dilluns, 26 de setembre del 2011

Les "fronteres de 1967"?



Seria un detall que algun dia TV3, la nostra televisió pública, emetés aquest magnífic vídeo presentat per Danny Ayalon.

Resum de les fronteres del 67 : l'any 48 Cisjordània havia estat anexionada a Jordània (i Gaza a Egipte). Els palestins no comptaven per a res en aquests dos països. Israel no va agredir aquests territoris, senzillament va defensar-se de l'atac bèl·lic de diversos països àrabs i va guanyar la guerra. El seu dret a defensar-se i la seva victòria van ser reconeguts per l'ONU. Quan un país ataca un altre i perd la guerra sovint també perd part del seu territori. El que molts anomenen "territoris ocupats" en realitat són guanyats en una guerra no desitjada ni declarada per Israel i, en tot cas, són territoris en litigi. Sovint no són negociables; de vegades, si l'agredit que els va guanyar s'hi avé, són objecte de negociacions atenent les seves condicions. ¿Amb qui ha de negociar aquelles fronteres, Israel, amb Jordània i Egipte?

I és que tot va començar el dia que els àrabs de la Palestina -empesos i armats pels seus veïns àrabs- van negar-se a ser un estat.
(Si ho desitgen disposen de subtítols en català, en castellà i moltes altres llengües).

Els recomanem la lectura d'aquests tres magnífics articles :

Els palestins no han volgut mai l'estat que els va oferir la partició (a Nihil Obstat)

El camí sense sortida de Mahmoud Abbas (a Hummus o Falafel?)

El reconocimiento de un estado palestino ¡qué buena idea! (a Off the record)

Per cert, els avancem els prolegòmens de la "negociació" :

4 comentaris:

Jaume ha dit...

Benvolguts Hasbara-ts, moltes gràcies per enllaçar el meu article a "Hummus o Falafel?" sobre Abbas en el vostre escrit. Aprofito per a felicitar-vos pels vostres articles, sempre genials, contundents i aclaridors. Molt bona feina i endavant!!

Hasbarats ha dit...

Moltíssimes gràcies a tu. Fas una feina sensacional.Els teus articles d'analisi i de contextualització haurien de ser llegits i tinguts molt en compte pels qui volen saber de veritat què passa i per aquells que per comptes d'informar s'atreveixen a escampar prejudicis i mentides. Potser no et llegeixen perquè els cauria la cara de vergonya.

Esperem que tard o d'hora arribis a aquells que nomenen els responsables dels serveis informatius dels mitjans públics. Tant de bo!

David ha dit...

És vital utilitzar els termes justos quan ens referim a conflictes com el d'Israel i els àrabs que s'autodefineixen com a palestins. Parlar de teritoris ocupats és tendenciós i és una mostra de parcialitat cada cop menys evident a causa de l'ús tan generalitzat d'aquestes dues paraules.

Anònim ha dit...

TV3 és un desastre; l'episodi de l'hotel de la Balletbó sense la Balletbó va ser apoteòsic.

Per cert, llegeixo al Haaretz que "Hillary Clinton said on Tuesday that Israel's decision to build 1,100 homes in Jerusalem's contested Gilo neighborhood, which lies beyond the Green Line, is counter-productive to reviving peace talks with the Palestinians".

Tot plegat, comença a semblar el joc dels disbarats.

A.