divendres, 21 de maig de 2010

LA FOTO DE LA VANGUARDIA

'La Vanguardia', com ja deuen saber, és un diari català centenari escrit en llengua castellana. Fa temps que ens anuncien que ben aviat també serà publicat en versió catalana. Perfecte. 'La Vanguardia' és el diari de les classes mitjanes catalanes per antonomàsia, el rotatiu de la gent moderada, sensata, centrada, del votant de CiU, de la gent que ha superat velles convulsions revolucionàries o que no les ha experimentat mai. Propietat de la família Godó, un clan que sempre s'ha sentit còmode amb la idea d'Espanya, en prop de 120 anys ha passat de ser un diari d'Avisos a un modern periòdic amb una versió digital manifestament millorable i una hemeroteca sensacional. Tret de Gaziel no pot presumir d'haver tingut grans directors i sí, en canvi, d'haver comptat amb el director més repugnantment feixista i anticatalà que haguem sofert els catalans, un tal Galinsoga que va bramar públicament que "todos los catalanes son una mierda". També va ser dirigit per una bavosa anomenada Joan Tàpia, un ésser de modals tous i bilis llogada al millor postor que actualment es guanya la vida fent tournées televisives pretesament imparcials que atufen a nòmina del subsol plagat de rates d'aquell "alien" que es fa dir Partit dels Socialistes de Catalunya que ha vampiritzat el socialisme català nascut als anys seixanta format per joves catalanistes de l'esquerra no marxista admiradors de l'estat d'Israel, de l'epopeia dels sionistes del segle XIX i dels supervivents de la shoah. Els botxins d'aquells joves socialistes catalans que en ple franquisme van haver de lluitar per fer-se amb un passaport i burlar segells i fronteres per conviure amb els seus companys als kibbutz d'Israel ara governen Catalunya, insulten un estat que es va negar a reconèixer el govern de Franco (ISRAEL) i complauen amb la seva propaganda o el seu silenci els mateixos règims feudals que van alimentar la dictadura franquista, els mateixos que encara mantenen la pena de mort, la tortura o la persecució contra els dissidents, els homosexuals, les dones i els defensors de l'entesa amb Occident que lluiten a pèl, sense la cobertura hipòcrita de l'ONU ni la parafernàlia buida i tramposa de la "Alianza de civilizaciones". 'La Vanguardia', malgrat els odis indissimulats d'algun dels nostres lectors més preuats i de tota mena d'anades i tornades, és un diari seriós amb alguns articulistes solvents infinitament menys pedants i pagats de sí mateixos que la majoria d'aristòcrates de fireta de 'El País', tan contents d'haver-se conegut i de ser tan "intel·lectuals", ombres orteguianes passades per filtres jacobins o marxistes guapos de bona família. 'La Vanguardia' potser podria ser el gran diari català homologable a la premsa internacional més prestigiosa, però ranqueja, arrossega un rebuf borbònic i decadent, una indesitjable dependència econòmica "dels qui manen" en cada moment i aquesta fotografia impresentable que, invariablement, ens vomita la seva versió digital en cadascun dels articles dedicats a l'Orient Mitjà. Què hi veiem? Un pobre ancià palestí atemorit per un grup d'antiavalots israelians. Caram, senyor Conde de Godó, ¿aquesta imatge és el reflex del que passa a Israel i als territoris palestins? no hi ha variacions ni matisos? Per què no ens colpeixen amb aquesta? Aquest és el tracte que van dispensar a Ramallah a un jove palestí sospitós de mantenir tractes amb els israelians. Probablement desitjava que els seus fills i els fills dels seus néts visquessin en pau en un estat palestí, que fruïssin de prosperitat, de treball, de progrés. El van assassinar i van penjar el seu cadàver com si es tractés d'un animal en un escorxador. Era un home. Mereixia i continua mereixent ser escoltat. Com mereix ser llegit avui -i sempre- l'admirat i estimat company Jorge Marirrodriga de 'Sobre Israel opinamos todos', un web imprescindible, una joia, un monument que conjuga veritat i ironia amb la modèstia dels qui saben de debò de què parlen. (I amb unes ties estupendes!).

9 comentaris:

David ha dit...

Jo, sentint-ho molt, no m'empasso això de "diari català" aplicat a La Vanguardia. Ho veig com TV3, que és una televisió espanyola en català (o catanyol). Una passejada dominical pels Encants de Sant Antoni ens explica molt més sobre La Vanguardia que cap altra consideració, per exemple, titular d'aquest diari del 2 de juny del 1939: "Franco Caudillo victorioso!".
La imatge que comenteu, vergonyosa, un cop més. Shalom!

Francesc ha dit...

Llegint el vostre article i el posterior comentari m´han vingut algunes coses al cap.

La nostra guerra civil va coincidir exactament amb la revolta àrab a Palestina. Durant els anys 1936-39, la inmensa majoria dels milers de morts que hi hagueren foren àrabs moderats, partidaris de la convivència amb els jueus, ajusticiats pels àrabs radicals.

Una de les coses que van impulsar aquella revolta fou l´exemple del triomf de Hitler. Els àrabs radicals van ser aliats dels nazis abans i durant l´Holocaust.

Hi ha una sèrie no pas de coincidències si no d´ evidències que fan posar els pèls de punta.

El que fa més por és que a casa nostra hi ha gent que sent una atracció irrefrenable cap a aquest tipus de ideologies.

Jaume Sanz ha dit...

bavosa -> llimac
(bon qualificatiu d'en Tapia)

Jorge ha dit...

Moltes gràcies pels (immerescuts) piropos. Els cafès corren del meu compte

Renton ha dit...

No coneixia aquest blog però és del tot necessari.

Déu us beneeixi!

:]

Hasbarats ha dit...

David, estem d'acord. Diem que La Vanguardia és un diari català perquè s'edita a Catalunya i el seu marc de referència immediat és català. Això no treu que disposi de bons articulistes aliens a la "marca de la casa" i d'una línia editorial generalment presentable. Actualment no cal anar al Mercat de Sant Antoni per llegir el titular franquista del 2 de juny de 1939; la versió digital disposa d'una hemeroteca gratuïta que val la pena sovintejar. Si hi entres veuràs el contrast entre els titulars dels anys de la república, dels de la guerra, dels primers anys de la dictadura, etc. Però això suceeix amb tots els diaris que van sobreviure, fins i tot en el cas de "la Soli", que va passar de ser 'Solidaridad Obrera' (CNT) a 'Solidaridad Nacional' (Falange) d'un dia per l'altre. Més penós és comprovar què escrivien algunes plomes de luxe, catalans de tota la vida, als anys '40 i als '70. Alguns encara van donant lliçons magistrals.

Francesc, el que dius és molt oportú i del tot cert, i és una vergonya que els qui criden i esvaloten el galliner fent-se ressò de tants prejudicis i mentides antisemites disfressats de bona fe callin el què saben. Atacar Israel indiscriminadament és un negoci fabulós i queden bé amb les vistes. Part del preu el paguen els palestins com aquest noi de la imatge i com tants que han de viure miserablement en camps de refugiats a països que es fan dir "germans" i que els utilitzen com a estadística i com a figurants d'un paisatge desolat que els serveix per als seus interessos, centrats en la destrucció d'Israel i, si pogués ser, del poble jueu.

Jaume, gràcies pel teu comentari. Encantats de conèixe't. Per cert, vam repensar-nos si escriure 'llimac' o 'bavosa'. La facció jove-informal de Hasbarats va imposar-se servint-se del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. La facció fabriana és minoritària i no és capaç d'imposar la seva ferma convicció relativa a què el DIEC és manifestament herètic!

Jorge, els piropos són del tot merescuts. T'hem de confessar, però, que havíem somiat que més que cafès cauria algun whisky. Ja sabem que la situació econòmica és compicada, potser hauríem de tirar endavant aquell vell projecte de crear una ONG subvencionable (què et sembla "Salvem el tritó de l'illa de Cabrera"?; o potser millor "Save the Triton"). Sigui com sigui, gràcies per la invitació virtual i per respondre'ns en català. Ets refotudament perfecte!

Renton, sigues benvingut i moltíssimes gràcies per les teves paraules. Hem visitat el teu blog i et fem saber que ens has inspirat un article (un sobre un tal Iván). Gràcies, de debò. Una abraçada.

David ha dit...

La Vanguardia s'edita a Catalunya però el seu marc de referència és Espanya. Sobre els articulistes que hi escriuen, hi ha de tot. Teniu raó que amb els recursos d'avui en dia no cal passejar pels Encants per saber què deia aquest diari l'any 1939, però és que la primera vegada que ho vaig veure va ser allà. La Vanguardia s'ha aliniat sempre amb el poder i ho continuarà fent, és clar. Per mi simbolitza tot allò que caldria canviar del caràcter del "peix al cove" que tant ens ha perjudicat.
Sobre com tracten la situació a Israel, es distingeixen per fer-ne una de calenta i una de freda.
Salutacions!

Octavi ha dit...

La Vanguardia de diari català res de res, que s´edita aquí d´acord, també hi ha molta gent que neix aquí i no s´estima Catalunya. Aquest diari, juntament amb altres entitats no són més que sicaris espanyols actuant en territori hostil.Per altra banda aquesta nit, TV3 emet el reportatge de l´assassinat del terrorista d´Hamás Mahmoud al-Mabhouh per part d´agents del Mossad a Dubai. Ves per on, la qüestió és desacreditar l´únic estat democràtic de l´Orient Mitjà. I des de quan un estat democràtic ha de donar explicacions de com elimina els seus terroristes ?

Hasbarats ha dit...

Sí, nois, La Vanguardia és el que és, però ara mateix -tret d'alguns diaris estrangers- ja no sabem què coi llegir!!