dilluns, 15 d’agost del 2011

EL TEMPS ÉS RELATIU (Segon aniversari de Hasbara-ts!!!)

El passat dia 12 el nostre blog va complir dos anys. El primer post que vam publicar duia per títol 'Per què els ciclistes?' i acabava amb aquest paràgraf :  

Volem denunciar que el cuc antisemita s'ha transformat en papallona anti-israeliana. Volem demostrar que actualment, a casa nostra, la resposta a la provocativa afirmació "els culpables de tot són els jueus i els ciclistes", encara seria "i per què els ciclistes?".
Dispensin la immodèstia d'autocitar-nos, però ve al cas perquè en alguns àmbits del periodisme, la política o les organitzacions no governamentals de casa nostra l'afirmació actualment podria ser "els culpables de tot són els israelians i els sionistes", i la resposta "i per què no els jueus?".

De vegades ens demanem si hem aconseguit alguna cosa en aquest temps, si hem estat útils, si hem estat oportuns, si hem sigut prou justos. Coordinar un grup de col·laboradors amb més o menys disponibilitat i amb trajectòries vitals i professionals diverses ha estat molt més còmode del què havíem suposat inicialment. Compartir objectius, l'amistat i la capacitat de dirimir les diferències amb humor i algun convit ha ajudat a facilitar la nostra tasca comú. Hem comptat, a més, amb la col·laboració impagable de lectors i veritables amics que ens han fet arribar dades, notícies i rectificacions molt oportunes per mitjà dels comentaris o del nostre correu electrònic. En el decurs d'aquests dos anys hem escrit 131 entrades. N'hi ha de lleugeres i senzilles de redactar i d'altres que ens han costat per la seva complexitat i la quantitat de dades que les conformaven. Les més difícils, però, són aquelles que causen dolor i no ens ha sorprès comprovar que, sovint, ens ha provocat una tristesa immensa el fracàs total de gent valuosa que ha malmès la seva vida defensant una causa dissociada de la realitat. Pensem en el cas de Mer Khamis, per exemple, un home amb qui compartíem poques coses, certament, però a qui no se li podia negar intel·ligència, esforç, sentit de la compassió i voluntat de compromís per canviar una societat que basculava entre la tenebra del fonamentalisme i el totalitarisme i l'esperança en un futur on fos possible la modernitat i la justícia. El seu somni no era el mateix dels qui ara tenen la clau del futur dels palestins : els seus dirigents polítics i religiosos.

Alguns lectors poden pensar que els objectius d'un blog de Hasbarà són incompatibles amb l'intent de comprendre l'adversari. Potser estem equivocats, però creiem que Hasbarà no vol dir propaganda -entre altres coses perquè no cal fer-ne-, Hasbarà és aclariment, és exposar i defensar la veritat, fer manifest allò que s'oculta i es manipula sistemàticament amb les excuses més variades, suposadament solidàries, però que en realitat amaguen prejudicis, enemistat i odi a tot el que envolta i el que significa el poble jueu. Sortosament no estem sols, ens acompanyen moltes pàgines de Hasbarà de diferents sensibilitats i en totes les llengües, inclòs el català, però estaria bé que n'hi hagués més i que retornés l'estimat i admirat Moré amb forces renovades i l'artilleria a què ens tenia acostumats.

Malgrat la crisi econòmica i la vergonyosa situació política a què ens va abocar l'anterior govern català, aquests dos anys han estat prou lleugers. No tothom pot dir el mateix, per això aquesta entrada duu per títol 'El temps és relatiu'. Conten, i el més probable és que es tracti d'una llegenda, que en certa ocasió informal algú va demanar-li a Einstein que resumís la Teoria de la Relativitat de manera que tots els presents l'entenguessin. Pel que sembla Einstein estava de bon humor i es va centrar en un aspecte de la relativitat que va intuir que tothom comprendria exposant el següent : "És fàcil d'entendre. No és el mateix seure durant un minut damunt d'una estufa de llenya encesa que estar assegut en un sofà amb una senyoreta damunt la falda durant seixanta segons". Certament és fàcil d'entendre, com ho és fer-se una idea de com de feixuc ha de ser el pas del temps per milions de persones que viuen col·lectivament situacions dramàtiques des del dia que van néixer. Fam, guerres, misèria, marginació, terror, arbitrarietat,...

La imatge que encapçala aquest article correspon a Teheran. Els nois i noies que hi surten es diverteixen participant en una batalla d'aigua, joc ben innocent que els adolescents de les nostres contrades practiquen despreocupadament. A l'Iran això està rigorosament prohibit, és delicte i causa d'escàndol i ha dut a la detenció de desenes de joves de tot el país. Segons les autoritats iranianes una de les pitjors conseqüències d'aquesta acció prohibida per la religió és que els cossos de les joves queden massa visibles quan entren en contacte amb l'aigua. Ser "Miss samarreta mullada" a l'Iran és perillós. En principi aquesta nimietat pot fer riure, però ens sembla que és un bon exemple de fins a quin punt un règim totalitari basat en una interpretació malaltissa de la religió pot destrossar la vida de la gent que l'ha de suportar intervenint en els aspectes més quotidians i reprimint els actes més innocents. Cap d'aquests joves ha conegut la llibertat; el seu dia a dia, la seva vida, transiten un temps que no és el nostre.

Per cert, el dia que vam publicar la nostra primera entrada, Gilad Shalit feia més de tres anys que havia estat segrestat per Hamas. Avui fa 1.877 dies.

Què has fet des del 25 de juny de 2006?

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Per molts anys!

Octavi ha dit...

Ànims i endavant, no defalliu, som els bons i guanyarem.

Lior ha dit...

Us plantegeu la vostra utilitat, i jo voldria veure el dia en que fóssiu absolutament inútils. Inútils com a hasbarà, s'enten. Per això, en lloc de dir-vos Per molts anys us diré Enhorabona! I una infinitat de gràcies per la feinada en general i per certes deferències particulars.
La vostra utilitat? La pròpia presència, el testimoni de vida racional en aquest país, podem anar a Israel amb el passaport moral de Hasbarats, com amb el d'en Jaume, sense passar (tanta) vergonya aliena (però nostrada). També sou la Plaça Major del sionisme català i, si se'm permet, del sionisme catalanista. Molta utilitat, doncs.
Todà rabà, khaverim i un gran Xalom!

Míriam ha dit...

Iom Huledet Sameakh!

Hasbarats ha dit...

Ostres, moltíssimes gràcies, amics!!

Lior, sí, tant de bo algun dia arribem a ser inútils o sobrers per la tasca que fem. Aquest "passaport moral" el compartim i el difonem més catalans que no ens pensem. Sortosament els temps estan canviant!

Miraculosa, ets un autèntic tresor. Ets la feina ben feta i tenaç. Sempre disponible i disposada, sense faltar, sense figurar, al peu del canó sense fer soroll i fent-te tips de treballar. Ets el segell que dóna validesa a aquest "passaport" de què parla en Lior. Gràcies per tot i per aquesta dedicatòria tan meravellosa un petonàs de tots els Habarats i d'aquest Capità malparlat i una mica cràpula que t'admira i t'estima tant! I a sobre has publicat la pàgina abans que pengéssim el nostre post!! Com pot ser? Seguiment al detall o us horari de les Canàries?

Salvador ha dit...

M'estranyaria molt que l'anècdota fos realment d'Einstein perquè l'explicació que hi dóna no té res a veure amb les seves teories de la relativitat, ni la restringida ni la general. I Einstein no solia frivolitzar amb el tema.

En quant al blog altres ho han dit millor que jo, això sí, no afluixeu que sembla que el vent està girant.

Míriam ha dit...

No he publicat abans!!!!!!!! simplement m'he descuidat d'ajustar l'hora. Ara ho canvio.

Ricard C. Estrada ha dit...

Fa poc que us segueixo, enhorabona!!

Jordi Calveras ha dit...

Escolteu, semble set que hi ha comunitats jueves fins i tot a la Xina: http://online.wsj.com/article/SB10001424053111904007304576496022880806338.html?mod=WSJ_World_LEFTSecondNews

Tot i que tenen problèmes per ser considerats jueus a Israel.

joan ha dit...

Feliç aniversari i per molts anys! Sou un oasi enmig d'un desert de misèria intel.lectual. Ja fa temps que he descobert el sectarisme, la ganduleria, la judeofòbia de bona part de la societat catalana, contaminada per unes elits i uns media repugnants. No calleu, jo fa temps que no calle ni atorgue quan s'ataca Israel injustificadament. Hem de dir prou i parar els peus a tant d'imbècil.

Isabel ha dit...

Felicitats, i gràcies per existir i per la vostra feina per la veritat i en contra de la judeofòbia, la mentira i la manipulació.

Anònim ha dit...

Se us felicita efusivament per la feina i se us anima a continuar-la.
D'això... ja fa temps que no passeu pel blog de l'amic Morè, oi? Ho dic perquè el va desactivar quan va decidir tancar-lo i no calien enllaços per portar-nos enlloc.

David ha dit...

Per molts anys, Hasbarats! No puc expressar gaire més del que ja han escrit els companys anteriors. Es diu que no hi ha ningú imprescindible (cosa que jo no he cregut mai); doncs bé, aquest blog és imprescindible. Ho seria en qualsevol país del món, però en aquest encara ho és més. I és clar que té raó en Lior quan diu que el millor per Catalunya seria que aquest tipus de blogs no calguessin, però dissortadament això no passarà mai. Per tant, dins de la desgràcia, tenim la immensa fortuna (i benedicció, si m’ho permeteu) de poder-vos llegir. I acabo amb un Xalom que és tan meu en català com en hebreu.

Esther ha dit...

Enhorabona per la feina tna ben feta i per la vostra valentia.
Salutacions jerosolimitanes.

Marcel ha dit...

Enhorabona; sou un referent, en exposició de la veritat amb rigor argumentatiu, i ús de la ironia, el sarcasme... No hi ha massa articulistes -n'hi havia... Ramon Barnils- en els mitjans periodístics catalans de qui es pugui dir això...

Lior ha dit...

El proper 15 de setembre farà cinc anys de la mort d'Oriana Fallaci (g+r+b-p), una senyora amb la llengua ben esmolada, com vós. Per si necessiteu inspiració per un nou post...

Jaume ha dit...

Benvolguts Hasbara-ts, moltes felicitats amb gairebé deu dies de retard. Mazal tov! Esteu fent una gran feina en la denuncia de la parcialitat anti-israeliana i la desinformació existent en els nostres mitjans. Moltes gràcies per tot i endevant!

Martí ha dit...

:)

Hasbarats ha dit...

Moltes gràcies a tots els amics i disculpes per aquests dies d'absència. Un petit desastre informàtic ens va animar a prendre'ns-ho com un senyal i aprofitar l'avinentesa per uns dies de lleure i sa descontrol.

Salvador, no donàvem massa crèdit a l'anècdota, tot i que Einstein sí que feia broma sobre el tema quan ja era vell i si tenia el dia sorneguer.

Miraculosa, no sé si creure'm l'explicació que ens dones. Potser no vols espantar-nos. Sospito que disposes de mitjans d'alta tecnologia o que tens superpoders! :)

Gràcies i benvingut, Ricard. Esperem que aquests dies sense posts no t'hagin allunyat d'aquest blog.

Sí Jordi, hi ha comunitats jueves gairebé arreu. El tema dels reconeixements i les controvèrsies que genera formen part de l'essència jueva.

Gràcies, Joan. L'estat de coses que denuncies és el que ens va impulsar a obrir aquest blog. I els missatges com el que ens envia la Isabel ens animen a continuar amb alegria.

Anònim: cada dia provem d'entrar en el web d'en Moré amb l'esperança que algun dia torni. No hauràs perdut el temps prement l'enllaç.

David, moltes gràcies amic. No saps fins a quin punt rebríem de bon grat el títol d'inútils! Xalom!

Esther, gràcies per seguir-nos i per animar-nos. I per recordar-nos Jerusalem...!

Caram, Marcel! Ens has fet pujar els colors i tot! Ens llegirem el teu comentari els dies de fluixera. Moltes gràcies!

Ostres Lior, ens poses molts deures!! T'animo a que iniciïs -i si pot ser acabis- una entrada. Què et sembla?

Jaume, gràcies a tu. És un orgull compartir la hasbarà en català amb companys tan nobles i treballadors.

Ens alegra molt rebre la teva somrient salutació, Martí. Espero que aquest darrer any no hagis perdut cap amic per defensar Israel. I si ha estat així, no era un amic. Una abraçada!