divendres, 11 de febrer del 2011

I ARA, QUÈ?





Faci el que faci, Mubarak és un cadàver polític. Probablement la seva memòria s'esvairà o serà esborrada.

Potser passarà a la història com l'home que hauria pogut fer un  discurs de comiat generós i honest i va decebre el planeta sencer amb una ambigüitat absurda i va indignar el seu poble amb una  retòrica tronada farcida de tòpics patriòtics i paternalistes que només poden ofendre els qui ploren els morts i els torturats d'aquests dies i d'aquestes dècades, les seves tres dècades de corrupció i de misèria.

Diran d'ell que era un sàtrapa, i és cert. Passat poc temps només l'enyoraran els fabricants de tint capilar i els seus interessats acòlits. ¿I què diran d'aquell que el succeeixi? ¿Qui governarà Egipte quan hagin passat el dies de torbació i d'il·lusions que haurà de transitar el seu poble?

Egipte és un país mil·lenari. Sabem dels seus governants i de la seva gent pel Tanakh; els savis de l'antiga Grècia van inspirar-se en els seus coneixements i van encomanar-se del seu neguit de saber. Egipte mereix un futur digne i democràtic. I pau. Fa més de trenta anys que els seus fills no deixen la pell a les trinxeres i aquest, probablement, és el millor llegat de Mubarak, potser l´únic. Una pau freda sempre és millor que una guerra tèbia.

Que no corri més la sang. Hi hagi pau. Pau i Democràcia. Tant de bo.

2 comentaris:

Lior ha dit...

passant una mentidera per l'adreçador

Hasbarats ha dit...

Lior, tenim configurades les coloraines dels enllaços de manera que la majoria del personal no entendrà que el teu comentari és un link. L'afegim aquí i,a més, pugem el vídeo a la capçalera perquè és sensacional. Gràcies!

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ZNWtJqSquKk#at=144