dilluns, 24 de maig de 2010

TERRORISME LÚDIC

És un pallasso?, és un licantrop? : és Iván Pardo, un vividor que va de llest i que faria pena si no fos per la femta que va escampant al seu pas. Aquest impostor es fa passar per Pallasso, que és un dels oficis més dignes i més difícils d'assumir. Els millors actors del món ho saben i ho proclamen : fer riure és més dur que fer plorar, fer de clown no és representar un personatge ocasional sinó transmutar-se en EL personatge, en un arquetip que ha de ser alhora enginyós, coherent i reflex de la veritat disfressada de tal manera que ens faci riure de nosaltres mateixos i del que ens envolta i ens deixi un regust persistent que ens assalti de tard en tard i ens faci preguntar-nos qui som i què coi fotem per la vida. Això és un pallasso de debò : el teu reflex, un somriure trencat, el calfred que resta al final d'una representació d'Èdip, el divan buit del psicoanalista que t'espera, el record dels teus entrebancs, una manifestació heterodoxa de l'esperança. Música, nosltàlgia, poesia. Només els elegits poden assolir aquest sacerdoci generós, aquest despullament de l'ànima. Beneïts siguin els PALLASSOS!

A les clavegueres de la rereguarda de talent i de la bondat batega la immundícia dels oportunistes i dels mediocres com Iván Pardo, l'impostor que diu que és pallasso i que afirma que és la versió moderna dels antics bufons cortesans. Proclama que els bufons eren la veu crítica del carrer quan en realitat els bufons no el trepitjaven ni eren crítics ni eren dignes; el més freqüent és que fossin criatures estrafetes, sovint pobres oligofrènics maltractats per reis i cortesans ignorants, cruels i fanàtics. No sap llegir l'Iván Pardo?, ¿no s'ha passat cap tarda plorant davant dels quadres de Velázquez al Museu del Prado?

No, és clar. Un home sense compassió no pot ser un PALLASSO, i Iván Pardo no té ni idea de què és la compassió. Per això utilitza impunement tots els fantasmes de l'antisemitisme servint-se dels nens palestins, els seus bufons segrestats, les joguines trencades d'una tragèdia inacabada i plagada de déus estúpids com ell, d'una desferra que es pensa que tothom és tan indefens com les criatures que manipula. Però resulta que hi ha gent que no està disposada a seguir el seu joc, per exemple les autoritats d'Israel que no van permetre que entrés impunement a Cisjordània disfressat de pallasso; el van retenir i quan van comprovar el seu historial el van fer tornar a Barcelona a finals de l'abril passat. Quin escàndol! I ja tenim els mitjans que es fan dir progressistes denunciant aquesta "expulsió i segrest il·legal". Ens agrada molt aquest nou concepte de "segrest il·legal", en primer lloc perquè en realitat es refereixen a una retenció, que és una cosa que fan tots els governs exercint la seva sobirania quan no estan segurs si algú pot passar la seva frontera i, en segon lloc, perquè és comunament acceptat que tots els segrestos són il·legals. Però potser els redactors de la notícia estan persuadits que una cosa és creuar la frontera d'Israel i segrestar i humiliar durant anys el soldat Gilad Shalit (segrest legal) i una altra és retenir durant sis hores i amb totes les garanties, inclòs l'habeas corpus, l'activista antisemita Iván Pardo (segrest il·legal). El cas és que aquest impostor va sortir als papers dels mitjans progres (inclosa TV3, òbviament) com un heroi. Algun amable lector vol fer publicitat de la seva persona o la seva empresa? : no sigui ruc, pugi a un avió, planti's a l'aeroport Ben Gurion de Tel Aviv i cagui's en Israel. Li sortirà de franc, quedarà bé i tindrà una difusió superior a la Coca-Cola. A més podrà anar estirant la notícia amb nous detalls, sempre que siguin escabrosos i el públic entengui subtilment que Israel és un invent sinistre fruit dels Protocols dels Savis de Sión.

Iván Pardo ho ha experimentat i ha espremut aquesta modalitat d'spot-tirabuixó interminable sense invertir ni un euro ni masses neurones. L'esquema és senzill: jueus = dolents; palestins = víctimes; Jo = solidari, bo, guapo, collonut i enrotllat. També val a dir que li ha insuflat una mica de lírica paupèrrima com a valor afegit. Veiem un exemple significatiu :

"Somos los cuerpos de élite de la infiltración circense en Palestina. La crème de la crème del terrorismo lúdico internacional. Somos un ejército que tiene por armas tartas de nata y bolas de malabares". Ostres!! Com pot ser que els israelians hagin impedit que aquest peasso poeta hagi entrat a sac a casa seva? I a sobre sabent com sabien qui era, perquè ja havien tingut l'immens honor de fruir de la seva presència l'any 2003 i el 2009. Vegin per favor aquest vídeo de la seva estada al 2009, què declara sobre "les pintes i l'aspecte" dels soldats israelians, com desitja tenir problemes -que no va tenir!- a la seva arribada a l'aeroport... "Abel Gurion"!!!

A veure, un moment! Poca broma que això és un fenomen. Qui és Iván Pardo? És un home fet i dret de 35 anys, gallec de naixement però resident a la República Progre de Gràcia (Barcelona, of course), que dirigeix un invent subvencionat que es diu "Payasos en Rebeldía" i un Festival de l'Agitprop que duu per nom Festiclown que aquest any havia de celebrar-se als "territoris ocupats de Palestina". I van els israelians i el fan tornar per "presumptes motius de seguretat" (segons el diari 'Público'). Increïble!! Però si va ser l'artista convidat de l'EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) al "Primer Festival Mundial de la Digna Rabia" (sic), ¿se'ls acut un nom més oportú, enginyós i graciós per a un festival de clowns? El fet que els nens palestins no riguin de les consignes de l'Iván Pardo no té cap importància, ja acabaran la seva feina els comissaris polítics de Hamàs o dels Màrtirs d'Al Aqsa amb la seva proverbial simpatia. El cas realment preocupant és que els refotuts jueus van començar a amargar la vida de l'Iván a Barcelona al mostrador d'El Al fent-li un munt de preguntes (com a la resta dels viatgers que en general saben que és una tocada de nassos però que relativitzen les molèsties convençuts que a canvi cap cabró farà saltar l'avió amb explosius). Després, quan va arribar a l'aeroport "Abel Gurion" el van retenir. Ell suposa que va ser pel cognom àrab de la seva intèrpret.En algun mitjà ha definit la llengua que parlen els jueus a Israel com "una herramienta de terror", ha anat modificant les hores que va restar retingut de sis a vint-i-quatre i ens ha fet saber una cosa veritablement horrible... el van retenir en una cambra separada de la seva intèrpret!! On s'és vist? Però si el més natural és que els homes i les dones comparteixin les masmorres! Totes les dones del món desitgen estar envoltades d'amables cavallers a les cambres d'aïllament, a les comissaries i a les presons. És una reivindicació feminista arreu, des de Ciudad Juárez fins a Ramallah. El cas és que després d'aquesta traumàtica experiència Iván Pardo va relatar el següent :

"Cuando estuve preso hace una semana en una celda en Tel Aviv con mi intérprete, pensé en qué habíamos hecho para estar detenidos. Y empecé a recordar la historia de persecución del circo. Creo que somos unos okupas del corazón, unos guerrilleros del amor, unos supervivientes, y eso molesta. Las potencias nucleares tienen miedo a los payasos. Los payasos somos un arma de diversión masiva". L'emoció ennuvola els nostres ulls i els nostres esfínters, però es dispara amb la frase final, poesia pura :

«Por fin fui palestino». Vés a cagar, desgraciat!

Sami. Oficial en pràctiques que va interrogar Iván Pardo al taulell d'El Al de Barcelona.
Mordechai. Tinent del Mossad que es va negar a segellar el seu passaport.


Iván Prado incomunicat en una masmorra jueva propera a l'aeroport d'"Abel Gurion". El Servei d'Intel·ligència no va tenir nassos d'expropiar-li l'ídem.
Gent beneïda, criatures que ens han fet riure i ens han fet plorar. Poetes, amics, PALLASSOS de veritat!!



POPOV.Poesia. Bellesa. Imaginació.



GROCK. Inenarrable. Si els plau, no s'ho perdin El Talent és això.



CHARLIE. Tendresa. Nostàlgia. Alguns encara podem dir "jo el vaig veure!"

4 comentaris:

Octavi ha dit...

Sens cap mena de dubte els jueus són massa misericordiosos amb tota aquesta colla de miserables que es fan dir progressistes. Per cert, moltes gràcies per l´estona de GROCK.Sensacional, brutal.

Renton ha dit...

Fa no gaire vaig obrir una entrada al meu blog sobre aquest cas...

De pena.

:|

Anònim ha dit...

Jo sempre opinaré que el problema no és l'existència d'aquestes ànimes de càntir i que vagin a fer l'imbècil pel món, sinó que el quid de tot són els mitjans de comunicació que els posen un micròfon davant la boca, per no parlar de les subvencions que cobren. Si aquest tipus hagués de treballar com tota persona decent i honrada, poc temps li quedaria per anar a fer el ximple.

C. FERNANDEZ ha dit...

«Por fin fui palestino». JAJJAJAJAJJAJAJAJJAJAJAJAJAJA! Madre mia...

Por cierto que buenos los videos!

Un saludo