divendres, 30 març de 2012

TV3 fa anys que fa vaga



Vaga de decència, vaga de vergonya, vaga de servei públic. TV3 fa anys que s'ha convertit en un monstre de burocràcia, corrupció i fatxenderia insuportable. L'únic que li resta de públic és el seu finançament. Nosaltres paguem, unes institucions hi posen el nom i un grapat de sectaris segresten la informació, saquegen el seu pressupost i abusen del que hauria de ser la nostra Televisió Nacional. La desvergonya no té aturador. Pel que sembla no hi ha manera que passi res. Si és així, si les institucions democràtiques no poden fer net, si hem de suportar i a sobre pagar tanta indecència, que la tanquin, que fotin fora la xusma dogmàtica i parasitària que se n'ha apoderat. Que vagin tots a l'atur, que se'n vagin a la merda.

Si ahir van passar coses intolerables aquesta és especialment sagnant, perquè resumeix perfectament com una minoria s'han carregat el país i una televisió que hauria de ser el nostre orgull. El vídeo que encapçala aquesta entrada va ser gravat per Xavier Rius, Director d'e-notícies, ahir, dia d'una vaga general. TV3, la televisió pública de Catalunya per comptes d'informar va fer una apagada informativa quasi total i a sobre membres del Comitè de vaga es van permetre tractar amb menyspreu i amenaçar un professional que estava fent la seva feina: informar i no permetre l'opacitat i la impunitat de cap força totalitària.

El periodisme lliure és això. Sigui de mitjans públics o privats, grans o modestos, és i ha de ser un servei a la comunitat. Ahir TV3 va mostrar la seva cara més sinistra, saltant-se escandalosament els seus deures més elementals. Tan bon punt van ser les 12 de la nit van interrompre la programació, inclosos els serveis informatius del seu canal de notícies, i van anunciar amb un rètol que estaven en vaga pel seu "compromís amb el servei públic, la informació i la producció interna", precisament les tres qualitats que, especialment ahir, van passar-se per l'engonal amb tota impunitat. És difícil assolir un major grau de cinisme. Tots els canals de Televisió de Catalunya emetien els mateixos programes enllaunats -tots amb missatge progre, per descomptat-, mentre Barcelona cremava a mans de vàndals que han crescut mamant de l'agitprop antisistema dels responsables dels informatius de "la casa".

I mentre Pepe Álvarez parlava dels "piquets de la llibertat" i joves que no saben ni què vol dir proletari saquejaven petits comerços i terroritzaven mitja ciutat, uns perdonavides que paguem amb els nostres impostos, amb els nostres esforços, amb el nostre treball, es passejaven pels volts de l'edifici de TV3, "la seva", fent el cigarret i el fatxenda per comptes d'informar a la ciutadania. I resulta que uns treballadors d'una empresa pública plantats a la via pública li retreuen a un periodista que els gravi quan, precisament, l'empresa en la qual treballen es dedica a gravar qui li dóna la gana sense demanar permís i afegint, a més, comentaris, judicis de valor i, sovint, befes indignants.

Vegin la suficiència inenarrable d'aquesta mena de funcionària del Pravda advertint a Xavier Rius que hauria d'haver demanat permís per gravar perquè "el dret de la meva imatge és meu i tu no el pots vulnerar", quan no hi ha res capaç de vulnerar més la imatge d'aquesta senyora que ella mateixa amb la seva prepotència i el ridícul d'anar a avisar un guàrdia perquè aturi a un periodista que sí està complint amb la seva obligació. Vegin com, quan Rius ha decidit marxar la individua l'amenaça amb accions judicials i com s'arronsa quan Rius es planta. Quin posat covard i mesquí dels seus companys, quin to de menyspreu d'ella parlant "d'un tal Rius" del qual hauria de saber com a mínim que cobreix ell sol totes les rodes de premsa i els aconteixements que TV3 ha de cobrir amb mitja plantilla de dropos. La perla és quan responent a Rius, que ha protestat dient que està fent la seva feina, la funcionària li deixa anar "gent com tu fa que tots els treballadors d'aquest país tinguem problemes a tots nivells". Per cagar-s'hi! Quins problemes tens, reina? Que no has pogut fer pont? Que t'ha tocat fer serveis mínims fumant al carrer? Que no et paguen prou bé per fer d'aprenent de Kapo? Que el Tripartit que tant t'agradava no governa i ara s'ha de manifestar per protestar del desert que ens han deixat?

Si el Govern no fa alguna cosa, si aquest saqueig permanent no cessa i els informatius continuen a mans de totalitaris i antisemites, algun dia es trobaran que la gent va fins a les seves portes a dir prou. I encara que els dolgui, hi haurà premsa. D'aquí i de fora.

Estarem amatents perquè s'apropen dies difícils per Israel i no estem disposats a callar mentre s'atia l'odi des de la nostra Televisió Nacional. Mentides com aquestes no es pot permetre que es repeteixin:



Per cert, mentre aquests stalinistes amenaçaven un periodista, a la cadena privada que tant els desagrada algú amb molt pocs mitjans va fer la feina que haurien d'haver fet ells... i la van emetre, naturalment.

4 comentaris:

Borja Vilallonga ha dit...

El teu titular és el pensament que em va venir ahir al vespre. Molt d'acord.

Lior ha dit...

No he vist ni un sol informatiu, o com en volgueu dir, sobre la vaga. Ni ho faré: ha estat un fracàs total, rotund. M'és igual que en digui ningú, les dades i tota la mandanga.
Dijous matí a primera hora he d'anar al carrer Rogent, Clot. El metro pleníssim de gent anant a la feina.
Al mateix carrer, piquets comuno-totalitaris fent tancar botigues, petits comerços portats per gent gran en molts casos. Però tal com acabaven de passar, persianes amunt. He de tornar a casa a peu, atravesso tot l'eixample dret, quioscos, tant vulnerables, oberts, negocis ídem, amb les persianes a mig tancar per si passava la guardia roja o roja i negre per fer-los tancar, però majoritàriament la gent treballant.
Surto, al migdia, d'un despatx de Pau Claris, un piquet anarco-feixista de la CGT increpant i intimidant, oralment i física, les farmacèutiques del xamfrà Casp/Pau Claris, avui encara hi havia la pintada: Esquirol. Més tard, de casa estant, veig com ens cremen els contenidors de tot Pau Claris, columnes de fum inmenses. Quan els incendiaris passen per sota casa, veig el modus operandi i la actitud d'absolutíssima indiferència, quan no d'aprobació, dels manifes anarco-totalitaris de la CGT i dels totalitari-indignats. Efectivament, Sr. Vilarassau; no són només quatre energúmens, i amb la claca que els dona aixopluc, són milers. Només a davant de casa quatre contenidors cremats i els altres pel terra; la feina de recollir-los del proletariat que diuen defensar.
Iaiona heròica amb gosset aturant una furgo dels mossos i la claca premental i els càmares corrent-hi.
He de tancar el balcó, se m'omple de fum el pis.
Surto de casa en direcció contrària de la mani d'UGT CCOO i quan torno, tard, em trobo les restes de tot plegat. Aquesta vaga ha estat un fracàs, sobretot moralment. El dia que la nostra espècie s'extingeixi serà un gran dia pel món i per tot l'univers.

Anònim ha dit...

L'afició per cremar esglésies va donant pas a la de cremar contàiners.

No avancem.

El Rius, exccel·lent.

A.

David ha dit...

El que fa vaga de mirar TV3 sóc jo. I també felicito en Rius.