dimarts, 9 de febrer de 2010

EL MILITANT


Memoritzin aquest nom : Jaume Roures Llop. Català, 59 anys, empresari, treballador, hàbil, trotskista, antisemita, oportunista. Recordin bé aquest nom quan d'aquí a un o dos anys no pugui retornar els més de 5.000 MILIONS D'EUROS dels crèdits concedits gràcies a les seves immillorables relacions amb les cúpules del PSOE i del PSC i arrossegui tot l'audiovisual català a la ruïna. ¿Han provat mai de demanar un crèdit de 5.000 milions d'euros? No, és clar. Prou feines tenen per camelar-se el director de la seva sucursal bancària de tota la vida per aconseguir un crèdit personal de 18.000 euros, per provar de salvar el lloc de treball dels dos treballadors amb què han compartit alegries i angoixes els darrers vint anys amb un ajut de 40.000 euros o per convenir una hipoteca de menys de 120.000 euros amb tota mena d'avals i una làbia arravatadora. Però a l'Espanya de la "Champions", a la gran potència econòmica mundial que empudega les finances d'Europa i escandalitza els economistes neocons, socialdemòcrates o naïfs hi ha alguns empresaris que han aconseguit crèdits desorbitats. La construcció i l'audiovisual són dos sectors que s'han beneficiat del crèdit oficial (el que paguem amb els nostres impostos) per mitjà de contactes privilegiats, pressions inconfessables i trucades telefòniques fetes directament des dels ministeris i la presidència del govern de "la gran potència espanyola". La construcció ja ha petat; l'audiovisual esclatarà el dia menys pensat i esquitxarà les nostres malmeses economies i moltíssimes altres coses que no estem en condicions d'explicar detalladament en aquest modest post perquè ens falta temps, informació, espai, ànims i collons. Quan caigui l'audiovisual els aparells de propaganda dels partits, l'SGAE i altres màfies se'n ressentiran i nosaltres -si una rebel·lió "a la grega" no ho impedeix- continuarem pagant l'IVA, l'IRPF, l'impost de Successions i el que ens posin pel davant com uns xais camí a l'escorxador.

Mediapro = 5.000 Milions d'Euros = 832.000 milions de pessetes. ¿Qui s'anima a comptar pesseta a pesseta de l'u al bilió? S'hi hauria animat en Jaume Roures fa trenta anys? No. Ell era -i és!!- un marxista exemplar... Llàstima que pagui una misèria als seus empleats. Roures és un home que pretén que ens empassem que es guia per un comportament ètic immaculat, però l'amo de PÚBLICO, el principal diari antisemita espanyol, és un cuc engreixat amb l'humus de la desídia i la corrupcio vomitada per aquest monstre anomenat "transició espanyola", la mare de tots els oblits, la sordina civilitzadament convinguda de l'amnèsia, del dolor, de l'antisemitisme, de la supèrbia, del morro, del robatori i la xuleria hispànica. Jaume Roures és un dels reietons d'aquest paradís de trilers que passegen les seves misèries entre el suposat glamour dels aconteixements socials, com el percebeiro de Filmax que no es va estar de reivindicar la grandesa dels drets intel·lectuals del cinema en uns premis Goya mentre silenciava que l'havien folrat a querelles per robar amb tàctiques gangsterils els drets d'explotació de centenars de pel·lícules als seus socis.

Anem al gra : Jaume Roures era un periodista mediocre d'esports que va tenir la sort d'entrar a TV3 quan "la nostra" arrencava. Després va tenir la sort de ser destinat com a representant de TV3 al departament que administrava els drets audiovisuals dels aconteixements esportius de les televisions autonòmiques (FORTA). Aleshores s'esdevingué EL MIRACLE i Jaume Roures va reconfirmar que era un home de sort quan en una mena de breu buit legal-contractual la transmissió del futbol casualment va quedar en blanc i ell i alguns amics van fer-se amb aquest pastís monumental de negoci. Tot qüestió de sort, naturalment! El fet que en aquell moment s'aliés amb Canal Plus (la cadena d'El País i del PSOE) i que el fins aleshores Director General de la Corporació Catalana de radio i Televisió, Jaume Ferrús, passés per la direcció de totes les empreses controlades per Roures és una mera coincidència. El cas és que els catalans podíem veure els partits del Barça gratuïtament i ara hem de pagar perquè a algú se li va passar un termini. Se'ns enfoten les guerres posteriors d'aquest senyor amb Audiovisual Sport i amb qui sigui : ara hem de pagar : bona sort per l'amic Roures, mala sort per a nosaltres. Una conjunció astral, potser... ¿Vostè va comprar-se un descodificador per la TDT i ara n'ha de comprar un altre perquè el Govern Espanyol s'ha tret dels pebrots un decret concedint a Jaume Roures el dret de cobrar-li les retransmissions esportives que ha anat comprant amb motiu de la sort immensa que té? : ell és un home de sort i vostè, no. Coses que passen! Pagui i calli o llegeixi els resultats demà a un diari gratuït: sempre hi haurà classes!. ¿Va trobar que era una mica estrany el sobtat interès de TV3 per la Fórmula 1 i que el Conseller en Cap Bargalló fes de locutor d'alguna retransmissió? : tranquil, en Roures ara ho controla. És amic d'aquella cosa feixista anomenada Ecclestone i amb una mica de sort li farà un bon preu. Oh, Roures, l'antisemita de merda que té els nassos de parlar de lobbys jueus!

Jaume Roures per mitjà de Mediapro fa anys que s'està berenant el bo i millor de les productores de cinema de Catalunya. Un pròcer, escolti! Tot el món audiovisual del país va quedar bocabadat fa un any quan la seva pel·lícula "Camino" va guanyar el Gaudí a la millor producció europea, sobretot tenint en compte que el premi no existia i que l'esmentada pel·lícula no havia estat seleccionada per CAP de les categories existents votades per la professió: quina sort que té aquest home! Però -diuen- que com que competia als Goya, Roures va agafar un cabreig majúscul i va venir a plantejar el següent : "si no li doneu un premi a 'Camino' retiro dels Gaudí la pel·lícula "Vicky, Cristina, Barcelona" -¿ho podia fer després de la pasta que va rebre de TOTES les administracions?-. El cas és que els "mandos" es van acollonir i des de l'Honorable Conseller de Cultura al Director de l'ICIC passant per cap de TV3 i el Director de l'Acadèmia (l'insubornable Joel Joan) van convenir en una reunió on va córrer la vaselina que 'Camino' era una obra d'art. I així tenim que els Premis Gaudí, l'Acadèmia catalana del cinema, l'ICIC, TV3 i el Conseller de Cultura són un paradigma d'independència, honestedat, glamour i l'hòstia confitada.

Que ningú no es sorprengui de les tàctiques de Jaume Roures! El fet que un "jefasso" de TV3 s'endugui personalment o desviï part del pastís que paguem amb els nostres impostos NO ÉS NOU. Amb els anys TV3 s'ha convertit en un monstre col·lapsat pels sindicats del règim i habitat tant per personal vàlid com per funcionaris dropos encastats pels partits que han anat passant pel Govern i pels propis Sindicats. La corrupció, la desídia i el dogmatisme campen alegrement i tranquil·lament sabent que ningú no gosarà posar en dubte un model superat per la lògica, la tecnologia i la decència. Parlem de televisions públiques : TVE va donar el tret de sortida, tots els partits parlamentaris callen perquè hi han endollat les escorrialles dels seus aparells als Consells d'Administració i d'una manera o una altra les televisions públiques fan propaganda política en profit propi: si no és avui serà demà. Per als Partits, que Roures o Barroso maneguin les graelles és una menudència. El que ha passat amb la TDT és un escàndol infinitament més greu i fa trenta anys que ens estan robant alguns "llestos" : des del tècnic de so de TVE de Sant Cugat que se'n duia "personalment" cintes de vídeo i va muntar-se un xiringuito de doblatge fins un cap de Dramàtics de TV3 que va demanar l'excedència i abans es va auto-atorgar la producció d'una sèrie dramàtica de més de 200 capítols. Els Consellers dels partits callen, la premsa rep massa subvencions com per denunciar res, els professionals tenen por,... Això no és un estat de dret, saben?

Fa uns anys Jaume Roures, inexplicablement, va aconseguir una llicència per emetre a través d'un nou canal privat : "la Sexta". Des de fa prop de dos anys -potser se n'han adonat-, estem en crisi. El consum baixa, la publicitat minva. El cas és que Jaume Roures va aconseguir que Zapatero -un Bambi amb "talante" moooolt amic dels seus amics- li concedís un canal de TDT de pagament i una propina monumental : que TVE no emetés publicitat. Ara s'ha obert la cursa per repartir-se el pastís de la publicitat entre les cadenes privades, el joc de les concertacions i un regalet extra -que vostès no saben- per a les productores del règim : si TVE no emet publicitat haurà d'omplir un 20% de la seva graella amb programes per cobrir aquest buit sobtat, però com que ha prejubilat un munt de professionals no podrà produir tantes hores. Quina productora podrà fer-ho?

Jaume Roures controla directament la Sexta i Gol TV, ha imposat un sistema de pagament per la TDT i l'emissió de futbol de pagament els dilluns i els divendres; controla indirectament les graelles d'emissió de TVE i TV3 i ha acordat l'absorció d'Antena 3. Ja hem dit que es tracta d'un home amb sort i que és molt treballador encara que en una famosa entrevista concedida al diari Liberation va afirmar "jo no treballo, jo milito". Molta gent del món audiovisual se'n fot de la seva suposada postura política i diuen d'ell : "lunes al sol, martes al golf". Malgrat tot, encara gran part de la faràndula progressista el considera un home d'esquerres, un revolucionari. Ha produït un mega-documental dirigit per Oliver Stone sobre Castro (el Coma-andante), ha potinejat indecentment la memòria de Salvador Puig Antich, un jove anarquista executat salvatgement pel franquisme al garrote-vil, una història real que va marcar i entristir tota una generació i que va emmerdar els trotskistes en els què militava aleshores Jaume Roures; els senyorets de LCR (Lliga Comunista Revolucionària), que no van moure un dit per Puig Antich, que el van menysprear i insultar i que manipulaven els seus propis militants fins l'extrem d'obligar matrimonis -catòlics- entre gent que pràcticament no es coneixia, duent-los a situacions desesperades, especialment a les noies.

Aquest arribista controla l'audiovisual i el cinema de Catalunya. Deu 5.000 Milions d'Euros que no podrà pagar, perquè no estem passant per una crisi ocasional, estem vorejant un crash històric. Aquest préstec el pagarem nosaltres amb els nostres impostos mentre veiem com cau tot l'audiovisual català al darrere enduent-se desenes de milers de llocs de treball. Mentrestant un govern de la Generalitat que es fa dir Catalanista d'Esquerres no ha fet res de bo pel cinema català durant 8 anys. S'ha limitat a repartir una rifa de subvencions miserables a pel·lícules que cap sala es digna estrenar i mantenir, no ha incentivat una xarxa de cinemes independents de les grans productores, dels distribuidors que proclamen que "els catalans no volen veure pel·lícules doblades o subtitulades en català" i dels exhibidors que trien les cartelleres atenent al seu negoci miserable de crispetes i refrescs. ¿Quantes pel·lícules europees s'han estrenat els darrers cinc anys al nostre país? ¿Quants cinemes de poble s'han reobert?

Que no ens donin lliçons! Tenim el que tenim : un govern incapaç, una esquerra muda i corrompuda, una premsa comprada, uns artistes submisos, una televisió pública prostituïda, uns cinemes rendits a les Majors i les crispetes,... i el gran pròcer de l'audiovisual passant-se pel folre la llibertat de mercat i la llibertat d'expressió, jugant amb els nostres impostos, la nostra cultura i el nostre futur a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, imposant els seus capricis d'esquerra decadent i vomitant slògans antisemites.

Som això? Algú ha votat aquesta merda? Creiem que no. I en tot cas, lluitarem per tal que el nostre país no s'enfonsi més en aquest despropòsit de "can pixa i rellisca". Catalunya és molt més que una regió, sí; però sobretot és molt més que una micció.

4 comentaris:

David ha dit...

Ja em pensava que el personatge era sinistre, però després d'haver llegit aquest post està tot ben clar. Quin fàstic els que s'omplen la boca d'independència i són capaços de fer el que sigui per satisfer els "poderosos".
Un cop més, gràcies.

Octavi ha dit...

Ja sospitava que era un trepa, ara bé, és d´agraïr la vostra imformació per acabar de confirmar la meva sospita. Un cop més , gràcies.

Montsegur ha dit...

Coneixíem l'ocell en qüestió, sabíem de la seva trajectòria, coneixíem el seu passat a TV3, en definitiva sabíem qui era i "barruntábamos" al final pròxim del lladronici, el que d'una forma gairebé clara percebíem com una hecatombe, amb el vostre aportació s'ha posat la guinda al pastís, sincerament només desitgem que esdevingui el disbarat i al final acabi aquest sistema d'estat instaurat en el lladronici i la perversió.

Somiar sempre és gratis malgrat el patiment actual, mala cura de apotecaria la que ens queda: somiar.

Montsegur

Miraculosa Miró ha dit...

Nois, s'agraeix la informació. No hi ha un pam de net!