dimarts, 14 de febrer de 2012

SAL EMERGUI, un Periodista de veritat

Sal Emergui és un periodista barceloní instal·lat a Israel des de fa prop de quinze anys. Freelance, treballa per a diversos mitjans escrits i audiovisuals sense casar-se amb ningú. Sal Emergui és una excepció que honora el periodisme català i espanyol destacant per la seva independència, per un coneixement exhaustiu d'Israel i per defugir la inacabable paròdia del pseudoperiodista-activista centrat únicament en el conflicte israelo-palestinià i atrapat en els clixés de bons i dolents.

No cal estar sempre d'acord amb Sal Emergui; és més, dissentir d'alguna apreciació seva o algun enfocament és una prova més que Emergui fa un periodisme absolutament independent i que, probablement, ens està parlant d'alguna cosa que potser no coneixíem tan bé com ens pensàvem. Així de sòlid és el seu prestigi.

No hi ha cap dubte que aquest home estima la terra que trepitja i la seva gent. Escolta tothom, observa tot el que l'envolta, parla amb uns i altres. I ens dibuixa una realitat complexa narrant tots els aspectes d'un país que està viu, que no vol deixar de bategar. Un país amb problemes i conflictes, sí, però amb famílies i gent que s'enamora, amb teatres, carrers, bars, universitats, mercats, amb homes que moren pels seus somnis, nens que van a l'escola, locutors que s'acomiaden del món, vells supervivents de la shoà i, també, israelians -àrabs i jueus-, crítics amb la 'Llei de ciutadania'.

Un article seu sobre aquest tema, publicat al diari El Mundo el passat dia 7, li ha valgut una crítica del tot injusta per part del blog 'Reporte Honesto'. Vegin la perla :

"El evidente sesgo del autor deslegitima lo que podría haber sido un artículo importante: "Algo más que una ley".  

La clara tendencia en contra de Israel por parte del autor se manifiesta de forma inequívoca en la próxima cita:...".

Però aquesta gent, saben de qui parlen? De debò s'han llegit l'article amb un mínim de distància? ¿Com poden afirmar, en aquest cas, que narrar la frustració d'uns afectats és un recurs sentimental que crea empatia amb la "víctima"? Què voldrien, una crònica robòtica?, que els afectats per una llei controvertida que consideren injusta no parlin? Els senyors de Reporte Honesto tenen la potestat de decidir que les víctimes no parlin? Totes o només les que els fan nosa? Compte, compte!

La breu però dura desqualificació acusa Emergui de minimitzar la importància que té la seguretat per als ciutadans israelians, cosa del tot falsa ja sigui en l'article com en la denúncia constant sobre aquest particular en la llarga trajectòria del periodista. També l'acusen de qüestionar sense cap explicació ni fonament la sentència dels jutges israelians que van ratificar la Llei de Ciutadania, quan Emergui cita jutges i parlamentaris israelians i ens explica que la llei va ser aprovada per 6 magistrats contra 5 que s'hi van oposar.

De debò saben qui és Sal Emergui? Saben el prestigi i la credibilitat que s'ha guanyat a pols durant tots aquests anys? Saben que ha estat rebut i ha entrevistat a tota la classe política d'Israel, començant pel President Peres?; i a artistes, científics, testimonis de la Shoà, personalitats de tot el món de pas per Israel, a molts dirigents palestins, a diplomàtics, a intel·lectuals, metges, religiosos, treballadors, estudiants, militars? Saben que és rebut per tothom perquè no manipula les declaracions dels seus entrevistats i respecta escrupulosament els off the record? Saben que moltes pàgines d'amics d'Israel el citen amb respecte?

Per què no donen un cop d'ull als dotze articles d'Emergui reproduïts íntegrament a Yad be Yad, o aquest a Israel Hayom. O aquest a Tarbut Sefarad. També estaria bé que llegissin aquest post de Safed-Tzfat titulat 'Sal Emergui, un corresponsal de otra galaxia', que arrenca amb el paràgraf : "Sal Emergui, el corresponsal del diario El Mundo, es una rara avis: manifiesta una inaudita empatía por el país en el que trabaja como corresponsal. Empatía crítica, pero empatía. Es lo mínimo que se puede esperar cuando se analiza e informa de una sociedad".

Al Reporte Honesto hi trobem treballs molt encertats, però amb Emergui han comès una injustícia per més que no els agradi com va enfocar l'article sobre la Llei de Ciutadania. Potser haurien de reflexionar sobre el seu lema, una paradoxa múltiple : "promoviendo imparcialidad, asegurando certeza". Si ja és difícil promoure la imparcialitat, assegurar la certesa és quimèric. I lligar imparcialitat i certesa, en periodisme, ens sembla d'allò més perillós. Ens fa l'efecte que a Reporte Honesto en aquesta ocasió li va balder el seu títol, sobretot si tenim en compte la poca equanimitat i el nul sentit de la proporcionalitat aplicats a Sal Emergui quan la premsa i els mitjans audiovisuals espanyols, públics i privats, estan infestats d'autèntics cafres de l'agitprop més descordada.

Aquesta desqualificació d'Emergui no és Hasbarà, companys. És una bravata injusta que frega la coacció.

 

7 comentaris:

Anònim ha dit...

En un conflicte acabat, com el dels cananeus i hebreus o l’aixecament cubà contra Batista, pot haver-hi disputes més o menys apassionades segons el temps que fa que es va acabar, però en un conflicte viu com el que ara hi ha a l’Orient Mitjà, es creuen moltes informacions, amb molta propaganda, i mai saps quin percentatge de veritat, de mitja veritat o de total falsedat hi ha; llavors el refugi fàcil és el bo/dolent, blanc/negre, sense intermitjos, en una manera de fer, com dieu, robòtica: els bits passen/no passen, uns/zeros. Citar el breakingthesilence o intentar esbrinar què hi ha de cert en les indicacions de Bauer sobre el sabó humà, m’ha convertit en judeòfob en algunes converses, en les quals s’ataca l’esquerra (l’esquerra en bloc: són toooots dolents i estúpids) i s’enalteix la dreta (oblidant que la “solució final” no la van inventar els germans Castro).

Els de Reporte Honesto tenen dret a equivocar-se, i també el deure de rectificar. Potser caldria contactar amb Reporte Honesto i explicar-ho, a veure si rectifiquen?

A.

Hasbarats ha dit...

Completament d'acord, A.

Malgrat això, tots podem caure en simplificacions i ningú pot posar-se com a exemple. Tots tenim fílies i fòbies contra les quals resulta més o menys feixuc lluitar. Tots hem relliscat alguna vegada i això ens obliga a parar una mica més d'atenció. I sabem que, així i tot, tard o d'hora tornarem a relliscar.

D'acord també amb el teu comentari pel que fa a escoltar veus amb les que inicialment dissentim o reflexionar després de llegir les puntualitzacions d'algú tan inqüestionablement entès com Bauer.

Pel que fa a Reporte Honesto, no admeten comentaris als seus posts. Ens sembla un error, com també ho seria que els exigíssim una rectificació; això no és un col·legi. Si gosen analitzar la premsa espanyola, plagada de mitjans i professionals empantanats en la judeofòbia, haurien de conèixer minimament la situació i el qui és qui. Que un corresponsal d'un diari espanyol a Israel faci una crònica que no t'agrada pot donar peu a rebatre la crònica, no a carregar-te tota la trajectòria d'un periodista amb frases tan demolidores com "la clara tendencia en contra de Israel por parte del autor". Ens sembla inadmissible i especialment sagnant quan no han recollit cròniques descaradament antisemites del corresponsal de 'Público' i notes de premsa tan inqualificables com la que va perpetrar l'"Agencia EFE-Gaza" (!?) sobre l'assassinat de la família Fogel publicat a mitjans amb audiències tan considerables com La Vanguardia.

Val la pena remarcar que l'Agencia EFE (abans portaveu de la feixista Falange Española, ara del govern espanyol) no té corresponsalia a Gaza i que la nota de premsa justificava la massacre i semblava una nota de premsa de Hamas.

Sal Emergui és freelance i se la juga a cada crònica parlant d'Israel com un país viu on passen més coses de les que ens arriben normalment. Podria fer panflets i no els fa, tot i saber que potser per a qualsevol mitjà de comunicació li resultaria més rendible.

Montsegur ha dit...

Tu ho has indicat Hasbarats, és freelance i cal publicar i menjar, no vull ni he d'afegir més.

una salutació

David ha dit...

No segueixo gaire Reporte Honesto, que em sembla que és un web que trasllada a la realitat hispànica la tasca que fa temps que fa Camera als Estats Units. Ambdós webs fan una gran feina, però és cert que, de vegades, cauen en generalitzacions i en denúncies poc justificades.
Sobre Sal Emergui, sincerament, ni idea. Ara, si diu que és un oasi allà mig, doncs benvingut sigui.

Hasbarats ha dit...

(!?)
No, David, Sal Emergui no ha dit mai que sigui un oasi. Si ho digués nosaltres no hauríem escrit aquest post. Senzillament narra els fets amb serietat i no és monotemàtic : hi ha conflictes però també hi ha moltes altres coses. Per exemple, cultura, debat, diversió, creativitat, teixit empresarial, gastronomia,... És a dir, Israel és un pais viu amb gent normal.

David ha dit...

Disculpa'm, Hasbarat. Això em passa per escriure amb pressa: volia dir "dieu" i no pas "diu". L'oasi representa que és ell, allà al mig. Em sap greu.

Hasbarats ha dit...

Tranquil.