Judeofòbia i catalanofòbia. L’Espanya miserable.

La imatge de la dreta és obra d’un alcalde anticatalà del PP inspirada en la de l’esquerra, una repugnant caricatura antisemita publicada a Alemanya en ple nazisme. Com ja deuen suposar l’alcalde del PP ni ha dimitit ni ha estat cessat pel seu partit ni ha estat processat a instància de la Fiscalia.

No deixa de ser curiós que una part considerable de la població espanyola senti un odi patològic cap a un poble que va expulsar i, alhora, cap a un altre que no vol deixar marxar.

Per què ens hi volen dins d’Espanya si ens odien tant?

       






























Per si algú tenia algun dubte o una memòria distreta, el temps ha demostrat a bastament que el procés anomenat Transició iniciat a Espanya després de la mort del dictador Franco va consistir en una successió de pegats per tapar les vergonyes d’un país embrutit pel feixisme, la ignorància, la corrupció i la por. Els qui des de les més altes instàncies polítiques i jurídiques neguen que Catalunya decideixi democràticament el seu futur sostenen que aquell procés va anar “de la llei a la llei”, atorgant-li al règim franquista -que es definia com a “democràcia orgànica”- una legitimitat que no podia ser reconeguda de cap de les maneres.

Així s’explica que l’Espanya actual sigui fruit d’aquell “de la llei a la llei” o, més exactament “de la democràcia orgànica a la democràcia orgànica”. I així s’entén que gran part de la classe política hereva dels artífex de la Transició no es molesti en guardar les formes i tingui per normal que les joventuts del partit en el poder no s’amaguin de vestir-se amb uniformes feixistes, que els seus dirigents facin declaracions incendiàries incitant a l’odi o que els seus representants alternin amb naturalitat un míting de partit amb una xerrada on s’exhibeixen banderes espanyoles i esvàstiques.

Que el govern espanyol, tan obsessionat amb el prestigi de la Marca España, no hagi obligat a dimitir l’alcaldessa de Pinto després de ser denunciada fins i tot per la premsa internacional per haver permès que una corrida es celebrés presidida per una immensa pintada neonazi dóna una idea del grau de connivència amb els moviments ultradretans.

És clar que la Marca España no pot dir-se que es distingeixi per la seva escrupolositat, si tenim en compte què comentava en un tweet el seu Director Adjunt d'aleshores...

Aquesta imatge no ha estat destacada a les portades dels diaris espanyols perquè a Espanya això és força habitual.

I això, fins i tot moderat...

És curiós que els diaris i els tertulians que critiquen amb vehemència que els nens catalans vagin amb la seves famílies a manifestar-se pacíficament i festivament per la independència de Catalunya no hagin dit ni una paraula sobre aquests nens d’un poble aragonès que escenifiquen durant les seves festes patronals com envaeixen Gibraltar i afusellen la seva població.



És inaudit que un feixista que va assassinar a sang freda una noia de 18 anys treballi com a pèrit per a la policia i els tribunals espanyols.

És inacceptable que la Delegada del govern espanyol a Catalunya no hagi estat cessada després d’atorgar condecoracions als hereus de la División Azul que va combatre a les ordres dels nazis a la URSS, o que assisteixi a cerimònies envoltada de neonazis.

És increïble que els mitjans de comunicació i la classe política espanyola no denunciïn i legislin contra els boicots i la incitació a l’odi als catalans que és la causa principal del moviment ara imparable de l’independentisme.

Els organismes polítics de la Unió Europea han comminat en diverses ocasions al govern espanyol que persegueixi la negació de l’holocaust i la banalització del nazisme. Però els opinadors més mediàtics de l’anticatalanisme guanyen influències, fama i diners calumniant els catalans, acusant de nazi els seus representants i justificant l’assassinat del President Companys, l’únic president democràtic afusellat a Europa durant la segona guerra mundial.


  

Aquesta gent escriu a diaris que recullen l’herència nazi de gran part de la premsa espanyola dels anys 40...

dels anys 70...

i del segle XXI, com es pot comprovar amb la publicació d’aquesta esquel·la a La Razón, el diari oficiós del PP, que ret homenatge a Irma Grese, guardiana del camp d’extermini d’Auschwitz i una de les nazis més sàdiques de què es tingui constància.

Aquest diari, caricatura sagnant de la professió periodística que de vegades cita fonts neonazis per elaborar els seus libels, no explicarà mai les íntimes relacions de membres destacats del feixisme espanyol amb les elits de l’estat.




Com va informar la premsa de Catalunya, Íñigo Pérez de Herrasti, cap dels feixistes que van assaltar el Centre Blanquerna de la Generalitat a Madrid el dia 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, té llaços de parentiu amb el ministre de Defensa espanyol, l'aristocràcia i alts representants de les empreses de l'IBEX, polítics del PP i del Centro Nacional de Inteligencia.

Les clavegueres de l’Estat ¿compten amb aquests grups -ja sigui dirigint-los com en el cas GAL, ja sigui deixant-los fer- per avortar el moviment independentista català? ¿S’està dissenyant una operació de violència controlada que doni peu a una intervenció militar o un estat d’excepció “presentable” internacionalment?

La contumàcia amb que es desatenen els advertiments de les autoritats europees i la tolerància amb grups feixistes i neonazis ho fa sospitar.

Però, a més, s’estan tolerant, i fins i tot protegint, individus d’una brutalitat indescriptible. Demanem excuses per les dues imatges que mostrem a continuació, doblement atroces pel contingut dels textos que les acompanyen, però creiem que és necessari denunciar clarament fins a quin punt la permisivitat de les autoritats espanyoles justifica l'alarma.

El pertorbat que signa com a Heydrich4 ha estat denunciat diverses vegades a Twitter, a @policia i, fa prop d'un mes, també als Mossos d'Esquadra pel company Rubèn Novoa, editor d’Israel a Catalunya.

En un país normal i autènticament democràtic aquest individu ja faria temps que seria a la presó o en una institució psiquiàtrica, perquè si queda clara alguna cosa és que es tracta d’algú realment perillós. Però la Policia de Catalunya com a màxim el pot localitzar, qui l’hauria de detenir és la Policía Nacional, i ens demanem quin grau d’interès mostren. Demà, 12 d’octubre, 'dia de la hispanidad', el Sindicato Unificado de Policía es manifestarà a Barcelona per la unitat d’Espanya al costat de gent que té tot el dret de desitjar que Catalunya no s’independitzi, i al costat del PP, C’s i UPyD; i també de grups feixistes. Potser seran molt aprop de Heydrich4, potser coincidiran en algun eslògan i sentiran ben bé a tocar la vella estrofa amb la tonada del Cara al Sol que diu “Catalán judio renegado, pagarás los daños que has causado”.

I potser no recordaran que poques hores abans el PP i UPyD van negar-se a tipificar com a delictes l’apologia i l’enaltiment del franquisme i del nazisme al Parlament espanyol, i que el PP de Catalunya i C’s van muntar un espectacle indigne per evitar condemnar el franquisme i la banalització del nazisme al Parlament de Catalunya. Però en aquest cas no els va servir de res perquè la resta de grups parlamentaris sí que hi van votar a favor. I van guanyar.

Ahir, el nostre Parlament, donant exemple -com ho havia fet anys enrere condemnant l’expulsió del jueus de Sefarad-, va “condemnar solemnement tota declaració o activitat que comporti qualsevol mena d'enaltiment, trivialització, exculpació o negació del nazisme, el franquisme i la resta de règims feixistes, totalitaris i dictatorials".

Serem lliures perquè creiem en la Democràcia. 

Visca Catalunya!

CANAL PLUS jugant amb foc i un bon documental de TVE

Canal Plus des de fa força temps està de rebaixes. Ha eliminat canals, repeteix pel·lícules rebotant-les d'un canal a l'altre, ha inclòs programació infantil i sèries entre els canals de cinema, ...

Però el més alarmant és la programació del Canal Història. Al marge que més del 80% de les produccions són dels EEUU, amb la qual cosa ni aporta res a la indústria europea ni tracta la nostra història, un percentatge alarmant de documentals que suposadament haurien de versar sobre història es compon de subproductes sobre alienígenes, profecies de Nostradamus, la fi del món i altres engendres inspirats per la superstició i el sensacionalisme. 

D'uns mesos ençà la gran protagonista de Canal Història és la sèrie interminable "El precio de la historia" que consisteix a fer-nos empassar com "història" que una família de brocanters de Las Vegas es dediqui a regatejar i posar preu a tota mena d'objectes que els clients porten per empenyorar o vendre. És increïble que la premsa i els usuaris no protestin per aquesta estafa ni tampoc denunciïn que el canal Bio -de biografia, no de iogurt- bàsicament emeti programes sobre fantasmes -com si no hi hagués ningú viu o mort més interessant-, o sobre personatges insubstancials o, directament, borderlines que és dubtos que interessin a ningú amb un mínim de cultura ni als EEUU ni aquí, que per això ja hi ha el Sálvame i tota la gasòfia de Tele5 i Antena 3.

Però, a més, Canal Plus està jugant amb foc. Entre els documentals ahistòrics que emet en dedica alguns a la relació dels nazis i els misteris més variats. Tal com estan plantejats i narrats, sense situar els espectadors en el seu context, sembla que els nazis fossin una gent una mica estranya interessada en els enigmes, els marcians i la parapsicologia, però poca cosa més. I ens sembla molt greu.

Un altre canal que dóna una fidel mesura de fins a quin punt Canal Plus ha degenerat és 'DCinespañol'. Se suposa que la situació econòmica els duu a comprar majoritàriament subproductes, fent així un pèssim servei a la cinematografia espanyola decent, que n'hi ha. La falta de recursos ha portat a Canal Plus a perdre el criteri fins al punt d'emetre diverses vegades la pel·lícula 'A mí la Legión' sense fer constar en el resum el context; és a dir, que es tracta d'una pel·lícula d'exaltació de la Legión rodada l'any 1942, en plena lluna de mel del franquisme amb el règim nazi i amarada de feixisme i antisemitisme. 

La sinopsi de Canal Plus es limita a descriure aquest instrument de propaganda com a cine d'aventures. S'imaginen que una cadena alemanya emetés una pel·lícula d'exaltació del nazisme com a cinema d'aventures?

No es perdin el primer minut del vídeo que encapçala aquest post on l'heroi de la pel·lícula descobreix l'assassí d'un camarada legionario: es tracta d'un jueu, de nom Isaac Leví. Compleix gairebé tots els estereotips del jueu pèrfid i traïdor, només li falta dur a la mà un got de sang de nen acabat de batejar.

"Cinema d'aventures", és clar. I el Cara al sol deu ser una cançó ecològica. 

Aquí els mostrem què feien en realitat amb els jueus els mateixos que produïen 'A mí la Legión'. Es tracta de '¿Documentos robados? Franco y el Holocausto', un bon documental de TVE. És depriment constatar el poc interès que suscita un afer tan greu, tenint en compte els pocs visitants que l'han vist.

Cal no oblidar les indicacions de les carpetes que podem veure :
"Judíos y España. Orden público. No divulgar".

'Esperando al señor Himmler'

Aquest post està dedicat als indecents que acusen els nacionalistes i els sobiranistes catalans de nazis. 

Molts d'aquests calumniadors són fills i néts de funcionaris, policies i militars del règim i de falangistes que es van passar quaranta anys vivint a costa d'una dictadura que es va imposar, precisament, gràcies a l'ajut dels nazis. Quaranta anys d'antisemitisme, d'anticatalanisme i de persecució dels drets i les llibertats democràtiques.

Hem titulat aquest post 'Esperando al señor Himmler' tot citant un paràgraf de la portada del Noticiero Universal d'ara fa 72 anys, el 23 d'octubre de 1940, que reproduïm a l'inici d'aquest article. Aquell dia va arribar a Barcelona aquest assassí. Els servidors del règim havien deshonrat la nostra capital sembrant-la d'esvàstiques unides a banderes espanyoles.

Evidentment, no hi havia cap senyera perquè la bandera catalana estava prohibida i la seva tinença i exhibició perseguida i severament castigada.

Així el saludaven els qui afusellaven nacionalistes catalans i cantaven allò de "Catalán judío y renegado".

Era l'època en què els pares dels qui ara ens acusen d'imposar la nostra llengua ens comminaven a hablar cristiano.

Quan Himmler va arribar a Barcelona no es va reunir amb cap nacionalista català; molts havien estat afusellats o eren a la presó; molts d'altres s'havien exiliat o eren a camps de concentració nazis. La resta vivien atemorits. 

Himmler es va reunir amb els nacionalistes espanyols que acabaven de guanyar una guerra després d'un cop d'estat.

Els peixos grossos ja els havia visitat dies enrere a Madrid.

Aquí, amb Franco i Serrano Suñer, els mateixos que van decidir que els espanyols deportats a camps de concentració nazis fossin considerats apàtrides, decisió per la qual molts d'ells, i molts catalanistes, van ser assassinats pels nazis. Franco i el falangista Serrano Suñer també van ser els principals responsables del criminal "silenci administratiu" que va dur a les cambres de gas a desenes de milers de jueus sefardites. 

Himmler a Madrid també va tenir temps lliure per dedicar-lo al lleure, com ara assistir a la "fiesta nacional" (espanyola).

L'assassí va condecorar un dels toreros però no va poder fruir de la màxima expressió de la cultura espanyola perquè "la Fiesta" va haver de ser suspesa a mitja corrida per un aiguat i es va perdre algunes execucions.

A Barcelona les autoritats va dur-lo a visitar una txeca. Segons les cròniques, diuen que Himmler va quedar impressionat de la crueltat dels rojos. Pel que sembla ignorava que en aquest món cruel hi hagués gent que es dedica a torturar.

A Catalunya encara li esperaven dues sorpreses desagradables. La primera va ser el resultat d'una visita planificada al monestir de Montserrat que el va enutjar profundament. Tenia la intenció de sondejar els jerarques de l'abadia sobre el Grial i es va trobar que ni l'abat Marcet ni el seu coadjutor, Aureli Maria Escarré, no es van dignar a rebre'l. 

Així tenim que tan insigne assassí va ser atès per un humil monjo, el jove Andreu Ripoll, designat pel fet de ser l'únic que sabia parlar perfectament l'alemany. Per si això fos poc humiliant, el monjo li va discutir dues teories sacrosantes: que el Grial fos a Montserrat i que Jesús fos de raça ària. Sostingué Ripoll que Jesús era jueu i punt. Himmler va marxar de l'abadia sense dissimular la seva irritació. (Segurament ara s'enfadarien amb Ripoll els que afirmen que Jesús era palestí).

La segona sorpresa desagradable va ser que van robar-li la seva cartera de mà a la suite de l'Hotel Ritz de Barcelona. Encara ara no se sap si van ser uns delinqüents o algun servei secret i, per tant, ignorem què hi contenia. El cas és que va ser tot un escàndol i una vergonya per al règim que algú la robés i que malgrat les detencions i els interrogatoris no es descobrís el responsable. 

A més, això passava el mateix dia que Hitler i Franco es trobaven a Hendaia per parlar de les seves coses i fer plans.

Precisament el dia que Franco havia de quedar bé per agrair-li que l'hagués ajudat amb diners, tropes i avions a guanyar la guerra. Potser va aprofitar coneixe'l personalment per desfer-se en elogis dels heroics aviadors alemanys que havien bombardejat amb tanta punteria la població civil de la zona republicana. O potser va agrair-li un favor recent... la detenció a França del President de Catalunya, Lluís Companys, lliurat per la Gestapo a la policia espanyola.

Un nacionalista català, un president elegit democràticament, assassinat pel nacionalisme espanyol gràcies a la col·laboració nazi.

Quan Himmler va arribar a Barcelona feia vuit dies que el President Companys havia estat afusellat al Castell de Montjuïc.

Ens alegra que la curta estada de Himmler a Barcelona li resultés tan desagradable. Malauradament encara va viure prou per sembrar Europa de mort i de terror. Mai no li va faltar el suport de tota mena d'assassins.

Només va fer una cosa encertada a la seva vida. Tard, massa tard. 

Fa uns dies, en un programa d'una cadena espanyola de televisió un alt militar va permetre's amenaçar el nostre actual President dient que recordi què li va passar "al valiente Companys". Segur que el President ho recorda perfectament, com ho recordem tots els catalans. Per sort l'Espanya més sinistra ja no pot comptar amb l'ajut de Hitler.

Relació dels nacionalistes espanyols amb els nazis

Relació del nacionalistes catalans amb els nazis

La temptació sèrbia de l'espanyolisme: catalanofòbia, antisemitisme, feixisme

L'Estat espanyol ja ha iniciat la seva campanya de persuasió per tal que els catalans tinguem unes ganes immenses de quedar-nos a Espanya usant la seva arma més irresistible : l'amenaça.

De fet, l'amenaça ja és a la Constitució espanyola de forma explícita en un article que uneix intervenció militar i integritat territorial. Sí, ja sabem que a la Constitució espanyola també es parla de dret al treball i a l'habitatge, d'igualtat de drets, d'igualtat de gèneres, que diu que la moneda és la pesseta i altres detalls i principis sistemàticament ignorats o violats.

Per amenaçar de debò calen "estructures d'estat", i Espanya en té : des de els Serveis d'Intel·ligència a la judicatura, l'exèrcit o l'aparell mediàtic madrileny.

Que els mitjans de comunicació formin part de les estructures d'estat quan es planteja un procés democràtic de secessió ja dóna una lleugera idea del caire antidemocràtic d'una Espanya que no pot dissimular que la transició va ser una mà de pintura que fa massa temps que clapeja. Torna a sortir el blau de l'arnada camisa nueva i més enllà del llenguatge colpista de la Brunete Mediàtica algú aparentment tan exquisit com Juan Luís Cebrián escriu un article a El País on hi barreja un to de bavosa condescendència amb l'amenaça dels tancs. I és que Cebrián, que es presenta com a fi exponent de l'elit periodística i intel·lectual espanyola, també va ser falangista.

Dels Serveis d'Intel·ligència ja en vam parlar en el nostre darrer post. Per descomptat, el Rei està movent tots els fils, començant pels econòmics, que tan magistralment domina. Pel que fa a l'exèrcit, el govern espanyol no només s'ha abstingut de censurar les crides colpistes de militars en la reserva o de desmentir els rumors sobre estranyes reunions d'alts comandaments en actiu sinó que ha ordenat vols d'avions de combat a Catalunya i maniobres d'infanteria armada enmig de la ciutat de Barcelona. Tocs, avisos. El govern espanyol s'ho pensarà molt abans de treure un tanc; s'hi juga l'expulsió de la Unió Europea. Però probablement permetrà l'aparició d'escamots feixistes per recordar-nos què va passar a Sèrbia. A veure si així pleguem veles, donant per fet que "els catalans no són com els bascos".

Potser per això tot el clavegueram de l'Estat està coordinant l'estratègia de la por aprofitant l'ocasió del 12 d'Octubre, festa nacional espanyola ara anomenada de la Hispanidad. Abans es deia "Dia de la Raza" i commemorava l'existència d'una suposada raça espanyola i la massacre i la depredació que el regne de Castellà va perpetrar a Amèrica.

Aquest canvi de nom és tan cosmètic com la transició postfranquista i els feixistes espanyols que no han canviat de camisa sempre han aprofitat aquest dia per fer pública ostentació de quin és el seu concepte d'Espanya.

Demà, 12 d'octubre, hi ha convocades dues manifestacions a Barcelona. L'una, la tradicional concentració de feixistes a Montjuïc; l'altra -inicialment- de catalans que se senten espanyols i desitgen fer-se escoltar enmig del debat sobiranista. Volem deixar clar que, encara que no compartim el seu sentiment de pertinença a Espanya, tenen tot el dret a manifestar-se. Però ens demanem si seran capaços d'evitar l'amenaça que envolta aquesta manifestació i que no ve precisament del sector independentista sinó del feixisme espanyolista.

Aprofitant la crida d'una manifestació pacifica de catalans que es reivindiquen espanyols, diversos grups d'extrema dreta de tota Espanya s'han donat cita a Barcelona amb el lema "Cataluña somos todos". Entre d'altres hi confluiran Falange de las JONS, PxC, Nudo patriota español, Asociación vieja escuela de Madrid, Movimiento católico español, Acción juvenil española i els grups Ultras Sur del Reial Madrid. La consigna és no mostrar simbologia feixista durant la concentració perquè així s'ha pactat amb els organitzadors... Un moment!, l'Organització d'una manifestació pacífica i democràtica de catalans que se senten espanyols ¿ha pactat l'assistència de feixistes de tota Espanya?

Els més explícits són els Ultras Sur, que en un pasquí intern anuncien la seva assistència a la manifestació del "Día de la Raza de la capital polaca". Avisen, a més, que "aniran de cacera", que els objectes punxants ja els els proporcionaran els seus camarades locals, que s'apallissarà gent i que deixaran "un recuerdo imborrable en el monumento al presidente de la Generalitad más separatista (a parte del hijoputa traidor de Arturo Mas) : Luis Companys que además de ser un catalán de mierda era rojo, masón y judío converso".

Recomanem la lectura d'aquest vòmit. No es perdin ni una línia. Ni l'hora i el lloc de sortida de l'autocar, per si algú els vol desitjar bon viatge si ens deixen alguns regalets.

Veuran que acusen els catalans de covards. Això encaixa amb la seva mentalitat primitiva. En el fons sempre han entès les maneres d'ETA. Per això no tenen collons de plantar-se i fer el mateix a Euskadi; per això, els covards són ells.

Esperem que els Mossos estiguin a l'alçada i no permetin ni la violència ni que s'escarneixi la memòria dels nostres herois. I esperem que els alts comandaments estiguin prou mentalitzats que tant aquests feixistes com molts "demócratas de toda la vida" des dels seus despatxos oficials els posaran a prova. Sort i encert!

El vídeo que encapçala aquesta entrada pertany a Democracia Nacional. En ell convoquen una concentració feixista a Montjuïc (Barcelona) per al 12 d'Octubre. Veuran que hem hagut de fer-ne una còpia i pujar-la al nostre compte de YouTube perquè han desactivat la possibilitat d'inserir-lo. Hem triat aquest vídeo perquè queda molt clar com als feixistes els escandalitza que la Catalunya que demana la Independència és un moviment transversal, no identitari ni racista. I els irrita especialment aquesta bona relació explícita d'amplis sectors de l'independentisme català amb Israel.

Curiós que un dels participants digui que a Montjuïc "se derramó tanta sangre nacional", quan aquest indret va acollir el cementiri jueu de Barcelona i va ser aquí on els feixistes van afusellar Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. També crida l'atenció que a les imatges dels mítings de Democracia Nacional no hagin tret distintius nazis i feixistes...

Altres imatges dels que celebren el "Día de la raza" que properament veurem per Barcelona :

Fins ara insultar Catalunya i els catalans sortia de franc. Els partits espanyols han jugat amb la catalanofòbia per guanyar vots; no els fallava mai. Boicots, declaracions incendiàries, lleis injustes, incompliment de compromisos i lleis, signatures per impedir un nou Estatut, maniobres fins anul·lar-lo després que l'aprovessin tres cambres parlamentàries i el poble de Catalunya en referèndum...

Fins ara molts mitjans de comunicació tenien més audiència o venien més exemplars mentint impunement contra Catalunya. Periodistes i tertulians han aconseguit quotes de poder i fortunes impensables jugant amb foc com ho van fer alguns dels seus col·legues a Sèrbia o a Ruanda sense pensar en les conseqüències.

Ara només els queda dir que algú tan sensat com el president Mas ha embogit o que més d'un milió i mig de catalans van sortir per casualitat al carrer per expressar el seu clam d'independència. Més del vint per cent d'una nació manifestant-se en una sola ciutat, com si a la Marxa sobre Washington de l'any 63 s'hi haguessin concentrat 50 milions de persones.

De fa pocs dies cap aquí a alguns dirigents espanyols i a alguns tertulians els ha començat a tremolar la veu. Potser és un bon senyal. Potser.