L’any 2011 no ha començat bé per als cristians. No només per als coptes d’Egipte, per a tots els cristians. De fet, ha començat malament per a tothom que no sigui musulmà. El dia 1, passats uns minuts de les dotze de la nit un cotxe bomba va esclatar davant un temple copte d’Alexandria matant vint-i-una persones i ferint-ne més de setanta. L’endemà el Papa de Roma denunciava el fet amb la boca petita afirmant que els cristians estan sent perseguits, però no deia per qui.
És ben curiós que una església que durant segles ha calumniat els jueus acusant-los de deïcidi, que ha farcit el seu santoral amb creients martiritzats per l’antiga Roma, que ha condemnat per anticristianes les reformes d’altres esglésies cristianes, l’astronomia, l’anatomia, el segle de les llums, la maçoneria, el liberalisme, el comunisme, la recerca genètica i, fins i tot, el subtext que es desprèn dels llibres de Harry Potter i el suposat missatge satànic de la lletra de l’Aserejé no digui exactament qui està perseguint i assassinant cristians. Curiós que sigui precisament ara, quan tothom ho sap, quan les imatges ho mostren fins al racó més remot de la terra, que no denunciï exactament qui són aquests perseguidors. ¿Per què el Papa de Roma no diu clarament que l’islam està foragitant els cristians dels països majoritàriament musulmans?, que els està marginant, empobrint, terroritzant, assassinant ; que les minories cristianes ja siguin romanes com coptes, caldees, etc fugen dels seus països d’orígen on les seves comunitats existien abans del naixement de l’islam, deixant-ho tot, renunciant als seus bens i els seus drets? No ho denuncia per por, i aquest gest només té una lectura per als fonamentalistes musulmans : una victòria més, un pas menys per assolir el terror.
Potser al Papa de Roma li fa basarda parlar clar perquè fer-ho suposaria reconèixer que l’església de Roma va callar quan els expulsats dels països musulmans eren jueus i que el suposat argument -la creació de l’estat d’Israel- era una burda excusa. I ara què, Papa? I ara què, exquisits manipuladors que us heu fet tips de proclamar el respecte de l’islam vers “les altres religions del Llibre”? On ens fiquem el romanço de les tres cultures, aquell camelo de pau i tolerància poblat de fonts cristallines, tuls sensuals i fragàncies de gessamí?
El cert és que no hi ha ni un sol país amb majoria musulmana que sigui democràtic. Egipte, per exemple, és una satrapia amb eleccions manipulades que va expulsar els jueus i ha permès la marginació i la persecució de la seva població cristiana. Ara el seu president parla de germanor entre coptes i musulmans amb un cinisme monumental mentre nega que l’atemptat d’Alexandria fos amb cotxe bomba i abona la delirant teoria del terrorista individual amb 50 quilos d’explossius i metralla!! “Res, un sonat que es va immolar!”. Mentrestant l’imam més prestigiós d’Egipte parla de complots estrangers… sense precisar detalls. Ui, ui! Normalment els complots estrangers no s’identifiquen amb l’islam sinó amb Israel ; el darrer va ser el dels taurons menja-turistes ensinistrats pel Mossad. Els sentits del ridícul i de la decència són les primeres virtuts a desaparèixer en una societat amoral i feudal.
Sentint-ho molt per la bona gent que professa la fe musulmana -que n’hi ha, segur-, actualment l’islam s’expandeix i s’imposa eliminant les minories, penetrant a occident com una ideologia totalitària i sembrant el terror als seus territoris per instaurar sempre la seva manifestació més brutal. Persegueix, expulsa o sotmet jueus, cristians, budistes, hinduistes,... Lamina els principis democràtics de les societats d’acollida amb totes les estratagemes disponibles : la necessitat migratòria i econòmica, el respecte a les minories (a la seva minoria), el dret a la reunificació familiar, al culte religiós,...; se serveix de grups -de vegades de gent ingènua i benintencionada, sovint d’individus radicals i ressentits o, directament, de sicaris- per anar guanyant terreny i imposar en pocs anys coses tan impensables com els burkes, carregant-se segles de lluites pel respecte a les dones sense que les feministes ni els progres oficials piulin.
¿Sabien que a la Gran Bretanya fins i tot els gossos pigall tenen prohibit pujar a un bus si hi ha un passatger o un conductor musulmà? Doncs sí, i per això els imams extremistes tenen tant d’interès a inculcar als seus fidels que es signifiquin com a musulmans amb la seva indumentària. Si hi ha una gel·laba o un vel dins l’autobús queda clar que el cec haurà d’esperar que en passi un altre “només amb infidels”. I és que a Mahoma no li agradaven els gossos, o sigui que si en tens un et fots. ¡Això no és res comparat amb el fet que el mateix Mahoma somniés que havia ascendit al cel en una euga alada des del puig del Temple de Jerusalem! Resultat : Jerusalem és musulmana a matar i els jueus allà són uns estranys.
El següent capítol és Al Andalus, una taca de sang i d’intolerància que arriba fins a Narbona. Rieu, rieu, ànimes multiculturals!
L’any 2001 més de 1.000 immigrants sense papers van tancar-se durant més d’un mes i mig a les esglésies de Santa Maria del Pi i de Sant Agustí de Barcelona. Els ocupants eren majoritàriament procedents de països musulmans. Els sindicats i els partits que aleshores eren a l’oposició (PSC-PSOE, Iniciativa-Verds, Izquierda Unida) van donar suport incondicional a la tancada i van recollir més de 60.000 signatures favorables a la regularització dels immigrants irregulars. En aquella gran gesta hi va tenir un paper destacat una organització sense la més mínima representativitat social i política, la Plataforma Papeles para Todos (passat el temps es va dir “para Todos y Todas”), capitanejada per una tal Norma Falconi, una equatoriana membre d’un sindicat de funcionaris del seu país afincada a Catalunya des de fa més de vint anys que en sa punyetera vida ha plantat cara als imams feudals i misògins ni, per descomptat, ha mostrat el més mínim interès per Catalunya. Aquella moguda va acabar amb la regularització arbitrària de desenes de milers d’immigrants sense papers i la reunificació familiar indiscriminada d’ascendents, cònjuges i fills a les braves, sense cap immersió cultural, sense cotitzacions a la hisenda i a la seguretat social ni cap exigència de reconeixement de la democràcia. Ens consta el cas d’una noia brasilenya ingressada il·legalment al nostre país i l’aportació de la qual era l’exercici de la prostitució, que va aconseguir papers i el reagrupament de 80 familiars!! Gràcies, senyors i senyores progres pels imams salafistes, els burkes, les noies de les carreteres i la meravellosa redistribució dels nostres impostos!
El dissabte 5 juny de 2004, governant aleshores el primer Tripartit a Catalunya i Zapatero a Madrid, als sense papers se’ls va acudir muntar un altre tancada. Els donava suport l’ “Asamblea por la regularización sin condiciones” -antiga 'Papeles para Todos'-. Exigien que s’iniciés un procés de regularització extraordinari de tots els immigrants sense papers de tota Espanya!! -per demanar que no quedi-. El govern progre de la Generalitat i el delegat del govern espanyol a Catalunya no estaven disposats a suportar una tancada similar a la que ells mateixos havien propiciat tres anys enrere i van fer entrar els Geos a la Catedral de Barcelona a les 5 de la matinada. Algunes ONGs mega-subvencionades pel govern tripartit van protestar adduint que els temples són sagrats (sí, contradiccions dels revolucionaris de saló!) però van callar alguns petits detalls, com per exemple que prop de mil immigrants irregulars van entrar a sac a la Catedral sense demanar permís ni avisar prèviament, que van interrompre un ofici religiós -que va va ser suspès en sec- i que, malgrat les improvisades facilitats brindades pel sacerdot de torn respecte l’allotjament i les necessitats fisiològiques dels invasors, molts d’ells no es van molestar a sortir del temple a l’hora d’evacuar i van orinar i defecar a l’altar major de la Catedral. I ja està! Silenci i bon profit, senyors.
¿Algú s’imagina què passaria en un país musulmà si un grapat de cristians o d’hinduistes envaïssin una mesquita i s’hi caguessin? El més probable és que tots els ocupants fossin executats in situ o un cop traslladats a la comissaria o el descampat decidit per l’autoritat, prescindint de qui s’havia comportat amb respecte i qui s’havia extralimitat. Posteriorment hi hauria un bany de sang «espontani» consistent en aldarulls i matances de la minoria religiosa que s’havia significat en la profanació i, de passada, d’altres minories i de tots els estrangers o «infidels» incòmodes per qualsevol raó, per exemple els qui t’han posat traves per casar-te amb la seva filla, els que t’han fiat una quantitat important o aquell cabrit que es va casar amb la noia que t’agradava. Finalment, el cas seria utilitzat en diversos països per dur a terme una matança de tipus religiós i ètnic i els botxins no s’estarien de recordar-li al món durant anys l’oprobi sofert amb qualsevol excusa.
Així estan les coses. Els uns muntant matances durant anys per una caricatura emparada per la llibertat d’expressió i els altres callant i entomant el que sigui, inclòs que se’ls caguin a una catedral. Per cert, ¿alguna organització o coordinadora islàmica del país ha denunciat els atemptats i les matances contra els cristians a l’Irak, Egipte, Nigèria, Pakistan, etc? No, ni una. Mutis general també de les ONGs megahumanitàries -només amb mitja humanitat- que viuen dels nostres impostos. Esperem que el fet que el President de la Generalitat, Artur Mas, hagi decidit administrar personalment les subvencions a les ONGs obtingui ben aviat els resultats d’honradesa, adequació i eficiència que el nostre país reclama, necessita i mereix.
Ens hi va la pell. Dues petites mostres, a tall d’exemple : en els diferents congressos de les minories musulmanes d’Europa s’estan imposant els corrents més dogmàtics, especialment el salafista. Els seus « savis » ja han començat a fer córrer una idea gens innocent que suplanta els dos grans eixos del passat europeu : el greco-romà i el judeo-cristià. Estan pressionant per vendre’ns que Europa és fruit de l’herència islamo-cristiana (sic). No dubtem que trobaran portaveus i sicaris disposats a transmetre una càrrega de profunditat tan letal; de fet, la nostra televisió pública fa anys que s’ha avançat a la consigna. Mantenir la nomenklatura dels Serveis Informatius seria un suïcidi.
L’altre exemple és el cas del nen d’Andalusia que va demanar-li al seu professor, davant dels seus companys de curs, que no parlés més de pernils i de porcs a classe perquè això l’ofenia com a musulmà. I és que els menús escolars fa anys que han estat radicalment modificats no només perquè els nens i nenes musulmals arribats en massa i sovint irregularment no s’haguessin de veure obligats a menjar porc -la qual cosa ens sembla correcta i necessària- sinó perquè no se sentissin ofesos veient com la majoria de nens en menjaven. També els ofenen les creus de les escoles religioses, els pessebres, els arbres de Nadal, els Papàs Noel, els Reis de l’Orient i, per descomptat, les estrelles de David, les menoràs, la immensa majoria de les obres d’art de l’edat mitjana i el renaixement, el jabugo, els gossos, el topless, la Quina San Clemente i vés a saber si la cançó Ei, Macarena, les dues Passions de Bach i les fogueres de Sant Joan. És que són molt sensibles.
Tranquils, aquí teniu Europa per cagar-vos on us plagui. De res!.
 |
5 de juny de 2004. Musulmans resant a la Catedral de Barcelona després d’envair-la. No provin de fer el mateix a una mesquita d’Egipte, l’Iran, l’Aràbia Saudíta o l’Irak, per exemple. Abans no s’estableixi cap reciprocitat a vostè li hauran tallat el cap i el que sigui. |
 |
5 de juny de 2004. Aquests senyors tan respectuosos fa unes hores han entrat a la Catedral de Barcelona sense permís i han interrumput una missa. S’avorreixen, dormen, fan les seves necessitats,… Coses normals, sempre que no es facin a una mesquita. |
 |
5 de juny de 2004. La Creu Roja i les ONGs dels papers per a tothom van proveir d’aigua i menjar als immigrants tancats. Com no sabien on deixar les ampolles van triar les piles d’aigua beneita, total no sabien per què coi servien…! De tota manera, no ve d’aquí : les tres basíliques romàniques de Barcelona (la Catedral, Santa Maria del Pi i Santa Maria del Mar) no ofereixen aigua beneita als seus creients des de finals dels anys ’70 quan es van veure incapaces de garantir o d’exigir que les autoritats els garantís que els heroïnòmans deixessin de netejar-hi les seves xeringues. Coses de la multicuturalitat! |
“Maestro, ¿puedes no hablar al lado mío del cerdo?”. D’entrada la polícia va anar a interrogar el professor a l’Institut i la mare del nen sensible el va demandar.
"Se que mi voz se pierde en el devastador ruido del tiempo. Con este libro espero que las nuevas generaciones puedan oír mi ruego : que ellas continúen mi trabajo. Que no nos olviden".
