dilluns, 7 de juny de 2010

NAVEGANT CAP A LA JIHAD EN UN MAR DE MECCA COLA

Ha nascut una vedette. Ni les millors desfilades de Tània Doris al Molino poden comparar-se amb l'entrada de Manuel Tapial a l'aeroport de Barcelona fent voleiar la bandera palestina amb una mà i exhibint el signe de la victòria amb l'altra. Hi ha molt macarra social que a part de parasitar en els nostres impostos somnia en convertir-se en una mena de líder mundial dels desconcertats i dels malparits. Només cal combinar demagògia, una barra infinita, unes autoritats impresentables, l'oportunisme de la premsa i un antisemitisme secular. El que no havíem vist fins ara era una saga familiar d'agitadors tronats que es fan dir "activistes" fent xantatge a l'estat espanyol per no perdre la seva porció del pastís de les subvencions ara que la vaca pública està magra. Què es pensaven, que es tractava de solidaritat? No, és tracta d'un pols entre una ONG minúscula que ha d'aprofitar com sigui el protagonisme esquitxat amb sang dels seus 15 minuts de glòria i els governs d'Espanya i de Catalunya, formats per covards, antisemites, corruptes i ineptes. Els Manolos (Espinar-Tapial) no tenen manies a l'hora de reinterpretar la noció de "família". De fet, a Sicília fa segles que ho practiquen, i a més des de fa cert temps alguns dictadors molt preats pels antisistema de saló -republicans tots- maneguen i es passen el poder en família. Eleccions? I ara! Per a ells la democràcia parlamentària és un càncer de la burgesia. Així tenim satrapies hereditàries a Síria, Corea del Nord, Cuba i el Congo; a l'Irak els va anar d'un pèl. Els "agitvistes" tindrien un destí poc reeixit en aquestes dictadures, perquè els tirans tenen poca tirada a la tolerància i més aviat poc sentit de l'humor i els dissidents normalment acaben podrint-se en una masmorra o protagonitzant una sinistra execució pública. Manu Tapial (la versió tunejada del Cojo Mantecas) viu de la impostura i d'una premsa indecent que li riu les gràcies. Ens centrem en ell perquè els altres dos "cooperants" s'han deixat eclipsar per aquest megalòman. Els que tenim certa edat ja n'hem vist uns quants d'aquests i l'experiència ens facilita detectar-los ben aviat. Normalment en poc temps demostren la seva capacitat d'enfonsar-se en la corrupció i de fer mal a qui els envolta d'una forma devastadora. Val la pena observar el llenguatge no verbal d'aquest individu. Treguin el so dels seus monitors i observin-lo. Vegin la seva reacció davant l'abraçada del seu pare, com no deixa parlar els seus companys, com quan més gran és la mentida més crida i gesticula. Fixin-se com li brillen els ulls i com la seva mirada va d'una banda a l'altra assedegada de protagonisme. És sensacional observar com els seus companys el miren mentre menteix, mentre afirma que els van torturar, que els israelians van executar fredament alguns passatgers i "algú" va veure com llençaven els seus cossos al mar, cossos que ningú no reclama perquè senzillament no existeixen. Quan algú explica una cosa tan greu, els que ho han compartit amb tu no se't queden mirant com si esperessin que acabis la prèdica; assenteixen amb el cap, s'emocionen, busquen la comprensió en la cara dels interlocutors, interrompen, criden. Però ¿com volen que sigui aquest individu si el seu pare el té per una mena d'enviat de la veritat revolucionària? En una roda de premsa d'opereta el pare-activista va arribar a parlar de "el último mensaje al mundo" donat pel seu fill!! (minut 2). L'home no es podia creure que l'ONU, l'OTAN o el govern espanyol no haguessin intervingut seguint els savis mandats del seu fill. I de passada va lloar la dictadura cubana i va afirmar que "Israel es un estado artificial". Ei, que ho diuen els Manolos!! ¿No han llegit l'entrevista de La Vanguardia a la gran vedette del cleptopacifisme? Val la pena llegir-la. El periodista l'entrevistava abans de salpar de Turquia i, sorprenentment, li estirava de la llengua amb força encert. En aquesta entrevista Tapial justifica a Hamàs, parla d'un "lobby sionista que està practicament en totes les capes del poder tant d'Europa com d'Estats Units", sentencia que "estoy a favor de la solución de un único estado. A mi juicio, es la única viable, la más democrática. Que ellos elijan el nombre, yo no se lo voy a poner. Yo no veo la solución de los dos estados por ningún lado". També parla de certs personatges que "siendo judíos, habiendo sido ciudadanos de Israel, pues han renunciado a esa nacionalidad por el trauma que conlleva el cargar con el peso de pertenecer a un estado o a un grupo étnico que es completamente irracional para el resto de seres humanos". I el paio té els pebrots de proclamar-se activista dels drets humans i "Trabajador Social en la Comision Española de Ayuda al Refugiado (Estado Español)". Així de bé ens van les coses!
EL "LLEST" DE LA MECCA COLA
L'únic treball que se li coneix a Manuel Tapial (al marge de les subvencions conegudes i desconegudes) és el de director de la distribució a Espanya de Mecca-Cola, un beuratge fabricat per l'antisemita franco-tunisià Tawfik Mathlouthi i venut al personal solidari-anticapitalista-eco-alternatiu amb l'excusa que es tractava de "comerç just i compromès" i que "el 10% dels guanys anaven a parar als nens palestins" i un altre 10% a ONGs del país on es distribuïa. Bé, Tawfik Mathlouthi va ser jutjat i condemnat a França per delictes fiscals i comptables i Metges Sense Fronteres del país veí va denunciar que no havien rebut ni un euro de la Mecca-Cola, desmentint la propaganda que feia córrer el tal Mathlouthi. Evidentment els nens palestins no devien veure res d'aquesta generosa mentida, i si va arribar alguna cosa probablement es va esvair entre la complexa administració palestina, tan necessitada de cotxes de gamma alta. L'empresa que dirigia Tapial i el seu pare era la cooperativa Magerit Dis, distribuïdora de la Mecca-Cola. Al començament els va anar força bé perquè van introduir el producte molt oportunament amb motiu de l'inici de la guerra de l'Iraq i la crida al boycott als productes dels EEUU. Indymedia, Rebelion, Nodo50 i altres plataformes folloneres van fer el màrqueting que s'esperava d'elles amb eslògans com ara "Mecca-Cola, un refresco contra la guerra". La clientela, a part de certa progressia disposada a fer el sacrifici de beure aquella pòcima, també es nodria de joves musulmans militants de la causa, encara que passada la novetat van deixar de consumir-la perquè a més de dolenta era 30 cèntims més cara que la Coca-Cola i un, per més fanàtic o solidari que sigui, acaba posant un límit a la presa de pèl. La fi de Mecca-Cola a Espanya es va precipitar com a conseqüència dels atemptats de l'11 M a Madrid. El diari El País, fent una excepció -potser perquè els morts de la massacre no eren israelians-, no es va estar de denunciar que hi havia una trama islamista a la península i va fer públic que a Chinchón, a una de les cases dels detinguts, s'hi havien trobat ampolles de Mecca-Cola. Evidentment, per comptes de guardar un prudent silenci l'esperpèntica resposta de Magerit Dis no es va fer esperar : "Per què havien tret aquella notícia en titulars de portada?" "El País obeïa als interessos de les multinacionals de la cola", "¿per què no denunciaven que a la casa també hi havien trobat pantalons Levi's?", protestaven per "todas las viles acciones", etc. El País va respondre que la diferència entre Mecca Cola i qualsevol altre marca o objecte de consum trobat a aquella casa era la utilització política que el seu propietari i els distribuidors havien fet del producte, amb eslògans com "'No más bebidas estúpidas, bebe con compromiso' y 'No me agites, agita tu conciencia' junto a fotografías de niños palestinos enfrentándose al Ejército israelí". Va ser la fi de l'aventura oportunista dels pacifistes radicals ficats a empresaris de la cosa compromesa, sostenible i tal i tal. Però Manuel Tapial no és rancuniós amb els que li van enfonsar l'invent. Al contrari, els entén. Si no, llegeixin què va escriure fa un any : "Europa en su conjunto recoge a más de 80 millones de árabes de los cuales se estima según diferentes estadísticas que más del 70% viven aislados de influencias occidentales y de manera tradicional según los preceptos del Islam. Si hacemos caso a estos datos yo me pregunto; ¿Cómo puede ser que como Estados apoyemos por acción u omisión a un Estado como el de Israel que con sus políticas belicistas está en guerra constante con el mundo árabe?, ¿Qué intereses defienden nuestros políticos? ¿Cuántos 11-M u 11-S necesitamos?" Val, Tapial, se t'ha entès tot. I també hem entès la frase "el movimiento social que se ha generado a nivel internacional después de este ataque supone el comienzo de una lucha pacífica para conseguir 'el principio del fin de Israel'". No ens sorprèn que alguna de les respostes donades a través de la ràdio pels "humanitaris activistes" del Mavi Marmara a la patrulla israeliana que els demanava que no continuessin fossin "Calla i torna a Auschwitz" i "Estem ajudant els àrabs que lluiten contra els EEUU, no oblideu l'11 S, nois". Això la nostra televisió pública s'ho ha callat, és clar, no fos cas que si es fes públic tant els periodistes-activistes com el govern i el parlament es veiessin en el compromís de valorar la remota possibilitat que el vaixell era a mans de racistes i terroristes. I aprofitant que parlem dels mitjans de comunicació, també volem dedicar unes atentes paraules a David Segarra. Sentir-lo és entendre en quines mans ha caigut el periodisme espanyol. El director de la televisió sudamericana per la qual treballa, Telesur, amb seu a Caracas, ha declarat que Segarra "ha pagat un alt preu per dir la veritat i informar amb originalitat i creativitat" (sic). David Segarra està indignat perquè les autoritats israelianes li han requisat les seves gravacions. Probablement les hi tornaran quan acabin de revisar les imatges de la seva càmera. ¿I què es pensava que farien després del que va passar, havent vist pel You Tube que a bord hi anava gent que proclamava que desitjava el martiri, amb mig passatge cantant "mort a Israel" i sabent que els calen aquestes imatges per desmentir les calúmnies dels qui volen llençar els israelians al mar? ¿Com s'atreveix a afirmar que ell no va veure armes ni grups organitzats ni resistència quan des del mateix vaixell es va retransmetre en directe i via satèl·lit aquesta intifada marinera? Per cert, ¿i els nens palestins? Als estafadors de la Mecca Cola, als antisemites, als fonamentalistes, als oportunistes, als megalòmans, als covards, als ineptes,... a tants!, se'ls enfot completament. Maleïts siguin els assassins que manipulen la pau, la solidaritat i els nens palestins per destruir Israel!

24 comentaris:

Anònim ha dit...

L'únic que persegueixen aquests "solidaris" és la desaparició d'Israel. Quan el jueu pretén deixar de ser víctima, a aquesta gent se'ls desmunten els esquemes.
I, com bé dieu, els palestins són l'excusa perfecta per deixar anar les seves dèries de grandesa.

David ha dit...

El comentari anterior, surt com a anònim, però sóc el David.

Moré ha dit...

M'ha agradat el teme "Manolos", amb el vostre permís l'adoptarem. Moltes gràcies Hasbarat's!!!

Anònim ha dit...

m'agrada aquest blog i és un respir d'aire fresc enmig d'aquesta Catalunya ocupada de marxistes, musulmans i marionetes del progressisme. VISCA ISRAEL I VISCA CATALUNYA units davant del mateix enemic que és l'aliança anticapitalista+antiisraeliana+ecologista i marxista

C. FERNANDEZ ha dit...

waw, mare meva, despues de leer esto esta claro que si quieres hacerte un hueco en la prensa no hay nada como satanizar Israel con la excusa del tema palestino. Mentir? bueno con tal de conseguir subvencion y protagonismo...

Por cierto, echarle un vistazo al BOE del 12 de Octubre de 2009 y a los fondos de ayudas y cooperacion del ministerio de Asuntos Exteriores, la mayoria van para los "territorios palestinos". Aqui aparte de antisemitismo, tambien hay negocio.


Moltes gracies Hasbarats!

Octavi ha dit...

Ja quan el terrorista del Yasser Arafat va venir a Espanya en època d´en Suarez, aquest li vadir el següent: por favor, en público no me llames hermano. Tota aquesta colla només tenen com a únic objectiu, la desaparició de l´estat d´Israel. Ves per on, i l´estat Palestí qui collons se l´ha inventat.

Odalric ha dit...

Excel·lent article, com sempre...

Joan Balcells ha dit...

Catalunya i Israel tenim vides paral·leles. Ambdos països estem sotmesos al neomarxisme internacional i a les intifades casolanes. El problema sempre és el mateix: Ens ataquen els de sempre, aquesta aliança espanyolista, mora i marxistoide. Nosaltres podem ser la millor mostra de democràcia del món i ens empaiten els socialistes i els comunistes i els republicans. Esperem que l'artur mas sigui més sensible als atacs que rebem i més sensible a Israel. O, qui sap, potser ens caldrà animar Pilar Rahola a que torni a la politica i impulsi el liderage que mereixem i la mirada neta a Israel que manca.

VISCA CATALUNYA I VISCA ISRAEL

Albert el tercer dels germans Coen ha dit...

Com amic i interessat en el món jueu em fa mal llegir el blog Hasbarat's. Jo soc un seguidor de sempre de moltes joies de la cultura jueva, dels seus intelectuals, del seu camí per arreu del món... normalment anteriors a l'estat d'israel.
i ara em trobo aquests fanatismes absurds fets amb simplisme i donant arguments als enemics dels jueus en comptes d'aportar llum a un conflicte irracional.

Els primers que paguen els fonamentalismes sionistes o musulmans són els pobles jueu i els pobles arabs.

llegeixo el teu blog sovint i ara el veig massa passat de voltes, distant de la raó mesurada i cerebral d'altres ocasions.

Quan veig aquesta línia em quedo preocupat ja que es projecta una imatge del poble jueu totalment lamentable i fanàtica.

Em fa basarda i no entenc com podem desacreditar la causa jueva amb aquests comentaris incendiaris

Anònim ha dit...

Dani, el 8è germà Marx

al Tercer germà Coen : també són uns grans seguidors dels jueus anteriors a l'estat d'Israel aquests de barco que diuen aixó de calla itorna a Auschvits

el tercer germà dels COEN ha dit...

m'agradaria dir que la causa d'Israel no es pot veure enterbolida amb fanatismes. No m'agraden els fonamentalismes ni cristians, ni jueus, ni islàmics.
m'agradaria dir que no és bo llegir proclames en favor d'una Catalunya "sens moros" com escriu algú, perquè es pot caure en el mateix discurs terrible del nazisme.
m'agradaria dir que a tots els àmbits hi ha gent disposada a la solució pacífica i que la gent conegués totes les versions del poscionament israelià sobre els darrers fets. Només cal llegir la premsa de Tel Aviv i veure que no tots pensen igual que el president o el ministre de torn.
Israel té una gran virtut en la seva pluralitat politica, dificil de trobar en aquella àrea geopolitica, i aquesta pluralitat permet que les opinions sobre la politica exterior de l'estat siguin diverses.
Ho dic des del més estricte orgull de ser amic d'ISRAEL, amic de les causes antifeixistes, antinazistes, i contrari als fonamentalismes d'arreu. Hem de donar suport a Israel i lluitar contra els que l'ataquen. Però hem de ser curosos en posar a tothom en el mateix sac. Al cap i a la fi, la mateixa societat israeliana ho viu de moltes maneres i ho expressa lliurament. Aquesta llibertat és un tresor que té i tenim els amics d'Israel i no el podem malmetre recolzant incondicionalment el govern de torn sense dir que la divisió sobre els darrers esdeveniments és evident entre partits i mitjans d'informació.

VISCA ISRAEL

Explorador ha dit...

En primer lugar, lamento no conocer el idioma catalán, así que os respondo en español, para felicitaros por vuestra magnífica entrada, un gusto leerla (he ido con atención y creo que he captado bastantes cosas, espero, al menos ;P), una radiografía brutal de ciertos tabúes y como hay quienes medran a la sombra de la inatacabilidad de ciertas palabras bonitas, conceptos vacíos en el mejor de los casos e inversiones siniestras de los mismos en los peores. Heladora la frase "¿Cuántos 11-M u 11-S NECESITAMOS?"

Y bueno, felicidades por el blog, una vez más, un auténtico placer leeros. Moltes gràcies ;) y un saludo

EL FRANCOTIRADOR ha dit...

Una forta abraçada,noi.

Montsegur ha dit...

El que no entenen alguns és que el jueu submís ja no existeix i que matar jueus ja va deixar fa molt de temps de sortir gratis, d'aquí els comentaris de "amant dels jueus abans de l'estat d'Israel" són els típics que només li interessen els jueus morts i les pedres, sé que és dur per a ells, però ... matar jueus mai sortirà ja gratis.

Associació Catalana d'Amics d'Israel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miraculosa Miró ha dit...

Jo em quedo amb el terme "macarra social". Genial.
Aqueix Manolu és un bon "pákaru". Passo a difondre-us. Ja sé que venen molts aquí a llegir-vos, però jo vaig passant-ho.
Salut hi hagi i anys per fer la feina que feu!

Joan Balcells ha dit...

acabo de llegir la noticia dels jueus antisionistes i em planteja interrogants davant de la situació actual. Potser haurem de mesurar el que pensem i diem i afinar una mica més per no englobar tot els que és jueu en un mateix relat ni tot el que és musulmà en un altre bloc. Desconeixia l'activisme d'aquests rabins, i penso que també són part de la cultura i de la història jueva.

mireu:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=107233&titular=jud%C3%ADos-antisionistas-piden-en-turqu%C3%ADa-el-fin-del-estado-de-israel-mientras-su-embajador-en

Salvador ha dit...

Joan aquest enllaç m'ha portat a aquest altre http://www.nkusa.org/AboutUs/index.cfm de jueus antisionistes, segons ells no hi pot haver cap estat jueu fins a la vinguda del nou Messies tal com mana el Talmud.

Demanen desmantellar l'estat d'Israel perquè jueus, musulmans i cristians visquin en harmonia. I molts d'ells viuen a Jerusalem i altres llocs d'Israel.

El que em pregunto és quant temps duraria algú a Turquia si demanés desmantellar l'estat turc perquè turcs, kurds i armenis poguessin viure en harmonia.

Miguel ha dit...

Esos judíos antisionistas son los Naturei Karta, unos fanáticos que quieren oprimir al pueblo judío en una rabinismo teocrático medieval. Aquí un artículo sobre ellos:

http://safed-tzfat.blogspot.com/2009/09/la-hoja-de-parra-de-los-judios.html

Lo siento por los NK pero la mayoría del pueblo judío no quiere su teocracia de chalados ni un pueblo judío que debe dejarse asesinar por “sus pecados” o debe esperar al Mesias para tener un estado. El pueblo judío es dueño de su propio destino. Ese destino es representado físicamente por Israel.

Por cierto que "lindo" que los ultra izquierdistas de rebelión los tomen como “aliados objetivos”.

Salvador ha dit...

Ultra izquierdistas aliados con fundamentalistas religiosos, extraños compañeros de cama, pero ya sabemos que fanatismo llama a fanatismo y si se trata de ir contra los judíos todo vale.

Miguel ha dit...

Por cierto los NK fueron los "judíos buenos" que asistieron a la conferencia negacionista de hace varios años en Irán, la misma a la que fue David Duke y otros antisemitas y neonazis.

Es verdad que fueron los únicos que dijeron que la Shoah existió, pero también que esta fue un castigo por los “pecados de los judíos.

Estos, que se dedican a hacer campañas en barrios ultraortodoxos de Jerusalem para la segregación en las calles entre hombres y mujeres, son los que según Rebelion dan un ejemplo de “dignidad”: Una muestra más de el nivel de degradación moral y estupidez de dicha página y el sector político que representa.

Azud ha dit...

He traducido al castellano este artículo y lo he colgado en mi "blog políticamente incorrecto", obviamente citando su procedencia y el enlace correspondiente. Te felicito por el artículo; debería ser esclarecedor para cualquiera que no esté totalmente condicionado por los prejuicios de los "quieroserpogreatodacosta".

http://azud.wordpress.com

Anònim ha dit...

bonjour hasbarats.blogspot.ru et vous remercie pour votre info - J'ai certainement pris quelque chose de nouveau à partir d'ici je n'ai cependant quelques problèmes d'expertise technique en utilisant ce site web, car j'ai vécu à recharger les lots site Web de fois précédentes j'ai pu obtenir c'est qu'il se charge correctement j'avais été me demandais si votre hébergement est OK? Non pas que je me plains, mais les temps de chargement lent des instances sera souvent une incidence sur votre placement dans Google et vous pouvez endommager votre score de qualité si la publicité et du marketing avec Adwords Quoi qu'il en soit, je suis en ajoutant ce flux à mon email et peut regarder dehors pour beaucoup plus de votre respectifs contenu passionnant Assurez-vous que vous mettez à jour la présente bientôt

Anònim ha dit...

Molt bon lloc. Jo vaig ensopegar amb el seu bloc i volia dir que realment he gaudit de la navegació del teu bloc. Després de tot vaig a estar subscriure al seu feed RSS i espero que escriure de nou aviat!