dissabte, 3 de setembre de 2011

NO ROBARÀS


Per contenir el dèficit no calia una reforma constitucional, amb una llei orgànica n'hi havia prou. De fet, vist l'orígen del deute descomunal de l'estat, només calien sentit de la responsabiitat, un mínim de decència política, esperit de servei a la comunitat, coneixements de comptabilitat domèstica i saber mínimament què és la vergonya. No calia remenar una Constitució que fins ara figurava que era intocable. Els defensors d'aquesta modificació exprés (PSOE i PP) argumenten que Alemanya i França consagraran la contenció del dèficit a les seves Constitucions. Obliden esmentar que a cap Constitució europea s'amenaça com a l'espanyola amb treure els tancs al carrer per evitar el dret democràtic a l'autodeterminació.

Per què els dos grans partits espanyols s'han tret de la màniga, potinejat i imposat una reforma sumaríssima menyspreant les minories parlamentàries, desatenent els experts en dret constitucional i violentant la ciutadania amb una mena de decret imperial justament quan la població reclama més participació i més transparència?. La perplexitat ens supera quan PSOE i PP es dignen a fer-nos saber desmenjadament que els ciutadans ni tan sols serem consultats en referèndum. Fins i tot el sàtrapa del Marroc que fa pocs mesos es va treure una reforma constitucional del barret va guardar una mica les formes en el detall de sotmetre-la a un simulacre de consulta popular. Però ¿per què la classe política espanyola hauria de consultar-li al populatxo una qüestió tan tècnica i complexa ? Com saben, a Espanya els referèndums no són vinculants i en més d'una ocasió els seus resultats han estat ignorats i passejats pels engonals dels dirigents polítics i judicials amb aquella elegant displicència que tants caps va fer rodolar la França del segle XVIII. Però el que causa estupor -previ potser a un esclat ingovernable- és que aquesta reforma constitucional tan extremadament urgent entrarà en vigor l'any 2020! Qui pot creure que "els mercats" donaran crèdit a la serietat pressupostària d'Espanya amb una llei diferida nou anys? On és la trampa?

De moment, quan la nau s'enfonsa després d'anys de vaques grasses els dos grans partits que han governat permetent i propiciant un desfalc permanent tenen pocs mesos per tapar-se les vergonyes, per pressionar un sistema judicial indigne d'una democràcia europea, per posar a la venda tot el que sigui públic. Els qui van imposar "l'estat de les autonomies" per neutralitzar els drets de Catalunya amb un remenat de descentralitzacions i satrapies locals s'han posat d'acord per repartir responsabilitats i factures de la seva bogeria guanyi qui guanyi les properes eleccions. Veurem com s'arxiven causes judicials escandaloses, potser la premsa subvencionada no explicarà amb prou claredat qui pagarà els deutes de les empreses del règim obtinguts a càrrec del crèdit oficial (Sacyr : 18.000 MILIONS d'Euros de crèdit ICO manegat des de la Moncloa, a punt de fer-ne una de grossa amb les seves accions de Repsol. Mediapro, Prisa, les constructores valencianes, el forat negre de la Junta d'Andalusia,...). Totes aquestes factures no les pagaran els fons europeus, això s'ha acabat. Tampoc voldrà cobrir-les el Banc Central Europeu ni, per descomptat, els diferents grups inversors. Com sempre evitaran pagar les empreses, administracions i comunitats expertes en economia submergida i en comptabilitat creativa. Acabaran carregant amb el mort els que no tenen més nassos que pagar : la classe mitjana amb els seus impostos, el funcionariat, els assalariats i les Pimes que mantenen la Seguretat Social i, especialment, el motor industrial, exportador, turístic i científic més potent de l'estat : Catalunya, que any rere any s'ha anat empobrint amb un dèficit fiscal escandalós rebent a canvi com a premi el menyspreu, el boicot i tota mena de calúmnies i insídies típiques de l'Espanya negra que sempre ha matat la gallina dels ous d'or.

Però el més greu és el que podran fer els futurs governs d'Espanya els nou propers anys amb aquest cop d'estat maquillat de reforma constitucional : laminar totalment -"sin que se note el cuidado"- els drets polítics i la poca autonomia econòmica de Catalunya, l'única comunitat per cert que està aplicant una retallada dels seus pressuposts de més del 20% per provar de sanejar el deute descomunal i el caos heretat de l'anterior govern socialista. Quan Europa, encapçalada per Alemanya, s'ha posat les mans al cap pel desgavell suïcida de l'economia espanyola, la resposta unànime dels dos grans partits que s'han dedicat a depredar impunement les arques públiques durant dècades ha estat immediata : les autonomies ens surten cares. Per què no envien una delegació de prohoms dels dos grans partits perquè expliquin que a Espanya hi ha més cotxes oficials que als EEUU, que a l'actual president del govern espanyol li van explicar què era l'economia en dos dies o que una alta responsable política va afirmar que el diner públic no és de ningú? Per què no li diuen a la senyora Merkel quants milers de milions d'euros s'han repartit entre subvencions als amics, estudis i informes inútils, obra pública innecessària i xecs regal estratosfèrics per comprar vots? Per cert, ¿quin ha estat el recorregut d'aquell superàvit de la Seguretat Social que el govern espanyol va decidir invertir en borsa?

Potser a Europa no es fan càrrec de quina és la situació real d'Espanya : crisi global, crisi estructural, deute públic i deute familiar desproporcionat, corrupció política, atur sostingut i desbocat entre els menors de 30 anys, sistema educatiu fracassat, desinversió dels guanys empresarials i dels fons governamentals en ocupació i en I+D, baix índex de patents, sindicats corruptes i decimonònics, frau fiscal sistemàtic, crèdit privat congelat, crèdit oficial impagable destinat a empreses del "règim", falta de control del sistema bancari, deute gegantí i diferit sine die de l'administració amb la petita i mitjana empresa, burocràcia desproporcionada i paralitzadora, menyspreu a la investigació i l'emprenedoria, silenci subvencionat de la premsa, manipulació política dels alts tribunals, sistema judicial col·lapsat i en fallida econòmica, empobriment accelerat de la classe mitjana, immigració inassumible, prestacions socials impossibles d'atendre, administracions locals arruïnades fent-se càrrec de prestacions socials que no els pertoquen però imposades per lleis indirectes , funcionariat excessiu i sovint promocionat per afinitats de partit amb pràctiques il·legals, classe política poc preparada i en alguns casos semianalfabeta, concessions inaudites a l'islam més reaccionari, l'índex més alt d'antisemitisme d'Europa, deute corrupte ocult, tensions nacionals creixents, greuges fiscals insuportables contra Catalunya i la classe mitjana,... Estem parlant d'una democràcia europea o d'un cortijo maquillat a punt d'esclatar?


Ahir un alt tribunal va donar un ultimàtum al govern català per tal que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya.

Ahir l'ex ministre franquista Manuel Fraga Iribarne va fer públic que es retira de la política. Certament ha deixat la feina enllestida.


Ahir va començar el compte enrere d'un greu conflicte. Els dos grans partits espanyols van forçar una reforma constitucional que fa saltar pels aires el pacte polític de la transició postfranquista amb l'excusa de la contenció del dèficit. Hauria estat suficient un breu i antic manament : no robaràs.

9 comentaris:

Desperta ferro ha dit...

Que Déu tingui pietat de tots nosaltres! Poble català, torna't a possar a caminar!

Hasbarats ha dit...

En aquest blog, per regla general, preferim que agafin confessats als altres.

David ha dit...

En circumstàncies normals, n'hi hauria prou que els polítics d'aquest país enfilessin tots el camí de la independència. El problema és que no veig cap polític, només veig aprofitats i covards.

catalana emprenyada ha dit...

Hasbara-ts, qui va expressar "el dinero público no es de nadie y la tierra pertenece al viento" va ser el mateix ZParo.

Catalunya està rebaixant el 20% del pressupost perquè està endeutada, estic d'acord però pensem que un 10% del nostre PIB se'n va a fons perdut, i si volem oferir una sèrie de prestacions socials no ens queda més remei que endeutar-nos. Aquesta reforma fiscal no té en compte precisament el que comentava abans: que hi ha una sèrie de CCAA ( principalment Illes Balears, Catalunya i País Valencià) que pateixen un espoli fiscal brutal i que mantenen a les altres i en conseqüència s'han d'endeutar si o si per poder mantindre l'estat de benestar (recordem que la sr. Pajín no vol que les retallades en sanitat siguin una excusa per "desmantelar el estado de bienestar", suposu que la sr. Pajín es pensa que els catalans volem un servei de merda per gust). I que quedi clar que amb això no vull dir que la gestió de l'anterior govern de la Generalitat no hi hagués tripijocs, perquè mentiria.

La reforma s'ha de fer per les CCAA que viuen a costa de les anteriors esmentades. Comunitats que es permeten el luxe de tindre més d'un miler de cotxes oficials (segons un inventari que estan elaborant, de saber no saben ni la quantitat que en tenen), d'arribar a un dèficit del 6,81% del PIB i de reclamar el pagament de la deuda històrica "hasta el límite de sus fuerzas" (collons si ja portem 30 anys pagant "la deuda històrica", algun dia es finiquitarà aquesta o què?).

Conclusió: Tenim el que ens mereixem, se'ns pixen a sobre i l'única solució passa per l'independència.

Octavi ha dit...

Només vull dir ; CANYA CONTRA ESPANYA !!!!!!

Lior ha dit...

Catalana emprenyada, aquesta cantarella de tenim el que ens mereixem, que a mi tot sovint també se m'escapa, és una mena de mantra que, a base de repetir-lo, deixa pòsit al pensament i ens l'anem creient de debò. Canviem-lo, encara que ens costi de creure en nosaltres vist el nostre panorama, per un de més productiu, a veure si, a base de repetir-lo també, aconseguim canviar les tornes. No sóm, malgrat tot, un dels motors d'europa? doncs imagina't si no ens posem trabes a les rodes! Proposo alguns nous mantres:
Necessitem, volem i ens la mereixem la independència.
Les úniques coses limitades d'aquest país són els seus límits geogràfics i els seus recursos naturals; en la resta no tenim límits!
Adéu cortijo! Xalom Isralunya!
A veure qui s'apunta a crear nous mantres revitalitzadors, collona, que dels desmoralitzadors ja n'anem prou ben servits!

No cal dir que el post del capità és superlatiu as usual.

emprenyada ha dit...

Lior,

El TSJC es carrega la immersió lingüística (ara ja definitivament), el TC ens retalla l'estatut, ens insulten constantment... i mentrestant: CiU (o millor CyU?) jugant a la puta i la ramoneta i l'independentisme dividit.

Lior, tu creus que els independentistes som majoria a Catalunya?Penses que amb el deute que tenim podem independitzar-nos en poc temps de marge? Som conscients tots els independentistes què un cop esdevinguem un estat propi no tot seran flors i violes?

Lior ha dit...

A pams; Jo no dic que la nostra situació no sigui fotuda, sinó que ho és la nostra actitud i que aquesta actitud ens perjudica, no només en el nostre objectiu, sinó en tot d'àmbits de la nostra vida. Que hem de batallar amb alegria, que la vida se'ns hi escola, amb tanta batalla d'emprenyats.
Crec que em de ser menys porucs davant del resultat d'un referendum, on, a dia d'avui, enquesta en mà, guanyaria el sí.
Que no tot seran flors i violes amb el país independent!? No fa falta gens de consciència respecte a això; és una pura obvietat! Amb l'independència no canviariem pas d'espècie!
Tot i que els totalitaris de l'extrema esquerra no ho tenen tant clar això...

catalana emprenyada ha dit...

Lior,

Que consti que no ho deia per tu, però últimament veig independentistes que afirmen coses com:

"Quan siguem independents contarem amb els 22000 milions de l'espoli fiscal bla bla".

No paren a pensar en les deslocalitzacions? per posar un exemple. No s'ha de ser tan optimista.

Ara bé, fa pocs dies vaig descobrir l'existència del Cercle Català de Negocis (CCN); quan ho vaig veure reconec que em vaig alegrar moltíssim (no ens enganyem, els empresaris són possiblement el grup menys inclinat a l'assoliment d'un estat propi). Imagina't com ha d'estar el panorama per què hagi esdevingut aquesta iniciativa...