divendres, 24 de juny del 2011

Arcadi Oliveres. Ni Justícia ni Pau ni vergonya


Arcadi Oliveres per mitjà d’aquest spot dóna suport a la flotilla Rumbo a Gaza. Ho fa, com ens te acostumats, amb el seu verb vibrant, amb aquesta eloqüència que amaga trampes, llocs comuns i manipulacions de manual que amb tanta fortuna arriben i encenen el seu auditori natural o, com sol afirmar, “a la gent”. Sí, Arcadi Oliveres arriba a la gent dient el que molts volen sentir i aprofitant-se d’una crisi i d’un allau d’injustícies que ell no podrà vèncer amb la seva mentalitat ancorada en el miratge de revolucions fracassades. Ho fa investit de dignitats prefabricades servint-se d’una salmòdia bonista i superficial apta per a tots els intel·lectes i repetint els tòpics de manera convincent i mecànica, com el nen que sabia com ficar-se a la butxaca el professor de religió. Ara, en ple segle XXI, ho fa amb tòpics contemporanis maquillats a conveniència : la justícia social, el conflicte israelo-palestí, el tràfic d’armes o els papers per a tots els immigrants. La recompensa és més ambiciosa: convertir-se en un referent moral i intel·lectual de la seva revolució pendent, la que no ha estat capaç de realitzar fins ara, per satisfer la seva megalomania.

Per assolir l’estatus de referent cal ser un home brillant o un avantatgista, i Oliveres no és brillant. Tampoc no és un revolucionari. Arcadi Oliveres és un aparatxik amb un ego desbordant catapultat per dues institucions amb un pes social immens a Catalunya : TV3 i l’Església catòlica, ambdues subvencionades amb els impostos de tots els catalans. Oliveres és un economista amb una única experiència real en el món de l’empresa, concretament de l’empresa de la seva família. La va enfonsar malgrat pertànyer al ram del suro, i això té molt de mèrit. Malgrat aquesta prova d’incompetència manifesta i gràcies a la xarxa de clientelisme polític de l’àmbit eco-socialista (PSC i Iniciativa- Els Verds- Esquerra Alternativa, més grups extraparlamentaris), Oliveres exerceix un seguit de càrrecs que en qualsevol país seriós no hauria ni ensumat, la qual cosa dóna una lleugera idea de per què la Universitat catalana ha esdevingut un desastre precedit pel cataclisme de l’ensenyament mitjà fet a mida dels grups de pressió penjats d’un progressisme inútil i caduc tan ben representat per ell mateix.

Oliveres és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona en Economia Aplicada, President de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (invent marxista inútil subvencionat fins al deliri), President del Consell Català de la Pau (un altre pessebre extraparlamentari subvencionat), comentarista i tertulià d’un seguit de ràdios i televisions dependents de la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments (que paguen generosament malbaratant els nostres impostos), imparteix conferències i seminaris subvencionats pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu (dos forats negres escandalosos repetidament denunciats per la Unió Europea que han servit per alimentar la corrupció de partits, sindicats i amics de la solidaritat especulativa), i forma part de la dirigència d'infinitat d’organismes, coordinadores, assemblees i paradetes diverses que es reparteixen autèntiques fortunes destinades a ONGs opaques que solen coincidir en la relativització del valor de la democràcia i la condemna de l’economia de mercat.

Un dels seminaris subvencionats impartits per Oliveres duu per títol “Gestió del Talent”, promocionat amb el lema “Conversa amb savis”. Què feliç deu ser aquest home, tractat darrerament de savi, d’expert en economia mundial i de pare intel·lectual del moviment dels Indignats! Quin regal per a un pessebrista subvecionat des de mitjans dels anys 80!

En una interessant entrevista concedida a El Punt el maig de 2009 on Oliveres afirmava “he calculat que Catalunya no perd diners en el tracte amb Espanya”, el seu entrevistador remarcava que “El seu compromís l'ha obligat a assumir durant anys un munt de càrrecs en el món de la solidaritat”. És cert, solidaritats al marge, Oliveres és un home imprescindible i insubstituïble, per això s’ha de sacrificar ocupant càrrecs a les següents entitats:

Consell de la Ciutat de Barcelona
Institut Víctor Seix de Polemologia (actualment director)
Comitè Internacional de la Fundació per la Pau
Societat Catalana d’Economia
Consell Assessor d’ATTAC (Associació per la Tributació de les Transaccions Internacionals)
Consell Editor de revista Monthly Review
Consell Editorial de la revista Foc Nou
Patronat de la Fundació Tam Tam
Institut Català Internacional de la Pau
Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (ACSAR)
Comité Científic del CCDR (Centre de Desenvolupament Rural de la universitat de Lleida)

A part, com tothom sap, és el president de 'Justícia i Pau', una ONG de l’església catòlica fundada l’any 1968 i esperonada a partir de 1971 per l’arquebisbe Narcís Jubany, un home compromès amb el Concili Vaticà II. En els seus orígens, aquesta organització va ajudar, malgrat tota mena de limitacions, els presos polítics del franquisme a Catalunya. A mitjans dels anys ’80, mort el dictador, anant sobre segur i amb un arquebisbe vell i malalt, Oliveres va fer-se amb el control d’aquesta ONG. Actualment 'Justícia i Pau' és “una associació pública de fidels segons el Codi de Dret Canònic, erigida per l’arquebisbe de Barcelona en l’àmbit d’aquesta diòcesi, i inscrita com a entitat religiosa en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia amb el núm. 2321-SE/C”. El seu President -Arcadi Oliveres- és nomenat anualment per l’arquebisbe de Barcelona. Potser aquesta vinculació explica per què Oliveres dedica el seu temps a denunciar l'economia de mercat o Israel i evita pronunciar-se sobre el tortuós submón de les finances vaticanes o sobre els casos de pederàstia silenciats durant tants anys amb paràboles pietistes i amb indemnitzacions sufragades involuntàriament pels fidels.

La comptabilitat oficial de l’ONG presidida per Oliveres, per cert, és un desastre que no ens resistim a analitzar. 'Justícia i Pau' és una organització deficitària malgrat ser subvencionada en un 66 % amb els impostos dels catalans (“la gent”!!). Els seus socis amb les seves quotes cobreixen menys del 15% de les seves despeses, una quantitat inferior al seu dèficit. El seu personal fix i els professionals contractats consumeixen entre el 58 i el 65% del seu pressupost; és a dir, el que els paguem nosaltres sense cap Referèndum ni cap Assemblea a la Plaça Catalunya. No cal ser una llumenera de la comptabilitat per demostrar que les subvencions rebudes en concepte de trobades, xerrades i publicacions en realitat van a parar a remuneracions. O, dit d'una altra manera, amb quatre vídeos del senyor Oliveres penjats a YouTube els resultats socials serien iguals o potser més òptims i els catalans ens estalviaríem despeses supèrflues.

Alguns lectors pensaran que els 190.000 € regalats en forma de subvencions a l'ONG del senyor Oliveres l'any 2008 són una quantitat modesta en l’oceà del malbaratament suïcida de l’anterior govern tripartit. Bé, estem parlant de més de 30 milions de pessetes, que no és cap broma, sobretot tenint en compte que les paguem tots plegats a escot, inclosos els pensionistes, els aturats i els joves amb estudis que el màxim a què poden a aspirar és a emigrar o a repartir pizzes amb sous de misèria. Però, amb tot, ¿pot ser que aquesta inversió sigui profitosa socialment? La resposta és : sí, per als aprofitats que es passen la vida bescantant la democràcia parlamentària mentre xuclen una bona racció dels nostres impostos és una autèntica bicoca. En el cas de ‘Justícia i Pau’, aquest diners es justifiquen amb cinc o sis Comunicats anuals denunciant la indústria i el tràfic d’armes que ningú no llegeix, serveixen per pagar alguns sous i, sobretot, per alimentar la campanya de màrketing personal d’Arcadi Oliveres, el nou apòstol de la democràcia assembleària, que - com sap tothom mínimament informat- és una cosa que acaba dirigint i beneficiant a qui millor manipula “la gent”.

Les darreres proeses des senyor Oliveres no tenen preu. Servint-se de l’aixopluc de l’Església catòlica, de la Universitat, els partits afins i els mitjans de comunicació (especialment TV3) Oliveres va donar suport públic al bloqueig del Parlament de Catalunya, un acte antidemocràtic i indigne on vam poder contemplar una turba insultant, escopint i humiliant els nostres parlamentaris. Aleshores l’Arcadi va començar a fer marxa enrere, no fos cas que algú l’acusés d’incitar un acte que està penat amb cinc any de presó. L’endemà, per compensar i quedar bé amb la gent, va insinuar que alguns membres de la policia de Catalunya havíen provocat els incidents. Passades unes hores, en saber que el Conseller d’Interior estava disposat a demandar-lo per calúmnies, va fer-se enrere. Si fos per l’Arcadi Oliveres, llençar la pedra i amagar la mà s’hauria convertit en un esport olímpic.

La cirera del pastís amb què ens ha obsequiat aquest campió de la contestació subvencionada han estat unes declaracions a la revista La Bústia, publicació del Baix Llobregat afí al PSC. Afirma Oliveres que “el capitalisme és inadmissible, que és pervers i un sistema a destruir”, quan el realment pervers és la falta de mecanismes de control o la renúncia a aplicar-los per impedir l’abús, la depredació i el resultat a què condueixen; és a dir, una crisi brutal com la que estem patint. El capitalisme, com la circulació rodada, és el millor sistema per avançar, i no es pot eradicar de la mateixa manera que no es pot prohibir el trànsit per carretera amb l’excusa que hi ha irresponsables o criminals al volant. Calen un codi de circulació, un codi penal i mesures coercitives i punitives que impedeixin el delicte i el caos. Això és el que ha fallat a causa de la cobdícia, la ineptitud i la corrupció. I no només ha succeït als EEUU, no.

A Catalunya durant set anys un govern que es feia dir d’esquerres entre d'altres indignitats va concedir tota mena de privilegis a la banca i a les seves empreses a canvi de condonacions de deute. Els partits del govern van manegar i buidar les caixes d’estalvis amb total impunitat i el senyor Oliveres no va denunciar aquest malbaratament escandalós. Quants diners en forma de subvencions va rebre 'Justícia i Pau' durant aquests set anys? Quin ha estat el preu d’Arcadi Oliveres per callar la corrupció desbocada responsable en gran mesura de la ruïna del país, les retallades i el negre futur dels joves que ell diu defensar?

En l’esmentada entrevista, Oliveres exigeix que s’empresoni els banquers però no demana cap responsabilitat pels anteriors governants que ens han deixat un deute astronòmic i han exercit de banquers. Conclou que “el partit socialista no ho ha fet tan malament” i afirma que el canvi polític decidit democràticament a les urnes “no pot ser de cap manera”. Qui és aquest senyor per decidir el que pot ser i el que no pot ser menyspreant la voluntat popular exercida lliurement? Com pensa oposar-s’hi, fent una campanya d’agitació antiparlamentària, potser? És això? L’horror vacui davant la previsible devallada de subvencions és el motor primer de tant furor justicier i de tanta loquacitat sobtada?

Qui pot prendre’s seriosament que l’especulació indecent dels aliments per uns mercats desregulats s’aturarà gràcies a gent que proposa que sortim de l’Euro? Quina justícia pot esperar-se d’algú que dóna suport a una pantomima com el tribunal Russell contra Israel on la sentència està redactada abans de concloure el judici i on els seus magistrats fan declaracions públiques condemnant l’acusat abans de la celebració de les vistes? ¿Quina pau pot provenir d’algú que dóna suport a una flotilla mentint a consciència, silenciant el terror que Hamas imposa a la seva pròpia població, amagant que Hamas té com a propòsit en la seva carta fundacional la destrucció de l’estat d’Israel i que des de Gaza es bombardeja territori israelià, ignorant que des de fa cinc anys hi ha un jove jueu segrestat en condicions infrahumanes a qui la pròpia Flotilla menysprea?

Durant massa anys els catalans hem hagut de subvencionar per força grups i individus penjats de revolucions ràncies que han dut els seus pobles a un malson de masmorres, subdesenvolupament i demagògia. Arcadi Oliveres forma part d’aquesta elit impostada que, incapaç d’assolir una representació parlamentària significativa, grimpa amb el diner públic i es permet donar lliçons d’ètica i de solidaritat. La seva megalomania, la supèrbia de creure’s amb el dret de forçar una societat falsament utòpica i la deshonestedat de servir-se dels diners i els mitjans públics per exercir com a autèntics lobbys els incapaciten absolutament com a referents morals o intel·lectuals.

El passat 21 de desembre, després d’haver perdut estrepitosament les eleccions i sis dies abans de la presa de possessió del nou president, el govern en funcions va resoldre la concessió d’una pluja de milions d’euros a diverses ONGs d’acord a una convocatòria preparada mesos abans. Es tractava de subvencions pluriennals condicionant els pressupostos fins l’any 2012. Aquí tenen dues partides a favor de 'Justícia i Pau' per un import de 180.000 € :




Diners desviats, llençats inútilment per mantenir els privilegis de la reacció disfressada d'utopia. Així s’han mantingut centenars de demagogs i d’impostors. Aquesta és la veritable cara de l’Arcadi Oliveres. Ni justícia, ni pau, ni vergonya.

32 comentaris:

Lior ha dit...

Home, Capità, avui us he de renyar!
El post és necessari, documentat, nítid i demolidor com tots els vostres, però penjar-lo en un cap de setmana de festes arreu del país... Que és el vostre remei anti-ressaca de revetlla? Menció a part la il·lustració de les subvencions pluri... |-( , que no fan gaire elegant, tot i que dels llops de mar, ja se sap... És clar que pagaria per veure un debat, cara a cara-dura, entre vós i l'Oliveres.
Us deia en el post anterior, al comentari sobre el llibre que us han dedicat, que us sentia fent servir un dels vostres renecs, dedicant-lo als indignants. Deixeu-me reformular-lo: Mal llamp et torri, coi d'Oliveres esgarrapacristos!!
Però us perdono, perquè a vegades, amb renecs o sense, feu poesia, Capità; (...)Recordo amb la mateixa intensitat d'una olor infantil sobtadament recuperada el pes de la paraula "resistència", els dies que ser feliç era un do involuntari. Ah...

hasbarats ha dit...

Lirisme solsticial. Lluita entre el taedium cordis i el pa lo que me queda en el convento.
Tenia ganes de penjar el post d'una vegada, feia dies que tot de paperets d'apunts damunt la taula del despatx em destorbaven i que un parell d'Hasbys insistien. Un d'ells, per cert, no trigarà gaire en esbroncar-me cordialment per la il·lustració grega. Et confesso que l'he penjat per veure com saltaves!!
Els meus renecs són menys entranyables que els del capità Haddok -l'autèntic-. Sort en tinc del teu ajut renegador. Per cert, "esgarrapacristos" li escau d'allò més a monsieur Arcadi. No crec que puguis presenciar un cara a cara entre ell i jo perquè fa anys vaig decidir no perdre el temps en segons quines coses. "Et in Arcadia, ego".

Salvador ha dit...

És un economista? http://bit.ly/kgHBtA a partir del minut 35 resumint:
"Si un empresari català ven una taula a Andalusia per 100€, i el cost d aquesta taula es de 80€, aquests 20€ de diferencia s'han de restar de l'espoli fiscal... així que no hi ha tant espoli fiscal com diuen" Per llogar-hi cadires...

I parlant d'espolis i subvencions crec recordar que es va dir que el Sr Artur Mas supervisaria el tema de les subvencions, ja sé que està molt ocupat però s'hi ha pogut posar ja? Pensi que potser podrà salvar uns quants llits d'hospital.

Lior ha dit...

Per si veure'm saltar (sou una mica perversot, eh?...) no us ha alleugerit del tot el taedium cordis, i perquè veieu que no sóc rancuniós, aquí us deixo la Franca Masu que us acabi d'endolcir el moment.
Sabeu a què tinc associada l'expressió Et in Arcadia ego? I, és clar, a allò que ens recorda Joan Triadú al pròleg de l'edició catalana de la novel·la:No hi ha res que faci tant de mal com el record dels temps feliços estant en la infelicitat".
Glubs. Que potser ho sóc jo ara, el perversot? |-)

David ha dit...

Quina hipocresia la de l'Oliveres. Viu de criticar el sistema. I el sistema tan feliç, és clar. Amb opositors així cap governant no s'ha de preocupar de res. Un cop més, gràcies per l'article Hasbarats!

Rubèn Novoa i Arranz ha dit...

Que Convergència li pagui el xiringuito a l'Oliveres per ordres del cardenal és demolidor

Rodericus ha dit...

¿ No es el mateix que ha acussat al mossos d´escuadra de ser els "provocadors" dels diaturbis de la sessió del Parlament ?.

L´unica paraula que trobo per definir algú com ell, es parassit.

Salutacions, i continueu amb la "llenya". informacions com aquesta, son interessants per sapiguer realment quí es quí.

Anònim ha dit...

Esteu una mica malalts. L'Arcadi diu en un video de que les condicions de vida de Gaza són inhumanes i que és necessari trencar el bloqueig i us dediqueu a intentar embrutar i intoxicar el missatger. Si l'Arcadi no hagués esmentat res de Gaza no t'hauries ni molestat a escriure sobre tot això (que no te res a veure amb Gaza). En fi, salut, paciència i calma.

Hasbarats ha dit...

Efectivament, Salvador. Com a economista és un desastre. Suposo que aplica els seus personalíssims principis de "comerç just" a la relació Catalunya-Espanya. "Si jo et compro una taula per 100 i tu hi guanyes 20, jo tinc dret a quedar-me 18 del teu guany en concepte d'impostos i de solidaritat". Pel que es veu per al senyor Olveres el valor afegit, la creació de llocs de treball i teixit industrial, la reinversió de guanys i els alicients per treballar per comptes de viure del cuento, no tenen la menor importància.

Hasbarats ha dit...

No,Lior, mal que et pesi ets una bona persona. La Franca Manu no la coneixia i ha estat un bàlsam. Pel que fa a "Et in Arcadia ego", comparteixo l'associció. Una bona novel·la, una excel·lent traducció i una sèrie sensacional malgrat certa tendència a la sobreactuació.
Discrepo d'en Triadú, crec que hi ha força coses que fan més mal que "el record dels temps feliços estant en la infelicitat"; per exemple "el record de temps infeliços estant en la infelicitat". Per sort ni l'un ni l'altre no són el cas.

Hasbarats ha dit...

Gràcies a tu, David! Cert, l'Oliveres viu del sistema i dels seus silencis. Ell mateix reconeix que és dins del sistema "però que no compra a segons quines botigues". Val la pena llegir aquest post sensacional d'en Gregorio Luri
http://elcafedeocata.blogspot.com/2011/06/oliveras-y-el-sistema.html

Hasbarats ha dit...

Rubèn, no ens consta que Convergència li hagi pagat res, de moment. Esperem que el màrketing a partir d'ara se'l pagui ell. De tota manera, i responent de passada al Salvador, el president Mas va assumir el control del forat negre de les ONGs, però com a cap de l'Agència Catalana de Cooperació ha nomenat un senyor molt tovet, aquell que en la Marxa per Gilad Shalit a Barcelona gairebé va demanar perdó per ser-hi. ¿Forma part del "govern dels millors"? Ai,ai...!

Totalment d'acord Rodericus. I gràcies pels ànims!

El senyor Anònim podria comprovar que ja n'hem parlat, de l'Oliveres. Li recomanem que contrasti els seus dogmes sobre les condicions inhumanes de Gaza, sobretot si té ocasió de parlar amb alguna dona o algun cristià de la zona. De fet, no calia que l'Arcadi esmentés res de Gaza perquè els discursos ecosostenibles, internacionalistes-antiglobalització i marxista-palestinians van al mateix pack i cobren de la mateixa menjadora.

Anònim ha dit...

Doncs on puc contrastar els meus "dogmes" sobre Gaza? El testimoni més directe, fidel i exacte dintre de les possibilitats que tinc de rebre informació no manipuladora del que passa allà em ve d'una ex-alumna que va estar treballant a Cisjordània. I el seu testimoni és francament demolidor. També he rebut comentaris d'un professor que treballa a la fundació Baremboin-Saïd, i el seu testimoni també és demolidor. Jo mateix vaig estar el 2002 una setmana en un Kibbutz a prop d'Afula i el que vaig veure va ser gent molt amable i totalment aïllada del que passava més enllà de la frontera amb els palestins. No tinc cap informació fiable i no manipulada que em digui que a Gaza no s'hi està tant malament com les "marxista-palestinians" pinten. I ara tinc una pregunta: tu has estat a Gaza? Disposes d'informació no manipulada del que passa allà? A on m'haig de dirigir per poder-me convèncer de que a Gaza no és el que els "marxista-palestinians" diuen que és? Estic convençut de que el panorama a Gaza no és gens senzill d'entendre. Ajuda'm a entendre-ho. I sobre el fet que els moviments que esmentes "cobren de la mateixa menjadora" té bastanta veritat, però no necessàriament veig que això invalidi el missatge, el contingut d'aquests moviments. Però això és un altre tema. D'aixonses, potser es pot considerar com una manca de respecte (ho sento), però em mantindré en l'anonimat. Salut, calma i bons aliments.

Anònim ha dit...

Per a l'anònim àvid de notícies de Gaza. Miri el web de l'Agència de notícies Ma'an, per exemple.

http://www.maannews.net/eng/ViewDetails.aspx?ID=396054
http://www.maannews.net/eng/ViewDetails.aspx?ID=398423
http://www.maannews.net/eng/ViewDetails.aspx?ID=398736

Carlos Fernandez ha dit...

Hola, us deixo un link per veure si podeu investigar una mica mes aixo, que sembla que por portar cua: http://blogs.publico.es/balagan/2011/06/15/arcmed-en-gaza/

salut!

Hasbarats ha dit...

Gràcies, Carlos, fa dies que ho tenim a mig coure. El Gascón calla que la piscina només és per a homes, les senyores s'ho han de mirar. I, com sempre, oculta que Gaza també té frontera amb Egipte, o sigui que podria omplir l'hotel.

Esperem poder oferir aquest post ben aviat. Potser il·lustrarà el nostre lector anònim sobre d'on venen les condicions inhumanes. Fins i tot podria ser que es preguntés com pot ser que hi hagi piscines amb el terrible embargament d'aigua que pateixen!

Anònim ha dit...

Tenint en compte les bestieses que diu aquest individu com pot ser president de Justícia i Pau? L'arquebisbe no té res a dir?

Anònim ha dit...

???? La Rahola ja no accepta comentaris; s'ha cansat de tant comentari cavernícola.

A.

Anònim ha dit...

Hasbarats, gràcies pels links. D'entrada m'agradaria que entenguèssis que jo, sempre, em fio més del comentari personal d'algú que ha estat allà, amb els jueus o amb els palestins (i, evidentment, de la meva pròpia experiència quan vaig ser allà el 2002), que no pas de les notícies dels mitjans de comunicació. Cada vegada sento més recel per les notícies, especialment si són de grans mitjans de comunicació. M'he llegit les notícies que m'has enviat i no sé massa que és el que penses que haig de pensar. Una notícia parla sobre la protesta d'una empresa palestina per un augment del 25% d'impostos per importar cotxes a Gaza. La notícia en si certifica que Israel permet la importació de vehicles (no sé si aquest és el missatge que em vols donar a entendre, i no sé si pel fet de permetre aquest comerç penses que els palestins haurien de sentir-se agraïts). El que és interessant en la notícia és que Israel ha permés la importació de 20 cotxes des del 2009. És a dir, Israel concedeix cada any el permís d'importar 10 cotxes a Gaza. La qüestió és que a Gaza hi viuen entre 1,6 / 1,7 milions de persones. Vist així és fàcil pensar que aquest permís d'importació és bàsicament anecdòtic. Les dues notícies següents una és del dia 21 i l'altra del 22, i totes dues parlen que Israel permet l'entrada d'uns 300/340 camions amb material de construcció de la UNRWA, de la German Development Agency i de la USAID. Com que les dues notícies coincideixen pràcticament amb el temps (un dia de diferència) i coincideixen pràcticament amb el contingut de la notícia (camions de material de la UNRWA, dels alemanys i de la USAID) entenc que les dues notícies es refereixen al mateix fet, o sigui que d'una notícia se'n fan dues. El contingut de la notícia és molt positiu, però pel que jo entenc no trenca en res les condicions a que Israel bloqueja Gaza, és a dir, Israel no sobrepassa els límits de l'ajuda humanitària que ella mateixa imposa a Gaza. De si 340 camions amb material és molt o poc no ho sé, no en tinc ni idea, tot depén de les necessitats actuals dels habitants de Gaza. En tot cas fa la pinta que ho necessiten, perquè Israel ha enfonsat edificis a Gaza. I, això sí, ho repeteixo, a Gaza hi viu molta gent. Sobre la notícia de l'hotel no l'acabo d'entendre. És evident que és una inversió econòmica ruïnosa i que si la socialista aquella ho fa no hi guanyarà diners. No entenc perquè fas referència a una piscina, l'article no en parla de cap. No estic dient que no n'hi hagi, el que estic dient és que no sé en base quina informació parles d'una piscina. I, malgrat que m'estic fent pesat, tinc curiositat per saber si tu coneixes testimonis directes de gent que hagi estat a Gaza, o de si tu mateix has tingut ocasió de visitar el territori. Aquesta informació és la informació a la que jo dóno més valor. Evidentment el testimoni d'una persona sempre serà subjectiu i personal, però, a no ser que sigui una mala persona, sempre serà fidel i no manipulat per interessos externs. Estic agraït de poder escriure't. I sàpigues que comparteixo el teu recel pels socialistes, però el meu recel ve més per la banda nacionalista, perquè els considero falsos i hipòcrites. Jo sóc un simpatitzant d'un partit independentista. Salut i bons aliments!

Anònim ha dit...

Llàstima. El fet de no publicar el comentari anterior (el de ahir al vespre) fa que aquest bloc sembli només propaganda. Jo no crec que hagi faltat el respecte a ningú, ni que manipuli o falsegi res. Salut i molta calma.

Hasbarats ha dit...

Senyor Anònim,
no sabem del cert si és el mateix "anònim" dels darrers dies o un altre però, sigui com sigui i sigui qui sigui, ens acusa d'haver censurat un comentari seu d'ahir al vespre, la qual cosa és absolutament falsa perquè no el vam rebre. O bé menteix o bé el va enviar malament, perquè fins ara cap comentari s'havia perdut. De vegades esborrem comentaris inadequats i per descomptat tenim tot el dret a fer-ho. Aquest no ha estat el cas.

Si vol enviar el missatge que diu haver enviat, faci-ho. Si creiem que no mereix ser publicat l'esborrarem. Però sàpiga tres coses :
No pensem permetre que menteixi sobre un cas de censura.
No tenim cap intenció de ballar segons la seva música.
No estem disposats a mantenir un diàleg amb algú que no signa quan podria fer-ho fins i tot amb un pseudònim al final dels seus escrits. Entesos?

Anònim ha dit...

A veure, malgrat que sempre demano calma això ja comença a emprenyar. Que em mantingui en l'anonimat és la meva decisió, entenc que això sigui incòmode, però prefereixo així. Jo no menteixo. Suposo que ha estat un problema tècnic, perquè jo, en memòria de la meva mare morta, no menteixo. El comentari es referia amb detall a les notícies de maannews i al comentari de la piscina de l'hotel de la socialista. Era un comentari extens, objectiu i respectuós. Tornar-lo a escriure és dedicar-hi un temps de que ara no disposo (potser ho intento un altre cop més endavant). Si no ha estat cap problema tècnic evidentment els motius són uns altres, ja que "no tenim cap intenció de ballar segons la seva música". Això es pot entendre que "no tenim cap intenció de contestar coses que no ens agraden". I si ara em trec un pseudònim estarà disposat a mantenir un diàleg? Hasbarats, no el crec. En fi, vostè m'ha perdut la calma. Salut.

Anònim ha dit...

Ja està, Hasbarats, ja us he conegut. L'anterior comentari d'ahir a la nit també l'heu censurat. Que em digueu mentider és indigne i m'ofèn. Definitivament aquest bloc és només propaganda unilateral. I no sou tontos, però a mi no m'enganyeu més. Us ho signa l'anònim amb el pseudònim "Minona" (tant és, perquè no ho publicareu). Adéu-siau, i salut per tots plegats.

Minona

Anònim ha dit...

Ras i curt: qui ha escrit aquest article està asbolutament com un llum.

Jordi Tomàs ha dit...

Avui he descobert aquest blog a partir d'un enllaç des de Nació Digital. Hi ha cops que en el meu, quan no tinc temps per escriure, hi poso enllaços a d'altres. Avui en posaré un al vostre. M'he sentit un xic afeccionat quan he vist un "article" tant ben documentat sobre una figura tant polèmica. En un dels darrers posts, ni em vaig atrevir a esmentar-ne el nom:
http://marallegons.blogspot.com/2011/06/la-policia-els-mossos.html

Bonastruc ha dit...

Crec, sincerament i honesta que, a fi i efecte de ser realment convincents amb les argumentacions de vos i d’aquest lloc web, fóssiu més rigorosos amb certes valoracions més vinculades a la subjectivitat que no pas a l’objectivitat.

Si entenc que el lloc web el qual ens versa amb gran quantitat d’informacions útils i veraces, el que cerca és denunciar l’antisemitisme i aquesta falsa progressia, considero modestament que hauríau d’obviar valoracions polítiques que denoten manca de rigor. I ho dic pel bé del lloable objectiu d’aquest projecte web que endagau.

M’explico:

Dir que el capitalisme és com el trànsit per carretera, com si fos allò natural, de la mateixa manera que certa ultradreta considera que la teoria evolutiva del regne animal no és certa (i n’advoca en centres educatius, sortadament enllà del nostre país i de la nostra pàtria d’Israel), fa un flac favor a la vostra argumentació.

Vincular tots els problemes del nostre país i d’Israel a l’esquerra, amb adjectivacions despectives com “marxistes-palestins” fa un flac favor a la vostra argumentació, per què denota un posicionament polític que no s’addiu amb el suposat objectiu d’aquest web.

No discutiré la majoria d’argumentacions contra el senyor Oliveres, algunes molt febles, com les relacionades amb la denúncia de la pederàstia i les finances vaticanes, ja que del que es tracta és de poder defensar el nostre llegat i la nostra pàtria, fet que agraeixo. Però certament, és maniqueu que se vinculi el concepte “esquerra – antisemitisme” contínuament deixant el flanc obert a vincular “dreta-Israel”. De la mateixa manera que m’esgota la perversa dicotomía “esquerra-espanya” / “dreta-catalunya”.( no vos parlo de Països Catalans, per què el meu llegat és jueu d’origen català, com la majoria de mallorquins)

Per què vos dic això? Per què crec que la transversalitat ideològica en la defensa d’Israel és vital. I per què, com haurau intuït, me considero d’esquerres. I no precisament d’aquesta esquerra liberal que corre pels nostres dies i que l´únic que fa és fer la viu-viu a el pitjor d’un sistema econòmic i social que no va a favor de les majories.
He tingut la sort de compartir la meva activitat associativa, en favor del nostre llegat i d’Israel a d’altres països. En un dels casos, a Alemanya, he pogut fer la meva tasca al costat de grup polítics que aquí podrien ser considerats “massa” d’esquerres o revolucionaris, com vos dieu. Aquests grups locals a Alemanya, anomenats antifeixistes i que denuncien el sistema econòmic i social que defensau, tenen ben clar i donen suport a la lluita contra l’antisemitisme i a favor d’Israel, entre l’esquerra i òbviament contra la ultradreta.

No vos convido a que pensau com jo. Només faltaria. Però de la mateixa manera que crec que és important la feina que feu, vos deman que sigau més rigorosos i transversals i vos estalviau valoracions polítiques subjectives.

Hasbarats ha dit...

Benvolgut Bonastruc,

gràcies pel teu comentari extens, rigorós i crític amb aquest post i en general amb el nostre posicionament polític.

Si has anat seguint el nostre blog suposo que t'hauràs adonat que no pertanyem a l'òrbita de la dreta. Encara que sigui parcial i opinable podríem definir-nos en un espectre que va de la socialdemocràcia al liberalisme. Els nostres orígens polítics són, en tots els casos, d'esquerres. Som independentistes, no ens agrada llençar totes les culpes "als altres", creiem que la crítica sovint dura que fem a la nostra classe política no suposa deslegitimar la política, els polítics o la democràcia. Creiem fermament en la democràcia parlamentària. No tolerem la discriminació sexual, racial, religiosa o de classe. Creiem en l'economia de mercat perquè tenim prou exemples sagnants d'on duen les alternatives i els experiments. Exigim que el capitalisme se sotmeti a la llei i als mecanismes de control que impedeixin la depredació, de la mateixa manera que creiem que s'ha de regular el trànsit rodat (ja que cites l'exemple). I, per cert, que nosaltres creiem en l'economia de mercat no ens sembla equiparable als qui imposen la teoria creacionista a les escoles.

Si llegeixes els nostres posts dubtem que trobis gaire generalitzacions demonitzadores. Mai no hem condemnat "el poble palestí", per exemple, i mai no hem afirmat que l'esquerra sigui nefasta o que l'ajut humanirari sigui condemnable. Ben al contrari, podràs llegir en moltes de les entrades la nostra indignació contra qui dient-se d'esquerres es dedica a propagar l'antisemitisme, a aprofitar-se del diner públic, a abusar del poder o a actuar com la dreta més reaccionària.

El nostre àmbit immediat és Catalunya. Malgrat això ens sentim molt honorats amb els lectors de fora del Principat. Potser per aquesta raó pot haver qui confongui algunes de les nostres apreciacions més insistents contra personatges que simulant ser progessistes han dut el nostre país a una situació de fallida econòmica, intel·lectual, política, nacional i ètica. Nosaltres no vinculem el concepte “esquerra – antisemitisme”, sinó "hipocresia 'progre'-antisemitisme". Per descomptat no abonarem mai que es doni per fet el binomi “dreta-Israel” entre d'altres raons perquè el sionisme des del seus orígens no és precisament un moviment de dretes. D'altra banda els exemples d'antisemitisme de la dreta són incomptables i brutals. Per descomptat no ens hem estat mai de condemnar-los.

Et recordo quins grups hem esmentat com a contraris a Israel en el nostre darrer post : "els progres i l'ultradreta occidentals, les masses ignorats dels règims islamofeixistes, els súbdits de les tiranies governades per partits panarabistes i les escorrialles del catolicisme més ranci". Segur que hi caben més grups, però com hauràs comprovat no hem acusat "la dreta", "l'esquerra", "els àrabs", "els cristians", "els palestins", "els socialistes", etc. Suposo que entens que quan parlem de "progres" ens referim a un col·lectiu nombrós i heterogeni que aprofitant-se dels postulats de l'esquerra i de termes ambigus com progressisme, internacionalisme, solidaritat, etc actuen amb deshonestedat, se situen i es blinden en organismes i institucions per imposar la seva ideologia sense passar per les urnes, manipulen la solidaritat servint-se a més del diner públic i no s'estan d'estigmatitzar qui no opina com ells, d'escampar calúmnies i d'atorgar-se el dret de pontificar sobre el bé i el mal. Estem parlant, per posar un exemple, dels grups que es planten davant la llibreria Sefarad del call de Girona per exigir amb crits i amenaces que desapareguin dels seus aparadors les menorah i les magen David perquè "són propaganda sionista".

Hasbarats ha dit...

Tu, amb molt de respecte, ens demanes que ens estalviem de fer valoracions polítiques per tal de ser més rigorosos i transversals. Potser cometem un error, però creiem que les nostres opinions i valoracions polítique formen part de la nostra identitat com a col•lectiu. Segur que ens equivoquem sovint i segur que hi ha maneres menys vehements d'expressar-se, fins i tot més educades però, pel que fa a vincular el rigor amb l'absència de valoracions polítiques permet-me que discrepi. Aquest és un blog de hasbarà i d'opinió. Sovint analitzem un tema, ens documentem i opinem. No som notaris ni historiadors, no fem declaracions institucionals ni mai hem pretès ser objectius. D'altra banda, l'objectivitat és un concepte força controvertit i un luxe que, equivocadament o no, creiem que no ens podem permetre. Perquè sobre els temes que tractem, amic Bonastruc, per cada dada rigorosa i per cada opinió ponderada hi ha una allau de propaganda antijueva descarada o servida com a analisi objectiva, disfressada de solidaritat o grollerament manipulada, amb qualsevol excusa, en qualsevol ocasió, en tots els suports, amb insistència, amb profusió, amb mitjans, sense cap sentit de la mesura i de la decència.

No, no podem ser objectius. Sigui com sigui, ens plauria molt comptar amb tu com a lector. El que ens dius d'Alemanya sempre ens ha interessat. Suposo que t'has demanat en més d'una ocasió per què és impossible de trobar a casa nostra grups de suport a Israel de tendència ultraesquerrana. Si t'animes a explicar-nos-ho, endavant. Pots escriure'ns al nostre email sempre que ho vulguis i, per descomptat, a l'apartat de comentaris de qualsevol entrada.

Moltes gràcies.

Bonastruc ha dit...

Vos agraeixo la resposta, amics.

Discrepo de certes asseveracions, per què crec que es difícil “domesticar” el capitalisme, però en general mos uneix el mateix objectiu.

No me defineixo d’extrema esquerra, però sempre he trobat a faltar que des del marxisme o la socialdemocràcia d’esquerres se faci pedagogia del nostre llegat i d’Israel. Per això la importància de la transversalitat en la pedagogia.

Suposo que Alemanya és una cosa, afligida pel que mos van fer i l’altre el nostre país, prou delmat per una judeofòbia impulsada, també, de manera transversal.

En tot cas, entenc que defensau els mateixos valors que fundaren Israel, que són valors democràtics, i certament d’esquerres.

I sobretot, qualque cosa que valoro, és l’òptica nacional que comparteixo amb vosaltres al 100%.

Vos aniré seguint. Un plaer.
Fins prest.

TERESA ha dit...

Em sembla que totes aquestes crítiques a Oliveres només poden provenir de l'enveja, perquè ni tan sols hi ha una de positiva. Per ventura és que no assumiu que un cristià sigui més d'esquerres que vosaltres que sou uns progres que només uns interessen xorrades tals com toros sí, toros no, el dia de l'orgull gay etc.
M'AGRADARIA QUE HI HAGUÉS MOLTA MÉS GENT COM ARCADI OLIVERES.

TERESA ha dit...

VEIG QUE SOU MOLT "DEMOCRÀTICS" I NOMÉS PUBLICAU ALLÒ QUE US INTERESSA I ESBORRAU ELS COMENTARIS QUE US VAN EN CONTRA.
QUINA LLÀSTIMA! AIXÒ NO HO FARIA ARCAI OLIVERES.

Hasbarats ha dit...

Teresa, o t'has confós de blog i has escrit aquests dos comentaris sense adonar-te'n o no t'has pres la medicació.

Normalment no esborrem els comentaris, per més que siguin contraris a les nostres opinions. Sí eliminem els insultants, els inadmissibles i els escrits de gent que no hi és tota.

De "progres" en tenim ben poc, justament. Sobre toros no hem escrit mai, i sobre gays, quan n'hem parlat ha estat per defensar el seu dret a triar una opció sexual sense ser assassinats, vexats i perseguits, cosa que succeeix a la immensa majoria de països musulmans, circumstància que es guarden prou de silenciar els Oliveres de torn.