divendres, 16 d’octubre de 2015

JOAN ROURA, UN MANIPULADOR CONFÉS, ESTÀ DECIDINT EL NOU CORRESPONSAL DE TV3 A L'ORIENT MITJÀ





Vegin aquest vídeo, si els plau. És breu i no cal ser doctor en metafísica per entendre el que afirma públicament i sense el més mínim rubor l’encarregat de sembrar l’odi contra Israel des de 1985. Trenta anys mentint, tergiversant, ocultant la veritat i conformant l’antisemitisme de tota una generació a través de la televisió pública de Catalunya; és a dir, de la televisió que paguem amb els nostres impostos, de la televisió que ens representa a tots com a comunitat i que representa les institucions democràtiques de Catalunya davant del món.

En el decurs d’una entrevista del programa ‘Els matins’ del passat 22 de juliol, Roura es relaxa i es posa estupendo, fins el punt d’afirmar que “la gent que està molt implicada fa més propaganda que nosaltres” i admetent pel que fa a ell que “de fet, tothom manipula. La informació la manipulem... per una banda o una altra el periodisme es basa en això, ¿no?, en manipular informació”.

Més endavant, com perdonant-nos la vida, admet que es va equivocar mesurant les forces del règim sirià i fa broma sobre la fiabilitat dels especialistes en l’Orient Mitjà entre els que s’inclou.

Finalment, i és molt rellevant, afirma que el règim sirià i la minoria alauita lluitaran a mort per conservar el poder perquè saben que si perden aquesta guerra seran anihilats “perquè aquestes són les normes del Pròxim Orient”. Per tant, Roura sap perfectament quin seria el destí dels jueus d’Israel si perdessin una sola guerra: l’extermini, l’expulsió i la supervivència arbitrària d’una minoria en estat permanent de terror.

Doncs bé, aquest individu que admet que manipula i que sap quines poden ser les conseqüències de la seva col·laboració amb aquells que volen anihilar Israel és el mateix que manega personalment la informació sobre l’Orient Mitjà amb un mandat vitalici autoatorgat que, pel que es veu, cap professional ni cap autoritat no li pot discutir. I és ell qui decideix des de fa lustres quin lacai ocuparà la corresponsalia a Israel. Es dóna la circumstància que aquest lloc està vacant des del mes d’agost i que Roura s’està trobant amb alguns problemes que no havia previst per repetir la jugada.

D’un any ençà Israel va iniciar una política més activa de denúncia d’ONGs i corresponsals descaradament contraris a la seva existència com a estat i al seu dret a l’autodefensa. No es tracta de censura, i prova d’això és que la mateixa premsa israeliana disposa d’absoluta llibertat i pot arribar a ser demolidora en la crítica política; fins i tot en temes de seguretat i terrorisme li pot passar cent vegades la mà per la cara a la premsa espanyola. Però el que l’administració i la societat d’Israel no suporten és la mentida constant i la demonització sistemàtica. És per això que en el darrer any han estat remoguts per les seves empreses alguns corresponsals europeus de mitjans escrits i audiovisuals, especialment dels més prestigiosos i dels públics. Ja no és tan fàcil enviar un judeòfob a Israel confiant que pugui fer activisme impunement.

Així ens trobem que Joan Roura ha de buscar algú aliè a la seva camarilla, un professional realment independent capaç de fer la seva feina sense obeir les seves ordres, algú que disposi de prou coneixements de la regió i disposat a fer periodisme des d’un país amb molts matisos immers en un conflicte duríssim i molt complex. 

I si Joan Roura vol saltar-se aquests entrebancs al seu poder il·limitat? Pot fer alguna jugada que li permeti col·locar a qui li doni la gana per continuar manipulant la realitat a plaer? Sí, pot traslladar la corresponsalia a algun país veí amb una administració més permissiva amb l’antisemitisme. Un país on, per exemple, pocs periodistes independents tinguessin gaire ganes d’anar-hi, on saps perfectament que no pots criticar a segons qui perquè t’hi va la pell. Posem que un paradís perdut, l’ombra d’un passat cosmopolita amb una influent minoria xiïta. Podria ser i seria molt, molt greu.

Mentre esperem noves del que pot acabar convertint-se en una novel·la d’espies i en un conflicte diplomàtic, aprofitem l’ocasió per incloure algunes informacions d’actualitat sobre els actes de terrorisme contra la població civil jueva d’Israel que el departament dirigit per Joan Roura no considera dignes de ser explicades al populatxo català.




Aquí un representant de la “religió de la pau” fent una crida a la convivència i l’harmonia per solucionar el conflicte entre àrabs i jueus a Israel.



Aquí els membres de la Llista Conjunta (coalició d’àrabs laics, islamistes i comunistes) del Parlament d’Israel, donant exemple de convivència, demanant als àrabs amb nacionalitat israeliana la construcció d'un país binacional on tothom s'hi trobi còmode.




Conseqüències dels consells de clergues i parlamentaris. L'horror.




Bronca descomunal de l’alcalde àrab de Nazareth, Ali Salem, al líder de la Llista Conjunta. El commina a marxar i l'acusa d'incendiar i arruinar la ciutat. Sortosament també hi ha molta gent amb sentit de la responsabilitat que creu en la convivència.




Avui mateix: Incendi de la tomba del Patriarca Josep a Nablús, provocat pels mateixos que s’indignen si un jueu gosa trepitjar el Mont del Temple.

Avui, divendres, grups palestins han convocat un altre Dia de la ira. Un altre dia perdut, una altra oportunitat avortada. Més dolor.