diumenge, 21 de març de 2010

SI FOSSIN LES SEVES FILLES...

Dos dies després de la nevada elles ja tornaven a ser a peu de carretera. A molts pobles encara trigarien dies a tenir llum i calefacció i els nens no anirien a estudi; hi havia massa neu per l'autocar, les aules estaven glaçades. Però els cotxes i les furgonetes de les màfies de la prostitució arriben arreu i als delinqüents que les dirigeixen els importa un rave si les seves putes s'han de passar nou hores enmig de la neu. "Ja les escalfaran!". Tampoc els importa als polítics que han de legislar, als caps de la policia, als jutges, als periodistes o als predicadors mediàtics. Fa anys que les nostres carreteres són un bordell amb el ramat a la vista, especialment a l'Empordà. Amb l'excusa que la prostitució no és legal ni il·legal s'ha anat teixint una xarxa de corrupció i d'interessos sinistres que han enfortit les màfies de l'est, la brutalitat de les quals preferim no conèixer en detall. En el decurs del temps s'han fet forts i poderosos i han "diversificat" els seus negocis. Els que van instal·lar-se al nostre país fa dos o tres anys ara ja trafiquen amb drogues i amb armes difícils d'aconseguir fa poc. Les pistoles procedents de Bulgària valen menys de 300 euros i normalment no les compren les mestresses de casa o els jubilats. Això aviat pot convertir-se en una jungla. Després blanquegen els diners en negocis honorables com la construcció i els bancs i les autoritats no fan massa preguntes. Les noies de la carretera sí que se'n deuen fer. Per exemple moltes d'elles deuen demanar-se com pot ser que les obliguin a prostituir-se a la vista de tothom i no passi res. Per què els cotxes de la policia passen de llarg, per què ningú els demana el passaport ni els pregunta què hi fan allà, per què els de Trànsit no les obliguen a dur armilles reflectants, per què no hi passa cap inspector d'hisenda, de sanitat o de la seguretat social, ni cap sindicat ni cap bisbe ni cap activista famós; per què cap habitant del país ni cap foraster pot posar una parada de venda ambulant a la mateixa carretera sense que als pocs minuts la policia el commini a marxar o el multi i en canvi elles han de ser allà prostituint-se amb més de vint homes cada dia? Què fan els nostres governants, tan progressistes ells, tan sensibilitzats si algú llença plàstics al contenidor que no toca però cecs, sords i muts amb el tràfic de persones i l'esclavitud sexual impune? I les autoritats enrotllades que regalen condons als nens a les escoles i passen d'interessar-se per unes noies obligades a prostituir-se sense cap protecció si el client ho exigeix? I l'església?, ¿ha fet cap pastoral? I les feministes?, al marge de debatre ad nauseam si la prostitució hauria de legalitzar-se o no, ¿on es fiquen?, l'engany, l'esclavització, les pallisses, les violacions que sofreixen aquestes noies no són violència de gènere?, no mereixen ni una miserable manifestació? Tots plegats, tan promptes a la denúncia desbocada dels torts aliens, ¿no saben quantes prostitutes moren o desapareixen cada any al nostre país i quantes són infectades amb malalties que les duran a la mort? La realitat és que per a tots ells les noies de la carretera tenen tant de valor com els mocadors de paper que elles usen entre servei i servei. Prohibir la prostitució no eradicaria la seva pràctica i crearia una borsa encara més gran d'il·leglitats i abusos; legalitzar-la amb normes i inspeccions efectives probablement seria l'única manera de garantir els drets individuals de les prostitutes, la seva proteció legal, controls sanitaris i el pagament d'uns impostos que ara engreixen a les màfies. Però cap govern no vol donar aquest pas perquè es tracta d'un tema incòmode i "políticament incorrecte" i, també, d'un negoci que alimenta, entre d'altres, diaris respectables, televisions privades -amb concessió pública- i molts sobresous. No se'ns acut una demostració col·lectiva més descarada de sexisme, xenofòbia, corrupció, hipocresia i menyspreu per la llei, la llibertat i la dignitat de les persones. De tant en tant cau una banda de proxenetes. Per què aquella i no totes?, què han fet "malament" per caure ells i no la resta de bandes que continuen sembrant de cossos esclaus les nostres carreteres i els locals il·legals que regenten? El resultat d'una detenció sol ser la repatriació de les noies, que així ja no poden testimoniar en els judicis i, sovint, el processament dels mafiosos per delictes de tipificació lleu que comporten la posada en llibertat dels acusats o una estada curta a la presó : falta contra la seguretat dels treballadors, associació il·lícita o vulneració dels drets dels ciutadans estrangers. Fa uns mesos el diari El Punt informava del judici contra "una banda de rufians" (sic). El cap, Valery Musatov, comprava noies russes per 800 euros que havien de tornar multiplicats per quatre... de moment, després les coses es complicaven. Una de les noies que "protegia" va ser assassinada per un client. El fiscal va demanar 58 anys i mig de presó per a Musatov, però aquest no va arribar a seure al banc dels acusats perquè es trobava malament, estava malaltó i un jutge, per comptes de fer-lo internar a un hospital penitenciari, li va concedir la llibertat provisional. Què bons són alguns jutges! Bons i ingenus, perquè l'acusat no es va presentar ni ningú va investigar on era ni si havia millorat el seu delicat estat de salut. Com que les noies que van testimoniar que Musatov les obligava a prostituir-se i les baldava a pallisses eren russes, anònimes i pobres no només no hi va haver cap escàndol sinó que la notícia va passar completament desapercebuda i el nom del cap mafiós fugat només va sortir publicat un dia a El Punt. Del jutge bondadós no se sap ni el nom ni com s'ho fa per arribar a fi de mes. Però ¿què hauria passat si alguna d'aquestes noies hagués estat filla d'un magistrat, d'un polític o d'un cap de policia? Res? ¿Haurien trobat que tot i ser desagradable, el fet que una noia sigui comprada, enganyada, apallissada, obligada a prostituir-se cada dia durant hores a peu de carretera, a ser humiliada constantment, a practicar més de vint coits i fel·lacions diaris, desprotegida contra la sida, sovint obligada a avortar o empesa a drogar-se amb heroïna era la cosa més natural del món? ¿L'acusació continuaria sent per un delicte contra els drets dels treballadors o passaria a ser de segrest i violació continuada? ¿No se li acudiria a ningú que potser els "rufians" podrien ser acusats ni que fos per violència de gènere? Cada dia centenars d'autocars escolars circulen per les nostres carreteres. Cada dia milers de nens veuen des de les seves finestretes aquestes noies esperant algun client. Alguns escolars les tenen tan vistes que ja ni s'hi fixen, d'altres deuen pensar que aquelles noies són allà perquè volen; potser li han sentit a dir a algú que en el fons s'ho passen bé... són putes. Quan arribin a classe potser es trobaran una professora que els parlarà dels drets de la dona, de la igualtat o dels drets dels immigrants sense sospitar que algun dels seus alumnes se la imagina a peu de carretera o darrere d'uns arbres del camí, de genolls davant d'un desconegut. Un alumne que potser li ha sentit a dir a algú que totes són iguals. Unes putes. L'endemà tot continuarà igual. "Normalitat democràtica", n'hi diuen. Podem estar tranquils, tot rutlla. Som en un estat de dret que garanteix la igualtat davant la llei, la protecció de les llibertats, l'empar de la justícia, la sostenibiltat de tot el que faci falta, la solidaritat universal i la sensibilització pels drets dels altres pobles. O almenys d'alguns. Tenim molta feina, mig món espera les nostres classes magistrals d'ètica. Les nostres esclaves poden esperar.

5 comentaris:

David ha dit...

Teniu tota la raó i més. La situació d'aquestes pobres noies és una vergonya immensa, i el silenci dels qui manen, molt sospitós.

Anònim ha dit...

EL "PROGRESISME" ES UN CONCEPTA BUIT,QUE SERVEIX PER FER MACO EN ELS SLOGANS DE CAMPANYA ELECTORAL.
JUGANT AMB BCN.

Salvador ha dit...

El que passa és que aquestes noies no voten a les eleccions.

L'home del sac ha dit...

La prostitució s'hauria de regularitzar i permetre-la en llocs controlats, i que compleixin les condicions de seguretat i salubritat. Això de les carreteres és una vergonya. Fa pena anar per una carretera així i que ningú faci res.

Octavi ha dit...

Però que no ho enteneu ?? De tot això se´n diu progressisme.