dimecres, 29 d’agost de 2012

Si era per la foto, t'has lluit

Què lluny queden aquells dies en què els dirigents àrabs confessaven que preferien un atac de ronyó a haver de seure a parlar amb una jove i decidida Golda Meir. La sola presència de Golda encenia totes les alarmes en les ments d'aquells cacics que es tenien per totpoderosos; era jueva, sionista, intel·ligent, hàbil, forta, demòcrata... i dona. Un autèntic malson per a qui se sent humiliat per la sola presència d'algú que es fa respectar pels seus mèrits. 

Què diferent la imatge que ha ofert Zahava Gal On, cap del partit Meretz, anant-se a trobar amb Mahmoud Abbas, el president -caducat- de l'Autoritat Palestina, en funcions des de 2009 perquè no li dóna la gana convocar eleccions, per dir-li com n'és de guapo i de bona persona i què poc són de fiar els governants d'Israel legítimament elegits pel seu poble. 

Aquesta excursió política de Zahava Gal On i altres dirigents de Meretz és profundament deslleial, oportunista i suïcida. Els convidem a llegir l'entrada de l'amic Jaume a 'Hummus o Falafel' i l'article d'Henrique Cymerman a 'La Vanguardia', que ens posen sobre antecedents i ens informen de l'abast d'aquest fet i de l'estat terminal de deteminada esquerra postsionista i esquizoide. 

Nosaltres ens centrarem breument en la imatge. Probablement dóna per escriure un extens article sobre llenguatge no verbal. No pretenem tant ni en sabem prou. Tampoc no tenim ganes de perdre massa temps amb dos personatges tan insignificants i nocius. Simplement volem assenyalar que a Mahmoud Abbas no li hauria passat pel cap seure ni un segon en la postura que exhibeix sense cap pudor si la seva interlocutora hagués estat Golda Meir. 

Abbas sap perfectament el que es fa i quin missatge està transmetent al món àrab, als seus súbdits i als seus adversaris. No es tracta pas ni d'una posició de comfort ni d'una invitació a la conversa informal. Denota menyspreu per les formes, superioritat i desdeny cap a la seva interlocutora. S'ha limitat a rebre una dhimmi, li ha ofert una taronjada i si ella fos algú i ell tingués prou poder li faria saber immediatament quina mena de pau té reservada per al seu poble. Per ratificar-la només li caldria obrir-se la bragueta i donar una ordre.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No entenc com gosa la Zahava deixar la bossa allà al terra i no tenir-la ben agafada sobre la falda. És estrany que no li hagin fotut amb el sistema de l’estirada.

Al Jaume i al Cymerman sempre paga la pena llegir-los.

A.

Salvador ha dit...

Pobra noia, ha tingut el seu minut de glòria. Segur que n'està ben orgullosa.

Jaume ha dit...

Benvolgut capità, moltes gràcies per la cita. Genial l'expressió de abaixar-se la bragueta i donar una ordre. Però és tal com dieu. A més a més, Abbas ha enviat un missatge al govern de Netanyahu: no em reuneixo amb vosaltres (passo olímpicament de les vostres tentatives per a concertar una cita), però em reuneixo amb aquesta tia que políticament a Israel és irrellevant. Per tant, passo de les negociacions de pau i continuaré cercant un reconeixement palestí unilateral en els organismes internacionals. Salutacions!

CIAlqaeda ha dit...

Catalunya es catalana, no israeliana!

lladres, desinformadors, victimistes, mentiders, traficants, usurers, racistes, fundamentalistes, psicopates en general... això son els sionistes...

Tot el suport per Al Assad y el poble siri, per l'Iran jomeinista i Hezbollah i tots els pòbles no alineats a la dictadura judeo-plutocràtica mundial...

Mort als EE.UU, a la UE i Israel, visca l'Europa independent y popular

Hasbarats ha dit...

Hahaha! Volíem escriure un post sobre la relació de la propaganda nazi-progre en els trastorns mentals severs, però l'anterior comentarista ens ha fet la feina. Maridatge entre Hitler i Rachel Corrie amanit amb extraterrestres i aliança xilenocatalana per una Europa independent i popular (califato?). "No hase falta dezir nada más".