dilluns, 15 de febrer de 2010

PILAR RAHOLA A CONCURS

A les masses del Moviment de Brigadistes, un d'aquests engendros adolescents que pul·lulen pel nostre país entre espasmes revolucionaris i subvencions antisistema, no els ha agradat gaire l'article de Pilar Rahola titulat 'Héroes de mochila', publicat a La Vanguardia el passat 10 de febrer, on ironitzava sobre els "activistes" progres de tourné folclòrica permanent per Israel i els territoris palestins jugant a l'heroi amb trampa. Perquè és molt fàcil anar, com l'Ariadna Jové, de màrtirs de la causa quan et passes les lleis d'un país democràtic pel folre i et detenen, et duen a una comissaria i et jutgen amb totes les garanties. Per més que els molesti, la Rahola té tota la raó demanant-se per què aquesta pija va a fer-se l'Ariadna Jones a Israel i no té nassos de passejar-se en minifaldilla per l'Aràbia Saudí o plantar-se al Darfur o a Birmània. També podria manifestar-se a Cuba demanant llibertat de premsa o la devolució de les terres expropiades pel règim a petits i mitjans propietaris. Segur que el règim castrista estaria encantat de permetre una manifestació com la que vam haver de contemplar estupefactes fa uns mesos, l'endemà del desallotjament de la Universitat pels Mossos. Aquell migdia la policia de Catalunya va rebre ordres terminants del conseller Saura (l'Impecable), de no tocar un pèl a cap dels antisistemes nostrats i aquests, nobles i coherents com són, es van dedicar a aprofitar la veda per llençar-los pedres i pintura, escopir-los i insultar-los. Això són lluitadors valents per la llibertat!!
El cas és que l'article de Pilar Rahola els ha molestat tant que el Moviment de Brigadistes "un moviment català de solidaritat internacional" -diuen-, ha organitzat el Primer Certamen de Cartes a Pilar Rahola. Segons consta a les bases, el jurat "estarà format per periodistes, escriptors i escriptores i per una persona (sic) en representació del Moviment de Brigadistes, en qualitat de secretari o secretària d'actes". (Vegi's el detall que no hi ha un representant del Moviment sino "una persona en representació del Moviment", cosa que la diferencia de la resta del jurat, que no sabem si són o no persones. Ho remarquem perquè més endavant tractarem un tema hilarant sobre "persones jueves", no s'ho perdin). L'ESCAPULARI POSTMODERN Frisem per saber el veredicte d'aquest Primer Certamen (detall il·lusionant que anuncia que n'hi haurà més). El coneixerem el 27 de març. Llarga se'ns farà l'espera. Per si algun lector amb esperit intrèpid no té res millor a fer aquell shabbat, els informem que els tres premis, consistents en un lot de llibres cadascun (no en citen els títols, probablement encara no els han pogut anar a expropiar) seran lliurats durant la Festa del Che a l'Espai Jove La Fontana. No especifiquen l'hora ni la localitat, però segur que l'aconteixement serà anunciat a les principals cartelleres del país. Si hi van i han de pagar entrada millor que no mostrin el carnet del Mossad per demanar un descompte. Els advertim que els preus d'aquesta mena de festes no són barats. Vegin sinó el següent cartell on s'anuncia que una cervesa val 8€, que és una pasta en els temps d'atur i tribulacions que corren. O sigui que si no tenen ni carnet jove ni tickets de funcionari de la Generalitat ni poden pagar fent un trueque pintant-li les mans amb henna a alguna fedayina intermitent de l'organització, valdrà més que es portin una litrona en cantimplora.
Volíem que veiessin aquest cartell amb els seus propis ulls perquè descriure'l se'ns fa difícil, malgrat l'ofici que modestament hem anat adquirint en el decurs de dècades d'esforçat treball. El primer que hem de confessar és que fa por i mos hem ginyat per l'estètica kitsch que supura. Deliciós el detall del nen fedayin encara que no se li acabi de veure l'arma i malgrat sospitar que la criatura no sigui un nen palestí autèntic sinó impostat, com gairebé tot el que munten els nostres revolucionaris de saló. Qui sap si no deu ser un fill o nebot d'algun dels organitzadors i es diu Oleguer, Vladimir o Fidel. És curiosa la tendència que l'utraesquerra comparteix amb la reacció més inveterada de disfressar els nens. Els que ja som una mica granats no podrem oblidar mai aquelles pertorbadores visions de nens fent la comunió vestits de guàrdies civils amb tots els adminicles, inclòs el tricorni de xarol enllustrat. És clar que disfressar el nen de terrorista és un plus i un hit pedagògic que tard o d'hora donarà uns fruits que podran fruir els seus pares... ¡Quina experiència més emocionant no deu ser el primer dia que el nen amb nou anys comença a llençar-te còctels molotov atrinxerat a la nevera perquè no li has comprat Danoninos! Un altre fet curiós és l'estètica juràssica i decadent que supera fins i tot la propaganda maoista del gran salt endavant i la lògia maçònica d'opereta que Franco es va fer muntar a El Pardo. Comparteix detalls formals i cromàtics amb les estampetes ultracatòliques farcides de màrtirs i sagrats cors sagnants desaparegudes a mitjans dels '60, i més coses... I és que, per més que sorprengui, aquests grupuscles són tan dogmàtics i reaccionaris com els supervivents de la contrareforma abans que Joan XXIII els agafés en pilotes i els organitzés el Concili Vaticà II provant de posar l'església catòlica al dia amb el seu "aggiornamento. Els grups de l'esquerra extraparlamentària són la nova contrareforma i el relleu ideològic disfressat de progressisme i bones intencions de l'antisemitisme més ranci. Ara no acusen els jueus de "poble deïcida", ara l'acusen de genocida, que per als laics és tant o més greu. S'han fixat en el cartell que encapçala aquest post? Val la pena mirar-se'l amb una mica de calma tot i que d'entrada ens hem de reprimir el riure : no sabem ben bé si es tracta d'un cartell dissenyat per l'equip del programa Polònia després d'una nit de copes o si és una relectura de la imatgeria pietista del Concili de Trento. Impagable l'expressió propera a l'èxtasi catatònic de la jove fedayina de La Guineueta davant l'aparició del santoral en ple del marxisme-leninisme més ortodox. Observi's el detall del fons : l'ombra salvadora de la falç i el martell en substitució de la creu que posaven els seus avis. Són freqüents aquesta mena d'imatges amb personatges en trànsit o, com deien els místics castellans, "en arrobo". Però la cosa no s'atura en la imatge estàtica, tenim exemples d'abnegada burrícia, com el cas de la protomàrtir Teresa Sala, la vaguista de fam per relleus que va sacrificar les festes familiars nadalenques, la sopa de galets i la pilota per anar de via crucis camí del Gólgota de Gaza sense gaire èxit a causa de l'oposició del govern egipci. Ooooh...! Bé, tant se val que aquesta vegada el dolent de la pel·lícula no hagi estat Israel perquè, com podran comprovar veient aquesta entrevista dels Matins de Josep Cuní, la senyora no s'entera i va a preu fet. El seu estat mental voreja el desmai ascètic i només li falta un esclat purulent en directe d'estigmes a la manera de santa Tereseta de Lisieux i un rosari demanant en directe "la conversió dels jueus". No, no es tracta d'una broma, i prova d'això és la figura contemporània del jueu redimit...
EL JUEU BO El Moviment de Brigadistes comparteix la seva seu del Portal de l'Àngel, 42, 2on.-A de Barcelona amb : - La Fundació Pere Ardiaca, rica en subvencions i en cursets diversos que valen uns calerons i puntuen amb crèdits universitaris. Així ens lluu el nostre palmarès universitari, que es permet boicotejar la Univesitat israeliana d'Ariel. - PCC (Partit dels i les comunistes de Catalunya) : una cosa la mar de progressista que solucionarà tots els nostres problemes. - AVANT (publicació d'allò més objectiu que ens indica el camí de l'alliberament contra tot vestigi d'alienació de les democràcies decadents. Evidentment l'alternativa és la Cambodja de Pol Pot o el meravellós panorama de la Veneçuela d'Hugo Cháves, sense oblidar altres sortides engrescadores, com ara la iraniana, la saudí, la iemení, la somalí, etc). - CJC (Col·lectiu de Joves Comunistes) : la meravellosa avantguarda que pugna per dur-nos a la dictadura del proletariat, que és una cosa que no saben què vol dir però que queda molt bé i que no puntua si accidentalment hi ha milions de morts. - UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya): una perla cultivada que no serveix absolutament per res de bo però que -com deia l'enyorat Perich- aporta el seu granet de sorra per a aquest engranatge. La campanada la va donar amb motiu de la presentació i posada de llarg de "JUNTS, Associació Catalana de Jueus i Palestins", un invent que malgrat tots els esforços i les subvencions no ha quallat. Parlem-ne... JUNTS és el desideratum de la judeofòbia militant generosament i curosament cultivada des de tots els àmbits oficials que xuclen, humilien i arruïnen la nostra "pobra, bruta, trista, dissortada pàtria" amb els nostres impostos i amb la benedicció del graaaan benefactor del Sobiranisme i d'Israel, l'ínclit i Honorable Conseller en Cap degradat a Vice-cosa, Sr. Carod, al qual dedicarem properament un post d'aquí t'espero fet a mida. Però anem per feina : JUNTS és un invent d'agitprop palestina que, forçosament havia de comptar amb la col·laboració d'un "jueu bo", un mega-progre jueu de "boquilla" i de cognom que poguessin ensenyar a les visites. Es diu Laurent Cohen, és francès i traductor -diuen- i comparteix conferències amb Omar Abdul-Jawad, un altre català il·lustre a ca seu. Quan un fa una conferència compartida una vegada es pot parlar d'espontaneïtat i veritat, però si una conferència es repeteix ad nauseam hem de parlar del que en el món de la faràndula és conegut com a "repertori". Avui representem "Terra Baixa", demà "No hi ha dos bàndols, tots pertanyem a la família humana" i, si cal pour épater le bourgeois fem una demo de prepucis abans d'entrar en matèria; a saber : Israel és un monstre de maldat i els palestins tot bondat i amor. ERGO, els jueus són una rèmora i el més delicat que podem fer amb ells és llençar-los al mar, amb o sense flotador, això depèn de les negociacions i la pasta que afluixin els europeus, que o bé són antisemites o bé són faltadets intel·lectualment, o ambdues inclusivament! La presentació prèvia d'aquesta emotiva i catàrtica empresa entre Laurent Cohen Medina i Omar Abdul-Jawad va regalar a la humanitat sencera paràgrafs d'una retòrica antisemita insuperable servida en santa aliança pel web dels nois de Pangea en col·laboració amb "Aturem l guerra", paradigma del morro i la judeofòbia, amb la cobertura de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya. Aquí van dos paràgrafs on l'antisemitisme s'escola entre l'escolàstica i la lírica: "Arran de la darrera massacre contra el poble palestí de Gaza, un grup de persones jueves i palestines que comparteixen una visió similar de la situació a Israel i Palestina, han constituït l’associació JUNTS, per a treballar plegats, des de la igualtat i el respecte mutu"- "L’entitat és l’expressió catalana, per part d’un grup de persones jueves i palestines, de la voluntat que es faci justícia amb el poble palestí d’acord amb les resolucions aprovades per les Nacions Unides, com a base ineludible per garantir una convivència en pau i dignitat per a ambdós pobles". ¿Ho han entès? És que hi ha tela...! El dolent de la pel·lícula : Israel. Autocrítica dels palestins : zero. L'expressió catalana : les subvencions tradicionals a la Xarxa Palestina i el traductor de l'escrit, perquè la realitat crua i dura és què els conferenciants ni parlen català ni tenen la més remota idea sobre res que tingui cap relació amb Catalunya. Som un mer camp de batalla ocasional perquè hi ha diner públic, mitjans de comunicació antisemites i una societat que encara recorda quan estava ben vista aquella conyeta de fer sonar carraques al crit de "és l'hora de matar jueus!". Però la cosa no acaba aquí: algú pot donar raó de què carai vol dir "persones jueves i palestines"? El més lògic és que aquest suposat diàleg "igualitari" es donés entre membres de les dues comunitats enfrontades : israelians i palestins. Però com que els palestins no volen reconèixer Israel ni de broma, desvien la personalitat d'un dels inerlocutors (de quin?...) i el debat el capitalitza "un jueu", concepte que, com hem dit, pot ser molt ampli i fins i tot aliè a la natura del debat. Si la contrapart es un "jueu", l'altre interlocutor ha de ser àrab o musulmà. I si la contrapart es un "palestí", l'altre interlocutor ha de ser israelià. Però la cosa no acaba aquí. Algú ha sentit mai a parlar de "les persones palestines"? Nosaltres no; per més sionistes que siguem sempre parlem de palestins i donem per fet que són persones. I, per descomptat, ni els palestins ni els seus acòlits d'aquí es refereixen a ells en cap situació com a "persones palestines". Quina és la diferència? : que hi ha un JUEU -un "jueu bo", esclar- i que és convenient, ocasionalment, humanitzar-lo i fer com que s'obliden de la definició que en fa l'Alcorà i que repeteixen obsessivament els imams i els polítics palestins : que els jueus són simis i porcs. "D'acord -es diuen- humanitzem-los i parlem d'ells com a "persones jueves", però com que també citem els palestins, per extensió haurem de deixar anar aquest engendre de "persones jueves i palestines". Està molt clar; no val la pena entrar en subtileses freudianes : és d'un racisme descomunal. Però ens demanem per què Laurent Cohen s'avé a fer el paper de "l'home elefant" com a jueu, per què accepta que el passegin com a monstre bo i renuncia a denunciar el fonamentalisme, la corrupció i el terrorisme de l'altra part i s'empassa el dret dels seus a viure en pau en la seva terra, sobretot després de la brutalitat còsmica de la shoà.
Nosaltres tornem a l'assumpte que ha donat lloc a aquest post. Hi ha un col·lectiu que ha convocat un concurs de cartes a Pilar Rahola? Hi volem participar a la nostra manera. Excepcionalment, serem breus perquè ho tenim molt clar i és de justícia: "Estimada Pilar : gràcies!"

12 comentaris:

Antoni-Ítalo ha dit...

"Vegin sinó el següent cartell on s'anuncia que una cervesa val 8€, que és una pasta en els temps d'atur i tribulacions que corren."

Al cartell s'indica el preu de l'entrada amb cervesa inclosa, i no el preu de la cervesa, que si no recordo malament, costava un euro i mig. Però vaja, sempre és més fàcil tirar pel dret i, en el teu cas, per la dreta.

David ha dit...

Que algú, a l'any 2010 s'autoanomeni comunista és un insult a milions de persones que van patir horrors inimaginables en nom d'aquesta maleïda ideologia. De tan evident, fa vergonya de dir.

Anònim ha dit...

Que el fals "fill d' un treballador immigrant" José Luís Carod és un fals filòleg i un fals independentista ho sap tothom; convé que se sàpiga que també és un fals amic d' Israel. Desemmascarau-lo, Hasbara-ts!

Robert del Poblet

Moré ha dit...

Mazal tov

Octavi ha dit...

L´altre dia vaig anar a sopar amb un amic, per celebrar l´èxit de la missió dels onze agents del Mossad a Dubait.

Hasbarats ha dit...

Doncs els de Dubai ara diuen que eren més de 35 agents. Si fas sopars pel número d'agents igual t'arruines, perquè cada dia en sumenuns quants. Igual era un forfait!

Anònim ha dit...

Quina poca memòria. Feu el que us van fer a vosaltres no fa pas tants anys...

Hasbarats ha dit...

No: quanta memòria. No permetrem que ens tornin a fer el que ens van fer fa molts anys, fa pocs ays i fa molts segles. Tu, anònim, deus ser dels que l'únic jueu que respectes és al jueu mort; és una forma més dissimulada i pietista de ser antisemita.

Octavi ha dit...

No us preocupeu pas, que no m´arruinaré, i si ho fes, seria per una bona causa : la causa Jueva.

Anònim ha dit...

Vosaltres us auto anomeneu periodistes? quina vergonya feu

Amanda ha dit...

- Aquells que defensem la pau a Palestina i a Israel, no som forçosament antisemites. (fes una ulladeta als silogismes lògics, que t'aniran prou bé). Per aixecar la veu contra un Estat, això no et transforma instantàneament en un fanàtic. Et ficaré una situació, aviam si ho pots entendre: si una persona negra roba i jo dic: aquesta persona ha robat, això em fa RACISTA? Sí? Llavors tenim un gran problema de SUSCEPTIBILITAT. Faltaria més que al final, haguessim d'estar tots calladets i d'acord amb la política israeliana, perquè sinó, ens convertim automàticament en uns nazis: banderes SS i bigotet inclòs.

- Respecte a l'article, Héroes de Mochila: tant tu com la senyora Rahola feu el mateix: ficar a tothom dins del mateix sac. Realment creus que tothom que va a Palestina o a Israel va amb aquesta "tourné folclòrica", tal i com dius? Realment creus que tothom hi va amb ànsia de violència contra els jueus, amb banderes nazis dins de la motxilla (ah no, això impossible, perquè amb el que et miren la maleta a l'aeroport de Tel Aviv....) amb ideals castristes i revolucionaris dins del cap, amb ànsia d'atemptats i de sang? Podries entendre que molts volem la pau, la tranquilitat de passejar sense por, tant jueus com palestins, que no sabem que una mare plora igual encara que tingui les mans tatuades amb henna o que porti un mandil?

- "No té els nassos de passejar-se amb minifaldilla per Aràbia Saudí": home, doncs si és prou llesta, espero que no ho faci. El que em fa gràcia realment, és que quan es parla de l'Estat d'Israel i de quina és la seva actitud cap al poble palestí, molts diuen: "Sí, i l'Aràbia Saudí les dones porten burka i l'Islam és una religió masclista" Em recorda a quan tenia sis anys i deia "I tu més!!!!". És allò de no reconèixer el que un fa malament: a mi el que se m'ha ensenyat és a saber el que JO faig malament, i naturalment, a saber reconèixer el que fa malament l'altra. Naturalment que hi ha moltes persones que critiquen Israel per ser Israel i que no saben absolutament res del conflicte, però "queda bé ser pro-palestina"; però també en som MOLTES les que sí en sabem i podem escoltar les raons de l'altre sense intentar ser millor que ell. Jo el que dic és quan algú molt gran es fica amb algú molt petit i la gent defensa al gran, alguna cosa està passant.

- Per favor, oblida't de les comparacions, que són odioses. No fiquis Palestina, l'antisemitisme, el castrisme i la Xina Maoísta al mateix sac..... parla del que sàpigues, deixa aquest to tan sarcàstic (utilitza'l per tu mateix) i fes que aquest blog sigui un espai interessant de debat, que tots t'ho agrairem.
- La última cosa: intenta reconèixer el dolor dels altres, no només el d'una banda. Per més que diguis que Israel és un sant i que els palestins són tots uns fills de puta, som molta gent la que seguirà pensant que Palestina està en una situació de gran vulnerabilitat i que es requereix ja una solució. I no, no penso que els israelians estiguin fent el mateix que es va fer amb ells a mitjans de segle passat; però sí que penso que un poble amb tanta història de dolor al damunt hauria de ser MOLTÍSSIM MÉS sensible a les necessitats dels altres.

Hasbarats ha dit...

Amanda, no havíem vist el teu comentari perquè normalment no repassem rèpliques de posts tan antics. De tota manera, un parell de comentaris al teu escrit.

Nosaltres no posem en el mateix sac a ningú. I, sobretot, mai hem dit que els qui defensen la pau són antisemites. Tampoc no creiem que siguin antisemites els qui critiquen determinades polítiques d'Israel. Estan en el seu dret i ho poden exposar d'una forma més o menys encertada, de fet hi ha desenes o centenars de webs i blogs sobre aquest conflicte. Però observa que en un alt percentatge aquests "crítics" amb Israel parteixen de quatre supòsits :
1.- Rarament reconeixen el dret d'Israel a existir o a defensar-se.
2.- Les seves fonts d'informació normalment són les mateixes i contemplen una sola versió molt manipulada i maniquea.
3.- Parteixen del prejudici que el sionisme és il·legítim, quan és la forma pròpia de nacionalisme del poble jueu, tan vàlida com ho pugui ser el nacionalisme català, francès o argentí, però amb una història afegida de persecució secular i de genocidi cert sofert especialment als anys 40.
4.- S'entesten a defensar que el petit és el feble i que el feble sempre té raó. Per començar, Israel no s'ha hagut d'enfrontar amb els palestins sols sinó amb tota la regió àrab. El dia de la seva independència va ser atacat per cinc exèrcits i no va comptar amb el suport de cap nació. ¿Qui era el petit?

Sempre hem reconegut el dolor de la població civil d'ambdues comunitats. Si llegeixes els nostres posts ho comprovaràs. No ens pots acusar de dividir el món en bons i dolents; això precisament ho hem denunciat moltes vegades i, de fet, ho denunciem en aquest article quan una vegada més ens trobem que es fan pretesos "debats" on només hi ha una versió. Sàpigues, per cert, que en algna ocasió, quan un conferenciant ha pretès explicar l'altra versió l'acte ha estat rebentat.

Dius que podríem ser un espai de debat, però és que aquest blog no és ni pretén ser un espai de debat sinó d'opinió i divulgació. Ja sabem com acaben normalment aquests "debats".

Finalment, volem dir-te que si hem parlat en un mateix post de Palestina, de maoisme, d'antisemitisme, etc. és perquè ens ha semblat oportú, que tu no ets qui per dictaminar si sabem de què parlem ni per dir-nos que no utilitzem un to sarcàstic. En definitiva, no vinguis a dir-nos com ha de ser el nostre blog. Fes-ne un tu, si de cas.