Diuen que “el van capturar als afores de Gaza”. No, el van segrestar. I ho van fer entrant a sang i foc a Israel.
Diuen que Hamas l’ha tractat bé. I hem vist un home pàlid i demacrat lluitant per mantenir-se dret, cegat per la llum que li havia estat robada.
Diuen que lliurant 1027 presoners palestins a canvi de Gilad els israelians donen a entendre que “consideren que la vida d'un jueu val el mateix que les de mil palestins”. Com si el govern israelià hagués triat fer una concessió tan dolorosa, com si les vides dels palestins excarcerats corressin el perill que sí corria Gilad.
Hem vist l’alegria al campament enemic. Hem vist baixar dels autocars homes sans i ben alimentats que han pogut rebre cartes i visites, que han estat atesos per organitzacions internacionals que no han mogut un sol dit per Gilad, que han viscut sense por a ser assassinats després d’haver estat condemnats per tribunals de justícia que no els van negar el dret a la defensa i a la revisió dels seus casos. Homes i dones amb les mans tacades de sang fent el signe de la victòria. Quina victòria?
Que surtin al carrer i s’atipin dels seus dolços. Aquesta vegada no els repartiran per celebrar la mort de jueus sinó l’arribada a casa d’una dosi suplementària d’odi i de ressentiment, de gent que només sap destruir i sembrar de foscor el futur dels seus fills. Què en faran de tants “herois”? Quin tribut exigiran? Quina alegria poden oferir al seu poble?
Gilad ha estat alliberat d’un segrest espantós, però encara li resta un llarg camí per ser lliure. No oblidarem mai els seus companys assassinats ni l’angoixa que hem sentit tots aquests anys sabent-lo tan sol. No oblidarem mai la lluita incansable de la seva família ni la generositat que l’Estat i el poble israelià han demostrat per salvar una vida, per rescatar un soldat d’Israel. La Victòria és això.
Benvingut a la llum, benvingut a la vida, Gilad!
10 comentaris:
Saludem el soldat Shalit! i desitgem-li sort en aquesta vida que comença.
Un estat no pot negociar mai de la vida amb terroristes. La veritat, dins del món del terrorisme és un autèntic luxe, i per damunt d´una vida hi ha la seguretat d´Israel. Em sap molt de greu però aquesta és la crua realitat.
Havien de triar amb el cap o amb el cor, fessin el que fessin l'encertarien i fessin el que fessin s'equivocarien. Error per error han preferit equivocar-se amb el cor. I això els legitima quant a la recerca de la pau. (Ja sé que ara per ara la pau pareix impossible, però no són els jueus el Poble de l'Impossible?). Estic content que aquest home estigui a casa.
La decisió de Netanyahu era molt difícil; li hem d'agrair. i Ara el Gilad és a casa.
Penso, però, que N. va triar amb el cap. Qui raonava amb el cor (perdoneu l'oximoron) eren els familiars dels assassinats per parts dels alliberats; aquests familiars, als quals no el podrem retreure res de res, lògicament, haguessin près una altra decisió, però hagués estat mediatitzada pel dolor.
A.
Enhorabuena por esta emotiva entrada.Yo también como vosotros tengo sensaciones contrapuestas,la alegría de ver a este chico de nuevo en casa con los suyos y la tristeza de ver a un montón de terroristas libres y listos para matar de nuevo israelíes.Lo que si es evidente es que para Israel una vida es más valiosa que para otros cientos de ellas.Una forta abraçada nois.
Israel demostra que estima els seus fills, la vida d'un israelià és preciosa després d'una història de segles, en què la vida dels jueus no valia res. Per contra els criminals alliberats no valoren gens la vida dels seus propis fills que eduquen i ensinistren per ser "màrtirs". Visca aquest soldat digne de la seua pàtria! Visca Israel!
Quina feinada tindrà ara el mosad!
Israel... per quina altra nació un ciutadà no és sacrificable com una peça d'escacs, perquè la defensa de la seva vida és un mandat sagrat?...
I per què l'alliberament de Gilad Shalit a canvi d'excretar del seu territori un miler de terroristes àrabs no afebleix l'Estat d'Israel.
. És clar que si es fa l'exercici d'adoptar una òptica arabopalestina, el que hi ha és una més gran tensió (encara) entre l'ANP i Hamàs; la vàcua empresa 'diplomàtica' d'aquella a l'ONU ha estat neutralitzada per l'alliberament dels 1.027 terroristes àrabs palestins i el retorn de (part) d'aquests a Cisjordània que ara Hamàs pot exhibir enfront dels 'progressos diplomàtics' de l'AP. Més divisió en el camp arabopalestí...
. Hamàs ha arribat a aquest acord arran de la debilitat objectiva que suposa que hagi perdut el seu quarter general a Damasc a rel de la inestabilitat a Síria.
. El cap del Shabak (Servei de Seguretat General), Yoram Cohen, afirma que la seva organització serà capaç de fer-se càrrec dels terroristes aliberats que retornin a Cisjordània.
Israel ha fet un bon negoci. Ha demostrat que mai no abandona cap dels seus ciutadans i ha deixat de donar hotel gratuït a tota aquesta púrria terrorista que ja no representarà cap perill perquè estaran ben controlats.
El mes curios de tot, es que els terroristes indultats han anat a petar a un hotel de capital català. Quins ous te la casera blanca.!
Publica un comentari a l'entrada