diumenge, 29 d’abril de 2012

#NOVULLPAGAR (Ni un euro a La Caixa)


El Govern català cometria un error impressionant si, tal com ha amenaçat, multa els conductors que ens neguem a pagar uns peatges que fa més de quaranta anys ens veiem obligats a satisfer en forma "d'impost especial per als catalans" i que ens han venut com una mena de luxe que triem voluntàriament quan en realitat es tracta de pagar unes autopistes sovint més deficients que els milers de quilòmetres d'autovies gratuïtes i infrautilitzades que travessen Espanya i que no tenim més remei que transitar-les perquè no hi ha una altra alternativa segura.

Es tracta d'un Impost especial per salvar la pell. Molts dels conductors que van triar no pagar els peatges van deixar la seva vida sobre l'asfalt de la Nacional II. Ara hem decidit que aquest abús insuportable s'ha acabat.

Si el Govern de Convergència i Unió decidís multar els qui es rebel·len contra aquesta discriminació passaria de la tebior al col·laboracionisme amb l'espoli i, a més, demostraria que la seva funció no és governar Catalunya sinó servir un monopoli a mans de La Caixa.

A l'estat espanyol li convé que paguem perquè per mitjà dels peatges de Catalunya es recapten milions d'euros en impostos, perquè aquest espoli afegit li estalvia fer obra pública al nostre país i perquè sagnar la nostra economia més allà dels impostos formals ja els està bé. Si la gent que no pot pagar mor estavellada per les carreteres se'ls enfot.

A La Caixa i Abertis no cal dir que la pròrroga de les concessions els ha suposat un negoci rodó, sobretot tenint en compte que forma part del buidatge dels fons col·lectius de La Caixa que ha anat teixint l'alta direcció, capitanejada per Ricard Fornesa. I al Govern català, que denuncia amb la boca petita aquest abús, li convé estalviar-se obra pública i enfrontaments més crus amb el govern de Madrid. No cal dir que tots els governs de la Generalitat han concedit privilegis a La Caixa i han obtingut compensacions profitoses i que Convergència i Unió té una especial debilitat per Abertis, especialment per col·locar-hi les seves velles patums i tenir contents el triler del Palace i els inseparables Roca i Florentino.

Però, a més, multar els qui es neguen a pagar els peatges suposaria un immens descrèdit polític i jurídic, perquè l'article invocat només podria aplicar-se si les autopistes fossin propietat d'una administració pública. La Generalitat no ens pot multar ni per negar-nos a pagar la Companyia del gas ni per negar-nos a pagar un peatge perquè, en tot cas, es tracta d'un litigi entre uns particulars i una societat mercantil.

Per tal de justificar-se, el Govern ha fet pública una nota denunciant "dèficits històrics" i alhora afirmant que ha de garantir el compliment de la legalitat i que la negativa a pagar el peatge és una infracció prevista en el Reglament General de Circulació que té una sanció de mínim 100 euros.

Doncs bé, no és cert que negar-se a pagar un peatge sigui una infracció del Reglament General de Circulació. L'article que pretenen aplicar és el 153, relatiu a "Senyals de restricció de pas".

 ARTÍCULO 153. Señales de restricción de paso.
Las señales de restricción de paso, para quienes se las encuentren de frente en el sentido de su marcha y a partir del lugar en que están situadas, prohíben o limitan el acceso de los vehículos en la forma que a continuación se detalla:

R-200. Prohibición de pasar sin detenerse. Indica el lugar donde es obligatoria la detención por la proximidad, según la inscripción que contenga, de un puesto de aduana, de policía, de peaje u otro, y que tras ellos pueden estar instalados medios mecánicos de detención. En todo caso, el conductor así detenido no podrá reanudar su marcha hasta haber cumplido la prescripción que la señal establece.

És a dir, que ens hem d'aturar. Es tracta de no dur-se pel davant la barrera ni saltar-se el llum vermell que, malgrat la seva forma, no fa les funcions de semàfor ni és legalment un senyal de trànsit. Tampoc poden obligar-nos a fer marxa enrere perquè això, a les autopistes, està prohibit. No ens poden retenir amb la barrera abaixada al davant i un con al darrere perquè seria detenció il·legal. Tampoc estem obligats a signar res. Pel que fa a "no reanudar la marcha hasta haber cumplido la prescripción que la señal establece", per força es refereixen als supòsits de duanes o controls policials, perquè només l'estat, l'administració pública o una autoritat judicial estan legitimades per prescriure, no una societat mercantil. En tot cas, l'aixecament de la barrera suposa la fi de "la restricció de pas" de què parla l'article.

D'altra banda, el Director General d'Abertis, Josep Lluís Giménez, ha reconegut que la xarxa d'autopistes de l'estat és 'inharmònica i desequilibrada', i que això causa un greuge comparatiu amb Catalunya. Seria absurd i jurídicament indefensable que es prescrivís l'obligació de pagar un servei que la mateixa part teòricament perjudicada reconeix que és injust.

El partit que governa Catalunya, ¿està disposat a fregar la prevaricació i a immolar-se políticament per defensar uns interessos econòmics i polítics cada dia més més contraris al poble de Catalunya? Anunciar que els insubmisos seran castigats amb una multa de 100 euros en plena crisi mentre els mateixos representants de la voluntat popular que regalen pròrrogues no paguen peatges, és intolerable. Al·legar que amb aquest disbarat es pretén garantir el compliment de la legalitat és un insult. Per què no van a detenir els directius de La Caixa, Critèria i Abertis, que a més d'exprémer els catalans en connivència amb el govern espanyol han estafat 4.000 milions d'euros a milers de pensionistes, jubilats i petits estalviadors del nostre país amb les Participacions Preferents?

La situació és tan crítica i els greuges acumulats tan insuportables que probablement aquesta campanya d'insubmissió no podrà ser aturada. A l'estiu, quan els nostres veïns europeus es trobin amb embussos quilomètrics i aldarulls a les autopistes faran més preguntes de les que solen fer els estiuejants, i el turisme, La Caixa i l'statu quo poden començar a trontollar. Sentirem els engalipadors de sempre apel·lant al seny i a les bones maneres, dient-nos que estem llençant-nos pedres damunt la nostra taulada i els haurem de recordar que fa poc més de dos segles uns homes lliures van rebel·lar-se contra l'impost sobre el te a les colònies nordamericanes i van estimar-se més llençar el te a mar. Va ser a Boston, Massachusetts. Van aconseguir la independència.

I això que que deixar de prendre te no els costava la vida com passa aquí si no pots pagar l'autopista.


Alguns dels regals que La Caixa feia als seus clients més selectes abans que existissin els Punts Estrella. De l'Editorial Mateu, propietat del president de l'entitat. No hem trobat cap imatge del Mein kampf, que entrava en el lot i que en el seu moment va obtenir l'autorització del partit nazi.


   

8 comentaris:

Salvador ha dit...

Tot un detall de la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" i del seu president Mateu dels Ferros.

Geococcyx ha dit...

En aquest punt exacte del llibre "Reaccionarios y Golpistas: La Extrema Derecha en España: Del Tardofranquismo ..." esmenten l'edició de "Mi lucha" per l'Editorial Mateu.

Salvador ha dit...

Aquest "Mi Lucha" l'havia llegit a Barcelona a principis dels 70. El tenia un veí, no sé si li havia regalat la Caixa.

David ha dit...

M'heu deixat amb la boca oberta: de debò que regalaven això, els de La Caixa? No els tenia per gaire democràtics, és clar (Samaranch i companyia), però és clar...
Pel que fa als peatges, quan és prou, és prou.

Anònim ha dit...

La Caixa són lladregots com totes les entitats financeres: que tiri la primera pedra l’entitat financera que no hagi promocionat participacions preferents.

La Caixa és una entitat que fa anys que dura. Ha fagocitat diverses altres entitats financeres pel camí. Que jo sàpiga, quan regalava aquest tipus de llibres ens trobàvem en un règim diferent de l’actual. No sé fins a quin punt havien fins i tot de regalar obligatòriament aquests títols; potser era obligatori que el President tingués el carnet de la Falange.

Tot canvia. La Vanguardia també ha canviat. És diferent de La Vanguardia de 2.4.39 “Franco, Caudillo Victorioso”. Avui parlen del turisme israelià a les ciutats catalanes amb barris jueus; fa poc a la contra hi sortia una entrevista a Saul Singer coautor de Start Up Nation; hi ha la versió en català. La Caixa també ha canviat, ara mateix promociona viatges a Israel.

A.

Anònim ha dit...

Aquest anònim d'aquí dalt és un imbècil i un fill de puta, justificar aquests llibres es val un jec d'osties que no et podré fotre.

Francesc

Anònim ha dit...

Francesc,

No estic justificant els libres. Em sembla que no m'has vist mai justificant coses semblants en cap bloc; tampoc a aquest.

Estava parlant de les institucions; es van adaptant, sense que puguem dir que una és fatxa perquè va tenir una conducta en un temps on un règim obligava aquella conducta.

Al col•legi, a la mort del Franco, van haver de penjar un discurs seu al passadís. No era un col•legi fatxa ni ho és ara; ho va haver de fer perquè uns alumnes de nocturn, fills d’uns policies, ho van demanar explícitament. No t’hi podies negar.

He tornat a llegir el meu post, a veure si és que estava molt malament. Jo el veig clar però accepto que no m’hagi explicat bé. També comprenc que la gent que es mareja amb més de 140 caràcters, hagi tingut dificultat de llegir-lo i entendre’l.

Això de la puta és relatiu: si sóc fill del meu pare i la meva mare, no ho sóc; si sóc fill del meu pare i la teva mare, sí que en sóc.

A.

Hasbarats ha dit...

Francesc, no sabem qui ets, en canvi "A" és un lector assidu que comenta sovint els nostres posts, és respectuós i normalment hi estem molt d'acord.
El que ha argumentat en el seu comentari és encertat i no justifica en cap moment l'antisemitisme; senzillament recorda que moltes institucions sortosament han canviat, encara que només sigui "perquè toca".
Tu, en canvi, no has argumentat res; és més, has insultat sense prendre't la molèstia de llegir-te dues vegades el comentari per entendre'l.
No esborrem el teu comentari perquè ens sembla més encertat que l'esborris tu mateix.
Gràcies.