dijous, 16 de setembre de 2010

ISLAM ÉS POR

Mentre els mentiders i els insensats repeteixen “Islam is peace”, la realitat ens demostra dia a dia que l’islam és por, injustícia i brutalitat. Ara els fonamentalistes, el percentatge dels quals ignorem amb exactitud però sospitem nombrós, han iniciat una campanya reclamant un boycott contra Espanya. Evidentment, quan els jihadistes parlen d’Espanya no entren en refinades distincions nacionals ni de cap mena. Per a ells Espanya és el nom oficial i reconegut internacionalment del que consideren Al-Andalus. Per a ells qualsevol territori que hagi estat governat, administrat o conquerit algun dia per musulmans -com “Al-Andalus”- els pertany, i la resta a la llarga també els ha de pertànyer perquè ho diuen ells i l’Alcorà. I punt!

Els islamistes es serveixen de qualsevol excusa per amenaçar, que és el que millor saben fer per comptes de triar la convivència, el respecte a la religió i les idees dels altres i el diàleg, que consideren com una feblesa ignominiosa. Saben que una proporció inquietantment nombrosa de polítics i alts funcionaris de les democràcies occidentals s’escagarrinen cames avall davant de qualsevol amenaça, per absurda que sigui.

Els Serveis d’Intel·ligència espanyols i d’altres estats que col·laboren en la lluita antiterrorista contra Al-Qaida estan en estat d’alerta. Saben que hi ha centenars de voluntaris disposats a atemptar a l’estat espanyol, que hi ha cèl·lules organitzades i connectades amb l’exterior, que tenen mitjans econòmics i tècnics i compten amb la complicitat de grups que han donat un suport propagandístic al terrorisme -sempre amb els diners dels contribuents-, manipulant el conflicte israelo-palestí, acceptat o tolerat per molts agents socials, polítics, periodístics i governamentals que fins ara els han fet el joc i els han nodrit perquè les víctimes, en tot cas, podien ser o eren els israelianes.

Ara, el problema el tenim aquí mateix. Boycott contra el turisme, els negocis i les relacions amb Espanya. Webs jihadistes i entrades a youtube incitant a atemptar contra la població civil. ¿L’excusa? : dues ofenses horripilants; a saber,
1.- Aznar ha anat fa poc a Jerusalem.
2.- Hi ha una discoteca a Águilas (Múrcia) que es diu ‘La Meca’.

Bé, vostès, si ens han anat seguint, ja deuen saber que no som fans del senyor Aznar, però ens sembla que té tot el dret d'anar a Jerusalem, a Sebastopol o allà on li doni la gana. ¿O és que el senyor Aznar no és un ciutadà del món com qualsevol fill nascut de mare?, ¿algú ha muntat algun escàndol pel fet que Zapatero, Serrat o qualsevol cooperant d’una ONG hagi visitat Jerusalem? ¿Algú té cap dret a decidir on viatgem i què pensem?

Pel que fa a la discoteca ‘La Meca’, es tracta d’un edifici kitch i d’un negoci absolutament legal inaugurat fa més de vint anys amb aquest mateix nom que, certament, és frívol com tants d’altres noms de discoteques, de grups musicals, etc. Per cert, ¿per què s’ha d’organitzar una guerra santa per una discoteca que duu per nom ‘La Meca’ i no per una merda de beguda que es diu MECA-COLA? Té alguna cosa a veure amb que la merda de beguda és un negoci promogut per un estafador palestí i per progres que simulen ser pacifistes mentre ens volen ficar en un conflicte internacional atacant Israel amb una flotilla carregada de jihadistes?

Bé, el cas és que en els darrers 20 anys ningú no s’havia escandalitzat amb el nom de la discoteca, però resulta que un musulmà senegalès resident a Espanya (amb papers o no) es va ofendre, ho va denunciar entre els seus col·legues i la cosa va arribar a les televisions super-mega-cosmopolites com Al-Arabiya o Al-Jazzira. El resultat : campanya internacional, amenaces d’atemptats personals i col·lectius, atacs de hakers al web exigint el canvi de nom immediat de la discoteca sota l’amenaça que en cas contrari “hi haurà una gran guerra entre Espanya i el poble de l’islam”, sospitosa inhibició dels imams andalusís, les associacions i les federacions islàmiques d’Espanya i, és clar… acolloniment dels propietaris i les autoritats, que han iniciat un procés “participatiu” per canviar-li el nom. Ai. ai, ai, aquests còlics…! Quantes cagarrines s’han escampat contra les parets de l’estat de dret veient en un vídeo ridícul al You Tube una cita de l’Alcorà que exigeix la demolició de les sinagogues... i les esglésies !!! (“No pot ser! Segur que es tracta d’un error. Nosaltres som bons, no com els jueus, que són rarets i tal i tal…”).

Qui sap si els terroristes cosmopolites d’Al Qaida no acabaran demanant-li consell a Francesc Tubau, dirigent de l’arxiconeguda i subvencionada ONG pacifista ‘Aturem la guerra’. Aquest exemplar militant internacionalista i antisemita, a part d’organitzar i participar en un vergonyós boicott públic contra Noa en connivència amb el servei de seguretat comandat per l’actual conseller d’Interior de la Generalitat -honorable tovàritx Joan Saura- arrossega des de la seva adolescència la frustració de no haver aconseguit volar una discoteca amb més de 400 joves a dins.

La solidaritat amb l’enemic obra miracles. Que els ho preguntin si no als organitzadors de la Caravana Solidària la bondat dels quals ha suposat una injecció de com a mínim 8 milions d’euros a Al-Qaida sufragats amb els nostres imposts. Ens agrairan el favor amb una pluja de caramels? Potser se’ls acudirà alguna altra cosa; són gent imaginativa i detallista. Per cert, estem immersos en un procés electoral que durarà més de 80 dies.

Els proposem un joc. Endevinin el nom del país que es menjarà aquest marró:
- Protesta irada contra un dirigent polític que es mou lliurement per Jerusalem.
- Protesta contra una barrera (o mur de la vergonya) que impedeix la lliure circulació de la població nativa (casualment musulmana).
- Protesta contra la brutalitat policial als chekpoints (especialment contra la humiliant presència de dones policia).
- Crida al boycott internacional.
- Crida a reconquerir territori musulmà.
- Amenaces d’atemptat per ofenses contra la religió i la dignitat dels musulmans.

¿Estem parlant d’Israel ?... No, estem parlant d’Espanya, objectiu fàcil poblat per una classe dirigent progre, comprensiva i laxada sense necessitat de lavatives que ha concienciat el poble, inclosos els nens de primària, sobre el bon rotllet i la bondat universal. És una llàstima que justament en aquest moment hi hagi un delicat procés electoral a casa nostra i que, casualment, el govern del Marroc no s’interessi gaire pels nostres problemes. ¡Ah, què en són d’apassionants l’atzar i les coincidències! Però que ningú no malpensi. Quan el govern marroquí va advertir que cessava en la seva col·laboració antiterrorista amb motiu del suport progre en general i governamental en particular a una senyora saharaui en vaga de fam, ho deia de broma. Que el ministre de l’interior espanyol anés al Marroc l’endemà de l’alliberament dels cooperants segrestats de l’ONG de l’Ajuntament de Barcelona va ser una casualitat.

Volem finalitzar aquest post amb una notícia tranquil·litzadora : el pastor lleugerament sonat que volia cremar exemplars de l’Alcorà finalment s’ho ha repensat. Es va prendre la medicació i va escoltar els bons consells del president Obama que, a més de ser el primer Premi Nobel preventiu de la història és el primer President dels EEUU que ordena cremar milers de Bíblies per evitar que els musulmans s’enfadin.

No passa res! Com tots els progres saben perfectament, només es tracta de papers. Bé, sempre que els papers no continguin l’Alcorà! Naturalment!


 

4 comentaris:

Jaume ha dit...

Molt bon texte. Certament només la por i la correcció política poden explicar el bonisme dels polítics europeus i espanyols - rotllo Alianza de Civilizaciones- amb els diversos grups islamistes i jihadistes. Un bonisme que a més no serveix per a res, perque els fonamentalistes islàmics i jihadistes interpreten qualsevol pacte o negociació com una mostra de debilitat del oponent i no com unes cessions mínimes per a arribar a un acord que pugui satisfer a totes dues parts.

Personalment, penso que el propi Islam té un problema: el fonamentalisme islàmic. Si els propis musulmans no són els primers en denunciar els moviments fonamentalistes que sorgeixen dins de les seva propia societat alguna cosa falla. El problema no només és d´Israel o nostre, sinó també -i principalment- seu. Si els propis musulmans no són capaços de plantar cara al seu propi fonamentalisme, l´Islamisme polític i els moviments jihadistes podriran totalment les societats musulmanes com els feixismes i el comunisme van podrir a la societat europea durant els anys 20-40 del segle passat. Salutacions!

David ha dit...

D'acord amb vosaltres, des de la primera paraula fins la darrera, com sempre. Ara, a mi em fa un mal cada vegada que sento l'Aznar defensant Israel! (A banda que no crec que sigui sincer quan ho fa.) Amb amics com ell, qui necessita enemics!

Octavi ha dit...

Ras i curt, segons el CNI i la CIA gairebé ja és entre un 30 i 35% d´islamistes radicals que viuen a Catalunya. No ho dubteu , el problema és greu i el tenim plenament instalat a casa nostra, però no es vol reconèixer, és mes cedim davant el seu xantatge,comencem per canviar el nom de la discoteca "La Meca " pel de " La Isla " i acabaran canviant el nom d´Espanya per Al andalus. De fet, les dues branques, la pakistaní i la del magreb s´estan adaptant d´allò més bé, més adaptació més dificultat per a dur a terme les corresponents investigacions, enacara que cal resaltar que la branca pakistaní continua sent de molt difícil accès. Un exemple de plena integració el tenim en la detenció el 20 d´agost a Benitatxell ( Alacant )d´en Faiçal Errai, era membre voluntari i exemplar de Protrecció Civil, això sí , per altra banda es dedicava a la captació de jihadistes per dur a terme accions sumament violentes, de fet, la Vanguardia ho va publicar ,però hi havia intents d´atentar el dia de la Mercçè a Barcelona, concretament a l´estació de la Vila Olímpica.Els intents hi són i hi seran però amb o sense accions encobertes els derrotarem, només ens cal una cosa, perdre la por al seu regne del terror.

Lior ha dit...

Publicareu algun post sobre la vaga que ens caurà al damunt? Naturalment la vaga serà un èxit;només amb la gent que no podrà anar a treballar i amb la màgia sindical conversora de xifres hauran triumfat.Jo pensaba(perdoneu-me la atzagaiada),fer una protesta simbòlica tipus portar alguna peça de roba fúcsia-o llampant-,un fular,una gorra...Per deixar clar que el que la porta està treballant,o almenys,intentant-ho.
Que desbarro gaire? Es que em fan una ràbia!!
(i bé,ho reconec:també m'agrada porta-los contrària)