Les "fronteres de 1967"?

Seria un detall que algun dia TV3, la nostra televisió pública, emetés aquest magnífic vídeo presentat per Danny Ayalon.

Resum de les fronteres del 67 : l'any 48 Cisjordània havia estat anexionada a Jordània (i Gaza a Egipte). Els palestins no comptaven per a res en aquests dos països. Israel no va agredir aquests territoris, senzillament va defensar-se de l'atac bèl·lic de diversos països àrabs i va guanyar la guerra. El seu dret a defensar-se i la seva victòria van ser reconeguts per l'ONU. Quan un país ataca un altre i perd la guerra sovint també perd part del seu territori. El que molts anomenen "territoris ocupats" en realitat són guanyats en una guerra no desitjada ni declarada per Israel i, en tot cas, són territoris en litigi. Sovint no són negociables; de vegades, si l'agredit que els va guanyar s'hi avé, són objecte de negociacions atenent les seves condicions. ¿Amb qui ha de negociar aquelles fronteres, Israel, amb Jordània i Egipte?

I és que tot va començar el dia que els àrabs de la Palestina -empesos i armats pels seus veïns àrabs- van negar-se a ser un estat.
(Si ho desitgen disposen de subtítols en català, en castellà i moltes altres llengües).

Els recomanem la lectura d'aquests tres magnífics articles :

Els palestins no han volgut mai l'estat que els va oferir la partició (a Nihil Obstat)

El camí sense sortida de Mahmoud Abbas (a Hummus o Falafel?)

El reconocimiento de un estado palestino ¡qué buena idea! (a Off the record)

Per cert, els avancem els prolegòmens de la "negociació" :

Aquelles paraules de Hillel Neuer

Els nostres lectors ja deuen haver vist que mantenim en la franja lateral del nostre blog aquest vídeo on Hillel Neuer fa una denúncia demolidora de la hipocresia gairebé indescriptible del Consell per als Drets Humans de les Nacions Unides. Neuer és Director executiu i portaveu d'UN Watch, una ONG que lluita per la defensa dels drets humans supervisant precisament què fan per garantir-los l'ONU i, especialment, el seu Consell per als Drets Humans.

Aquelles paraules de Hillel Neuer aquests dies són més oportunes que mai. El Consell feia poc que s'havia constituït en substitució de la Comissió per als Drets Humans perquè una majoria de membres de l'ONU consideraven que aquesta era massa propera als EEUU. El resultat va ser aquest organisme format per 47 estats no permanents, una mena de vaixell dels bojos on tenen veu i vot dictadures salvatges que en l'únic que es posen d'acord és en que cal parlar de qualsevol tema que no tingui a veure amb elles mateixes. En conseqüència mai no es condemnarà una violació de cap país musulmà perquè entre ells es tapen les vergonyes i, conjuntament, protegeixen la impunitat d'altres dictadures per teixir una espessa xarxa de favors i omertà. Rússia i la Xina són dos gegants que val més no fer emprenyar. Cuba, Nicaragua,... són vulnerables però val més tenir-les a bones i comptar amb el seu silenci incondicional. I Europa?... Europa és un caramel. Només cal amenaçar amb alguna denúncia a qualsevol dels seus estats perquè deixi anar una morterada d'Euros a totes les ONG corruptes que treballen per l'islamofeixisme. Els EEUU són uns bons candidats però cal anar amb compte perquè són els que paguen les factures de l'ONU. Què els queda per justificar la seva existència? : Israel, el boc expiatori que ha pres el relleu al clàssic jueu culpable de tots els mals.

Hillel Neuer en aquella ocasió denunciava que el Consell era un instrument per deslegitimar Israel, que sovint es reunia en sessió extraordinària amb aquesta única finalitat i que silenciava les violacions més delirants dels drets humans perpetrades per països membres del propi Consell. En un discurs breu, vibrant i brillantíssim va posar de manifest la perversió del llenguatge i de la moral que es practica com a norma en aquest organisme que silencia les víctimes i protegeix els pitjors assassins contemporanis. El president del Consell, el mexicà Luis Alfonso de Alba Góngora, el va amenaçar d'esborrar les seves paraules de les actes de sessions si tornava a fer un discurs semblant; és a dir, a practicar la censura i una mena de "damnatio memoriae exprés" escandalosa contra la única veu que defensa Israel.

Una de les moltes denúncies de UN Watch va consistir en reclamar que es restablís el mandat d'un observador per a la República Democràtica(!) del Congo, eliminat l'any 2008 pel Consell per als Drets Humans per les pressions d'Egipte, diversos països àrabs i Rússia amb el cínic argument que en el conflicte que assola aquell país "s'havien donat passos positius pel que feia als drets humans", quan es tracta d'una de les carnisseries més brutals, amb un nombre de víctimes que supera els cinc milions i un grau de barbàrie que depassa els pitjors malsons. De res no van servir les reclamacions de la Unió Europea i el Canadà. Segons va denunciar Hillel Neuer "les darreres informacions sobre les atrocitats a la República Democràtica del Congo confirmen el que vam advertir l'any passat al Consell per als Drets Humans de les Nacions Unides". Les peticions de restablir l'observador internacional anaven adreçades a Navi Pillay,
Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, una jutgessa sudafricana encantada amb l'Informe Goldston actualment refutat pel seu propi autor i còmplice d'una de les decisions més escandaloses del Consell per als Drets Humans : deixar fora dels conflictes a examinar les denúncies relatives als homosexuals i al tracte a la dona en el món islàmic.

A Navi Pillay això ja li està bé, però en canvi denuncia que Israel "faci us d'una força excessiva" al Golan davant l'intent d'invasió des de Síria. La poca vergonya d'aquesta assalariada de les pitjors dictadures del món és immensa. Sap perfectament que si Israel no reacciona l'endemà mateix una legió envairà Israel per totes les seves fronteres, com sap que el règim sirià anima i obliga els palestins del seu territori a provar d'entrar a Israel i que les víctimes del dia 5 majoritàriament van morir a conseqüència de les mines plantades per Síria. El comunicat publicat a la web de Nacions Unides on es recull l'última proesa de l'Alta Comissionada duu per títol "Pillay condemna l'assassinat de manifestants de la zona ocupada dels Alts del Golan i urgeix una investigació", i acaba amb una autèntica perla del cinisme "allà on hi hagi proves que s'han comès crims cal que es persegueixin i es sancionin adequadament". Molt ben dit, senyora! Però abans tregui de la llista de crims totes les atrocitats que cometen els seus amos! I no s'amoïni, que els lacais que dirigeixen els nostres mitjans de comunicació l'ajudaran amatents a silenciar les víctimes censurant , esborrant i manipulant la realitat, com per exemple aquestes imatges on es mostra què fan els palestins addictes al règim de Síria amb altres palestins.



Els mitjans de comunicació del nostre país no ens informen mai de l'entramat criminal que des de les més altes instàncies dels organismes internacionals pren decisions amb conseqüències devastadores per a milions d'éssers humans. Per això no sabem que Egipte, Tunísia, Aràbia Saudita, Cuba, Xina, Bahrein, Pakistan i un llarg etcètera de dictadures han format o formen part d'aquesta Comissió vergonyosa o que Líbia n'era membre de ple dret en l'últim període de sessions fins que, fa poc, en va ser expulsada en un acte més d'oportunisme i d'hipocresia, com si no se sabés des de sempre quina mena de dictadura era. Saben quin país va postular-se per substituir-la? Síria!

La proposta no va prosperar perquè, amb motiu de les protestes dels països democràtics i d'algunes ONGs, com ara UN Watch, Síria va renunciar a la seva candidatura. L'estat elegit per substituir Líbia finalment ha estat Kuwait, que com ja deuen saber és el paradigma de la democràcia, la igualtat i el respecte als drets humans. El Consell pot estar tranquil, està perfectament representat per tiranies atroces i per covards indecents.

GOLDSTONE REPORT 1945

RESUM : La Comissió Goldstone d'Investigació sobre les operacions militars dels Aliats als territoris d'Alemanya, conclou: 1.- Que els Aliats (EEUU i la Gran Bretanya) van utilitzar una força desproporcionada per a vèncer l'exèrcit alemany, militarment minvat al final de la campanya. 2.- Que l'armament i els mitjans utilitzats pels Aliats eren manifestament superiors als de l'exèrcit alemany en tots els àmbits : efectius humans i econòmics, armes, artilleria, forces aèries, combustible, abastiment, logística, avituallaments, tecnologia, etc. 3.- Que la població civil alemanya va patir un càstig innecessari i cruel malgrat les suposades raons justificatives relatives a la inutilització d'infraestructures vitals per a l'enemic i a l'útil desmoralització de les tropes alemanyes que encara no s'havien rendit. 4.- Que si bé Alemanya, per raons històriques i polítiques que no són objecte d'anàlisi d'aquest Informe, no va ser del tot escrupulosa amb les lleis internacionals relatives al seu armament, a les seves actuacions expansionistes o al tracte cap als enemics, es va veure empesa a algunes d'aquestes actuacions com a conseqüència del Tractat de Versalles, considerat per l'estat i la població alemanya -i també per observadors i analistes neutrals- desproporcionat i abusiu. 5.- Que si bé són certes algunes extralimitacions per part de les autoritats alemanyes sobre alguns sectors de la població civil -entre d'altres el d'orígen jueu-, aquestes no formen part de la matèria analitzada en aquest Informe i, en tot cas, dimanaven del seu ordenament legal. Aquesta Comissió, en tot cas, entén que no pot entrar a jutjar l'adequació o la idoneïtat de les lleis amb què es va dotar un país sobirà regit per un govern elegit democràticament en el seu moment. 6.- Que com a conseqüència de la desproporcionada escalada bèlica desencadenada pels Aliats el percentatge d'alemanys morts, civils i militars, va ser superior al de ciutadans de la Gran Bretanya i els EEUU. Per tot l'exposat, aquesta Comissió CONCLOU que : A) les parts, en igualtat de condicions i drets, hauran de negociar una pau satisfactòria. B) que es depuraran les responsabilitats de l'abús bèlic dels Aliats així com el d'alguns oficials alemanys, si es trobessin. C) que els Aliats indemnitzaran Alemanya en la proporció que acordi aquesta Comissió per reparar el mal causat. D) en cas contrari, aquesta Comissió recomanarà a la Societat de Nacions la creació d'un Tribunal Internacional per tal de fer efectives aquestes conclusions i sol·licitarà el processament per crims de guerra i la inhabilitació política a perpetuïtat de les autoritats Aliades responsables. (Foto de la portada : un dels Relators de la Comissió, el Sr. Al-Husseini, és rebut pel Sr. Himmler, primer Comissionat del govern alemany per a l'elaboració d'aquest Informe, que va mostrar en tot moment la seva amable disposició a l'hora de col·laborar amb els relators).