dimecres, 16 de desembre de 2009

PAÍS LÍDER (o 'Com no s'aconsegueix la Independència')

Si vols que algun dia et considerin com un igual entre les nacions el primer que has d'exigir-te és no fer el ridícul i no passar-te de llest amb els països solvents i la gent seriosa. Aquests dies, amb motiu de la Cimera del canvi climàtic de Copenhaguen estem rebent un dolorós bany de crua realitat, i no perquè ens tinguin mania sinó perquè els nostres dirigents són impresentables. Si un s'ha acostumat a marcar les cartes, a fer de triler de parada de fira i a enganyar els votants, els ciutadans, els contribuents i els gats de la cantonada, pot arribar a pensar que faci el que faci els altres no ho notaran. Fins i tot pot passar que s'arribi a creure les seves pròpies mentides i s'endinsi en un món irreal i patològic. I així estem ara mateix, governats per un personal que rebota entre el delicte, el cinisme, l'atac de convulsions i la crísi mística. Benvinguts a la Catalunya virtual que paralitza el futur i la realitat! El vicepresident de Cataunya, -l'individu que inaugurava cinc parades de metro d'una línia que havia demonitzat quan governaven "els d'abans" per ningunejar els milers de catalans sense mitjans, diners ni cobertura mediàtica que el mateix dia s'expressaven com bonament podien sobre el dret a decidir el seu futur com a poble- s'ha queixat del caos organitzatiu de la Cimera de Copenhaguen perquè hi va anar per fer coses moooolt importants i el van obligar a fer tantes hores de cua que va haver de deixar-ho córrer i "signar un transcendental acord amb el govern del Senegal" a un hotel de la capital danesa. Quina humiliació!... O potser no? És cert que l'organització de la Cimera està sent desastrosa, però Carod-Rovira s'ha callat alguns "detalls", no sabem si per mala fe o perquè la seva confusió entre realitat i fantasia ha assolit un grau, diguem-ne, de frenopàtic. Anem a pams... el senyor vicepresident no va voler assistir a la Cimera amb l'acreditació del govern espanyol, cosa perfectament legítima i que l'honoraria si hagués pres alguna decisió intel·ligent i coherent com, per exemple, no anar-hi. Però vejam quina era, de veritat, la seva missió : fer-se propaganda a sí mateix signant un acord preliminar amb el president de la regió senegalesa de Fatick (un senyor que duia un rellotge d'or impressionant, per cert). És a dir, ni "delegació catalana" ni "acord internacional amb el govern del Senegal", ni acreditació diplomàtica. Volia una foto per penjar-la a casa seva al costat de la llança que li va lliurar un im-por-tan-tí-sim líder d'una tribu índia de l'Equador a canvi d'un d'aquests ajuts econòmics que els catalans estem pagant per collons per satisfer la seva megalomania.

=
Potser en el seu desvari imaginava que el convidarien a transitar sobre una catifa vermella i que la signatura d'aquest tractat cabdal seria retransmesa en directe a tot el món. ¡Oh, el vicepresident de Catalunya signa un document crucial per subvencionar unes bombes d'aigua a una regió del Senegal! Ostres, després d'una cosa tan gran, acte seguit, per força l'havien de ficar en un avió camí d'Oslo per donar-li el Nobel de la Pau amb caràcter d'urgència. Doncs mira, no! Mala sort, Carod... ¿Potser l'acreditació que duia per comptes de la del govern espanyol no era prou important? Noooo! : era de la "Xarxa de Governs Regionals de Desenvolupament Sostenible"! Sembla mentida que el vicepresident de la Generalitat sent de la Xarxa Sostenible no pugui entrar a la Cimera i en canvi un vulgar conseller de Medi Ambient hi entri sense problemes pel petit detall de dur una acreditació d'un estat europeu, per espanyol que sigui. Què passa amb els danesos? ¿No saben que al senyor Carod no li agrada la delegació espanyola... encara que violentant la voluntat popular i enganyant el seu electorat hagi forçat un govern català autonomista del què forma part, encara que sigui responsable del nomenament del president de la Generalitat més espanyolista i més ignorant de la història?
Hem quedat impressionats per les sàvies declaracions del vicepresident, que ha afirmat que "Catalunya és un país líder en el PNUD'. Sí senyor! Visca el PNUD!!! O no?... Què coi és el PNUD? : un estat?, un organisme internacional?, un lobby que et "ginyes"?, una federació de corporacions empresarials?, una institució de científics d'elit?, una coordinadora d'agències d'intel·igència? No, el PNUD és un PROGRAMA de l'ONU sense personalitat jurídica pròpia, per promoure l'augment del nivell de vida i el creixement econòmic dels països en vies de desenvolupament, o sigui una prestigiosa màquina de l'ONU per xuclar impostos que serveix per arruinar-nos i perquè puguin segrestar els nostres cooperants impunement. Pel que es veu, encara no paguem prou o no li paguem a la gent adequada i, per tant, el nostre insigne vicepresident no pot entrar a una cimera climàtica amb una acreditació de fireta. Sospitem que si per comptes d'haver pagat les seves despeses personals amb els euros que tan graciosament li facilitem amb els nostres impostos les hagués pagat amb bitllets del Monopoly, també li haurien fet un lleig. Indignant! Sortosament, per compensar tanta confusió, va arribar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, el senyor José Montilla, per posar Catalunya al lloc que li correspòn : a Copenhaguen no se'n sabien avenir. No sap parlar ni escriure la llengua del país que diu presidir, no sap idiomes, no va passar de tercer de batxillerat, no sap expressar-se ni amb gestos, no te ni idea d'economia, de geopolítica, de cultura ni de medi ambient, no ha creat mai una empresa, no ha obert mai un despatx professional ni ha arriscat res en sa vida : és el paradigma de la mediocritat, Cavaller d'Honor de l'Ordre dels fidels de Salieri, una mala còpia del personatge que interpretava Peter Sellers a 'El guateque'. Montilla va fer-se una foto entre gent culta i preparada fent cara de "jo sóc el de manteniment, m'he colat" i va donar una conferència depriment sense aportar res més que quatre llocs comuns que qualsevol adolescent amb rastes faltat i alternatiu supera amb escreix. Després, la típica roda de premsa per als mitjans de comunicació domèstics donant lliçons al món sobre la Catalunya capdavantera que presideix : un país virtual que posa tota mena d'impediments burocràtics i econòmics a la creació d'empreses, que permet que les subvencions europees a la investgació biomèdica de Catalunya es desviïn i acabin a les butxaques dels cacics del PSOE, que gasta més en propaganda que en I+ D, que té una Universitat Politècnica que per comptes d'excel·lir pels seus treballs destaca per impartir Masters i Postgraus amarats d'ideologia caduca per a cooperants d'ONGs en un país que es permet el luxe d'aplaudir que s'hagi vetat una Universitat israeliana capdavatera per raons ideològiques i racistes. GRÀCIES, CAROD!!! Ja podem anar fent referèndum informals! Tanta voluntat, tanta il·lusió, tants esforços... Aquests són els nostres governants, aquesta és la imatge de Catalunya que van escampant pel món. COM NO S'ACONSEGUEIX LA INDEPENDÈNCIA No s'aconsegueix robant, fent trampes, formant governs contra-natura, transaccionant l'ànima, rellogant voluntats, silenciant delictes, bescanviant misèries, venent un poble. No s'aconsegueix allargassant peatges, condonant deutes amb els bancs a canvi de privilegis, pactant lleis indignes, fent comèdia d'aficionats, dinamitant la cultura, el cinema, la Ràdio i la Televisió de Catalunya. No s'aconsegueix enfonsant-se en utopies fracassades, tapant crims clamorosos, idealitzant tirans de barraca i teocràcies medievals, rient-li les gràcies a règims assassins, passant informació a terroristes, ajudant fanàtics que volen anihilar-nos. No s'aconsegueix insultant Israel, vetant universitats que ens donen mil voltes, menystenint els països capdavanters, boicotejant la cultura i el comerç dels nostres referents, assatjant cantants indefenses, comprant i segrestant els mitjans de comunicació públics i privats, ofegant la nostra cultura, malbaratant els diners del poble, escopint sobre la seva dignitat en nom d'un deix suposadament multicultural que desemboca en la sharia, l'ablació, l'alienació i el subdesevolupament. No s'aconsegueix tractant com a miserables les vídues i els ancians, deixant l'ensenyament a mans de fracassats i pertorbats, abandonant els necessitats, dinamitant la sanitat pública, menyspreant la història i la tradició del país, malbaratant l'estat del benestar, regalant els nostres impostos, acatant sentències que violen la voluntat d'un poble abans que siguin dictades... No, així no s'aconsegueix la independència! Ni així ni de cap manera... perquè la independència no s'aconsegueix. La independència es conquereix.

6 comentaris:

Moré ha dit...

Ho heu deixat mñes que clar! Felicitats.

Miraculosa Miró ha dit...

Quin descans a l'acabar de llegir! Ja està tot dit.
Ho anirem fent córrer!

Anònim ha dit...

Gràcies, i espero que ho llegeixi molta gent i sobretot els politics, pq em penso que no es pot dir més clar, si us plau, q ho entenguin !!!

María

mafalda ha dit...

Avui us mereixeu un comentari de la Mafalda en persona:"¿Por dónde hay que empujar este país para llevarlo adelante?"

David ha dit...

Totalment d'acord. Necessitem una classe política nova del tot. Llastimosament no crec que pugui ser. Amb aquests polítics, la independència no es pot aconseguir i, si s'aconseguís, no s'aguantaria per enlloc.

El Fraret Mut ha dit...

Ostres !! quina radiografia de la realitat. Tan de bo tinguessim algun dia un lider que ho tingui clar i faci el que s'ha de fer des de la Presidència de la Generalitat per tenir la independència per la via ràpida.