dimarts, 29 de setembre de 2009

El misteriós cas de les dones de Gaza


Ningú no s'hi va fixar? Van inundar els nostres televisors amb homes ingressant als hospitals i amb joves morts; van entristir els nostres cors amb els cossos sense vida de nens i nadons i amb mares plorant i cridant dutes per la desesperació. Però apenes van poder mostrar dones ferides o mortes. No va ser ni per pudor ni perquè el percentatge de dones sigui petit a Gaza : és del 49,3%, però la proporció de dones adultes que van perdre la vida en la darrera operació militar suposa entre el 4,5% i l'11,2%. Els números no quadren. ¿Com s'explica això si, tal com no es cansen de proclamar els corifeus de Hamàs, les Forces de Defensa d'Israel van atacar indiscriminadament la població civil? Aquestes són les xifres dels morts adults de Gaza facilitades per tres fonts : Forces de Defensa d'Israel (FDI) Centre Palestí per als Drets Humans (CPDH) Ministeri de Sanitat de Hamàs a Gaza (Hamàs) 
 ........ Morts Adults (Homes/ %) (Dones/ %) _____________________________________ 
 FDI 1.166 1.077 1.028 / 95.5 % 49 / 4,5 % ____________________________________ 
CPDH 1.417 1.104 988 / 89,5 % 116 / 10,5 % ____________________________________ 
Hamàs 1.414 984 873 / 88.7 % 111 / 11,3 % ____________________________________  
Els mags, els actors o els advocats saben fer trucs difícils de detectar per a la majoria de la gent. Però els que realment dominen la impostura i la prestidigitació són altres col·lectius que per alguna raó inexplicable sovint no qüestionem malgrat saber que la seva credibilitat està tocada : les organitzacions dites humanitàries i els periodistes dits objectius. La darrera guerra a Gaza va ser una tragèdia humana descomunal, i no només perquè totes les guerres són funestes sinó perquè la trama de mentides, manipulació i cinisme de molts dels qui afirmen defensar les víctimes civils d'aquella franja torturada la va esperonar per treure l'únic suc que anhelen : la subvenció, la judeofòbia i la consecució d'una societat presidida pel fanatisme, l'arbitrarietat i la injustícia més atroç. Gent investida per l'odi i empesa per una brutícia moral sense límits arrossega amb els seus deliris la credulitat dels incauts i un dolor infinit. La sang no els pesa i burxar per aconseguir la perpetuació del conflicte és el seu negoci. ¿De què viurien els exquisits pacifistes d'Aturem la Guerra si no hi hagués guerra?, ¿quines subvencions rebrien els de SODEPAU si hi hagués pau? I els corruptes que fa més de quaranta anys que s'apropien dels ajuts internacionals desorbitats dels països occidentals que tant de fàstc els fan, ¿com podrien viure a cos de rei si no fos per l'enquistament del conflicte i la misèria del seu poble? I els qui per imposar una teocràcia brutal són capaços d'enviar un adolescent a volar-se amb explosius i a endur-se pel davant els passatgers d'un autobús o les famílies que celebren una festa en un restaurant, ¿quins arguments poden oferir si no forcen una reacció militar amb el màxim de morts civils del seu propi poble? Són els adversaris de la civilització, del futur i d'un poble atrapat entre el desconcert, el ressentiment i la desesperació. Que la sang dels innocents recaigui damunt d'ells.