divendres, 3 de juny de 2011

Una societat totalitària

Molts dels nostres lectors han pogut veure un vídeo que vam penjar a la portada fa tres dies i que encén la sang a qualsevol persona amb un mínim d'humanitat i de decència.

NOTA: YouTube ens han censurat aquest vídeo de denúncia -que altres pàgines mantenen sense problema-. No ens diuen per què ni ens donen cap dret a defensar-nos. Quedi doncs constància de la denúncia anònima i de la censura que hem hagut de patir. YouTube en canvi manté a la xarxa milers de vídeos nazis, negacionistes, antisemites, sermons homòfobs, panegírics misògins i execucions perpetrats en nom de l'islam. 

Però el poden veure en aquest vídeo de DailyMotion. 


En les imatges podem veure com un "mestre" maltracta els seus alumnes, criatures de sis o set anys, com els humilia i els terroritza impunement, en presència d'altres adults que callen o riuen davant un acte tan covard i repugnant. L'actitud del salvatge que protagonitza aquesta escena és de seguretat en sí mateix, d'orgull, de superioritat.

Aquests fets, contràriament al que indicàvem, no van succeir a l'Iran sinó a Egipte, tal com afirmem al vídeo pujat a Youtube després d'haver introduït les correccions necessàries. Efectivament, malgrat la seva procedència ("Secular Democracy & Human Rights For IRAN: Treatment of Children at school in Islamic countries"), hauríem d'haver advertit que el maltractador parla en àrab. L'escena és tan desvergonyida i brutal que hi ha qui s'ha demanat si no es tractava d'un muntatge. Per què no el passen les nostres televisions?Evidentment, si el seu origen hagués estat israelià les nostres televisions públiques l'haurien passat a tots els telenotícies i fins i tot com a cortineta entre anunci i anunci sense fer-se preguntes. Però això era impossible, pel fet i pel context. Ha passat a Egipte, un país que fins fa pocs mesos passava desapercebut pels periodistes-activistes de la veritat absoluta i que ara figura que és el paradigma de les essències democràtiques. Per això ni l'han mostrat ni el mostraran, no fos cas que algú que encara no hagi caigut en el detall comenci a fer-se preguntes. L'escena és rigorosament certa i va ser gravada d'amagat per una treballadora del Centre, escandalitzada per aquestes pràctiques. Després de córrer per Internet i davant l'escàndol que va aixecar, les autoritats egípcies han detingut aquest delinqüent, que al·lega que "els cops són el millor sistema per a disciplinar els nens".

Hem titllat de "mestre" a aquesta bèstia, així, en cursiva i entre cometes, perquè la seva funció -de la que ell i gran part de la seva societat n'estan convençuts- és precisament aquesta : ensenyar a unes criatures que els quedi molt clar en quina societat viuen; disciplinar arbitràriament, humiliar, crear un estat de terror permanent, de vulnerabilitat imposada i constant, encomanar ressentiment i obediència cega. Amb sort, quan siguin adults, podran fer el mateix als seus alumnes, als seus fills, a les seves dones, als seus súbdits, perquè qui assoleix un estatus de poder, per petit que sigui, té dret a imposar-se. Per això no escolta, perquè no es pot permetre cap diàleg, perquè deixar parlar a l'altre per a ell és un senyal de feblesa i el feble és un inferior. I per això ni tan sols mira què han escrit els nens a les seves llibretes: ja ho sap, ho sap tot i, encara que el que hagin escrit estigui bé, els diu que ho han de fer millor. Cal que aprenguin qui mana passi el que passi.

L'actitud covard dels adults que l'envolten demostra que reconeixen com a natural aquell comportament. Probablement l'han patit en moltes ocasions durant la seva vida o l'han exercit. No defensar aquestes criatures i, sobretot, riure les seves reaccions de terror o de tímida rebel·lió explica moltes coses. Egipte, més enllà de naturalesa del seu govern, és una societat totalitària. Creure que pot esdevenir una democràcia en pocs mesos pot ser una noble mostra de fe en la humanitat, però ben inútil. Ja sabem que aquest dement no representa el poble egipci, però ell i molts que com ell exerceixen, aplaudeixen, toleren o acaten un comportament tan vil, aniran a votar i decidiran amb la seva mentalitat malaltissa qui els ha de governar i quin model desitgen per a la seva societat. Malauradament, arreu hi ha casos de professors autoritaris i violents, però en una societat democràtica el seu comportament és censurat i castigat. Durant la dictadura franquista era freqüent el càstig humiliant davant els companys, el cop de regla a la mà, l'estirada d'orelles i la màxima "la letra con sangre entra" que, amb el temps, va anar minvant i va passar a ser mal vist socialment i acadèmicament. El que podem observar en aquest vídeo, però, depassa l'autoritarisme i el mastegot, és la llavor d'una violació en tota regla. Pública, humiliant, consentida, compartida, aplaudida. Es tracta d'una patologia social escampada per tot el món musulmà.

No passa desapercebut un especial acarnissament d'aquest sàdic amb les nenes, que reben més. Té tanta pràctica maltractant criatures que en un moment determinat podem observar com enganya una de les nenes que es nega a apropar-se-li simulant amb malícia que li lliura la llibreta i així que la criatura va per agafar-la l'estira del braç per poder pegar-la i humiliar-la. En dues ocasions l'energúmen les agafa pels cabells i en un primer impuls dirigeix els seus caps cap als seus genitals. S'ho pot permetre; és "el mestre" i és un home, i això -segons creu- li confereix un poder gairebé il·limitat de cuc alfa del femer. El mateix poder que els militars egipcis reclamen per obligar a les detingudes de tipus polític a  sotmetre's a proves de virginitat al·legant que així protegeixen els soldats de qualsevol acusació de violació. Segons declaracions d'un general egipci a la CNN, calia demostrar que no eren verges amb anterioritat. Tots sabem què ve després d'aquesta humiliació i d'aquesta conclusió reaccionària : que les detingudes no verges són una colla de meretrius i que a partir d'aleshores poden ser abusades i violades amb tota tranquil·litat. Ens demanem una vegada més on són les feministes del nostre país i del món occidental. Només les sentim a l'hora de condemnar el que tothom condemna, com ara el maltractament o l'assassinat de dones per les seves parelles o exparelles; però es fan notar més denunciant autèntiques bajanades, desbarrant sobre si cedir el seient o obrir-li la porta a una dama és una mostra abominable de masclisme i callant sobre el burka que comença a veure's pels nostres carrers i sobre la discriminació de la dona en el món musulmà, que creix dia a dia i voreja l'animalització.

Una dona egípcia va gravar aquesta escena esborronadora que ens recorda el tracte dispensat a les comissaries d'una dictadura. Potser havia provat d'evitar-ho en alguna ocasió, parlant o denunciant-ho, potser ni ho va provar, convençuda que era inútil. Ella també votarà, també decidirà quina societat desitja per al seu país. I votaran molts compatriotes que de ben segur s'han esgarrifat veient aquestes imatges. I, passats els anys, votaran aquestes criatures i moltes més, que sabran que el mestre va ser detingut i apartat del seu càrrec perquè algú va gravar d'amagat aquell esclat de violència i el va fer públic. Però hauran de lluitar contra una mentalitat arrelada, contra una societat totalitària i contra una religió que imposa per llei l'abús i el terror i castiga qualsevol intent de llibertat.

Nosaltres podem denunciar-ho. No fer-ho és un crim.

6 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

D'acord i comparteixo al meu bloc!

Anònim ha dit...

¿Una violación? No es una violación. Deduzco que eres un hombre y por eso te da igual usar esa terrible "palabra"; para ti es una palabra más.

Durante el tardofranquismo, me trataron algunas veces como en el vídeo. Pero tengo un buen recuerdo general de mi infancia; a veces nos vemos aún con las amigas, y reímos bastante, siempre, incluso cuando alguna se pone a imitar a esa amargada energúmena.

Pero veintiún años, tres meses y ocho días después aún recuerdo su aliento pestilente, y me tiemblan las rodillas cuando veo a alguien con su aspecto, aunque sea lejamente parecido. Ya no me tengo que duchar tres veces antes de salir de casa, frotándome hasta la extenuación, pero sigo teniendo pesadillas varias veces al mes.

Haviva Vidal

David ha dit...

No hi puc afegir res més, Hasbarats. Heu sabut expressar amb paraules la repugnància que m'ha causat el que passa en aquesta filmació.

Hasbarats ha dit...

Haviva, per descomptat que la violació no és una paraula més per a cap membre de Hasbara-ts. Creiem que en la seva gènesi batega la brutalitat i les ànsies de dominació, humiliació i anul·lació. La violació es practica de vegades com a instrument de terror col·lectiu i en aquests casos al voltant es crea un entramat de complicitats i silencis que sí veiem en aquest vídeo. És això el que volíem explicar en la frase que a tu t'ha sobtat. Dius que en el tardofranquisme algunes vegades et van tractar com en aquest vídeo. Tal com expliquem a l'escola es castigava, es pegava i s'humiliava, però era individualment. ¿Estàs dient que com a alumna has viscut una experiència com la del vídeo, amb tota la classe passant pels crits i els cops del professor amb altres adults presents callant o rient? És difícil de creure. Aquesta covardia i aquesta complicitat amb el més fort, permetent-li que faci el que li dona la gana públicament i impúnement per imposar-se és el que ens duu a afirmar que això passa a una societat totalitària on, per cert, la violació és un acte freqüent que normalment es silencia i es tolera i que, fins i tot es justifica i s'empara legalment dins de la parella.

Esperem que amb aquest aclariment entenguis el que hem volgut dir com nosaltres t'entenem a tu. És per això que, atenent la teva reflexió, hem introduït la paraula "llavor" (semilla): "és la llavor d'una violació en tota regla". Potser no ho compartiràs però esperem que amb aquest afegit entenguis que no banalitzem en absolut la violació.

Lior ha dit...

Capità, Capità! Que coi passa!? Que hi ha alguna plaga!? Pleguen en Jaume i en Moré!!
Vivo sin vivir en mi...

Anònim ha dit...

Hasbarats: Muchas gracias por la modificación.

Y sí, efectivamente la experiencia del vídeo no la viví exactamente como ahí se ve: no se nos pegaba a todas por igual indiscriminadamente; se elegía a unas cuantas, que siempre éramos las mismas (una de ellas, disléxica, aunque eso lo supimos mucho después), y se nos humillaba delante de las demás, que callaban. Se creaba dos grupos, las que recibíamos y las que callaban.


H.