dilluns, 28 de març del 2011

L'AMENAÇA COM A NEGOCI

Abdennur Prado és un cristià que es va convertir a l'islam. Si hagués estat al revés la seva vida correria perill o potser "ja hauria tingut el seu 11-M". Com deuen saber, Prado va de musulmà moderat i multicultural i això a les administracions progres els dóna un gustet immens. És el candidat perfecte per ensenyar a les visites : un espanyol -accidentalment català-, musulmà, dialogant, jove i ros. A aquest compendi de virtuts se l'havia de subvencionar generosament per mitjà del seu xiringuito, la Junta islàmica de Catalunya, formada segons diuen per musulmans catalans. No diuen quants són però ens temem que són ell i el cabo i que als imams radicals que poblen el nostre país i l'omplen de burques i soflames antidemocràtiques ja els està bé que Prado endolceixi els conflictes fent declaracions públiques amb cara de bon noi i sabent què cal dir i què cal callar. Però el passat dia 23 Abdennur Prado va tenir una pujada de bilirubina i va escriure una entrada incendiària al seu bloc titulada "Tendrán su 11-M" dedicada als parlamentaris espanyols que van votar a favor d'intervenir a Líbia per evitar que Gaddafi continuï massacrant impunement la població civil. La cosa va transcendir perquè Webislam -invent subvencionat encara ara pel govern espanyol i fins fa poc per La Caixa- va reproduir orgullosament l'exabrupte. Ens imaginem la cara dels subvencionadors del ministerio de Asuntos Exteriores llegint la frase "Y vosotros, los 336 que han votado a favor de la guerra, en el Congreso de los Criminales (honor a los 3 resistentes que votaron en contra, émulos de Lot en la Sodoma de la guerra)". Pel que sembla va haver un festival de telefonades i Webislam va retirar l'article malgrat defensar que Prado va ser malintrepretat. Sí, sí... "Tendrán su 11-M. Tal vez no hoy ni mañana, tal vez en la otra vida,...". Ja, tal vez, o no, però per més que faci notes d'aclariment tots sabem què és una amenaça, especialment venint d'una religió que sovint s'imposa per la força, la pressió o l'amenaça. ¿Que els nordamericans no aproven la construcció d'una gran mesquita a la zona de les Torres Bessones? : amenaça (els musulmans dels EEUU s'aixecaran i el país viurà en una mascletà permanent); ¿que a França volen prohibir que les nenes vagin cobertes a escola? : amenaça (els musulmans de França s'alçaran). ¿Què a Jerusalem es fan excavacions a la zona del Temple? : amenaça (aldarulls amb morts i acusació al govern israelià de voler profanar les mesquites del mont del Temple). ¿Que detenen un delinqüent reincident que, casualment, és musulmà? : amenaça (aldarulls a Salt perquè la policia és racista). I així anar fent, i així els governants anar callant i fent concessions i fent-li de franc la campanya electoral a l'extrema dreta.

La primera secció del blog d'Abdennur Prado està dedicada al "Pensamiento islámico", un oxímoron tenint en compte la capacitat de pensament del seu autor i les perles que hi vessa. Vegi's si no :

"El caso de Palestina es uno de los casos más flagrantes de genocidio en marcha en estos momentos en el mundo".

"No me extraña que Michael Hardt y Antonio Negri sitúen a los árabes a la vanguardia democratizadora".

"La lengua castellana es la lengua de la revelación, la lengua que hablaron Adán y Eva al salir del paraí­so, la lengua a través de la cual Al-lâh se nos dirige. No es ya la lengua del imperio, sino aquella a la que tradujeron sus versos los poetas quechua y aymara, la misma en la cual Teresa de Jesús y Juan de la Cruz volcaron las mí­sticas judí­a y musulmana".

Muy bien hablao! Aquestes mostres de profunditat i cultura deuen haver commòs les autoritats espanyoles i l'anterior administració catalana -especialment el negociat del senyor Carod-Rovira-, que en el decurs dels anys han subvencionat aquest prodigi de lucidesa amb centenars de milers d'euros dels nostres impostos. Ignorem si la seva afirmació relativa a que els salvatges atemptats de l'11-M no eren de caire gihadista puntua doble.

Abdennur Prado, a més de ser el president de la Junta Islàmica de Catalunya és el director del Congreso Internacional de Feminismo Islámico (un altre oxímoron generosament subvencionat). És curiós que un congrés feminista sigui dirigit per un home. Però l'Abdennur Prado ho deu fer molt bé, perquè una musulmana feminista que es diu M. Laure Rodríguez Quiroga ha sortit a defensar-lo a Webislam atribuint les crítiques contra Prado a l'islamofòbia. El títol de l'article és impagable : Abdennur, lleno eres de gracia.

No és una broma nostra, que consti. Aquesta pantomima permanent suscita l'admiració dels mitjans de comunicació progres i la dels actuals governants espanyols que no dubten a posar-los com a exemple de la Alianza de Civilizaciones. I això té un preu que paguem amb els nostres diners i que pagarem durant molt de temps si renunciem a lluitar per la democràcia... i pel sentit del ridícul.

8 comentaris:

Explorador ha dit...

Un ejemplo, ¿alguien se imagina que Otegi dijera algo así a raíz de la decisión del TS sobre Sortu? Y aquí no pasa nada. Hasta que pasa.

Un saludo, comentaría en catalán, pero no sé :) aunque creo que he entendido bastante, y me ha gustado :)

Anònim ha dit...

Acertadísimo post, como es habitual.

Anònim ha dit...

Feu una gran feina. Des que vaig descobrir aquesta pàgina que la visite habitualment. Crec que hauríeu de continuar desenmascarant la farsa de Carod Rovira, ja sabeu: va de projueu i va endollar el Minoves per a "cooperar" amb els "palestins".

Anònim ha dit...

Es una suerte poder encontrar un blog tan bueno como éste. Aunque no sé catalá, voy a tratar de llevarlo al día, el esfuerzo (soy torpe para los idiomas) merece la pena.

Rodericus ha dit...

Hem coincidit amb el tema del "blog".
http://laverguenzafamiliar.blogspot.com

Felicitacions, veig que aquesta begenada del L´Abdennur Prado no ha passat tan desapercebuda com em semblava. I lo fotut del cas, es que fins ara L´Abdennur passaba com un musulman "progre". Li ha caigut la mascara.

Salutacions

Martí ha dit...

Un altra d'aquelles entrades que van fer enganxar-me al bloc fa més d'un any. I pel què llegeixo, sembla que mica en mica més gent s'hi va afegint. Enhorabona!

Anònim ha dit...

Volem dades! De quanta pasta estem parlant! Fins on va arribar la demència de la morsa Carod?

David Boté Estrada ha dit...

Excel·lent article, tot i que saber que és ben cert el que publiqueu, no puc evitar "deprimir-me" un xic cada vegada que veig on van a parar els diners de tots... Quina vergonya!! I van tan tranquils pel carrer...