dimarts, 8 de setembre del 2009

"És l'hora de matar jueus!" (ANTISEMITES AMB PREMI)

No els concedirem la nostra mà

"Catalán, judío renegado, pagarás lo que has causado". Aquesta estrofa repugnant la cantaven els falangistes seguint la tonada del Cara al sol mentre entraven a Catalunya l'any 1939, al final de la guerra civil, quan els qui ara abominen del nacionalisme es feien dir NACIONALES; quan parlaven sense vergonya de "cruzada", de "raza", de "fenicios" i de complots jueus internacionals.

Ah, la Falange! Aquí els tenim novament. Són l'horda eterna que s'alimenta de l'odi cap a la nostra existència, que sobreviu resseguint la nostra ombra; el ressentiment de sempre, la bilis negra de la història : l'enveja, la intolerància, la prepotència, l'abús, el crim i, finalment, la impotència. El seu "destí en l'universal" és la derrota i un ridícul còsmic que fa orinar-se de riure les estrelles.

¿Qui pot escandalitzar-se ara perquè la Falange vulgui torpedinar una modesta consulta sobre la Independència en un poble menut del Maresme? ¿Com ens pot sorprendre que l'advocat de l'estat espanyol que prova d'impedir-ho sigui un militant que en més d'una ocasió s'ha presentat a les llistes electorals de la Falange? -el partit feixista dels pares de quasi tota la dirigència espanyola-. Són ells, són els de sempre, l'escòria, el grumoll, l'arcada, l'Hidalgo de Bragueta.

Al mes de maig d'enguany, a la vila de La Unión (província de Múrcia) es va inaugurar a l'edifici de "El Progreso" la biblioteca municipal que duia per nom (per acord unànime de l'ajuntament) el d'un fill il·lustre d'aquest lloc : "Juan Pujol". ¿Qui era l'il·lustre Juan Pujol? Pel que es veu, els regidors -inclosos els comunistes- només sabien que es tractava de "uno de los referentes de la historia del periodismo español. Abogado, periodista, poeta y novelista, también fue Diputado en Cortes por Madrid y Mallorca. Fundador y director de un gran número de periódicos : "La nación", "Informaciones", "Domingo" y "Madrid". L'endemà de la inauguració de la flamant biblioteca el diari La Verdad afegia que a més havia estat un alt càrrec de la"Oficina de Prensa del Movmiento". Aquesta dada i la protesta de gent presentable i mínimament informada, va provocar una discreta invesigació sobre qui era aquest fill il·lustre,... I, ai las!, va resultar ser un feixista de nassos que, a més, malgrat el seu cognom, era d'una catalanofòbia i d'una judeofòbia indecent i militant. Però deixem que es defineixi tot sol... "Judio es Companys - descendiente de judios conversos- , y no hay mas que verle la jeta para comprenderlo, sin necesidad de mas exploraciones en su árbol genealógico". Aquest paràgraf pertany a un article "mítc" publicat al diari espanyol ABC al desembre de 1936 que duia per títol "CUANDO ISRAEL MANDA", un libel patològic escrit per aquest il·lustre fill de La Unión, referent del periodisme espanyol que li va riure les gràcies a la caterva nazi mentre es perpetrava el crim més horrible de la història.

Els regidors tinguts per progressistes de La Unión van haver d'empassar-se aquell article, i paràgrafs com ara... "(...) la masa general de judeo-catalanes de que se ha nutrido el separatismo, y que formaba, como es sabido, el núcleo central de la abominable y profundamente dañosa Liga regionalista. En Cataluña hay una enorme parte de la población de origen judio. Esto desde hace siglos, desde la época de San Vicente Ferrer, y luego desde la expulsión. Judios conversos, diseminados entre el resto de los habitantes y que, agrupados en los centros urbanos, han acabado por enmascarar a la verdadera población catalana de procedencia rural".

Sí, "fill il·lustre de La Unión", a Catalunya hi ha una immensa part de la població d'orígen jueu. Ho sabem, ho celebrem, ens sentim orgullosos del nostre passat i també de sentir-nos catalans i de tenir un projecte de futur que ens empeny cap a Europa sense retre comptes, tribut i vassallatge a la pelleringa d'un imperi estúpid i nihilista. No emmascarem res, en tot cas ens avergonyim profundament de viure encara sota el vostre jou indigne.

Passats dos mesos de la inauguració de "la biblioteca municipal Juan Pujol", el regidor de Izquierda Unida que havia fet el ridícul de votar-hi a favor, va denunciar que es tractava d'un franquista i li van canviar el nom. La "Transición española" es això, pur maquillatge, canvi de cromos entre totalitaris que estan sempre d'acord en dues coses : la judeofòbia i la catalanofòbia. El regidor de Izquierda Unida de La Unión no deu sentir-se massa molest per la frase del seu líder referida als jueus "de esos ya se ha hablado demasiado".

La biblioteca municipal ara duu el nom "Andrés Cegarra" en memòria d'un altre fill il·lustre de La Unión, un home que va escriure quatre poemes ignots i que va morir l'any 1928 sent encara jove. És recodat sobretot per ser germà d'una poetessa decadent de la Sección Femenina. No donen per més. ¿Què es pot esperar d'un país amb un cap d'estat que es fa dir "rei de Jerusalem", que va ser imposat pel dictador i que no ha hagut de ser ratificat mai pel seu poble; d'un estat que manté un mausoleu descomunal en memòria del seu dictador, aliat de Hitler?

A Espanya l'odi al jueu i l'odi al català ha viscut molts moments de glòria, apaivagats els darrers trenta anys per la impostura i el dissimul interessat. Simular una democràcia per rebre el reconeixement internacional i la pluja de milions d'euros a repartir a la manera del cacic s'ho valia i exigia prèviament haver de passar pel tràngol ignominiós de reconèixer l'estat d'Israel i d'establir-hi relacions diplomàtiques per tal d'entrar a la Unió Europea. Bé, ja ho han fet, ja han complert, ja han cobrat. ¡Ja està! : ara torna a ser l'hora de la Falange, de l'amenaça, del fonamentalisme constitucionalista -"militar, por supuesto", d'afirmacions tan anacròniques i profundament feixistes com les proferides sense rubor per la vicepresidenta De la Vega : "a Espanya la unitat preval sobre la llibertat".

És tard i vol ploure. Ja no ens podeu agafar amb els pixats al ventre i Europa no pot consentir una nova massacre. Mentre cobràveu i repartíeu us heu descomptat : fa molt que els temps estan canviant, que cap vincle no és indissoluble, que cap derrota no és eterna, que cap nació pot ser menystinguda. Nosaltres som Europa, duiem enganxines clandestines a favor de la Unió Europea als nostres llibres de primària quan vosaltres parlàveu de "la tradicional amistad con los paises árabes" i del "contubernio judeo-masónico". Votarem el que ens sembli i decidirem el nostre futur.

"És l'hora de matar jueus!" Amb aquesta proclama saltironava la canalla i es divertien els gans mentre cridaven, xiulaven, feien córrer les carraques i colpejaven els bancs de les esglésies a la "setmana santa" -en una penosa manipulació del Purim-, fins que a mitjans dels anys seixanta el Vaticà va començar a sentir autèntica vergonya.

Ja no és hora de matar ningú. No tornarem a ser la núvia forçada que va a l'escorxador obeïnt cap imposció. Decidirem nosaltres i, sabent per a què ens volen, no els concedirem la nostra mà. S'ha acabat la festa de la sang, del libel, de la por. Aneu fent boicots contra Israel i contra Catalunya. El món és gran, el futur és nostre,

"Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible".

2 comentaris:

Jordi Calveras ha dit...

Impressionant. Un article que fa bullir la sang. Especialment el paràgraf final: tot està per fer i tot és possible. Via fora!!!

Xavier ha dit...

Fantàstic.
Mai més tornarem a ser víctimes submises.
"Cridem qui som(...)que tot està per fer i tot és possible"