divendres, 24 de desembre del 2010

CATALUNYA, ANY ZERO

Què ha passat tots aquests anys perquè ens trobem en aquesta situació? Estem ben bé com l’individu d’aquesta foto, admirant el nostre país i patint vertígens.

Alguns ens van convidar a veure el millor dels nostres paisatges i ens han deixat penjats. I és que per fer de guia se n’ha de saber. ¿CiU entendrà la intenció del tomb electoral que l’ha dut a tornar a governar amb una majoria tan ampla?

CiU ha rebut més vots que mai provinents de l’independentisme. Vots de gent decebuda i indignada amb el que ERC va fer amb la confiança que va rebre dels seus electors. D’altra banda, molts independentistes no han volgut votar partits que només plantejaven la independència, sense més programa, sense parlar-nos d’economia, de política exterior, d’ensenyament, de tecnologia, de cultura, d’indústria, de treball, … Com si no n’haguessim tingut prou amb la deriva i les sorpreses que hem hagut de sofrir durant els set anys del Tripartit. ¿I com avaluar el transvasament de vot del PSC a CiU? Tot sembla indicar que obeeix a l’anhel d’una catalanitat més militant, de polítics més preparats i la demanda de més ordre i serietat.

Com comprendran, no hem pretès ser originals amb el títol d’aquest post, però pensem que és oportú. No només ha guanyat una força política enfront d’altres, és tracta d’un punt d’inflexió partint d’una situació de desastre econòmic, polític, moral, institucional i nacional, com s’ha afanyat a deixar clar el tribunal Suprem espanyol amb la sentència amb què es pretén desmuntar la immersió lingüística en l’ensenyament. I això és un aperitiu en forma de salutació al nou President de Catalunya.

El comptador està a zero i Catalunya ben avall. La caixa buida, un atur desbocat, desafecció política, una corrupció arrelada i una sensació d’indefensió i d’impotència generalitzada. Però no de derrota. Tots haurem d’arremangar-nos i de donar el millor de nosatres mateixos, i això només serà possible si el nou president, Artur Mas, entén fins a quin punt aquestes no han estat unes eleccions més i si, com ha repetit, el seu serà un govern de gent preparada, treballadora i honrada, un govern de patriotes capaç de bandejar el canvi de favors i de silencis, la corrupció, l’amiguisme i la renúncia a defensar la nostra nació sense pors. Seria desastrós que s’imposés el vell vici d’arrambar amb tot, d’actuar amb la prepotència de l’ara venen els nostres, ara manem nosaltres. També seria insensat callar i amagar sota la catifa el desastre i la corrupció d’aquests anys a canvi de suport parlamentari o de silencis recíprocs. La merda ha de sortir, tota. Esperem que el pacte entre CiU i el PSC per tal d’afavorir la investidura d’Artur Mas hagi estat més una estratègia dels socialistes per vestir amb dignitat un traspàs ràpid a canvi d’algun favor puntual al govern de Madrid que no pas el primer capítol d’una sociovergència que seria letal, perquè la desafecció i el sentiment d’impotència dels catalans seria en tal cas immensa davant una aliança que sumaria silencis i maniobres per repartir-se el país. És cert que calia no obstaculitzar la investidura perquè Catalunya no es podia permetre un traspàs de poder etern ni, naturalment, la repetició d’unes eleccions. Això, pel que es veu, no ho van contemplar els dirigents d’ERC, que s’han passat prop d’un mes afirmant que Artur Mas seria investit president gràcies al PP, cosa que han provat de provocar amb la seva tradicional irresponsabilitat negant-se a pactar la seva abstenció amb CiU. Una vegada més les llumeneres d’Esquerra donant lliçons d’estratègia.

El proper Govern de Catalunya ha de donar mostres inequívoques d’excel·lència, d’austeritat i d’honradesa. La confiança és l’ingredient bàsic per remuntar el país. No es pot trencar, és el fil que pot salvar-nos.

Felicitem el nou President de Catalunya i li desitgem el millor. Esperem que iniciï ben aviat una política exterior pròpia que obri camins a l’economia i la política catalana, que faci conèixer el millor de Catalunya al món i que s’arrengleri obertament amb les democràcies occidentals. Perquè sense aquestes premisses Catalunya mai no serà pròspera i respectada ni, encara menys, independent. Li demanem al nostre nou president, Artur Mas, que a més miri cap a Israel, que apropi els nostres pobles i que, com un acte de justícia, tanqui les ferides obertes pel Tripartit durant aquests anys amb ofenses i actes indignes cap als jueus i Israel.

Ítaca encara queda lluny, però torna a sortir en el nostre mapa. És una emoció escollida que ens toca l’esperit i el cos alhora. Hem d’arribar-hi, és el nostre destí.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé. Seguiu així.

Salutacions i pau als homes de bona voluntat.

Gerard 1410

Salvador ha dit...

Espectacular la foto. I és ben cert, hauríem de mirar més cap a Israel que moltes coses podríem aprendre els catalans dels jueus, entre elles tenir una mica més de dignitat.

Lior ha dit...

Haurem de fer-li patent el nostre suport constant al president (ara que tenim president-de-país i no president d'escala de veïns),perquè li espera un legislatura que jo no voldria ni regalada.
Sobre les actituds i martingales ennervants del psc i erc(així,en minúscules),prefereixo no pensar-hi,que,nàusea a part,m'envoiren aquesta nova visió d'Ïtaca.
I si Ítaca torna a sortir al nostre mapa (D"u t'escolti!),doncs tots cap a Ítaca!! I cap a Sió!!

Octavi ha dit...

És evident que CiU ens tornarà el nivell institucional que Catalunya es mereix i ha perdut. Els hi desitjo tota la sort del món. Visca Catalunya lliure i visca Israel. Bon Nadal a tothom.

Associació Catalana d'Amics d'Israel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Míriam ha dit...

Hasbarats, sou màgics, com el Tió, o Santa Claus... existiu com l'amor, la generositat i la devoció... Que trist que fóra el món sense els Hasbarats!
(Això només es pot dir una nit com la Nit de Nadal, amb una copeta de xampany i els ullets enterbolits ;-)

Anònim ha dit...

Tot molt be,... menys les idees anti-israelianes del noi de Verges que heu posat al vídeo. A veure si ara, amb la edat li ve el enteniment!
Mira que es bon music i poeta, però...li falta aquest ultim bull, i això que a Hamastan, a ell el matarien a la plaça publica a pals.

Míriam ha dit...

Dic el mateix que l'anònim però amb nom i cognom.
Ara bé, a l'edat que té, no l'adreçareu.

Ariel Kanievsky ha dit...

Desde Israel, os envío mi enhorabuena por vuestra constancia. Lo mejor para Catalunya en su nueva etapa. Estoy seguro de que con esfuerzo y voluntad el país saldrá adelante.

P.S. - Después de mucho rebuscar he encontrado una botella de cava. La etiqueta dice que está elaborado en Vilafranca del Penedès. Y es kasher :). ¡Bon Nadal!

Rodericus ha dit...

Totalment d´acord en el vostre platejament del que tendria que ser la politica del nou govern de CIU, perque al meu entendre també, es l´unica sortida que tenim. Evitar el vells vicis y la "trincomania" que fins ara han imperat al palau de la Generalitat. I una profona regeneració política i ética.
Salutacions y Bones festes.

P.D. Ariel, hace ya algunos años que una buena cantidád de cavas de Vilafranca elaboran vinos y cavas con metodos kasher supervisados por rabinos. Son de toda confianza. Saludos.