dissabte, 21 de maig del 2011

SÍ, PERÒ TENEN RAÓ

Igual no passa d'aquí, però les revolucions comencen així. Fins i tot, de vegades, així comencen alguns fenòmens més seriosos i concrets : els canvis necessaris. És cert que aquests dies pertot hi campen frikis, dropos, antisistema i alguns que s'han empatxat amb el pamflet de l 'Indigneu-vos, però molts ja venien cremats de fa temps perquè els carrers estan plens de gent que ha estudiat i ha acabat amb esforç una o més carreres; plens de gent més preparada que molts dels qui ara ens governen, gent que sap parlar anglès i amb més sentit comú i més decència que no ens faria passar tanta vergonya si ens representés pel món. Tant parlar de la crisi bancària i de la bombolla immobiliària i ¿a ningú no se li va acudir que algun dia petaria l'estafa universitària? Després de menystenir l'aprenentatge d'oficis i de rebentar els salaris servint-se d'una immigració desbocada per comptes de contractar dones, joves i aturats de llarga durada, ara es pretén que la legió d'universitaris sense perspectives marxi o calli fins que els arribi una jubilació a la que no tindrà dret. Això, quan no se'ls insulta directament dient-los que menys queixar-se i més treballar en un país amb cinc milions d'aturats, sense comptar els autònoms i els petits empresaris arruïnats per l'administració i els bancs. "Jo, a la seva edat ja feia anys que m'havia independitzat" diuen els qui amaguen que es van independitzar amb els diners de la seva família o els qui callen de mala fe que saben perfectament que si fos ara no tindrien més remei que viure amb els seus pares o passar la vergonya d'haver de dependre de les seves famílies per subsistir. Què fàcil es dir que quan un aturat s'ho proposa troba feina quan hi ha tants pares de família que s'han fet tips de treballar i s'han vist de cop i volta al carrer i no hi ha manera de trobar res més que alguna feineta mal pagada de tant en tant.

El que està passant aquests dies no té res a veure amb el Maig del 68 francès. Allò va començar quan una colla d'estudiants de casa bona es va rebotar perquè les autoritats universitàries no permetien que els nois i les noies es banyessin junts a la piscina del Campus. No ho sabien? Sí, va començar així, per una bajanada, i es va anar complicant amb l'ajut de la malaptesa de la superioritat. Però la immensa majoria d'aquells estudiants tenia un futur molt més prometedor i una classe política que malgrat ranciejar tenia una idea presentable de la democràcia i sabia, perquè havia patit les misèries d'una guerra, que amb el futur de la gent no s'hi juga. La nostra joventut va a la deriva, veu el naufragi dels seus pares i la dolorosa situació dels seus avis i observa perplexa com la classe política que ens governa en el decurs dels anys ha apagat la torxa esperançadora de la Transició amb els orins de la seva mediocritat inabastable. Goya va néixer massa aviat! Encara ara tindria material per molta pintura negra i el seu Gos empantanat entre el fang de la realitat i l'angoixa del misteri ara seria legió.

Fa lustres que els nostres polítics fan cara de nen penedit que jura que mai més no tornarà a matar el gat de la padrina després del recompte de la creixent abstenció de cadascun dels processos electorals. Figura que es conjuren per il·lusionar la ciutadania, canten algun miserere de pa sucat amb oli amb la boca petita i ens juren amor etern, penediment i propòsit d'esmena. Una petita humiliació ritual, un engany rutinari sense més importància. Mai no passa res! La propera vegada que toqui decidir la màquina de la impostura partirà de zero confrontant-se amb un maniquí que encara vota de pura esma. Sí, sí, teniu raó. Farem primàries, podreu votar llistes obertes, sabreu com collons es diu el vostre representant i, fins i tot, us direm qui és i quins mèrits té per representar-vos. I així van passant els anys, les eleccions i la befa còsmica que desemboca en nous Representants mediocres, mediatitzats, submisos, ineptes, corruptes, incapaços, que decideixen el que no saben, que legislen despropòsits incansablement. I així estem.

Legislen. I un entramat de jutges, magistrats, mediadors, juntes i funcionaris que ningú no ha elegit democràticament i que encara ara són l'excrecència més influent i descarada de la dictadura franquista dicten sentències aberrants sobre lleis perillosament ambigües servint-se d'una discrecionalitat suïcida. I així tenim els alts Tribunals dividits meitat per meitat, sovint exercint el seu magisteri fora de termini i votant en pràctic empat tècnic una cosa i la seva contrària. Diuen els senyors jutges que les lleis no estan ben redactades, i en això tenen raó. Però també és cert que ells mateixos contribueixen amb entusiasme a nodrir l'espiral de despropòsits que ens ha dut a aquest cul sac. L'arbitri de la Junta Electoral Central ratificat pel Tribunal Suprem i pel Constitucional prohibint les concentracions pacífiques i al·legant que contravenen una Llei Electoral decimonònica i insignificant és el paradigma del fracàs i de la impostura de la democràcia espanyola. Concloure que la població pot variar el sentit del seu vot amb motiu d'una concentració pacífica de protesta és un insult a la intel·ligència i a la independència dels votants. Forçar una figura tan obsoleta i absurda com "la jornada de reflexió" per damunt del dret a la llibertat d'expressió en plena era d'Internet, Facebook i Twiter voreja la imbecil·litat. ¿Per què no prohibeixen que les actuacions judicials es redactin en els ordinadors dels jutjats per imposar l'escriptura amb ploma d'au sobre rotlles de pergamí? Si les autoritats polítiques haguessin obeït escrupolosament l'ordre d'impedir les concentracions i haguessin aplicat la interpretació que els Alts Tribunals fan de la Constitució espanyola equiparant-la a una mena de Codi d'Hammurabi la policia i l'exèrcit haurien d'haver intervingut a les braves, a la manera de Líbia o de Síria. ¿Això és "el imperio de la ley"? ¿L'acompliment de la Constitució duu a ofegar drets democràtics fonamentals reconeguts universalment? ¿Una cosa tan ridícula i paternalista com una "jornada de reflexió" hauria pogut justificar una massacre?


Potser que reflexionin ells!! Que reflexioni la classe política i l'estament judicial. Que reflexioni la banca, que aprofitant-se dels seus tractes preferents amb els partits ha legislat de facto i s'ha saltat impunement tots els controls. Que reflexioni la premsa que es fa dir lliure i independent però que, majoritàriament, ha encobert tota mena de vileses per no perdre subvencions, publicitat institucional i concessions televisives. Que reflexionin els gurus progres de les televisions institucionals que fa anys que sembren les seves perles antisistema mentre mantenen els seus privilegis econòmics i propagandístics a costa dels impostos dels ciutadans. Que reflexionin els dos grans sindicats, afavorits amb una legislació que voreja el feixisme i que els atorga el privilegi de decidir sobre absolutament tots els programes de formació, els convenis, les negociacions, els conflictes i les subvencions pròpies i europees, que callen quan els ho ordenen i que criden només quan saben que així rebran una nova recompensa per comprar el seu proper silenci. Que reflexionin les patronals que han estat dirigides per empresaris subvencionats i feudataris i que han abandonat la immensa majoria d'emprenedors: els autònoms, els petits empresaris. Que reflexionin tots aquells que en les darreries del franquisme van lluitar i van denunciar i que han anat caient un a un a canvi de la subvenció i de la canongia : les associacions de veïns, els col·legis professionals, els artistes, els intel·lectuals, els docents universitaris, la classe mèdica, l'església de base, les primeres organitzacions no governamentals, les associacions de professionals, les associacions de mestres...

L'angoixa és una de les patologies més desesperants i més destructives que pot patir l'ésser humà. Quan no hi ha un projecte comú, quan tot és desconcert i ressentiment, què resta? La ira, l'estrés, la desconfiança, potser el conformisme, fins i tot la rendició més trista i terminal. L'endemà d'aquestes eleccions o, a més estirar, d'aquí unes setmanes, sabrem l'import de la factura. La veritat no es pot ocultar permanentment. Ho sabrem, se sabrà tot, i serà demolidor. Ens direm que ni el capitalisme ni l'estat de dret ni la democràcia no són això. És cert, no són això. Per garantir-los cal un estat, gent honesta, voluntat de servei, convicció democràtica.

"¡Decidnos la verdad!" cridaven a la Puerta del Sol milers de joves just quan començava la jornada de reflexió. Quan la sàpiguen, qui sortirà al carrer seran els seus pares.

Shofar

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre et llegeixo i malgrat estar en coordenades molt, però que molt diferents en tantes coses, comparteixo amb tu dues coses: moure'm per canviar aquestes coses i no cobrar cap mena de subvenció ni ajut (de fet em semblaria inmoral) per fer-ho.

Que curiós que en això que acabes d'escriure estiguem d'acord, tant d'acord.

De fet, hi ha una pregunta (educada) que m'agradaria fer-vos a Jaim, a tu, a tota la xarxa aquesta de blogs que en teniu muntada. I és: que en penseu de la gent del Meretz i del Jadash? realment seria tant i tant xunga una pau com la propugnada per l'Obama amb les fronteres del 1967? perquè llegint-vos tinc la sensació que teniu un punt de vista de vegades "més papista que el papa" sobre la qüestió israeliana-palestinesa.

I us faig una suggerència: és veritat que hi ha molta gent de l'esquerra parlamentària i extraparlamentària a la que caricaturitzeu molt bé amb estereotips. I reconec que hi han aspectes ben criticables i ben catucaritzables. Però d'igual manera que alguns en som ben conscients de que Israel és una realitat que inclou, per exemple, als companys de Meretz i de Jadash i que no es pot reduir a una qüestió de categories de bons i dolents, faríeu bé vosaltres de destriar el gra de la palla de segons quines crítiques que feu.

Salvador ha dit...

Has llegit l'article de Jordi Barbeta? http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110521/54157356289/son-del-psoe.html

Lior ha dit...

És clar, l'article definitiu havia de ser el vostre. De totes maneres, pot ser obra del sector jovenívol del col·lectiu hasbarat? Ho dic per un cert to... revolucionari ;-)
Bé, quan vaig veure en Tapial i companyia entre els indignats de Vic, la veritat, vaig pensar que no en podiem esperar res de bò. Pamflet Hesselià a part. Si els indignats actuals, els que han començat aquestes accions, són només (només!) l'espurna d'una revolució, perquè creieu que al darrere (jo espero que millor sigui al capdavant) vindrà gent seriosa (seriosa de debò), endevant les atxes!
Aclarit això, i tret de la dada estadística sobre l'atur; en aquest país, hasbarats meus, no hi poden haver 5 milions d'aturats... subscric la vostra opinió (massa opinions preconcebudes, l'angoixa -ai! l'angoixa...-, etc), reverencialment, com sempre.

Fixeu-vos en la meva ignorància. Quan he vist aquest quadre, El gos al mar de sorra, he pensat; què hi fa la coberta d'un llibre d'en Joan Pons aquí? No sabia ni que fos de Goya...

David ha dit...

No crec que reflexionin els qui han de reflexionar. Seria demanar-los un esforç no ni volen ni poden fer.

Hasbarats ha dit...

Anònim, estaria bé que encara que no tinguis un perfil a Google, al final dels teus escrits signis amb algun nom.

Comencem pel final. Quan dius "faríeu bé vosaltres de destriar el gra de la palla de segons quines crítiques que feu" de fet està dient-nos que pensem com tu. I mira, no pensem com tu i destriem el gra de la palla a la nostra manera.

Sobre Meretz i Jadash jo no et puc respondre pel Jaim ni tan sols per tots els companys de Hasbarats perquè cadascú té les seves tendències i, per cert, no som "una xarxa de blogs que tenim muntada". Som absolutament autònoms i cada blog té la seva pròpia perspectiva. L'únic que et puc dir és si has llegit els nostres posts sabràs que sempre hem afirmat que ens agrada la diversitat de plantejaments polítics dins la societat israeliana. Meretz, per exemple, ha contribuït a dinàmiques de negociació del tot necessàries.

Sobre que la nostra posició sobre les fronteres del 67 no pot ser "més papista que el papa", efectivament no pot ser-ho perquè el papa no és... com t'ho diria, ¿un referent?. Sigui com sigui, hi estem en contra i creiem que Obama està jugant un paper irresponsable que pot comportar greus conseqüències. Tu creus que es pot fer aquest plantejament després del que ha passat amb la desconnexió de Gaza? Per cert, amb les fronteres del 67 Gaza tornaria a Egipte? Mig Jerusalem i Cisjordània passarien a ser governades pels jordans? És més, creus que els palestins estan representats i governats per liders demòcrates?
--------------------------

Salvador, vaig llegir l'article d'en Barbeta i em va causar estupor. El PSOE no està en condicions d'organitzar aquestes accions, no li convé i en pot sortir perjudicat perquè és pur establishmen, perquè ha col·laborat com el primer en el desori actual i perquè com menys moviments que no se sap com poden acabar, millor per a ells. En Barbeta hauria d'inspirar-se en un periodisme més intel·ligent que el d'Intereconomía. A més, ¿el PSOE és d'esquerres? Així també ho deu ser DSK, és clar!

Hasbarats ha dit...

Lior, no et pensis. Això és de la facció 'Casal d'avis'; ja saps, aquells que eren joves quan les Jornades Llibertàries del 77 i no calia que fumessin perquè es col·locaven només d'entrar al Saló Diana. Són coses que marquen.

El Tapial on vols que vagi?, a un clàustre de catedràtics? a una tinguda d'una lògia filosòfica?, a una reunió d'investigadors de biomedicina? El Tapial ha de deixar-se veure entre la canalla de Vic, que són gent abrandada, a veure si el reconeixen i pot fer el merda. Amb una mica de sort aprendrà una mica com es pareix un eslògan amb gràcia, però ho dubto perquè per això s'ha d'haver superat la fase mononeuronal.

Pel que fa als aturats, suposo que deus referir-te a l'economia submergida. Però en una situació de crisi tan bestial les feines precàries donen per molt poc, no en surt un sou ni, per descomptat, cap seguretat ni cap garantia. Si et refereixes al PER, tens raó, però també és cert que si s'elimina sí que tindrem els 5 milions i més d'aturats tot d'una i merder del gros. Si vols que et digui què em recorda aquesta situació, em fa pensar en l'Argentina de l'època De la Rúa i el quilombo del desembre de 2001, quan les masses per comptes d'acampar van anar a saludar-lo personalment a la Casa Rosada i De la Rúa va haver de sortir volant en helicòpter. Recordo una dita popular que corria aleshores per Argentina "Ya tocamos fondo. Empezamos a escarbar".

No sabem què vindrà després i ara veiem molta divagació i molta carta als reis, però creiem que hi ha gent seriosa i el que està clar és que es tracta d'una remoguda necessària. A més, aquests revulsius van bé per fer pensar, per perdre la por a parlar, perquè la generació de la transició recordi les seves pròpies renúncies i... per follar. Sí, mira, ja sé que pot semblar una boutade i potser a uns quants no ens arribarà el furor que deu bategar sota els plàstics de coloraines i les tendes de campanya, però que allà es folla, ja pots pujar-hi de peus! I me n'alegro, eh!

-------------------

David, si no volen reflexionar potser hauran de córrer. Per cert, aquest muntatge multitudinari d' El Crit de Munch te'l dediquem. No sé què en pensaràs!

Hasbarats ha dit...

ÚLTIMA HORA! :

els companys de Puerta del Sol acaben d'anunciar per megafonia que avui -diumenge, "Día del Señor"- no hi ha servei de neteja i que, en conseqüència, les letrines estaran fora de servei.

Pregunta d'una transcendència històrica d'aquí t'espero :
¿morirà l'"spanish revolution" perquè el personal no té on anar a "ginyar"? Seria molt trist que un petit problema de logística frustrés tantes espectatives. Seria per cagars'hi!

bacus ha dit...

Maig del 68 (Txequia i Paris)
http://www.tv3.cat/videos/460769

mentre uns buscaven el "socialisme" a txequia n'estaven fins les pilotes, en tot cas altres vies però senzillament no saben el que desitgen 4 setmanes amb un estat socialista i les coses queden clares.

Segur, uns dies en un règim stalinista o socialista i veus les coses clares.

de la utopia a tocar de peus al terra on el franquisme es quedaria curt.

http://www.tv3.cat/videos/460769

[42:00] la primavera de praga de 1968


luxes capitalistes i economia socialista, negatiu i positiu a la vegada +- fins i tot el 0.

Lior ha dit...

Gràcies, Capità. Ja veig que la vostra facció s'ha emocionat amb aquests indignats i esteu de ple en fase revival.
A mi segueix intrigant-me la direcció que pugui prendre tot plegat en cas de triumfar. Però, bé, he viscut amb dubtes pitjors.
Quan parlo de la impossibilitat dels 5 milions d'aturats en AQUEST PAÍS, vull dir que en AQUEST PAÍS no som prous per ser-ne 5. Bé, tècnicament sí, però, D"u ens en guardi! A veure si ara resulta que no compartim PAÍS Vós i un servidor... :-))

Hasbarats ha dit...

No em posis paranys, Lior, que tinc els nervis alterats i se'm pot posar tonto el marcapassos. A veure, al lloc on pagues els imposts com li dius? Jo no li diré ni nació ni pàtria. Deixem-ho en país i va que t'hi mates.

Pel que fa a la teva preocupació sobre el curs dels aconteixements, no perdis de vista l'afer de les letrines.

I un consell : si aquests dies convulsos et neguitegen i necesites una mica de pau i concentració, et recomano aquest enllaç idoni pel ioga i la meditació... http://www.youtube.com/watch?v=p-2_0yb3wVY

Abans, apuja el so al màxim, encen-te un caliquenyo i suca'l en una copeta d'aigüardent.

A disposar!

Lior ha dit...

Doncs divergim en tres coses capità: Ni caliquenyos ni aiguardents (no m'estranya que necessiteu marcapassos...) ni país per cova de lladres genocides i provincians. I que hi pagui impostos no vol dir que el meu àmbit mental integri l'àmbit espanyol.
Cap problema, però; a mi també m'agrada la diversitat de plantejaments, mentre no m'arribin les flaires del caliquenyo ni de l'aiguardent. És que jo sóc més de pepsi twist :-))

Salvador ha dit...

La meva experiència en el jovent actual m'ensenya que no els cal muntar cap acampada per cardar tant com puguin. Això ha canviat molt des dels vostres, i meus també, temps.

M'ha decebut molt això de la falta de servei de neteja a les latrines, què se n'ha fet de l'autogestió? Potser entre polvo i polvo podrien cuidar una mica la cagadora.

Anònim ha dit...

L’article m’agrada; sóc més aviat de dretes i conservador, però l’article condensa prou bé diverses situacions desagradables que tard o d’hora havien d’acabar amb un crit.
Vaig anar ahir dissabte a la Pça Catatònia–encuriosit per un reportatge del Jaume de Graná. A les entrades de Ronda (davant El Corte de Ingles) i davant de la Fnac hi ha un “mapa” situacional de la plaça i hi figuren la “Plaça Tahrir”, “Plaça Islàndia” i “Plaça Palestina”; si el Moré veu això últim els fotrà un moc que es cagaran (amb o sense letrines). Sí que hi ha gent seriosa, no ho dubto; però caldrà deixar una mica passar el temps per veure què en surt (tinc esperança: dic què en surt i no quin ensurt)
El maig del 68 pot haver començat amb una bajanada, però només germina si la terra està preparada (no sóc poeta, m’ha sortit així). Per cert, qualsevol dia, a les piscines del Raval (Can Ricart, per ex.) posaran turnos d’homes/dones a petició dels salafistes de la mesquita Tariq Ben Ziyad.
Dites populars d‘Argentina: n’hi havia una bmolt bona que deia, “estaremos siempre al lado del gobierno; si vamos detrás, nos caga; si delante, nos ‘coge’”
El Jordi Barbeta, aquest cop, ha fet l’article després de prendre un café de colors; i aleshores passa el que passa.

A.