fa cara de pòquer per la inoportunitat d'aquell llançament, que demostra que es dispara des de zones habitades. La improvisada roda de premsa acaba en sec. La narració d'Elfa manipula l'escena pervertint la seva funció periodística i convertint-lo en propagandista de Hamas. Segons afirma "el projectil no cau gaire lluny", donant a entendre que és de procedència israeliana; el so de la detonació, evidentment, no se sent; probablement van tenir la desgràcia de sentir-la massa bé alguns ciutadans israelians. Per perfeccionar la manipulació insereix unes imatges que ens mostren un edifici bombardejat.

D'això se'n diu muntatge i és del tot intolerable que la direcció de TV3 i el nostre Govern continuïn permetent que els serveis informatius de la nostra televisió pública manipulin els fets amb agitprop de manual. Agraïm a Jaume Ortí que ens avisés de l'existència d'aquesta crònica i a Ariel Kanievsky, israelià i català, soldat i testimoni en primera persona des de fa anys dels bombardejos de Hamas sobre la població civil de seva ciutat, Ashdod, per la seva col·laboració en l'analisi tècnica d'aquest vídeo.

Afer d'Estat : segrest d'Albert Elfa i altres corresponsals estrangers

La nit del 17 de Novembre el Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel emetia un comunicat en què informava que Hamas retenia 22 periodistes estrangers a la Franja de Gaza. I afegia que es tractava d'una violació dels drets humans i un intent de Hamas de manipular i pressionar la premsa. Un d'aquest periodistes era Albert Elfa.

Per què no es va informar a la població catalana d'aquest segrest? El nostre Govern sabia que el corresponsal de TV3 a Gaza estava sent utilitzat com a escut humà? Si no ho sabia, el nostre govern està completament superat; si ho sabia, per què va permetre que Elfa continués enviant cròniques des de Gaza mentre la seva vida depenia de la voluntat de Hamas que el retenia com a ostatge?

El Govern d'Israel, abans de l'inici de les operacions, va advertir els corresponsals estrangers de la perillositat d'entrar a Gaza i de la possibilitat de ser usats per Hamas com a escuts humans. Els periodistes que malgrat aquests advertiments van decidir entrar a la Franja també van ser informats de la situació per Israel per mitjà dels seus mòbils i els seus comptes d'email i twetter.






El dia 18, a primera hora del matí, la Força Aèria d'Israel neutralitza les instal·lacions de dues cadenes del règim : Al Quds TV i Al Aqsa TV. L'atac no té per objecte esfondrar els edificis sinó les seves antenes, que tenen per objecte tant la propagació de missatges d'odi antisemita com la coordinació de l'operatiu dels atacs armats contra Israel.
Vegin el vídeo de l'operació.




TV3 no va informar el dia 17 que Hamas prohibia la sortida dels corresponsals estrangers de Gaza, entre els quals hi havia Albert Elfa, amb la finalitat de fer-los servir com a escuts humans aquella nit.

L'endemà, per cobrir l'expedient, els informatius van limitar-se a comunicar amb un llenguatge volgudament neutre que Hamas havia impedit que els periodistes abandonessin el territori fins aquell migdia, evitant així descriure la gravetat del que en realitat era un segrest.

Vegin com, malgrat aquestes circumstàncies, s'emet una crònica en la qual Elfa està completament coartat i on el portaveu de Hamas domina la situació i es permet fer propaganda de Hamas sense cap fre.



Impagable la darrera frase de la crònica d'Elfa : "aquesta entrevista ha estat enregistrada per ELLS". Resulta doblement sagnant que TV3 hagi emès una crònica enregistrada per Hamas amb un company sota amenaça mentre justament aquests dies els periodistes de TV3 mostren públicament en cadascun dels Tele Notícies el seu desacord amb els criteris periodístics que s'apliquen durant la campanya electoral. També cal destacar el vergonyós silenci del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Ens demanem fins a quin punt Joan Roura com a superior d'Albert Elfa és conscient del risc que aquest ha corregut. Veiem aquesta crònica signada per una corresponsal d'EFE :

"Después del bombardeo y poco antes de la evacuación, en la planta 14, mientras editaba imágenes de los últimos bombardeos, Albert Elfa, corresponsal en Oriente Medio de la catalana TV3, aseguró que "hay pánico, mucho miedo, ninguno de los equipos europeos que trabajaban aquí han venido hoy a trabajar y hace poco se ha oído otra bomba en un edificio de al lado".

"Lo que recomiendan a todo el mundo es que se queden en sus hoteles e intenten trabajar desde allá. Yo estoy aquí, no porque sea más valiente, sino porque editamos con estos ordenadores que son fijos, de mesa, y no son transportables, y tengo que editar y enviar por internet desde aquí", explicó Elfa.

Objetivos de Israel y Hamas
El periodista catalán indicó que "la gente comenta que los periodistas somos el objetivo de los dos lados. De Israel está demostrado que lo hemos sido, y de Hamas en cuanto que parece que nos quieren usar de escudos para protegerse de los ataques de Israel y por eso esa historia de no dejarnos salir de Gaza".

És a dir, Elfa, malgrat el pànic més que justificat que sent i sabent-se ostatge, es veu obligat a anar a treballar a un edifici que eviten tots els corresponsals europeus perquè ha d'editar forçosament amb un ordinador que es troba en un edifici que és objectiu bèl·lic, que ja ha estat bombardejat i que les Forces de Defensa d'Israel continuen advertint que pot tornar a ser bombardejat. ¿Per què no disposa d'un ordinador portàtil normal capaç d'editar, com la resta de corresponsals occidentals? ¿Algú de TV3 ha posat en risc la vida d'un company per reforçar la demonització d'Israel davant la població catalana? ¿Elfa assumeix aquest risc amb criteris periodístics o bé coaccionat per la por de perdre la feina o de ser degradat professionalment?

Per què TV3 no ha destacat cap corresponsal a les zones d'Israel atacades des de Gaza compartint el terror de la seva població civil?



Per què es menteix afirmant que Israel va iniciar les hostilitats el dia 14 quan el dia 10 al sud d'Israel van caure més de 130 míssils? Per què es deslegitima el dret d'Israel a defensar el seu territori i la seva població? Per què no se'ns ha informat que més de 80 projectils llençats aquests dies per Hamas han caigut accidentalment dins de Gaza causant víctimes mortals? Per què no ens expliquen que Hamas i els seus col·laboradors disparen els seus projectils des de zones densament poblades i que utilitzen la seva pròpia població com a escuts humans com a instrument de peopaganda? Per què la informació sobre el conflicte israelo-palestí es confia des de fa tants anys a un activista que fa conferències contra Israel? És intocable per alguna raó, estem obligats a suportar les seves manipulacions fins el dia que es jubili?

David Ben-Gurion en certa ocasió va afirmar "les coses difícils les fem immediatament; les impossibles triguen una mica més". Seria paradoxal que per als catalans fos més assolible la independència que destituir Joan Roura del seu immerescut càrrec.

dimarts, 20 de novembre de 2012

El que Joan Roura i TV3 no volen que veiem



Sis opositors al règim de Hamas són baixats d'una furgoneta i assassinats d'un tret al cap en públic, enmig del carrer.

Alguns duen cartells que els acusen de traïdors i d'espies d'Israel. Sentim crits d'Al·lahu akbar, gent rient, una dona plorant. A mà dreta podem veure un nen mirant els cadàvers.

Es tracta d'una escena freqüent a la Gaza idealitzada per gent que es fa dir progressista i defensora dels drets humans. Al final podem veure com passegen un dels cadàvers arrossegat per una moto amb gran gatzara de l'escamot motoritzat que l'acompanya. Volen que tothom vegi què li passa a qui no està d'acord amb un règim que terroritza la seva població, menteix i manipula la veritat i inverteix una proporció immensa de l'ajut provinent dels estats i les organitzacions internacional a bastir un sistema de terror i a comprar armament per atacar els seus veïns d'Israel.

No mostrar-nos aquesta realitat i silenciar que des de fa anys des de Gaza es bombardeja la població civil de les ciutats veïnes d'Israel distorsiona completament la informació i culpabilitza injustament Israel.

Les imatges d'aquest vídeo mostren el que TV3 ens oculta sistemàticament i continuarà amagant i manipulant mentre Joan Roura, un activista de la Xarxa palestina de Catalunya, sigui el responsable del departament d'Orient Mitjà de TV3. La seva manipulació militant no és a títol personal perquè parla en nom de la nostra televisió pública pagada amb els impostos de tots els catalans i depenent del Govern de Catalunya. 

Fins quan haurem de suportar que ens menteixi i que es manipuli en el nostre nom?

dimarts, 13 de novembre de 2012

Terror a Israel



Un milió i mig d'israelians pateix sovint aquest terror desenes de vegades al dia. T'imagines ser a la feina i pensar què els està passant als teus fills, a la teva mare, a la teva parella,...? T'imagines que les alarmes et despertin a la nit i tinguis 15 segons per baixar amb la teva família a un refugi? 

Israel va fer sortir tots els seus ciutadans de Gaza l'estiu de 2005. Des d'aleshores, com a mostra d'agraïment, des de Gaza han llençat més de deu mil coets i míssils contra la població del sud d'Israel. La premsa i les televisions del nostre país no ens ho expliquen i, quan ho fan, sovint menteixen o manipulen els fets parlant de coets artesanals, de venjances israelianes contra la població civil de Gaza o de bombes contra pedres.

Els darrers dies, coincidint amb l'anunci de l'avançament de les eleccions israelianes, un milió i mig d'habitants del sud d'Israel està patint un bombardeig sistemàtic, centenars de míssils trasbalsen les seves vides, sembren el terror entre petits i adults i paralitzen les escoles i qualsevol activitat econòmica i cívica. I ni un sol solidari orgànic ha obert la boca, ni Amnistia, ni l'ONU. Res.

Netanyahu ha declarat 'els terroristes disparen contra civils mentre s'amaguen entre civils. És un doble crim de guerra. Per tant, actuarem per tal de frenar-los'.

No actuar suposaria deixar tota la població civil del sud d'Israel en un estat d'indefensió i de desesperació del tot injust. Cap altre estat del món actua amb tanta prevenció. Malgrat això, preparin-se per per assistir a una onada de condemnes irades contra Israel pel sol fet de defensar-se i protegir la vida i la seguretat dels seus ciutadans contra un terror que els antisemites disfressats callen. Ja els està bé.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

'Esperando al señor Himmler'


Aquest post està dedicat als indecents que acusen els nacionalistes i els sobiranistes catalans de nazis. 




Molts d'aquests calumniadors són fills i néts de funcionaris, policies i militars del règim i de falangistes que es van passar quaranta anys vivint a costa d'una dictadura que es va imposar, precisament, gràcies a l'ajut dels nazis. Quaranta anys d'antisemitisme, d'anticatalanisme i de persecució dels drets i les llibertats democràtiques.

Hem titulat aquest post 'Esperando al señor Himmler' tot citant un paràgraf de la portada del Noticiero Universal d'ara fa 72 anys, el 23 d'octubre de 1940, que reproduïm a l'inici d'aquest article. Aquell dia va arribar a Barcelona aquest assassí. Els servidors del règim havien deshonrat la nostra capital sembrant-la d'esvàstiques unides a banderes espanyoles.

Evidentment, no hi havia cap senyera perquè la bandera catalana estava prohibida i la seva tinença i exhibició perseguida i severament castigada.


Així el saludaven els qui afusellaven nacionalistes catalans i cantaven allò de "Catalán judío y renegado".

Era l'època en què els pares dels qui ara ens acusen d'imposar la nostra llengua ens comminaven a hablar cristiano.



Quan Himmler va arribar a Barcelona no es va reunir amb cap nacionalista català; molts havien estat afusellats o eren a la presó; molts d'altres s'havien exiliat o eren a camps de concentració nazis. La resta vivien atemorits. 

Himmler es va reunir amb els nacionalistes espanyols que acabaven de guanyar una guerra després d'un cop d'estat.

Els peixos grossos ja els havia visitat dies enrere a Madrid.


Aquí, amb Franco i Serrano Suñer, els mateixos que van decidir que els espanyols deportats a camps de concentració nazis fossin considerats apàtrides, decisió per la qual molts d'ells, i molts catalanistes, van ser assassinats pels nazis. Franco i el falangista Serrano Suñer també van ser els principals responsables del criminal "silenci administratiu" que va dur a les cambres de gas a desenes de milers de jueus sefardites. 

Himmler a Madrid també va tenir temps lliure per dedicar-lo al lleure, com ara assistir a la "fiesta nacional" (espanyola).





L'assassí va condecorar un dels toreros però no va poder fruir de la màxima expressió de la cultura espanyola perquè "la Fiesta" va haver de ser suspesa a mitja corrida per un aiguat i es va perdre algunes execucions.



A Barcelona les autoritats va dur-lo a visitar una txeca. Segons les cròniques, diuen que Himmler va quedar impressionat de la crueltat dels rojos. Pel que sembla ignorava que en aquest món cruel hi hagués gent que es dedica a torturar.


A Catalunya encara li esperaven dues sorpreses desagradables. La primera va ser el resultat d'una visita planificada al monestir de Montserrat que el va enutjar profundament. Tenia la intenció de sondejar els jerarques de l'abadia sobre el Grial i es va trobar que ni l'abat Marcet ni el seu coadjutor, Aureli Maria Escarré, no es van dignar a rebre'l. 


Així tenim que tan insigne assassí va ser atès per un humil monjo, el jove Andreu Ripoll, designat pel fet de ser l'únic que sabia parlar perfectament l'alemany. Per si això fos poc humiliant, el monjo li va discutir dues teories sacrosantes: que el Grial fos a Montserrat i que Jesús fos de raça ària. Sostingué Ripoll que Jesús era jueu i punt. Himmler va marxar de l'abadia sense dissimular la seva irritació. (Segurament ara s'enfadarien amb Ripoll els que afirmen que Jesús era palestí).

La segona sorpresa desagradable va ser que van robar-li la seva cartera de mà a la suite de l'Hotel Ritz de Barcelona. Encara ara no se sap si van ser uns delinqüents o algun servei secret i, per tant, ignorem què hi contenia. El cas és que va ser tot un escàndol i una vergonya per al règim que algú la robés i que malgrat les detencions i els interrogatoris no es descobrís el responsable. 

A més, això passava el mateix dia que Hitler i Franco es trobaven a Hendaia per parlar de les seves coses i fer plans.




Precisament el dia que Franco havia de quedar bé per agrair-li que l'hagués ajudat amb diners, tropes i avions a guanyar la guerra. Potser va aprofitar coneixe'l personalment per desfer-se en elogis dels heroics aviadors alemanys que havien bombardejat amb tanta punteria la població civil de la zona republicana. O potser va agrair-li un favor recent... la detenció a França del President de Catalunya, Lluís Companys, lliurat per la Gestapo a la policia espanyola.

Un nacionalista català, un president elegit democràticament, assassinat pel nacionalisme espanyol gràcies a la col·laboració nazi.



Quan Himmler va arribar a Barcelona feia vuit dies que el President Companys havia estat afusellat al Castell de Montjuïc.

Ens alegra que la curta estada de Himmler a Barcelona li resultés tan desagradable. Malauradament encara va viure prou per sembrar Europa de mort i de terror. Mai no li va faltar el suport de tota mena d'assassins.


Només va fer una cosa encertada a la seva vida. Tard, massa tard. 



Fa uns dies, en un programa d'una cadena espanyola de televisió un alt militar va permetre's amenaçar el nostre actual President dient que recordi què li va passar "al valiente Companys". Segur que el President ho recorda perfectament, com ho recordem tots els catalans. Per sort l'Espanya més sinistra ja no pot comptar amb l'ajut de Hitler.


Relació dels nacionalistes espanyols amb els nazis



Relació del nacionalistes catalans amb els nazis





dijous, 11 d’octubre de 2012

La temptació sèrbia de l'espanyolisme: catalanofòbia, antisemitisme, feixisme



L'Estat espanyol ja ha iniciat la seva campanya de persuasió per tal que els catalans tinguem unes ganes immenses de quedar-nos a Espanya usant la seva arma més irresistible : l'amenaça.

De fet, l'amenaça ja és a la Constitució espanyola de forma explícita en un article que uneix intervenció militar i integritat territorial. Sí, ja sabem que a la Constitució espanyola també es parla de dret al treball i a l'habitatge, d'igualtat de drets, d'igualtat de gèneres, que diu que la moneda és la pesseta i altres detalls i principis sistemàticament ignorats o violats.

Per amenaçar de debò calen "estructures d'estat", i Espanya en té : des de els Serveis d'Intel·ligència a la judicatura, l'exèrcit o l'aparell mediàtic madrileny.

Que els mitjans de comunicació formin part de les estructures d'estat quan es planteja un procés democràtic de secessió ja dóna una lleugera idea del caire antidemocràtic d'una Espanya que no pot dissimular que la transició va ser una mà de pintura que fa massa temps que clapeja. Torna a sortir el blau de l'arnada camisa nueva i més enllà del llenguatge colpista de la Brunete Mediàtica algú aparentment tan exquisit com Juan Luís Cebrián escriu un article a El País on hi barreja un to de bavosa condescendència amb l'amenaça dels tancs. I és que Cebrián, que es presenta com a fi exponent de l'elit periodística i intel·lectual espanyola, també va ser falangista.

Dels Serveis d'Intel·ligència ja en vam parlar en el nostre darrer post. Per descomptat, el Rei està movent tots els fils, començant pels econòmics, que tan magistralment domina. Pel que fa a l'exèrcit, el govern espanyol no només s'ha abstingut de censurar les crides colpistes de militars en la reserva o de desmentir els rumors sobre estranyes reunions d'alts comandaments en actiu sinó que ha ordenat vols d'avions de combat a Catalunya i maniobres d'infanteria armada enmig de la ciutat de Barcelona. Tocs, avisos. El govern espanyol s'ho pensarà molt abans de treure un tanc; s'hi juga l'expulsió de la Unió Europea. Però probablement permetrà l'aparició d'escamots feixistes per recordar-nos què va passar a Sèrbia. A veure si així pleguem veles, donant per fet que "els catalans no són com els bascos".

Potser per això tot el clavegueram de l'Estat està coordinant l'estratègia de la por aprofitant l'ocasió del 12 d'Octubre, festa nacional espanyola ara anomenada de la Hispanidad. Abans es deia "Dia de la Raza" i commemorava l'existència d'una suposada raça espanyola i la massacre i la depredació que el regne de Castellà va perpetrar a Amèrica.

Aquest canvi de nom és tan cosmètic com la transició postfranquista i els feixistes espanyols que no han canviat de camisa sempre han aprofitat aquest dia per fer pública ostentació de quin és el seu concepte d'Espanya.

Demà, 12 d'octubre, hi ha convocades dues manifestacions a Barcelona. L'una, la tradicional concentració de feixistes a Montjuïc; l'altra -inicialment- de catalans que se senten espanyols i desitgen fer-se escoltar enmig del debat sobiranista. Volem deixar clar que, encara que no compartim el seu sentiment de pertinença a Espanya, tenen tot el dret a manifestar-se. Però ens demanem si seran capaços d'evitar l'amenaça que envolta aquesta manifestació i que no ve precisament del sector independentista sinó del feixisme espanyolista.

Aprofitant la crida d'una manifestació pacifica de catalans que es reivindiquen espanyols, diversos grups d'extrema dreta de tota Espanya s'han donat cita a Barcelona amb el lema "Cataluña somos todos". Entre d'altres hi confluiran Falange de las JONS, PxC, Nudo patriota español, Asociación vieja escuela de Madrid, Movimiento católico español, Acción juvenil española i els grups Ultras Sur del Reial Madrid. La consigna és no mostrar simbologia feixista durant la concentració perquè així s'ha pactat amb els organitzadors... Un moment!, l'Organització d'una manifestació pacífica i democràtica de catalans que se senten espanyols ¿ha pactat l'assistència de feixistes de tota Espanya?


Els més explícits són els Ultras Sur, que en un pasquí intern anuncien la seva assistència a la manifestació del "Día de la Raza de la capital polaca". Avisen, a més, que "aniran de cacera", que els objectes punxants ja els els proporcionaran els seus camarades locals, que s'apallissarà gent i que deixaran "un recuerdo imborrable en el monumento al presidente de la Generalitad más separatista (a parte del hijoputa traidor de Arturo Mas) : Luis Companys que además de ser un catalán de mierda era rojo, masón y judío converso".


Recomanem la lectura d'aquest vòmit. No es perdin ni una línia. Ni l'hora i el lloc de sortida de l'autocar, per si algú els vol desitjar bon viatge si ens deixen alguns regalets.

Veuran que acusen els catalans de covards. Això encaixa amb la seva mentalitat primitiva. En el fons sempre han entès les maneres d'ETA. Per això no tenen collons de plantar-se i fer el mateix a Euskadi; per això, els covards són ells.

Esperem que els Mossos estiguin a l'alçada i no permetin ni la violència ni que s'escarneixi la memòria dels nostres herois. I esperem que els alts comandaments estiguin prou mentalitzats que tant aquests feixistes com molts "demócratas de toda la vida" des dels seus despatxos oficials els posaran a prova. Sort i encert!

El vídeo que encapçala aquesta entrada pertany a Democracia Nacional. En ell convoquen una concentració feixista a Montjuïc (Barcelona) per al 12 d'Octubre. Veuran que hem hagut de fer-ne una còpia i pujar-la al nostre compte de YouTube perquè han desactivat la possibilitat d'inserir-lo. Hem triat aquest vídeo perquè queda molt clar com als feixistes els escandalitza que la Catalunya que demana la Independència és un moviment transversal, no identitari ni racista. I els irrita especialment aquesta bona relació explícita d'amplis sectors de l'independentisme català amb Israel.

Curiós que un dels participants digui que a Montjuïc "se derramó tanta sangre nacional", quan aquest indret va acollir el cementiri jueu de Barcelona i va ser aquí on els feixistes van afusellar Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. També crida l'atenció que a les imatges dels mítings de Democracia Nacional no hagin tret distintius nazis i feixistes...





Altres imatges dels que celebren el "Día de la raza" que properament veurem per Barcelona :
















Fins ara insultar Catalunya i els catalans sortia de franc. Els partits espanyols han jugat amb la catalanofòbia per guanyar vots; no els fallava mai. Boicots, declaracions incendiàries, lleis injustes, incompliment de compromisos i lleis, signatures per impedir un nou Estatut, maniobres fins anul·lar-lo després que l'aprovessin tres cambres parlamentàries i el poble de Catalunya en referèndum...

Fins ara molts mitjans de comunicació tenien més audiència o venien més exemplars mentint impunement contra Catalunya. Periodistes i tertulians han aconseguit quotes de poder i fortunes impensables jugant amb foc com ho van fer alguns dels seus col·legues a Sèrbia o a Ruanda sense pensar en les conseqüències.

Ara només els queda dir que algú tan sensat com el president Mas ha embogit o que més d'un milió i mig de catalans van sortir per casualitat al carrer per expressar el seu clam d'independència. Més del vint per cent d'una nació manifestant-se en una sola ciutat, com si a la Marxa sobre Washington de l'any 63 s'hi haguessin concentrat 50 milions de persones.

De fa pocs dies cap aquí a alguns dirigents espanyols i a alguns tertulians els ha començat a tremolar la veu. Potser és un bon senyal. Potser.