dijous, 11 de març de 2010

CAMÍ DE XANADÚ

Ahir, dimecres de quaresma, dia de bunyols, va ser un jorn memorable. Alícia Gámez, una dels tres cooperants segrestats per Al Qaida a Mauritània el 29 de novembre passat va ser alliberada sana i estàlvia A CANVI DE RES!! Sí, sí, que ho ha dit la vicepresidenta del govern espanyol i aquesta senyora és molt seriosa i no se li acudiria mai de la vida mentir sobre un assumpte tan greu i menys la vigília de l'aniversari de la matança d'Atocha, obra de fanàtics islàmics. El cas és que Al Qaida ha deixat anar l'Alícia amb aquella elegància que caracteritza les nobles i hospitalàries ànimes del desert, que la noia ha aterrat a Barcelona amb un avió de les forces aèries espanyoles que l'ha anat a recollir a Burkina Fasso -això també té un cost zero per als contribuents-, i que ha estat rebuda com una autèntica celebritat per les autoritats del país. No s'havia vist fins ara una rebuda tan càlida i tan florida, i mirin que ens han visitat persones principals fins i tot de l'estranger : premis Nobel, astronautes, presidents, toreros,... Celebrem que estigui bé i, a més, viva i entenem perfectament que el comprensible cansament no li hagi permès donar-nos detalls sobre els seus companys de segrest. Tant se val, hem copsat el missatge: l'Albert Vilalta i en Roque Pascual aviat seran amb nosaltres, també a canvi de res, però els segrestadors se'ls han quedat uns dies més per parlar de coses d'homes i perquè els devien haver agafat afecte i deixar-los anar als tres de cop se'ls feia molt dur. Bé, ja en parlarem a fons en el seu moment.

La segona gran notícia és que els ministres del govern espanyol són gent previsora i intel·ligent i ens han fet saber que, en un futur, a més de la pensió que cobraran com a ex-diputats i ex-ministres també percebran uns dinerets dels plans de pensió que paguen religiosament per arrodonir les seves modestes jubilacions. Ens congratulem del seny i la coherència de la crème de la crème del socialisme espanyol i captem la indirecta. Gràcies per l'avís. Ho intuíem.

La tercera bona nova del dia d'ahir va ser irradiada des del Parlament de Catalunya : el govern de la Generalitat -vencent els pèrfids atacs de l'oposició- va demostrar sense la més mínima concessió que la gestió de la impressionant macro-nevada de dilluns va ser quasi impecable. Així com l'incendi d'Horta de Sant Joan del passat juliol segons el Conseller d'Interior -Honorable senyor Joan Saura- va ser impecable malgrat la mort de cinc bombers i serà estudiat -diuen- per la concatenació quasi infinita de fenòmens paranormals (entre els quals no es compta la misteriosa desaparició del Cap Operatiu durant set hores), de la mateixa manera ens atrevim a afirmar que la monstruosa nevada de dilluns passat serà matèria de les tesis doctorals més prestigioses com a paradigma de l'Emergència per antonomàsia. Sabem de què parlem... És més, parlem-ne.

COLGATS PER 20 CM. MONSTRUOSOS DE NEU

A finals de la setmana passada el Redactor d'aquest post tenia la intenció d'analitzar l'esbroncada de què va ser objecte la senyora Rosa Díaz en una Universitat barcelonina. Però davant els reiterats advertiments del Servei Meteorològic de Catalunya sobre una amenaça climatològica consistent en un temporal marítim amb onades previstes de fins a vuit metres i una nevada copiosa, el Redactor que això perpetra va fer us de la seva llibertat personal -a risc de la seva pròpia i insignificant existència- i va permetre que primés el seu instint periodístic. I va dir-se : "ves a alguna localitat de la Catalunya rural entre l'amenaça de sunami i la de glaciació instantània, que igual et donen el Pulitzer". I així tenim que es va plantar a una petita població del Baix Empordà tenallada pels dos cataclismes apocalíptics. Per no fer la narració massa feixuga, descartarem el dramatisme del maremoto perquè els pescadors no van sortir a pescar, cap retardat va anar a l'espigó per veure com la mar l'engolia i els ajuntaments de la costa van impedir que els vehicles i les persones humanes s'apropessin a l'abisme. Per tant, passem a l'assumpte de la nevada (monstruosa)...

Va ser horrorós! S'ha de viure en primera persona de l'infinitiu, si no és impossible imaginar una cosa tan diabòlica : va nevar. És imprescindible llegir i, si pot ser, memoritzar la gran guia estratègica i tàctica que el nostre Govern segueix en aquests casos excepcionals que seran estudiats com a paradigma de la ciència física per les nacions fins que el canvi climàtic fongui el darrer glaçó del nostre vas de whisky : el pla Neucat. És bàsic tenir una cultura multidisciplinària per entendre la introducció : què és la neu? El cas és que va nevar i un vent huracanat de cinquanta quilòmetres per hora va col·lapsar tots els serveis bàsics que un estat avançat i preparat com el nostre pot oferir als seus ciutadans. Lògicament va ser impossible la presència de màquines lleva-neus, de policia, de responsables de protecció civil, d'avisos lluminosos a les carreteres i consells radiofònics sobre què fer davant d'una contingència tan imprevisible i demolidora... El resultat de la catàstrofe estava cantat : desenes de pobles sepultats per un gruix impressionant de 20 cm. de neu, la xarxa elèctrica destrossada, desenes de torres d'alta tensió abatudes, els trens paralitzats, els suïcides que havien jugat a la ruleta russa pel sol fet d'aventurar-se a fer més de mig quilòmetre amb cotxe atrapats durant deu hores,... No es pot jugar amb el destí, coi!

Sort que tenim unes autoritats eficients, preparades i envoltades d'una aurèola d'autoritat guanyada a pols. Els devem la nostra gratitud infinita i eterna. L'operatiu ha estat impecable, el que ha fallat ha estat la gent, els fotuts alcaldes de sempre que es dediquen a tocar els nassos ajudant els desvalguts per fer demagògia, els meteoròlegs, els francesos, la nevada del 2001, la sal, la neu, el vent i les ràdios no oficials posant en dubte que les carreteres estiguessin practicables i netes de neu,... Segurament per això els dirigents d'Interior han renyat a la insensata ciutadania i a la societat en general.

EL NOSTRE HEROI


Sí, les coses com són. Tots els pobles tenen els seus herois i nosaltres no podíem ser menys. Joan Saura, el nostre Honorable conseller d'Interior, és un regalet que no ens mereixem. Saltarem el seu gloriós passat comunista, que ompliria milers de panflets subvencionats i anem al gra : el dia que el conseller va decidir gastar milions d'euros dels nostres miserables impostos per decorar i orientar el seu despatx segons els principis del feng shui, luxe esotèric de què fruïen els emperadors xinesos, es va obrir una expectativa que no ha estat defraudada : el nostre Timoner en l'ombra, l'encarregat de proporcionar la màxima felicitat als catalans, ha estat un exemple d'eficiència i dignitat des que el President de las Generalitat el va nomenar per "cremar-lo". Quina meravella!... cinc bombers cremats, un conflicte internacional permanent amb Israel, inversions provinents dels EEUU aturades, injeccions ingents de diners a grupuscles antijueus i antisistema, un país angoixat, un govern hipotecat, una cantant jueva escridassada pels seus camarades de partit, els cossos de bombers i de policia en estat de depressió permanent, sinagogues i llibreries sefardís assetjades,... Una perla, escoltin!

Aquest Redactor, com milers de catalans i de forasters, no es va moure del seu lloc el dia de la nevada. Va jugar el paper de "ciutadà exemplar". El premi? Aquí el tenen :

- 48 hores sense llum.
- 48 hores sense calefacció.
- 48 hores sense aigua.
- 48 hores sense tren.
- 48 hores sense telèfon.
- 48 hores sense mòbil.
- 48 hores sense Internet.
- 48 hores sense ordinador
- 48 hores sense carreteres practicables.
- 48 hores sense botigues.
- 48 hores sense televisió.

Un conseller tan impresentable que sense proposar-s'ho ens pot dur a l'edat mitjana per una nevada de deu hores és el mateix individu que pretén donar lliçons a Israel, un país que fa més de 60 anys que està en guerra sense voler-ho amb un munt de països que pretenen esborrar-lo del mapa i que malgrat això, passi el que passi, funciona com un país seriós perquè està governat per gent amb preparació i autoritat; Catalunya és a mans de gent tan inepta que si l'exèrcit del Buthan decidís envair-nos se'n sortiria en cosa d'hores. És clar que ben mirat no és descartable que al Buthan hi hagi gent més seriosa al govern; segurament sortiríem guanyant.

5 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

En la línea de sempre; de dir res més pecaria d'adul·ladora.
Ara bé, al final m'ha quedat quelcom per copsar ben bé i la "Viqui" m'ho ha solventat: on era el Buthan. No dubto que són bona gent i que no ens atacarán.

David ha dit...

Sort en tenim de la ironia. Si no n'hi hauria per... exiliar-nos al Buthan.

Xavier ha dit...

Teniu tota la raó. El que passa en aquest país quan neva és de vergonya...o de "Expedient X". Estem governats per una colla d'ineptes. A banda d'estar "il.luminats" per dues companyies elèctriques que no estan a l'alçada.
Salutacions.

Octavi ha dit...

A mi el que encara em costa de´entendre és que hi hagi algú que es cregui que el govern no ha pagat res per l´alliberament d´aquesta pallassa d´Acció Solidària. Així van les coses, ells segresten i nosaltres anem pagant. Fantàstic.

Curr ximenis ha dit...

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/03/14/catalana-progre-convertida-lislam-res-nou/393468.html