dimarts, 26 de juliol de 2011

AL NOSTRE AMIC MÉS JOVE

Per molts anys, David! Suposem que encara no ens llegeixes perquè ets molt menut per llegir segons què i, en general, per llegir. Segurament els teus pares te n'ensenyaran ben aviat i sentiràs aquella emoció primera d'anar enllaçant lletres i sons i t'adonaràs que parlen de coses que entens: el teu nom, mamà, papà,... Si poguéssim tornar a sentir-la, noi!

Un any per a tu és molt de temps, tot el temps del món! Un any al costat dels qui t'estimen és una benedicció i t'ensenya a estimar. Ja ho aniràs veient. Esperem que aquest any que encetes sigui molt feliç per a tu i els teus pares.

T'enviem aquesta foto d'un nen que llegeix el diari al despatx. Tu pots començar a practicar a la gibrelleta, que també puntua. Quan siguis més gran veuràs que llegir a aquesta cambra és un plaer doble si la lectura s'ho val. I si no s'ho val també, perquè aprendràs el noble art de reciclar el paper sense fer ni una passa. És un consell pràctic que et donem, molt en la nostra línia didàctic-heterodoxa, un humil regal d'aniversari que es podria resumir així : gaudeix del que t'agradi i treu profit del que et desagradi. Bon any!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per al David:

Un consell per quan siguis més gran: menys face i més book. A llegir !

A.

David ha dit...

De llegir encara res de res, però els contes se'ls mira amb una atenció! I té una afició incontrolable per passar les pàgines del llibre que estigui llegint son pare. Promet, el petitó...
Fa un any em vau emocionar moltíssim i ara trobar aquesta entrada m'ha deixat sense paraules. Moltíssimes gràcies, Hasbarats! Amics meus!