dimecres, 16 de juliol de 2014

TV3 justifica el terrorisme contra Israel


 
No és la primera vegada que ho diem: un govern que no és capaç de posar ordre en els serveis informatius d’una televisió pública segrestats per un grupuscle antisistema difícilment podrà conduir amb fermesa el país cap a la independència, perquè no pot garantir ni tan sols el dret a una informació veraç; és a dir, un dret democràtic fonamental. I ara diem una cosa nova :  Israel va acollir amb gran interès i deferència el president Mas en el seu viatge a Israel. I no va ser senzill, donades les pressions de la diplomàcia espanyola; però la creixent preocupació davant la manipulació indecent que es fa des de TV3 del conflicte israelo-palestí pot acabar ben aviat amb una queixa pública d’un Estat que veu amb respecte i simpatia el procés endegat a Catalunya. Seria molt greu.

Mai no hem demanat, perquè ningú no té dret a fer-ho, que aquest conflicte, complex i sagnant, sigui tractat amb un biaix pro-israelià. Simplement exigim una vegada més que sigui cobert per professionals, no per activistes, amb respecte cap ambdues parts, amb dades i testimonis contrastats i amb imparcialitat. És un dret de tots els catalans que no caldria recordar. Perquè quan la nostra televisió pública emet una crònica manipulada de Joan Roura o d’Albert Elfa no només ens furta aquest dret sinó que defineix el nostre país. Perquè no són Roura o Elfa qui parlen, són TV3, el nostre govern i la nostra societat. És per això que és doblement insostenible i injust. I inexplicable, pel que sembla.

El vídeo que mostrem hauria de ser més que suficient per cessar d’immediat Joan Roura i procedir a remoure de dalt a baix els Serveis Informatius i, especialment, el departament d’Orient Mitjà, un mandarinat que dirigeix Roura des de fa massa anys a cops de consigna antijueva.

No es poden dir més mentides en un minut i mig, com pot comprovar qualsevol que vegi el vídeo i tingui un mínim de sentit comú. Analitzarem el seu contingut, per si a algú se li escapa algun dels despropòsits que conté.

1.- La primera frase ja seria prou greu professionalment com per cessar algú que afirmi ser periodista o analista : “és difícil dir com comencen exactament, però tothom sap com acaben les anomenades ‘guerres de Gaza’ ”. L’obligació d’aquest senyor hauria de ser explicar com ha començat aquesta, que està molt clar, i no referir-se al cas com si parlés de les Guerres Púniques. Aquesta va començar després d’una escalada de prop d’un mes de llençaments de coets i missils des de la Franja de Gaza contra ciutats d’Israel; és a dir, contra la població civil israeliana de forma indiscriminada. Enmig, el segrest i assassinat de tres joves israelians que la nostra televisió pública no s’ha cansat d’anomenar colons per culpabilitzar les víctimes i justificar el crim.

2.- “Sense solució política, amb una matança de palestins i fins a la propera”. Amb aquesta frase Roura dóna per fet que Israel es dedica a fer matances de palestins i deixa en un segon pla a Hamas, com si aquesta organització es dediqués a promoure la pau o no tingués res a veure amb la situació que pateix Gaza. Roura sap que hi hauria solució política si Hamas no fos un grup terrorista i negociés, i oculta el caràcter obertament fanàtic i antisemita de la seva Carta fundacional, que cita com a cosa provada Els Protocols dels Savis de Sion i insta expulsar els jueus al mar.   

3.- Afirma Roura que "tots els morts són palestins". Això també constitueix un clàssic en l’imaginari de l’agitprop anti-israeliana: si els palestins t’ataquen amb coets artesanals tu has de respondre amb el mateix perquè no tens dret a guanyar una guerra que si perdessis suposaria la teva desaparició i no tens dret a protegir la teva població amb tots els mitjans de què disposes. La última moda consisteix en retreure que els israelians han bastit un sistema de míssils per neutralitzar els projectils disparats des de Gaza i que disposen de  refugis antiaeris, cosa que Hamas no té cap intenció de fer en el seu territori perquè la seva arma més potent és l’exhibició de cadàvers, seus o d’altres conflictes com el sirià, com s’ha pogut demostrar en moltes ocasions, deixant palès que si una imatge d'un nen sirià massacrat no va encendre cap protesta irada, quan es manipula i s'indica que el mateix nen és de Gaza una onada d'indignació es dirigeix contra Israel. Humanitat?, compassió? No: antisemitisme. Roura no informa que mentre la dirigència de Hamas s’amaga dins dels hospitals de la Franja, pressiona la seva població perquè durant els bombardejos pugi als terrats de casa seva. El més curiós és que, per contra, Hamas no se n’amaga. Però aquí està en Roura per polir els fets.

(Hamas demana a la població de Gaza que es quedi als terrats)

4.- Segons Roura, “el govern israelià s’excusa dient que havia avisat”. Ho diu com de passada i restant-li crèdit, quan està demostrat i reconegut que és l’únic exèrcit del món que avisa la població civil d’on es realitzarà un bombardeig. Ho fa amb octavetes, trucant a telèfons fixes, deixant missatges als mòbils i sovint amb una petita explosió prèvia d’avís.



  



5.- “Són els patrons de càstig col·lectiu actual que tenen respostes no menys conegudes”. Aquesta acusació és gravíssima perquè el càstig col·lectiu es considera crim de guerra. Roure menteix a consciència acusant Israel d’acarnissament contra la població civil i ocultant què vol dir amb “respostes no menys conegudes”, sobretot perquè no es tracta de respostes sinó de l’inici de l’escalada per part dels dirigents de Gaza, bombardejant indiscriminadament la població civil d’Israel. I és que per a Hamas tot Israel és objectiu militar i la seva població enemic a batre.

6.- Seguidament en la crònica s’insereix un tall amb les declaracions d’un portaveu de Hamas. Al marge que es tracta del representant d’un grup considerat com a terrorista pels governs democràtics de la UE, inclòs el seu, i que Hamas està atacant un país amb el que mantenia una treva, el que afirma aquest individu no es contrasta amb declaracions d’una contrapart, com obliga la pràctica periodística més elemental, i s’inicia amb una frase on demonitza Israel amb un tòpic antisemita: “l’afició a la massacre que té l’enemic”. Seguidament el portaveu de Hamas parla d’ “ocupant sionista”, quan és sabut que a Gaza no hi ha israelians des del Pla de Desconnexió dut a terme l’agost de 2005 pel govern presidit per Ariel Sharon.

Però Joan Roura ni desmenteix ni matisa aquestes fal·làcies, ja li està bé que algú declari el que ell no gosa dir. És més, en el seu darrer butlletí de propaganda ens ha meravellat amb una nova i creativa teoria que probablement veurem repetida ben aviat a TV3 i pels seus corifeus. Es tracta de “l’ocupació des de fora”.

7.- “Però els que més car ho paguen són els prop de dos milions de palestins que viuen presoners del bloqueig israelià i egipci”. Aquí Roura, una vegada més, menteix. A part que no entenem com la població de Gaza ha augmentat en mig milió per art de màgia, fins i tot aquests dies han entrat des d’Israel milers de tones de menjar, combustible i subministraments mèdics. Quan la treva es respecta, o fins i tot quan hi ha llançaments esporàdics de coets des de Gaza, Israel permet l’entrada i la sortida controlada per la frontera, especialment en cas d’urgències mèdiques. I hi té tot el dret, com qualsevol país del món que vol protegir la seva sobirania i la seva seguretat.

El que no poden pretendre ni Roura ni Hamas és que Israel obri alegrement el pas a grups terroristes que tenen per objecte cometre atemptats contra la població civil israeliana i el segrest de soldats, com ja ha succeït massa vegades. En tot cas els palestins de Gaza viuen presoners d’un règim de terror disposat a devastar la seva terra i sacrificar la seva població; un règim enquistat que ajorna des de fa anys les eleccions i que va foragitar l’oposició amb una brutalitat que Roura no ens ha mostrat mai :


8.- L’última frase de la crònica és, directament, una justificació del terrorisme contra Israel : “Els coets que surten de Gaza són la manera violenta que tenen de fer-se visibles”. I ja està! Vols fer-te visible?, tira coets indiscriminadament contra la població d’Israel. Encara que els coets en realitat siguin míssils d’un abast de més de cent kilòmetres.


Aquesta frase, aplicada a qualsevol grup terrorista que atempti a Europa, suposaria el cessament immediat, el processament de Joan Roura i un escàndol majúscul. Poden parar-se a repetir-la mentalment canviant la víctima? S’ho imaginen aplicat als trens de l’11M, al Metro de Londres o a l’Hipercor? És que potser els terroristes que els van perpetrar no podien al·legar que volien ser visibles?

Ara bé, si el terror va adreçat a la població d’Israel no passa res perquè es dóna la particularitat que Israel és l’únic estat jueu del món i la nostra televisió pública es pot permetre el vergonyós luxe d’exhibir un antisemitisme descordat.

Però, a més, fixin-se en la subtilesa : els coets “surten” de Gaza, no els disparen. De la mateixa manera, en una crònica posterior on Roura ni tan sols va esmentar la treva que Israel va acceptar i respectar durant hores mentre Hamas no va cessar de bombardejar, afirmava que Israel “mata palestins”; en canvi els israelians “perden la vida”. També hi afirmava que així “Gaza se subleva contra l’aïllament amb el llançament de coets cap a Israel”. Novament una justificació del terror : per a Roura, en consonància amb Hamas, Israel no té cap dret a garantir la seva seguretat o a gestionar les seves fronteres com qualsevol país sobirà. I és que mai no s’ha amagat de desitjar la desaparició d’Israel. Fins i tot ho va deixar ben clar fa anys en una entrevista : “Israel serà un estat àrab i es dirà Palestina”. Aquest és l’encarregat d’informar-nos sobre Israel en nom de la televisió pública de Catalunya i de designar corresponsals i marcar la línia dels Serveis Informatius. Així, sense cap control deontològic, sense cap supervisió política, sense cap responsabilitat penal si justifica el terrorisme.

Amb aquestes premisses no sobta tant que Toni Cruanyes s’hagi permès tractar amb una manca d’educació manifesta l’ambaixador d’Israel, Alon Bar, i renyar-lo pel resultat d’aquesta mena de partit que els activistes delirants creuen que es lliura, quan el que es lliura és una guerra : 1 a 196. Només li ha faltat demanar-li a l’ambaixador si no li feia vergonya que no hi haguessin més morts israelians. Alon Bar, ha sabut respondre educadament però amb prou claredat i determinació que l’obligació de l’Estat d’Israel és defensar la seva població i que no es deixaran atacar sense respondre. Que calgui explicar un fet tan elemental dóna una idea prou clara del deplorable nivell dels Serveis Informatius de la nostra televisió pública.
 
Pel que fa a l’Albert Elfa, volem recordar que és el corresponsal de TV3 a l’Orient Mitjà, en general. Ho remarquem perquè estaria bé que aquest detallisme que el caracteritza a l’hora d’informar sobre les morts, una a una, estaria bé que també l’apliqués a Síria on, per cert, el règim d’Al-Assad ha assassinat més de 18.000 palestins en els darrers mesos sense que Roura ens hagi informat amb la proporció i l'atenció degudes. També seria un detall que comptés els palestins assassinats a la Franja de Gaza pels homes de Hamas i de tota mena de faccions, cadascuna més salvatge i fonamentalista que l’anterior.

Elfa és l’home que va dir “procuro no prendre mai partit. Miro i provo de relatar el que veig des de l’objectivitat. Però de vegades la força de la raó es manifesta i ressalta l’evidència: aquí el que hi ha són uns ocupants i uns ocupats”. Sí, és ell, el corresponsal perfecte de Roura.

La diferència entre Elfa i Roure és que l’Elfa és un subaltern força més limitat. És interessant seguir-lo per Twitter, encara que té el costum de bloquejar qui el qüestiona.

Aquí tenim un exemple de com, a la seva manera elemental, s’ho fa venir bé per explicar al revés el que passa, oblidant que el dia abans que Israel iniciés l'atac contra posicions palestines havia rebut més de 80 projectils provinents de Gaza :


Sí, “també”, sense entrar en detalls. Per si no fos prou clara la seva intenció de transmetre que, en comparació, als israelians no els passa res, aquest tuit genial sobre les conseqüències d’un bombardeig contra Israel :

Només li va faltar comentar que el gat de la família havia patit un atac d’epilèpsia.

Una de les obsessions d’Elfa, a part de creure i transmetre confiadament les xifres de baixes que comunica Hamas com si es tractés d’una font fiable, és remarcar que el 75% de les baixes de Gaza són civils. Pel que es veu, encara no ha caigut en el detall que a Gaza no hi ha exèrcit sinó grups armats i que els que fan això generalment són civils. Armats però civils :


I aquests, també :


Potser en un altre post explicarem com l’Albert Elfa va escalfar l’ambient a l’inici del conflicte, però avui volem centrar-nos en un detall professional poc conegut. Resulta que els catalans tenim l’honor de pagar-li el sou a ell i a la seva dona, l’Anna Garcia. L’un treballa per a TV3 i l’altra per a Catalunya Ràdio i el diari Ara, que és una prolongació de TV3 en paper però de propietat d’algunes de les seves estrelles mediàtiques. Viuen en un bon barri de Jerusalem i es guanyen prou bé la vida; entre sous i despeses, uns 6.000 euros. Perfecte.

És normal que una parella de corresponsals sigui destacada a la mateixa destinació, especialment si es tracta d’una zona en conflicte? No. I és convenient? Si hi ha perill, per descomptat, no.

Què passa quan a una parella formada per periodistes que treballen per mitjans públics i diuen que la zona on viuen és desproporcionadament segura en comparació a l’altra en conflicte... li cauen bombes a la seva zona?

Aquí l’ultima crònica d’Anna Garcia des de Jerusalem pel Diari ARA :


Sembla que, per si de cas els israelians tenen una mica de raó i això del reactor nuclear es complicava, l’Anna Garcia va tornar a Barcelona.


Quins misteris. Vacances anticipades? Cagalló? Tampoc no ha fet cap crònica per Catalunya Ràdio des del dia 10. Segur que aquestes contingències estan contemplades en el Conveni, però hauria estat un detall i una mostra d’honradesa reconèixer davant l’audiència catalana que viure sota els projectils imprevisibles de Hamas provoca una tensió i una angoixa insuportables tot i comptar amb l’ajut de les alarmes, els refugis i el sistema antimíssils que procura l’estat d’Israel.

Mentrestant no sabem ben bé qui ens informa ara des d’Israel. A Catalunya Ràdio ni ho comenten i al Diari Ara de vegades hi consta “ARA. Barcelona” i de vegades “AGÈNCIES. Jerusalem”, encara que pel to del relat les Agències deuen ser d’activistes anti-israelians :


Observi’s que el titular afirma que Israel ha trencat l'alto el foc, quan en realitat Hamas no l'havia respectat en cap moment. Periodisme de qualitat.

Bé, potser hauríem pogut sintetitzar aquest escrit així :
Sobta molt que en un país que encara el tram final cap a la seva independència els seus mitjans públics de comunicació estiguin en mans de descontrolats, que els seus dirigents no actuïn i que la seva esquerra més antisistema i més mauleta s’assembli tant a la ultradreta espanyola més antisemita.


I sí, aquest miserable ha estat denunciat.

27 comentaris:

Anònim ha dit...

Massa suaus i tot. La perversió del llenguatge que practica l'Elfa a Twitter i a alguna de les seves cròniques fa feredat. És tan poc subtil que quan fa la crònica en directe (i desde l'hotel) tot vomitant antisemitisme porta l'armilla, però quan entrevista palestins se la treu. Fàstic i vergonya.

Anònim ha dit...

Molt bon article, molt ben documentat. Fins quant hem d'aguantar (i pagar) aquest pou de merda judeofob que es el departament d'orient mitja de TV3?

Enric H. March ha dit...

És del tot indecent. La manipulació informativa està estesa per tots els mitjans. La xarxa està plagada d'imatges i vídeos falsos i la gent s'ho empassa tot sense cap criteri i amb una ignorància profunda.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Tu si que ets un manipulador. Soc independentista i el primer que crec que ens hauriem de treure del damunt, quan Catalunya sigui un estat, és la influencia de xusma pro-sionista com tu. No vull gent ni polítics que mirin a l'estat terrorista i genocida israelià com a un model a seguir.

A.F. ha dit...

Cal afegir que quan un pregunta per tota aquesta manipulació al "defensor de l'audiència" de la CCMA, rep un "traslladarem les seves opinions als responsables" per resposta. I prou.

Roura i Elfa: ni en el meu nom, ni amb els meus diners.

Més valdria tancar la paradeta.

Anònim ha dit...

L'anònim que es qualifica d'independentista que s'ho faci mirar i se'n vagi de copes amb els d'Espanya 2000. Pensa el mateix que ells...

Anònim ha dit...

Hola Hasbarats,

Mire d'entendre els arguments de totes dues parts, però tinc moltes preguntes i dubtes. Veges si em pots ajudar:

1.- ¿Tot el poble d'Israel està d'acord amb els bombardejos a la Franja o hi ha gent que s'hi manifesta en contra?

2.- Amb el darrer bombardeig en què han mort els nens, què s'hi pretenia? No crec que hi haguera cap objectiu, no?

3.- Hamàs vol la fi d'Israel i usa la població, així doncs, cal defensar-se per sobreviure com a poble. Ara bé, la resposta, intentant ser objectiu, és proporcionada? En relació amb aquesta, hi ha un mapa que circula per la xarxa on es veu com Israel ha anat eixamplant el territori d'una manera bèstia en detriment de Palestina. Això és normal?

4.- Quina seria la solució? Què proposa Israel? Estaria disposada a abandonar territoris ocupats les darreres dècades? No veig que ningú en parle

I res més. No vull, ni molt menys trolejar, vull entendre. Si hi ha cap article o llibre que responga els meus dubtes i m'hi pots remetre, encantat.

Òscar

A.F. ha dit...

Bona tarda Oscar, sobre el punt 3:

Partint de l'imatge del mapa de 1948, moment de la partició i de la declaració d' independència d' Israel, que expressa la voluntat de treballar per tal de donar forma a la resolució de N.U. del 29/11/1947 (el pla de partició) que preveia la creació de dos estats, un de jueu i un de palestí. Hores després de l'independència, la lliga àrab, que havia rebutjat d'entrada el pla de partició de N.U. va envair els territoris que segons el pla de NU conformaven el nou Estat d'Israel.

Després d'aquella guerra contra tots els seus veïns (Egipte, Iraq, Siria, Líban i Jordània), Israel no només manté el territori original de la partició si no que s'expandeix.

L'expansió del segon mapa, a partir del 1967, és per causa de la guerra dels sis dies, l'única en que Israel, després de mesos d'activitat de les guerrilles àrabs a les fronteres amb Siria, va decidir atacar primer a Egipte després que aquest país comences a estacionar tropes a la frontera amb Israel (una cosa és preparar una guerra i una de diferent és no esperar a ser atacat).

Posteriorment, Israel és atacat per Siria i Jordània (forçada per la resta de veïns). Resultat després dels atacs: Síria perd el Golan; Jordània perd 'Transjordania' i la ciutat de Jerusalem; Egipte perd Gaza i tota la península del Sinaí.

Finalment, la guerra de Yom Kippur, on un altre cop Egipte i Siria (Jordània ja n'havia tingut prou) ataquen per sorpresa a Israel en el Dia del Perdó. Resumint, l'exèrcit israelià es refà de la sorpresa i després del contra-atac es planta a 40 km de Damasc i a 100 de El Caire.

En les negociacions de pau posteriors, Israel accedeix a retirar-se del Sinaí, quedant el el 4rt mapa del que parles.

És un resum molt breu i barroer, però espero haver deixat clar que les 'expansions' d'Israel han sigut per causa de, principalment, tres guerres que no va començar.

Sobre el punt 4, no fa ni 10 anys que Israel es va retirar de Gaza, Hamás va fer-se amb el control de la zona a punta de pistola, van començar els atemptats suïcides, va arribar el mur i es van acabar els atemptats. I tens raó, d'això ningú en parla.

Enric ha dit...

Òscar, et responc el altres punts.

1. Com a qualsevol lloc hi deu haver opinions de tota mena. Però et contesto amb una altra pregunta: Creus que la gent està disposada a veure com li cauen míssils a sobre sense fer res?

2. Abans de cada atac (sempre contra llocs estratègics de Hamas) l'exèrcit israelià avisa la població civil però Hamas els fa servir d'escut i, per tant, de màrtirs.

4. La solució vindrà el dia que hi hagi un interlocutor vàlid que no sigui un grup terrorista o que no estigui sota la seva pressió. Les altres vegades que s'hi ha estat a prop s'ha dinamitat des del costat islamista.

Hi ha, però, dos punts importants a solucionar: la capitalitat de Jerusalem i els assentaments.

Quina serà? Els dos estats n'és una. I si hi ha bona voluntat es farà el canvi de terra per terra.

Anònim ha dit...

Què hi diu en Junqueras? Supose que dona suport a Roura i Elfa.

Jordi Denamiel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Sobrela resposta aquesta que donas del primer punt, que han de fer el pares del 4 nens de la platja? Donar-li les gràcies al exercit d'Israel per alliberar-los de Hamas?

Anònim ha dit...

Perqué els jueus sempre anomenan antisemita a qualsevol que critica les actituts del govern isralià. Perque em sembla que t'oblides de la nena que van cremar viva uns extremistas jeus. Suposo que criticar això també es antisemitisme

Enric ha dit...

El vídeo dels nens i la platja és aquest que surt amb el logotip de CNN+?

Si és aquest, CNN+ no existeix des de l'any 2010.

Enric ha dit...

Jo, personalment, no tinc cap problema amb les crítiques al govern israelià ni crec que criticar-lo sigui antisemita. Només demano que es contrasti la informació que s'ofereix i que no es carreguin les tintes només d'un costat perquè s'està generant odi no al govern, sinó contra els jueus, i no em sembla just.

Anònim ha dit...

No jo em refeixo a un video amb el logotip de TF1 (Canal Francès que existeix). Dius que la noticia de la mort dels nens a la platja es falsa?

Enric ha dit...

No, em referia a un altre. Aquest no l'he vist. El buscaré.

Oliva ha dit...

els goberns,que coartan o diriguexan,l'informacio dels seus mitjans,tenen un nom molt lleig.
no crec qye el vostre raubament,sigui el mes apropiat.

Anònim ha dit...

Gràcies als dos per les vostres respostes. Es fa molt complicat entendre aquest conflicte i es tendeix a l'insult i al posicionament extrem sense matisos. La dreta espanyola amb mitjans com La Razon (n'heu vist la portada?) defensen Israel i l'esquerra Palestina. Jo veig una resposta d'Israel desproporcionada i, si hi ha proves verídiques que Hamàs usa escuts humans, l'esquerra també ho hauria de denunciar i no girar la vista cap a un altre costat.
Es fa, també, difícil d'entendre el "mur" (com altes murs del món, és clar), allò d'avisar abans d'atacar em sona molt cínic, en qualsevol cas.

Considereu que Hamàs és el responsable màxim, però quan no hi eren, tampoc s'arribà a una solució, amb la qual cosa no tinc clar en mans de qui està parar aquesta barbaritat

Òscar

José Luis Moreno-Ruiz ha dit...

Con sujetos como ese tal Cesc Ballester, me gustaría mucho que el Mossad hiciera alguna que otra incursión en España... Total, del Gobierno español se puede esperar aún menos protección y defensa que del resto de los gobiernos europeos.
JL


Anònim ha dit...

Perdó, em podries ensenyar qui li dispara?

José Luis Moreno-Ruiz ha dit...

Bueno, una más, por si interesa:
Antiguos compañeros de trabajo del Grupo Zeta, al igual que otros periodistas de distintos medios de Madrid, me confirman que están dando fotos de Siria, haciéndolas pasar por fotografías tomadas en Gaza.
Me dicen que quienes ordenan su publicación lo saben perfectamente.
JL

José Luis Moreno-Ruiz ha dit...

El diario Público, trae por aquí un anónimo... ¡Ja, ja, ja! Esos marxistas-leninistas del Niño Jesús, como decía Don Luis Buñuel...
JL

Linus Fontrodona ha dit...

Estic molt d’acord amb aquest article (del tot d'acord pel que fa al tracte informatiu lamentable que dóna TV3 al conflicte). De fet, em dol i m'avergonyeix que la televisió pública del meu país es manifesti de manera tan tendenciosa. Especialment lamentable –a part de la manca d’objectivitat en si—em resulta que jugui brut amb qui són aliats nostres (i fins amics) ‘in pectore’, en els moments d’agressió continuada i falaç des de medis hostils que estem vivint nosaltres mateixos.
No tinc vincles familiars propers amb el poble jueu, però sí que en tinc de culturals, d’admiració i de respecte, i em sento personalment ferit per molt del que en sento dir ara aquí, a casa meva; tot això que vosaltres denuncieu, entre d’altres coses. Se'm fa molt trist.

joanr ha dit...

El tema de tv3 és tan vell i fa un fàstic tan gran que no sé què dir. Aquests últims dies els fixos, Roura, Elfa han desparegut i trauen un element amb una cara de por que tira de tos, però la seua parcialitat i manipulació són les pròpies de la casa. Comentaré algunes de les perles que he sentit aquests dies: Ramon Pellicer comentant unes dades numèriques en pantalla, nombre de morts, de cases destruïdes, hospitals, escoles... tot amb números exactes fins les unitats, ni una paraula sobre la font d'una informació tan precisa, la font deuria ser Hamas (banda de criminals), però Pellicer s'ho calla. Isabel Galí durant uns dies també estava per Gaza o Jerusalem, "explicant" la guerra, va ser increïble, va superar al mestre Roura, qualificant literalment d'assassinats els morts per l'exèrcit d'Israel. Vaig quedar tan garratibat que immediatament vaig enviar e-mails al director d'informatius, defensor de l'espectador i director de tv3. Silenci administratiu. Cada dia em vénen temptacions de mirar les notícies en alguna tv espanyola, estic segur que no són tan judeòfobs. El que no entenc és com el govern d'Israel permet la presència d'aquests corresponsals. En fi que tenim una tv3 que fa pena, no solament en el tractament d'Israel sinó en tota la seua programació.

Anònim ha dit...

La denúncia va ser falsa, s'han escampat dades personals meues que poden incorrer delictes tipificats al codi penal art. 456. Sobre denúncies falses i dret al honor. Ens veiem on pertoca!