dilluns, 26 de juliol del 2010

MICHEL GERMANEAU, ASSASSINAT

El cooperant francès Michel Germaneau ha estat assassinat per Al-Qaida del Magrib, que l'havia segrestat a finals del passat mes d'abril. Germaneau, de 78 anys i enginyer jubilat, era un membre actiu de l'associació 'Enmilal' (Cooperació, en tuareg), especialitzada en l'ajut educatiu i sanitari al Níger. El motiu del seu viatge al sahel va ser precisament la supervisió del funcionament d'una escola inaugurada per l'associació l'any 2009 a la vila d'In-Abangharet que acull nens residents, així com planificar la propera instal·lació d'un panell solar a l'edifici. Michel Germaneau patia una greu dolència cardíaca, tal com va fer públic en un missatge sonor adreçat al president Sarcozy el passat mes de maig. Des d'aleshores les autoritats franceses no havien rebut cap més prova de vida per part d'Al-Qaida, que a canvi de l'alliberament de l'enginyer exigia diners i l'alliberament de diversos terroristes empresonats al Magrib i a França i que havia amenaçat amb matar-lo el dia 26 de juliol. Aquestes gravíssimes circumstàncies va dur al govern francès a participar dijous passat en una operació militar conjunta amb l'exèrcit maurità al nord de Mali on sis terroristes d'Al-Qaida van ser abatuts. L'operació tenia com a principal missió la localització i el rescat de Michel Germaneau. Malauradament l'enginyer segrestat no era en aquell indret i Al-Qaida ha avançat un dia el seu assassinat com a "revenja" en un missatge emès per Al Jazira. Com era previsible els nostres mitjans de comunicació parlen d'execució, donant així per bona la versió d'Al-Qaida. És curiós que aquests mateixos mitjans parlin de "assassinat selectiu" cada vegada que Israel mata un cap terrorista i en canvi s'avinguin a considerar una "execució" l'assassinat a sang freda d'un ancià cooperant. Preguntat per periodistes sobre l'operació militar francesa al nord de Mali el ministre d'afers exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, va demanar novament prudència i silenci. Consell que no va ser capaç de seguir vista l'alarmant falta de domini del seu llenguatge no verbal que va mostrar. Esperem que la prudència i el silenci que el govern espanyol reclama per tal de protegir la vida dels dos cooperats catalans segrestats a Mauritània per Al-Qaida fa vuit mesos no consisteixi en esperar que l'assumpte es resolgui sol, tal com va succeir amb la crisi econòmica. La diplomàcia és molt més que prendre canapès o disfressar-se de cap tribal afganès. Cal més INTEL·LIGÈNCIA.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé,que poden esperar d'uns medis dominats per la pijoprogressia?està clar que tota aquesta xusma proislamista no ha anat a viure a Teheran a respirar la llibertat que hi ha,podrien anar-hi a fer les seves manifestacions progais,proabortament,en favor de l'alliberament de la dona,i qu eens ho expliquin....si tornen vius.

Octavi ha dit...

Un cop molt dur, però som els bons i guanyarem aquesta batalla contra els talibans.