divendres, 18 de febrer de 2011

A la Xarxa Palestina li tremola la cartera

Les ONGs de Catalunya, prop de 600, estan amoïnades pel retall de com a mínim el 10% que el nou Govern de la Generalitat vol aplicar a tots els departaments. La retallada a les ONGs serà sensiblement superior i té per objecte invertir més en els col·lectius més necessitats del país -cada dia més nombrosos-, reduir el nombre d'ONGs per tal d'optimitzar els seus resultats i així evitar el descontrol que aquesta atomització comporta i, per descomptat, controlar a quines mans van a parar aquest recursos fruit dels nostres impostos.

Són tres raons de pes. Les famíles que han perdut el seu habitatge, els ancians amb pensions de misèria, les persones que han d'atendre familiars amb discapacitats severíssimes o malalties invalidants i un llarg etcétera de gent en situació desesperada no poden entendre que no els retorni part dels impostos que ells mateixos han estat pagant amb el seu treball i que l'administració subvencioni organitzacions que fan dir-se "no governamentals" però que viuen majoritàriament del pressupost públic no només per ajudar la població més necessitada del tercer món, sinó per sostenir programes discutibles, prescindibles i, en moltes ocasions, per regalar descontroladament diner públic a delinqüents, vividors i grups organitzats de caire radical disposats a tot per danyar la democràcia parlamentària, els EEUU i Israel. I quan diem tot, volem dir tot.

Segons informava El Periódico el passat dia 12 "Associacions com Sodepau tenen a més el dubte de si la nova orientació política a la Generalitat afectarà els seus projectes. En el cas d’aquesta oenagé la seva preocupació és per la seva tasca a Palestina". Doncs sí, per primera vegada els hem de donar la raó; efectivament la seva ONG resultarà severament afectada. I és que el president Mas, a part de cessar l'anterior director de la repartidora -David Minoves, membre fundador de la plataforma antisemita "Aturem la guerra"- s'ha imposat fer un seguiment personal i detallat de la destinació d'aquestes subvencions. Ens fa l'efecte que l'impost revolucionari de Hamas -i d'altres- via Xarxa palestina de Catalunya s'ha acabat. Nosaltres també farem un seguiment d'allò més atent.

Les ONGs especialitzades a desviar diner públic per fer campanyes d'agitprop antisemita van provar d'influir en les darreres eleccions catalanes a favor dels seus interessos econòmics i polítics i els d'ICV, la minicoalició antisistema que tant els ha ajudat amb els seus superpoders. Fins i tot van fer un manifest i van convocar tots els grups del Parlament per arrencar-los compromisos favorables. Naturalment la població catalana va passar olímpicament dels seus neguits; massa feina que té buscant feina o recursos per arribar a final de mes. En aquella reunió la diputada per ICV Dolors Camats va afirmar ser partidària de condicionar les relacions de Catalunya amb Israel. Només amb Israel. ¿Endevinen qui hi havia entre el públic format per activistes i membres de les ONGs que tan bé han viscut del cuento durant els governs del Tripartit? Poden comprovar-ho en aquest vídeo: Joan Roura. No hi era pas en qualitat de periodista sinó d'activista. Va fer un discurset i es va mostrar partidari de fer el que la senyora Camats havia afirmat sobre els països que violen els drets humans. Bé, la senyora Camats només va atribuir aquesta vergonya a Israel, donant per certa aquesta mentida i beneint amb el seu silenci totes les dictadures les món. És manicomial, però aquí ho tenen :



Que Joan Roura continui sent el responsable d'informar sobre els conflictes de l'Orient Mitjà en la nostra televisió pública és un escàndol. Com ho és que cap mitjà de comunicació no denunciés la vessant totalitària del Decàleg-Manifest de les ONGs que hem esmentat. El títol ja és una falsificació tenint en compte a què es dediquen aquestses ONGs : "Lluitar contra la pobresa a Catalunya i des de Catalunya". No, senyors, vostès no han lluitat mai contra la pobresa a Catalunya!
 
 

En aquest
panflet demanaven :


- Renunciar a les relacions i acords comercials amb aquells països o empreses que no respectin els drets humans o que són part de conflictes armats. D'entrada ens quedaríem sense gas i petroli en quinze dies, el comerç amb la Xina no existiria i anar de vacances a Cuba seria complicat, però d'això no en parlen. Volen dir que Israel és un monstre i que s'han de suspendre les relacions comercials, culturals, tècniques, científiques, universitàries, etc amb "l'entitat sionista". Però no són anisemites, ¿eh?; tots tenen algun amic jueu.

- Solucionar la situació d’irregularitat administrativa sobrevinguda de la població estrangera. O sigui, "papers per a tothom". Encara estem així. ¿Cinc milions d'aturats? : és igual, vayan pasando! ¿Que se'ns han colat milers de jihadistes i això pot acabar com l'Afganistan? : com més serem més riurem!

-Assolir el compromís públic de lluitar contra el frau fiscal i la corrupció i de reinvertir els fons recuperats en serveis socials o cooperació internacional. Genial! A més haurien de ser ells qui decidissin què és frau fiscal i què és corrupció i, naturalment, encarregar-se de la "redistribució" segons els seus savis criteris. Pol Pot no ho hauria pogut resumir millor.

- Incorporar al currículum l’educació en drets humans, l’educació pel desenvolupament i l’educació per la pau, tan com a matèries específiques com a transversals, implementant mecanismes de suport als centres i al professorat en la capacitació de ciutadans i ciutadanes amb consciència crítica, i compromesos amb la transformació de les relacions desiguals i injustes. Abans se'n deia adoctrinar. Orwell va escriure alguna nota sobre aquest tema.

Els avancem part del programari: “Un cuaderno, un lápiz y un euro para los niños de Gaza”. Aquesta campanya -que ens recorda aquella del paper de plata pels nens de la Xina dels anys ´60-, està subvencionada per organismes oficials i basada en l'odi a Israel. Farcida de mentides (com la suposada ocupació de Gaza), pretén exigir-li a Israel que renunciï al seu dret legítim a tancar les seves fronteres (com ho fa Espanya amb el Marroc), amagant als nens que des de Gaza llencen coets indiscriminadament, que està demostrat que obrir la frontera comporta atemptats contra la població israeliana, que Egipte també té tancada la seva frontera i que gràcies a Israel cada dia ingressen a Gaza tota mena de matèries per atendre totes les necessitats de la seva població. I afegeixen : "Reconocemos el derecho de todos los refugiados palestinos y de los exiliados y de sus descendientes a regresar de inmediato a sus hogares en Israel y en los territorios palestinos ocupados, para recuperar sus propiedades y obtener una indemnización por daños, despojo y por el uso ilegitimo de dichos bienes, de conformidad con el derecho internacional. Esto es sobretodo, un derecho individual y colectivo, no negociable según la persona". ¿Según qué persona? ¿Manuel Tapial i la seva flotilla antisemita? ¿Per què no reconeixen el mateix dret a tots els descendents dels moriscos expulsats d'Espanya i a veure com els queda el body amb 14 milions de descendientes? ¿Com es pot permetre que s'adoctrini els nens falsejant la història i la veritat, atiant l'odi i deixant l'educació de nens de primària a mans de fanàtics i corruptes com Tapial?, ¿com es pot subvencionar l'antisemitisme a càrrec dels pressupostos de l'estat?

Els extrems es toquen i, per més que quatre delinqüents es disfressin de progres, s'està instal·lant a casa nostra una visió feixista, antisemita, antidemocràtica i fanàtica de la realitat i de la història. Saben com s'acaba amb les màfies? : amb una inspecció fiscal, com es va fer amb Al Capone. Tant de bo la justícia entri a fons en aquest pou de rèptils. Millet potser quedarà com una ursulina. Nosaltres també defensem la lluita contra el frau fiscal i la corrupció . No demanarem que es reinverteixin els fons recuperats en Israel, tenim massa gent en la misèria ben aprop. Gent desesperada que ha caigut del benestar a la indigència, gent que es suïcida quan es troba al carrer amb una família i sap que ha perdut el tren del futur. Perdedors innocents, atònits, pels quals la xarxa palestina de Catalunya mai no tindrà ni un gest, ni una puta paraula de consol.

6 comentaris:

Titella ha dit...

M'agrada la contundència d'aquest article. Cal no baixar la guàrdia. Com es pot engegar una campanya per fer fora aquest nefast element que és en Joan Roura?. Ell i l'Elfa i trutti quanti "corresponsals" a Orient Mitjàque depenen't de TV3 semblen pagats per Hamas.

Anònim ha dit...

Bien por Mas, y bien por el artículo.

Lior ha dit...

Si fos argentí diria; Báaaarbaro poooost!! Báaaarbaro Maaas!! ;-) Com que sóc català, que també és una bona creu, espero que la política de CiU ( per mi CMU-Convergència Malgrat Unió) no s'aturi aquí i els faci, no un bona retallada, sinó una sobirana pelada! Que sabeu quan començaran a netejat tv3, perquè torni a ser la nostra?

David ha dit...

"Cal anul·lar els acords bilaterals entre Catalunya i Israel", diu la Camats. Es pensa que això fa por a algú? No seria pas Israel qui hi sortiria perdent si aquesta anul·lació es dugués a terme.
I la darrera frase de l'intrèpid aventurer Roura és un resum perfecte de la imbecilitat d'aquesta gent que es demostra cada cop que obren la boca: "... països que no compleixen un mínim de ... eeeh... de... representació, de sostenibilitat en el... en l'aplicació dels Drets Humans." Aquesta oració no vol dir res. No saben ni parlar.

Teresa Amat ha dit...

Som molts a qui el Roura ens fa venir basques. Ja fa anys que així que sento aquella veu seva insuportable (per si no n'hi ha prou amb el cervell que té, la veu és infame) tanco la tele o canvio. Quina angúnia! De la Camats i els seus, ni cal parlar-ne.
Enhorabona pel post i el blog. Endavant les atxes!

Anònim ha dit...

El canvi arribarà a TV3 i CatRàdio? Són nius de judeòfobs. De moment tot segueix igual, fan fàstic, les sèries La Riera, Infidels són infumables transmissores d'una ideologia repugnant i uns valors de desficaci, pura bogeria, dels telenoticies simplement fastigosos, espanyolisme i manipilació a dojo a banda la fúria contra Israel... del 30minuts apologia antisistema... el 33 la tele iberoamericana (Colòmbia, Bolívia, l'ídol Morales...), és tot un esguerro sense trellat, una tv que ha perdut el nord. Fins quan?