dimarts, 29 de setembre de 2009

El misteriós cas de les dones de Gaza


Ningú no s'hi va fixar? Van inundar els nostres televisors amb homes ingressant als hospitals i amb joves morts; van entristir els nostres cors amb els cossos sense vida de nens i nadons i amb mares plorant i cridant dutes per la desesperació. Però apenes van poder mostrar dones ferides o mortes. No va ser ni per pudor ni perquè el percentatge de dones sigui petit a Gaza : és del 49,3%, però la proporció de dones adultes que van perdre la vida en la darrera operació militar suposa entre el 4,5% i l'11,2%. Els números no quadren. ¿Com s'explica això si, tal com no es cansen de proclamar els corifeus de Hamàs, les Forces de Defensa d'Israel van atacar indiscriminadament la població civil? Aquestes són les xifres dels morts adults de Gaza facilitades per tres fonts : Forces de Defensa d'Israel (FDI) Centre Palestí per als Drets Humans (CPDH) Ministeri de Sanitat de Hamàs a Gaza (Hamàs) 
 ........ Morts Adults (Homes/ %) (Dones/ %) _____________________________________ 
 FDI 1.166 1.077 1.028 / 95.5 % 49 / 4,5 % ____________________________________ 
CPDH 1.417 1.104 988 / 89,5 % 116 / 10,5 % ____________________________________ 
Hamàs 1.414 984 873 / 88.7 % 111 / 11,3 % ____________________________________  
Els mags, els actors o els advocats saben fer trucs difícils de detectar per a la majoria de la gent. Però els que realment dominen la impostura i la prestidigitació són altres col·lectius que per alguna raó inexplicable sovint no qüestionem malgrat saber que la seva credibilitat està tocada : les organitzacions dites humanitàries i els periodistes dits objectius. La darrera guerra a Gaza va ser una tragèdia humana descomunal, i no només perquè totes les guerres són funestes sinó perquè la trama de mentides, manipulació i cinisme de molts dels qui afirmen defensar les víctimes civils d'aquella franja torturada la va esperonar per treure l'únic suc que anhelen : la subvenció, la judeofòbia i la consecució d'una societat presidida pel fanatisme, l'arbitrarietat i la injustícia més atroç. Gent investida per l'odi i empesa per una brutícia moral sense límits arrossega amb els seus deliris la credulitat dels incauts i un dolor infinit. La sang no els pesa i burxar per aconseguir la perpetuació del conflicte és el seu negoci. ¿De què viurien els exquisits pacifistes d'Aturem la Guerra si no hi hagués guerra?, ¿quines subvencions rebrien els de SODEPAU si hi hagués pau? I els corruptes que fa més de quaranta anys que s'apropien dels ajuts internacionals desorbitats dels països occidentals que tant de fàstc els fan, ¿com podrien viure a cos de rei si no fos per l'enquistament del conflicte i la misèria del seu poble? I els qui per imposar una teocràcia brutal són capaços d'enviar un adolescent a volar-se amb explosius i a endur-se pel davant els passatgers d'un autobús o les famílies que celebren una festa en un restaurant, ¿quins arguments poden oferir si no forcen una reacció militar amb el màxim de morts civils del seu propi poble? Són els adversaris de la civilització, del futur i d'un poble atrapat entre el desconcert, el ressentiment i la desesperació. Que la sang dels innocents recaigui damunt d'ells.

dimecres, 23 de setembre de 2009

TORCHES IN HEBRON

Thursday, August 22, 1929 (*)

"Notem un cert nerviosisme a la comunitat jueva d'Hebron, un desassossec difícil d'entendre. Si ara mateix un turista nordamericà passegés pels seus carrers probablement no entendria res. Pensaria que el fet que els jueus siguin els pobladors històrics d'aquesta terra i que sempre hagin romàs en ella no treu que amb els segles les coses hagin evolucionat. Potser injustament?, potser; però cal contemplar la realitat i la part positiva de la situació. Si es concedíssin prou temps per a la reflexió s'adonarien que ser sota el mandat de la Gran Bretanya comporta molts avantatges : un imperi que cap nació no gosarà enfrontar, una moneda forta, una cultura coneguda, acceptada i compartida per centenars de milions de persones i de països que no renunciaran mai a l'aixopluc de Sa Graciosa Majestat (l'Índia, el Balutxistan, Irak, Afganistan, Hong Kong, Nigèria, Xipre, Ceilan, Kènia, Birmània,...), una economia sòlida i una llengua universal. Sí, és romàntic reivindicar que aquesta ha estat sempre la teva terra, que els dictats d'un imperi no han pogut esborrar-te del mapa, somniar que la teva llengua i les teves tradicions no es perdran, però qualsevol pare en el fons del seu cor sap que el millor per als seus fills és fondre's en una civilització moderna i universal, deixar-se assimilar pel futur. I no resistir-se, a més, a la riquesa humana i cultural que suposa compartir el dia a dia amb una altra tradició que amb els segles s'ha anat instal·lant al teu costat: l'àrab, tan exòtica i misteriosa, amb la seva música corprenedora i els seus costums deliciosament singulars. ¿Qui es pot resistir a sucumbir a l'embruix de la diferència, a la multiculturalitat, a un cosmopolitisme tan vast i atractiu? ¿Què volen els jueus d'Hebron?, ¿assemblar-se als sioux? Estem segurs que reflexionaran i prendran la decisió encertada. Segur que demà ens ho agrairan".

Som i serem, Haaretz!!

------------

1.- La Gran Bretanya va ser atacada i bombardejada per Alemànya. Va ser salvada pels EEUU, una de les seves antigues colònies que havia aconseguit la independència després d'una revolta i una guerra.

2.- L'economia i la moneda de la Gran Bretanya van patir una crisi sense precedents com a conseqüència del crack de la Borsa a l'octubre de 1929.

3.- Totes les colònies de l'Imperi britànic van lluitar i aconseguir la independència a canvi del sacrifici de centenars de milers de vides.

4.- La convivència entre els jueus i els àrabs d'Hebron va resultar impossible. Els àrabs atiats pel gran Mufti de Jerusalem van impedir l'arribada de milers de refugiats que volien fugir del nazisme i que van morir assassinats als camps d'extermini. El gran Mufti va demanar-li a Hitler que acabés amb els jueus i va brindar-li una tropa de soldats bòsnio-musulmans de les SS que va assassinar milers de jueus a Jugoeslàvia.

(*) 5.- El dia 23 d'agost de 1923 va haver una matança de jueus a Hebron.

6.- La shoà, amb sis milions de jueus assassinats pel nazisme, desenes de persecucions i matances i innombrables negociacions van convèncer el món civilitzat que els jueus potser tenien dret a una part del que sempre havia estat la seva terra. Encara avui hi ha gent que no hi està d'acord.

En record del milió de nens sacrificats a la shoà, en la seva memòria, dels seus fills de l'ànima.

diumenge, 20 de setembre de 2009

5770

Gras i prim ballant
Volem que aquest sigui un any fantàstic. Volem ballar, volem gaudir de la vida, que tothom sigui feliç, que ningú s'amargui. Potser som més pobres, però dansem!; hem perdut la feina, però cantem!
Ens sentim tan inspirats que brindem la nostra generositat als nostres enemics més penosos, que ja no saben què inventar-se després dels libels de sang, dels protocols i de l'última collita paranòide : robatori d'òrgans, escurçons entrenats pels pèrfids colons per invadir Gaza, xiclets afrodisíacs (que van provocar un seguit de casaments pedòfils), condons amb gust a garnatxa,...
No patiu, que som gent enginyosa i solidària i hem pensat uns quants libels per a la nova Temporada per a estalviar-vos la feina de pensar i ajudar-vos a fer riure el món, que riure és molt sa!
1.- La policia d'Israel terroritza els nostres animals de companyia (pets) a les duanes :
Vegi's l'expressió de terror de Tigretón, el mixet preferit de Saura

2.- La Grip Nova, una pandèmia horrorosa provocada pel govern sionista : Químic sinistre Foto d'Aaron Bolinsky, cap del Departament de Bio-terrorisme de la Universitat de Haifa en plena acció criminal.

3.- Amariconament dels símbols del poder i la masculinitat en connivència amb el Sio-feminisme Internacional amb intencions obviament sinistres.

Super-alfa felí després d'un tractament il·legal amb progesterona enriquida per via rectal

4.- Papilles Blandine de contrast radiactiu per a nadons no semites sense passaport israelià i nens no circumcidats en general.

Johnny Carson, innocent nadó d'Oklahoma, va ingerir les farinetes i perdé el seu tendre prepuci sense el seu consentiment (la família ofereix recompensa a qui el trobi intacte)

5.- Nou camuflatge del Mossad per passar desapercebuts i sembrar el terror.

Helga -adolescent de Düsseldorf- caient rendida als braços de l'agent Ehud X, convençuda que es tractava de Sigfrid

Senyors antisemites, aquests són els nostres tètrics invents. Si no us agraden en tenim d'altres... Volem demostrar una vegada més que dominem la comèdia i col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats que facin el ridícul amb un mínim de garanties per aconseguir que el planeta sencer es descolloni de riure. De franc!!

dijous, 17 de setembre de 2009

Compensem els violadors de les nostres àvies

Ja van quatre vegades -com a mínim- que TVE i TV3 ens insulten amb un documental inqualificable: "Los perdedores", una gasòfia de politicaficció pijo-progre on els "bons" són els pobres xicots de les tropes regulars mores que van honorar-nos amb la seva presència durant la guerra civil. Ara són vellets i es lamenten que la pensió que cobren és magra i que van venir per matar i violar a canvi de més honors i més pasta: les víctimes són ells, com sempre. Si haguéssim d'explicar-li el missatge d'aquest documental a un ciutadà europeu hauríem de posar-li un exemple molt senzill: "Tinc dues notíces; la primera és que els vells supervivents dels einsatzgruppen que van entrar a la URSS a sang i foc, que van anihilar un milió de civils, que van violar desenes de milers de dones i nenes i van mutilar, cremar en viu i obrir en canal qui trobaven en les seves razzies, ara es queixen i diuen que els diners que els van pagar són pocs tenint en compte les seves fatigues i el fred que van passar, que els han d'apujar la pensió i tenir-los més respecte perquè les medalles que els van concedir i que mostren arrenglerades a terra no valen res a les paradetes del mercat d'ocasió". El ciutadà europeu es duria les mans al cap escandalitzat, però hauríem de tranquil·ltzar-lo per tal que pogués encaixar la resta : "la segona notícia és pitjor; volen que les pensions les paguin els descendents dels qui van sobreviure". Oi que sona a pel·lícula de terror? Doncs no, és un fet que forma part de la nostra realitat esquizoide i que llisca amb tota naturalitat entre els excrements de la memòria històrica que han pactat per acord o per òsmosi la ultradreta i la ultraesquerra. La guerra civil espanyola va ser una tragèdia immensa, un assaig del crim en estat pur que va acabar passant-li una factura descomunal a aquella Europa covard, hipòcrita i discriminadora que va optar per arronsar-se davant els totalitarismes convençuda que ja quedarien saciats amb la desgràcia dels espanyols. Les tropes i la caverna de sempre van alçar-se contra una República legalment constituïda i votada per una majoria que volia democràcia, pau i prosperitat. Durant la guerra als dos bàndols es van cometre tota mena de salvatjades i ha quedat en la memòria col·lectiva el grau insuportable de misèria, d'estultícia, de violència i de fanatisme de què és capaç l'ésser humà. Però els prestidigitadors de la memòria maquillada sempre s'han entestat en amagar-nos DOS fets reals, comprovables, incontrovertibles : PRIMER-Van venir un munt de joves voluntaris per lluitar contra el feixisme perquè sabien què estava passant a Europa i que perdre aquella guerra suposava una catàstrofe sense precedents. Moltíssims d'aquells joves generosos que van regar amb la seva sang el nostre futur EREN JUEUS. SEGON- Van venir un munt de joves mercenaris contractats pels colpistes. Se'ls va prometre i concedir sou, pensió, honors, la nacionalitat espanyola, prostitutes del seu país i via lliure per a fer el que els donés la gana i per sembrar el terror. Tots aquells joves eren MARROQUINS : les tropes mores, la vergonya del Magrib que pringa amb la sola memòria de la seva existència molts conciutadans nostres absolutament honorables i aliens a aquella barbàrie. No, que ningú no gosi parlar de racisme ni d'islamofòbia ni de prejudicis. Allò va passar, encara hi ha gent que ho va presenciar i ho va patir : no es recordava un grau de bestialitat tan brutal des de l'edat mitjana. I que ningú no s'escandalitzi pensant que "moro" és despectiu : ve del llatí "maurus" i aquella tropa salvatge estava molt orgullosa de dir-se "mora". Els elegits d'entre ells, a més, van ser durant dècades la guàrdia pretoriana del dictador : "la guàrdia mora" : quaranta anys de privilegis "a mucha honra". I ara tornen per a explicar-nos la història a la seva manera. Volen cobrar més, volen que els augmentem la pensió per haver violat les nostres àvies. D'aquí trenta anys vindran a demanar-nos el mateix els seus néts, els de la foto on podem veure un nou regal de la història, una trepa fanàtica que ha hagut de marxar del seu país feudal per venir-nos a dir que Israel és un estat terrorista i per proclamar en un cartell analfabet aquest "Viva Venezeula" (sic) que és el màxim que poden aportar-nos, a més de la ignorància i la burca. Són ben iguals a aquell vell indigne que en el documental "Los perdedores" afirma que el bàndol republicà no li agradava perquè les dones i els homes es barrejaven, perquè al front les milicianes feien l'amor lliurement amb el soldats "¡Qué vergüenza!", s'exclamava. És clar, escòria, per a tu és incomprensible que una dona sigui lliure, que defensi els seus drets i els del seu país fins i tot al front i que faci l'amor amb qui li plau perquè li plau. Vosaltres ereu superiors moralment, esclar! : vau disposar de bordells amb noies i nenes marroquines com vosaltres, segrestades i forçades a prostituir-se. La majoria no van tornar al seu país : van morir d'infeccions o les vau rebentar violant-les sense pietat. Les que van sobreviure no van rebre cap medalla ni cap pensió; ni tan sols van poder tornar als seus pobles perquè vau llençar tota la femta de la vostra deshonra damunt d'elles. Aquesta és la vostra justícia. La nostra és proclamar que ELLES SÍ SÓN LES PERDEDORES.

diumenge, 13 de setembre de 2009

NO A...

NO A la judeofòbia
NO A la colla d'extremistes que van voler rebentar la nostra Diada
NO A un conseller que promou la Falange i l'antisemitisme
NO A unes Institucions que conviden una artista i permeten que l'insultin
NO A un Govern incapaç de posar ordre i plantar-se davant la judeofòbia
NO A un partit antisemita que controla la policia
NO A qui va col·locar els antisemites a primera fila
NO A més subvencions a grups pro-Hamas difressats de pacifistes
NO A una televisió pública segrestada per extremistes i antijueus
NO A la minoria fanàtica que dicta fàtues i boicots en nom de Catalunya
NO A un estat espanyol que tem les urnes i aplaudeix els intolerants
NO A un estat plagat de funcionaris feixistes
NO A qui gosa xiular una dona valerosa mentre ens regala El Cant dels Ocells
NO A la xusma que humilia una dona per ser jueva i vexa la nostra bandera
NO A la guerra i a l'intifada que volen instal·lar a casa nostra
NOA, gràcies per venir sabent que t'esperaven,
gràcies per respectar la nostra Nació, la nostra cultura i els nostres símbols,
gràcies per les teves paraules plenes de valentia i d'esperança,
gràcies per la teva música, la teva veu i la teva elegància.
Sempre et sabrem nostra i et desitjarem el millor per a tu, per al teu fill, la teva gent, el teu país i el teu poble.
NOA, SHALOM!

dimarts, 8 de setembre de 2009

"És l'hora de matar jueus!" (ANTISEMITES AMB PREMI)

No els concedirem la nostra mà

"Catalán, judío renegado, pagarás lo que has causado". Aquesta estrofa repugnant la cantaven els falangistes seguint la tonada del Cara al sol mentre entraven a Catalunya l'any 1939, al final de la guerra civil, quan els qui ara abominen del nacionalisme es feien dir NACIONALES; quan parlaven sense vergonya de "cruzada", de "raza", de "fenicios" i de complots jueus internacionals.

Ah, la Falange! Aquí els tenim novament. Són l'horda eterna que s'alimenta de l'odi cap a la nostra existència, que sobreviu resseguint la nostra ombra; el ressentiment de sempre, la bilis negra de la història : l'enveja, la intolerància, la prepotència, l'abús, el crim i, finalment, la impotència. El seu "destí en l'universal" és la derrota i un ridícul còsmic que fa orinar-se de riure les estrelles.

¿Qui pot escandalitzar-se ara perquè la Falange vulgui torpedinar una modesta consulta sobre la Independència en un poble menut del Maresme? ¿Com ens pot sorprendre que l'advocat de l'estat espanyol que prova d'impedir-ho sigui un militant que en més d'una ocasió s'ha presentat a les llistes electorals de la Falange? -el partit feixista dels pares de quasi tota la dirigència espanyola-. Són ells, són els de sempre, l'escòria, el grumoll, l'arcada, l'Hidalgo de Bragueta.

Al mes de maig d'enguany, a la vila de La Unión (província de Múrcia) es va inaugurar a l'edifici de "El Progreso" la biblioteca municipal que duia per nom (per acord unànime de l'ajuntament) el d'un fill il·lustre d'aquest lloc : "Juan Pujol". ¿Qui era l'il·lustre Juan Pujol? Pel que es veu, els regidors -inclosos els comunistes- només sabien que es tractava de "uno de los referentes de la historia del periodismo español. Abogado, periodista, poeta y novelista, también fue Diputado en Cortes por Madrid y Mallorca. Fundador y director de un gran número de periódicos : "La nación", "Informaciones", "Domingo" y "Madrid". L'endemà de la inauguració de la flamant biblioteca el diari La Verdad afegia que a més havia estat un alt càrrec de la"Oficina de Prensa del Movmiento". Aquesta dada i la protesta de gent presentable i mínimament informada, va provocar una discreta invesigació sobre qui era aquest fill il·lustre,... I, ai las!, va resultar ser un feixista de nassos que, a més, malgrat el seu cognom, era d'una catalanofòbia i d'una judeofòbia indecent i militant. Però deixem que es defineixi tot sol... "Judio es Companys - descendiente de judios conversos- , y no hay mas que verle la jeta para comprenderlo, sin necesidad de mas exploraciones en su árbol genealógico". Aquest paràgraf pertany a un article "mítc" publicat al diari espanyol ABC al desembre de 1936 que duia per títol "CUANDO ISRAEL MANDA", un libel patològic escrit per aquest il·lustre fill de La Unión, referent del periodisme espanyol que li va riure les gràcies a la caterva nazi mentre es perpetrava el crim més horrible de la història.

Els regidors tinguts per progressistes de La Unión van haver d'empassar-se aquell article, i paràgrafs com ara... "(...) la masa general de judeo-catalanes de que se ha nutrido el separatismo, y que formaba, como es sabido, el núcleo central de la abominable y profundamente dañosa Liga regionalista. En Cataluña hay una enorme parte de la población de origen judio. Esto desde hace siglos, desde la época de San Vicente Ferrer, y luego desde la expulsión. Judios conversos, diseminados entre el resto de los habitantes y que, agrupados en los centros urbanos, han acabado por enmascarar a la verdadera población catalana de procedencia rural".

Sí, "fill il·lustre de La Unión", a Catalunya hi ha una immensa part de la població d'orígen jueu. Ho sabem, ho celebrem, ens sentim orgullosos del nostre passat i també de sentir-nos catalans i de tenir un projecte de futur que ens empeny cap a Europa sense retre comptes, tribut i vassallatge a la pelleringa d'un imperi estúpid i nihilista. No emmascarem res, en tot cas ens avergonyim profundament de viure encara sota el vostre jou indigne.

Passats dos mesos de la inauguració de "la biblioteca municipal Juan Pujol", el regidor de Izquierda Unida que havia fet el ridícul de votar-hi a favor, va denunciar que es tractava d'un franquista i li van canviar el nom. La "Transición española" es això, pur maquillatge, canvi de cromos entre totalitaris que estan sempre d'acord en dues coses : la judeofòbia i la catalanofòbia. El regidor de Izquierda Unida de La Unión no deu sentir-se massa molest per la frase del seu líder referida als jueus "de esos ya se ha hablado demasiado".

La biblioteca municipal ara duu el nom "Andrés Cegarra" en memòria d'un altre fill il·lustre de La Unión, un home que va escriure quatre poemes ignots i que va morir l'any 1928 sent encara jove. És recodat sobretot per ser germà d'una poetessa decadent de la Sección Femenina. No donen per més. ¿Què es pot esperar d'un país amb un cap d'estat que es fa dir "rei de Jerusalem", que va ser imposat pel dictador i que no ha hagut de ser ratificat mai pel seu poble; d'un estat que manté un mausoleu descomunal en memòria del seu dictador, aliat de Hitler?

A Espanya l'odi al jueu i l'odi al català ha viscut molts moments de glòria, apaivagats els darrers trenta anys per la impostura i el dissimul interessat. Simular una democràcia per rebre el reconeixement internacional i la pluja de milions d'euros a repartir a la manera del cacic s'ho valia i exigia prèviament haver de passar pel tràngol ignominiós de reconèixer l'estat d'Israel i d'establir-hi relacions diplomàtiques per tal d'entrar a la Unió Europea. Bé, ja ho han fet, ja han complert, ja han cobrat. ¡Ja està! : ara torna a ser l'hora de la Falange, de l'amenaça, del fonamentalisme constitucionalista -"militar, por supuesto", d'afirmacions tan anacròniques i profundament feixistes com les proferides sense rubor per la vicepresidenta De la Vega : "a Espanya la unitat preval sobre la llibertat".

És tard i vol ploure. Ja no ens podeu agafar amb els pixats al ventre i Europa no pot consentir una nova massacre. Mentre cobràveu i repartíeu us heu descomptat : fa molt que els temps estan canviant, que cap vincle no és indissoluble, que cap derrota no és eterna, que cap nació pot ser menystinguda. Nosaltres som Europa, duiem enganxines clandestines a favor de la Unió Europea als nostres llibres de primària quan vosaltres parlàveu de "la tradicional amistad con los paises árabes" i del "contubernio judeo-masónico". Votarem el que ens sembli i decidirem el nostre futur.

"És l'hora de matar jueus!" Amb aquesta proclama saltironava la canalla i es divertien els gans mentre cridaven, xiulaven, feien córrer les carraques i colpejaven els bancs de les esglésies a la "setmana santa" -en una penosa manipulació del Purim-, fins que a mitjans dels anys seixanta el Vaticà va començar a sentir autèntica vergonya.

Ja no és hora de matar ningú. No tornarem a ser la núvia forçada que va a l'escorxador obeïnt cap imposció. Decidirem nosaltres i, sabent per a què ens volen, no els concedirem la nostra mà. S'ha acabat la festa de la sang, del libel, de la por. Aneu fent boicots contra Israel i contra Catalunya. El món és gran, el futur és nostre,

"Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible".