dimarts, 31 de juliol de 2012

"Tranquils, que només segreguem els jueus"

Durant les olimpíades els esportistes han d'entrenar-se. En les disciplines esportives que competeixen en locals tancats els equips s'entrenen en gimnasos compartint sovint l'espai amb qualsevol altre equip. És normal, és lògic i tothom ho entén i ho respecta amb naturalitat. Tothom excepte els equips d'alguns països musulmans pel que fa a l'equip d'Israel. 


Dies enrere en el repartiment de locals d'entrenament els va correspondre compartir gimnàs als equips de judo d'Israel i del Líban. Pel que es veu ho van saber en el mateix moment i els libanesos van negar-se a entrenar al costat dels israelians. L'organització dels Jocs no només no va expedientar els libanesos per contravenir "l'esperit olímpic" sinó que va atendre immediatament les seves exigències col·locant un separador per evitar que els veiessin. No és difícil imaginar que a més es desfessin en excuses per haver-los ofès amb la presència de jueus. 


Judoques israelians entrenant darrera del
separador per no "ofendre" l'equip libanès
S'imaginen què hauria passat si hagués estat el cas contrari? És increïble que els mateixos que qualifiquen de "racista" fer un minut de silenci per uns esportistes jueus assassinats en un jocs olímpics siguin atesos pel COI aleshores i també quan exigeixen la segregació de l'equip israelià. I és indignant que els nostres mitjans de comunicació no ens informin d'aquests detalls i en canvi trobin tan lògic que dos esportistes siguin expulsats dels Jocs per haver tuittejat missatges suposadament racistes, l'un d'una atleta grega sobre els mosquits procedents del Nil i l'altre d'un futbolista suís per considerar retardats als membres de l'equip de Corea del Sud. 


Racisme a la carta, cinisme, hipocresia i covardia majúscula distingeixen el Comitè Olímpic Internacional presidit pel belga Jacques Rogge que, per cert, deu considerar la cosa més natural del món el sexisme i la misogínia patològica exhibits pels equips de molts països musulmans, de la mateixa manera que el també belga Henri de Baillet-Latour, president del COI durant les olimpíades de 1936, trobava d'allò més civilitzat el nazisme. 


Uns quants anys més fent el cagat davant de l'islamisme i acabarem veient la natació femenina amb burqa i el llançament de granades com a disciplina olímpica.

1 comentari:

David ha dit...

Si el COI no estigués fotmat per aquesta colla d'hipòcrites vividors, l'equip libanès hauria estat expulsat per racisme.
Però bé, al cap i a la fi, això dels jocs acaba sent una mena d'aplec nacionalista protagonitzat per tot de joves farcits d'esteroides.