Bus a l'infern

Europa té un problema viatjant en aquest autobús.

El nega, el relativitza, el justifica, el disfressa, el transfereix, culpabilitza altres països.

Europa té dos problemes viatjant en aquest autobús.

En un autobús. A França :

Oh, Allah, fes que els seus fills esdevinguin orfes.
Oh, Allah, destrueix les seves dones.
Que els seus fills esdevinguin orfes,
que la glòria de l'islam sigui pertot,
concedeix la glòria als nostres germans de Palestina.
Allah és gran, Allah és gran.
No hi ha més Déu que Allah,
els jueus són l'enemic d'Allah.
No hi ha més Déu que Allah,
el màrtir és l'elegit d'Allah.

"Tranquils, que només segreguem els jueus"

Durant les olimpíades els esportistes han d'entrenar-se. En les disciplines esportives que competeixen en locals tancats els equips s'entrenen en gimnasos compartint sovint l'espai amb qualsevol altre equip. És normal, és lògic i tothom ho entén i ho respecta amb naturalitat. Tothom excepte els equips d'alguns països musulmans pel que fa a l'equip d'Israel. 


Dies enrere en el repartiment de locals d'entrenament els va correspondre compartir gimnàs als equips de judo d'Israel i del Líban. Pel que es veu ho van saber en el mateix moment i els libanesos van negar-se a entrenar al costat dels israelians. L'organització dels Jocs no només no va expedientar els libanesos per contravenir "l'esperit olímpic" sinó que va atendre immediatament les seves exigències col·locant un separador per evitar que els veiessin. No és difícil imaginar que a més es desfessin en excuses per haver-los ofès amb la presència de jueus. 

Judoques israelians entrenant darrera del
separador per no "ofendre" l'equip libanès

S'imaginen què hauria passat si hagués estat el cas contrari? És increïble que els mateixos que qualifiquen de "racista" fer un minut de silenci per uns esportistes jueus assassinats en un jocs olímpics siguin atesos pel COI aleshores i també quan exigeixen la segregació de l'equip israelià. I és indignant que els nostres mitjans de comunicació no ens informin d'aquests detalls i en canvi trobin tan lògic que dos esportistes siguin expulsats dels Jocs per haver tuittejat missatges suposadament racistes, l'un d'una atleta grega sobre els mosquits procedents del Nil i l'altre d'un futbolista suís per considerar retardats als membres de l'equip de Corea del Sud. 


Racisme a la carta, cinisme, hipocresia i covardia majúscula distingeixen el Comitè Olímpic Internacional presidit pel belga Jacques Rogge que, per cert, deu considerar la cosa més natural del món el sexisme i la misogínia patològica exhibits pels equips de molts països musulmans, de la mateixa manera que el també belga Henri de Baillet-Latour, president del COI durant les olimpíades de 1936, trobava d'allò més civilitzat el nazisme. 


Uns quants anys més fent el cagat davant de l'islamisme i acabarem veient la natació femenina amb burqa i el llançament de granades com a disciplina olímpica.

La CUP acusada d'antisemitisme

La CUP està molesta per haver estat inclosa en l'informe anual de 2011 de l'Observatori de l'Antisemitisme. I és que la CUP es presenta com un moviment d'esquerres i antiracista i no li convé gaire constar en un memoràndum que s'uneix a tota la casuística antisemita mundial en anglès i altres molts idiomes d'importants publicacions internacionals que van a parar a organismes de primer ordre.

La CUP al·lega que "no són antisemites sinó antisionistes" i es queden tan amples amb aquesta nova milonga dels antisemites moderns i enrotllats. ¿Per què els membres de la CUP tenen dret a ser nacionalistes i a militar per la independència de Catalunya mentre neguen aquest dret als jueus? Què es pensen que és el sionisme? Si Felip V o Franco haguessin expulsat els catalans del seu territori, ara no tindríem dret a reivindicar-lo, a retornar i a fundar el nostre estat? ¿Els faria gaire gràcia que si s'aconsegueix la independència a cada commemoració de la seva proclamació algú organitzés internacionalment el "Día de la Catástrofe"?

L'Observatori de l'Antisemitisme ha estat molt benigne amb la CUP perquè s'ha limitat a recollir un fet puntual sense entrar a analitzar els seus antecedents, encara més inquietants. Amb motiu de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, la Candidatura d'Unitat Popular de Girona va incloure el següent paràgraf en el seu programa :

"Racionalitzarem les partides aportades per l'Ajuntament al Patronat Call de Girona, que és un ent compartit per diverses institucions i entitats. En el darrer pressupost municipal (2011) la partida de l'Ajuntament que s'hi destina ha augmentat de forma injustificada. En aquest mateix àmbit, promourem que la concessió que el Patronat fa a la botiga del Museu d'Història dels Jueus incorpori una normativa ètica. Tenint en compte l'actual oferta de productes, la botiga no satisfà interessos històrics, sinó que fa clara apologia de l'Estat d'Israel. Considerant que aquest Estat vulnera la legalitat internacional i practica una política agressiva contra els pobles veïns, rectificarem i evitarem que la botiga continuï essent un pol de difusió i justificació d'Israel".

En primer lloc, la botiga -com totes les botigues depenents de museus- no és ni té per què ser de caràcter estrictament històric. Si només pogués vendre publicacions i objectes relatius als jueus de la Girona medieval probablement ens faria sentir bastant malament amb el nostre passat. ¿Què proposen que venguin proclames cridant a matar jueus i les cendres dels jueus cremats per les algarades de la xusma que assetjava el Call cada divendres sant?

Però analitzem breument el paràgraf, que s'inicia amb una proposta de racionalitzar les partides destinades al Patronat del Call de Girona. Troben que l'Ajuntament destina massa diners a aquesta cosa dels jueus i cal racionalitzar-ho, com si fos un caprici o formés part d'una conxorxa juedeo-maçònica, quan el Call és un dels principals pols d'atracció de turisme de la ciutat i beneficia el comerç, els establiments hotelers i de restauració i posa Girona i Catalunya al mapa mundial. S'ha de ser imbècil i antisemita per fer una proposta tan contraproduent per a la ciutat que diuen voler defensar. Ens recorden massa aquells espanyols que proclamen "antes una España roja que rota". Ells prefereixen una Girona pobra i ignorant a una Girona identificada amb un passat jueu gloriós, interromput per gent intolerant i antisemita com ells.

En segon lloc, en la proposta demanen la redacció d'una normativa ètica per a la botiga del Museu d'Història dels Jueus. No la demanen per a ningú més perquè se suposa que per a ells és l'únic establiment poc ètic de Girona. Podrien haver afegit que els seus venedors i compradors duguin una Estrella de David cosida a la roba o bé que -com es feia a la Catalunya medieval- duguin una rodella groga i vermella per a distingir-se dels bons cristians o dels bons progres d'ara.

¿I què fa aquesta botiga per merèixer una vigilància tan estricta i una condemna tan severa? Aquí ho tenen : "fa clara apologia de l'Estat d'Israel". Anatema!! ¿Com pot ser que una botiga faci apologia d'un estat reconegut per l'ONU amb el qual tots els països europeus mantenen relacions diplomàtiques, comercials, culturals, científiques, protocols de seguretat i defensa mutus, turisme i lligams familiars i històrics? ¿On s'és vist? La CUP ho té molt clar, per això afirmen "rectificarem i evitarem que la botiga continuï essent un pol de difusió i justificació d'Israel". Això és justícia, sí senyor! La raó és simple "Israel practica una política agressiva contra els pobles veïns". Com tothom sap, els pobles veïns són pacífics i democràtics a rabiar, és estrany que els membres de la CUP no s'hi instal·lin sovint per viure-hi una temporada; els proposem Síria, un dels països veïns que ara mateix bat rècords com a destinació turística.

Però la CUP té un altre argument de pes, considera "que aquest Estat vulnera la legalitat internacional". Ho han decidit en veredicte inapel·lable segurament servint-se de les condemnes sorgides de la Comissió dels Drets Humans de l'ONU quan ha estat presidida per Síria, Iran, Líbia i altres països capdavanters de la veritat i la justícia. Felicitats per la tria dels amics!



Però el programa electoral no és un fet aïllat ni l'únic ni el primer. El web de les CUP conté innombrables condemnes contra Israel. De Síria, Iran, Líbia, Aràbia saudita, Qatar, Pakistan, Afganistan, etc. no en tenen cap queixa. ¿Dones lapidades, homosexuals penjats, mans amputades, nens torturats, monuments demolits, sharia, ablacions, relacions sexuals autoritzades amb l'esposa un cop morta, cops d'estat, matances, absència absoluta de democràcia, feudalisme? Res, res, detalls sense importància.

Això no és nou, ja passava als anys 50, com explica perfectament aquest acudit gràfic de Herblock on el representant d'una Unió Soviètica amb el Gulag en ple funcionament demana sancions contra Israel.

I no és que comparem Israel amb les dictadures ni que creiem que Israel sigui un estat perfecte i immune a la crítica. Denunciem que als professionals de la condemna sistemàtica i injuriosa contra Israel se'ls veu massa el llautó quan callen davant l'atrocitat i la barbàrie. Per què no denuncien mai els estats que reprimeixen i massacren la seva població? Potser perquè alguns no poden permetre's mossegar la mà que els dóna de menjar i altres senzillament són antisemites. Israel és l'únic estat dels jueus. ¿Què volen que faci un antisemita?

Però tornem al programa de la CUP i a la seva gènesi. Entre desembre de 2008 i febrer de 2009 va haver aldarulls a Girona amb motiu de l'Operació Plom Fos a Gaza. Evidentment mai ningú s'havia manifestat contra els més de 8.000 míssils llençats des de Gaza contra la població civil israeliana en els quatre anys anteriors, però quan Israel va reaccionar contra l'enèsima treva violada per Hamas, tot van ser protestes. I on van els gironins selectius quan protesten contra Israel? On volen que vagin, al Call, com sempre! Ja ho feien els seus avantpassats fa cinc o sis segles, és un camí que els antisemites poden recórrer amb els ulls embenats.

Comptaven, a més, amb la tumultuosa i gens desinteressada col·laboració dels membres de la xarxa palestina a Catalunya, una constel·lació de grupuscles generosament subvencionats per l'anterior govern de la Generalitat, per a vergonya de tots els catalans. Fixin-se bé en el detall: els manifestants es planten davant del Museu d'Història dels Jueus; és a dir, van a cagar-se en Israel davant de les restes d'un Call arrasat a l'edat mitjana, on no va quedar rastre dels jueus.

¿I aquests mateixos reclamen que no es confongui el passat amb el present; no són els que exigeixen que la botiga del Museu se cenyeixi al passat medieval i no esmenti Israel?

En aquells dies vam haver de llegir que s'acusava la botiga de tenir símbols sionistes. Es referien a llibres sobre el dret d'Israel a existir d'autors com Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, Joan B. Culla o Gustavo Perednik, a alguna meorah i a algunes Estrelles de David, que els deu semblar d'allò més subversiu, com ho pensaven els nazis i la tropa que els va acompanyar durant aquelles manifestacions. Gent que no representa per a res Catalunya, la seva cultura, la democràcia, la tolerància i la convivència.

Un dels antecedents que van inspirar el programa municipal de la CUP de Girona va ser la crida de "La Comissió per Palestina de la Plataforma Aturem la Guerra", que va tornar a manifestar-se davant el Museu d'Història dels Jueus el mes de febrer de 2009 per acusar la botiga de ser "un punt d'entrada de propaganda sionista a la ciutat". Això ho afirmava un dels grup més subvencionats i que més es destaquen per fer apologia de Hamas, poca broma! I afegien a les seves peticions "que revoqui la concessió actual de la Llibreria i que adecuï els seus continguts als que són esperables per a la botiga d'un Museu d'Història dels Jueus, dedicat a la història de les comunitats jueves de la Catalunya medieval". Suposem que es referien a això:

O a això, si aleshores hagués existit el cinema:



És molt tranquil·litzador que grups estrangers favorables a Hamas exigeixin "que s'adecuïn els continguts" dels llibres i els museus de Catalunya i que pontifiquin sobre quins són els continguts esperables dedicats a les comunitats jueves de Catalunya. ¿Qui ho ha de decidir, això, un imam d'aquests que passats deu anys de viure a Catalunya no entén ni el català ni el castellà o algun comissari polític de Fatah?

Aquí poden llegir una notícia publicada per El Punt que no va ser desmentida ni matisada, ben al contrari s'exhibeix amb orgull a una publicació que es considera progressista:
"Entre 250 i 300 persones es van manifestar ahir -6 gen.- al vespre davant de l'Ajuntament de Girona, a la plaça del Vi, per protestar contra la intervenció militar d'Israel a la Franja de Gaza. Els concentrats, que portaven banderes palestines i pancartes a favor del poble palestí, i també pancartes en contra d'Israel i els jueus, van corejar lemes en què demanaven la solidaritat amb la població de la Franja de Gaza, que viu moments difícils. Durant la concentració es va cremar una bandera d'Israel i es va instar les autoritats de Catalunya a pronunciar-se més clarament en el conflicte".

Com hauran pogut comprovar, cap escarafall pel que fa al paràgraf relatiu a les pancartes contra els jueus. Durant la manifestació, convocada sota el lema Aturem el genocidi de Gaza. Palestina llibertat, també van desfilar "nenes i nens amb nines embolcallades i tacades de sang". Molt pedagògic. Una forma com una altra d'ajudar que la canalla covi l'odi contra els jueus adoctrinant-la i pressionant-la.

Aquí un vídeo d'una de les moltes manifestacions convocades amb les tradicionals cremes de banderes d'Israel, crits d'intifada, ninots penjats d'una forca i colpejats amb sabates. Tot molt representatiu de la democràcia i la cultura contemporània de Catalunya.



Entre els manifestants d'aquells dies -a part d'immigrans totalment aliens a Catalunya i molts d'ells oposats a les nostres llibertats- destacaven els qui conformarien la CUP. Són ells els que ens avergonyeixen exhibint la nostra bandera i diverses estelades. Es distingeixen també per col·laborar i emparar la crema de la bandera d'Israel i per donar suport a una senyora que no hi és tota i que es dedica a penjar banderes palestines davant del Museu d'Història dels jueus. Si volen al·lucinar, vegin el vídeo que encapçala aquest article.

Tornem al mateix d'abans : la CUP, que exigeix que no es barregi el passat dels jueus de Girona amb el conflicte actual dóna suport a una dona que es dedica a penjar banderes palestines davant del Museu dedicat al passat jueu de Girona. ¿Què pretén, aquesta dona, culpabilitzar de les seves dèries un museu, demonitzar tot el que tingui relació amb els jueus, ofendre els visitants? ¿Què diria si els veïns de les organitzacions palestines i de les oficines de l'autoritat palestina a casa nostra pengessin banderes d'Israel? En el cas d'aquesta senyora, tenint en compte el que fa, que no denuncia cap dictadura àrab i que es lamenta per les pressions sionistes que pateix, la seva judeofòbia queda prou demostrada. Però ella ho nega i argüeix que "quan Israel deixi Gaza jo trauré les banderes palestines". És manicomial que aquesta dement encara no sàpiga que Israel va desallotjar Gaza fa set anys i, el que és més greu, que la CUP i diverses organitzacions li donin suport per comptes d'informar-la o demanar-li que  llegeixi qualsevol publicació dels darrers set anys que no sigui de la Xarxa Palestina.

La CUP i altres grupuscles semblants, subvencionats fins al deliri pel govern Tripartit, són un autèntic llast per a la independència de Catalunya. Tant és així que es fa difícil no imaginar un viu interès cap a ells per part dels serveis d'intel·ligència del l'estat espanyol. Mentre la majoria de la població que desitja la independència no estigui clarament identificada amb Europa, l'estat de dret, EEUU i Israel, no ens en sortirem ni serem presos seriosament.

Si els membres de la CUP organitzessin cooperatives, col·laboressin a tirar endavant el país i aprenguessin fins a quin punt cal lluitar per assolir la independència no menystindrien Israel. Però han elegit donar suport a grups i països totalitaris, callar davant el fonamentalisme islàmic i la barbàrie i arrenglerar-se amb els antisemites. No representen Catalunya ni les seves aspiracions de cap de les maneres. Només fan mal i nosa.

I sí, l'Observatori de l'Antisemitisme té raó i fins i tot ha quedat curt; la CUP és antisemita.

Sí, els cristians tenen problemes a Betlem i a Israel

El principal dels problemes és la divisió entre les diferents esglésies cristianes que sovint acaben a hòsties entre sacerdots o monjos, com ha estat el cas del ball de bastons que es va muntar ahir a la Basílica de la Nativitat entre clergues de l'església ortodoxa grega i de l'església armènia. Estaven escombrant i fregant cadascun el seu tros i algun dels protagonistes va creuar l'espai que li corresponia amb el  seu motxo. El resultat, com podran comprovar, és aquest vergonyós espectacle que va acabar quan la policia palestina va entrar al temple a separar-los a cops de porra. Tot molt edificant i molt cristià.

En el següent vídeo podran contemplar un altre enfrontament entre les mateixes confessions però aquest cop al Sant Sepulcre de Jerusalem.

     

Els mostrem aquests vídeos perquè el que preocupa veritablement a l'arquebisbe catòlic de Westminster, màxima autoritat de l'església romana d'Anglaterra i Gales, no són aquestes batusses sinó la situació dels fidels cristians de Betlem perquè les autoritats israelianes volen bastir un mur de seguretat prop d'aquesta ciutat.

Al marge del dret a protestar o a dur el cas als tribunals per part dels parroquians afectats, sobta -i indigna- que aquest arquebisbe hagi centrat les seves crítiques en les autoritats israelianes per una qüestió relativa a la seguretat de la població d'Israel -inclosa la cristiana- i calli on rau el problema real, que afecta greument la llibertat i la vida dels cristians en el món musulmà.

La població cristiana d'Israel, majoritàriament d'orígen àrab, viu la seva fe i les seves tradicions amb tota normalitat i és una comunitat respectada i puixant. Els fidels de l'església catòlica i de la resta de confessions cristianes, però, pateixen una autèntica persecució sense treva en molts països islàmics. Sovint les matances són denunciades amb la boca petita, no fos cas que els fonamentalistes s'enfadessin i ens arribés alguna moguda a Europa. La covardia i l'abandó dels fidels cristians per part de la jerarquia ha arribat a l'extrem d'acusar Israel de l'aixecament popular contra la tirania a Síria per part de la màxima autoritat de l'església siriana.

Un altre sortida per la tangent ha estat el breu discurs del Papa amb motiu dels atemptats islamistes a Nigèria contra els fidels reunits a dues esglésies el dia de Nadal. Més de quaranta morts. Ni una refèrència sobre l'orientació religiosa dels responsables. Només el seu condol cristià i unes sospitoses referències al martiri. Ja ho us fareu, fillets. Va parlar de respecte, amor i reconciliació com si als assassins els importés un rave i com si les víctimes s'haguessin de reconciliar quan no han fet res més que morir quan celebraven pacíficament una de les seves festes més estimades en un temple.

El Papa va fer una crida a mantenir la serenitat. Què fàcil és parlar quan no t'enfrontes a qui assassina els teus fidels. Potser per això, els cristians nigerians han iniciat una migració per evitar la serenitat d'un martiri que ningú no els evitarà i que els seus pastors es miraran de lluny i condemnaran amb paràboles pietistes.

De moment, més de 90.000 cristians de Nigèria han abandonat les seves poblacions. Així avança l'islam i el terror quan no hi ha un estat decidit a defensar el seu poble i un poble disposat a servir el seu país. Així hauria desaparegut Israel si la seva supervivència hagués depès de les bones paraules dels mateixos que van mirar cap a una altra banda en plena shoà, si no s'hagués defensat de l'anihilació i no hagués lluitat pel seu futur aferrissadament.

AGENTS ANTIRUMORS (Assaig per a unes futures Brigades de la Moral?)

Una telenovel·la "normal".
L'Ajuntament de Barcelona ha format 463 "agents antirumors" per anar escampant la bona nova a la ciutadania, que consisteix en saber que els immigrants són bons per definició i que si de vegades alguns ens inquieten és perquè nosaltres els fem males persones amb els nostres prejudicis. D'això, segons afirmen aquests Agents, se'n diu efecte Pigmalió. Que vostè creu que entre nosaltres hi ha grups salafistes i això no li fa gota de gràcia? Compte! No ho comenti perquè pot disparar-se l'efecte Pigmalió i podem trobar-nos com a l'Afganistan per culpa de la seva malfiança.


Potser ja comença a ser hora que l'actual govern municipal deixi caure el lliri que duu a la mà. Més que res pel bé de tots. La laxitud i l'entreguisme de CiU comencen a ser alarmants. Els plans quinquennals de la subvenció sistemàtica a grups i plataformes que han viscut de la moma durant tants anys, han d'acabar. I no només per raons econòmiques, sinó per pura higiene democràtica. Aquests grups han creat xarxes clientelars i professionals, s'han enquistat en les administracions i sovint se serveixen de la democràcia per laminar-la.


Lluitar contra el racisme i la xenofòbia és un deure de tots els ciutadans i, naturalment, de l'Administració. El millor antídot és una política d'immigració seriosa i combatre els prejudicis sense demonitzar qui manifesta dubtes o greuges justificats. Acusar tot un col·lectiu de lladre o de fanàtic és inadmissible, però també ho és estigmatitzar qui denuncia abusos concrets en els serveis socials o qui no accepta el burka per considerar-lo una manifestació intolerable de discriminació de la dona.


Però d'on sorgeixen aquests Agents Antirumors? L'equip actual de l'Ajuntament de Barcelona s'ha trobat amb un seguit d'herències i, pel que es veu, no sap què fer-ne o no gosa modificar-les o suprimir-les. Una d'aquestes perles heretades és el Pla Barcelona Interculturalitat (de la Direcció del Programa d’Immigració i Diàleg Intercultural), que va impulsar l’Estratègia BCN Antirumors i la Xarxa BCN Antirumors.


Tot aquest entramat verborràgic de direccions, sotsdireccions, secretaries i xarxes està format per l'anterior equip municipal. Per gent com Francesc Osán, cap de l'Oficina de Diplomàcia Municipal i, a més, cap i portaveu de la Caravana Barcelona Solidària gràcies a la qual ara AlQaida del Magrib té vuit milions d'euros que no tenia.


Un altre dels responsables de la vella nomenklatura i principal responsable de la formació de part de l'actual equip era Josep Maria Navarro Cantero, professor de l'Escola Universitària de Treball Social, "empresari de l'economia social i solidària" (sic) i cap de la mega subvencionada i antisemita ONG Sodepau.


Josep Maria Navarro va ser entrevistat fa poc a Webislam per l'inefable  Abdennur Prado -el musulmà moderat que va amenaçar el Parlament espanyol amb tenir el seu 11-M i cap fiscal no li ha fet cap pregunta-. En aquesta  entrevista Navarro té la poca vergonya d'afirmar que "el sionisme català té una una significativa implantació a la premsa i als mitjans de comunicació" del nostre país. I per si no fos prou afegeix que "la islamofòbia és el nou antisemitisme del segle XXI", aplicant la tàctica d'equiparar realitats i aconteixements que no tenen res en comú per justificar l'islamisme radical, per menystenir la cultura jueva i, evidentment, l'estat d'Israel i per relativitzar l'Holocaust.


Els recordem que aquest conegut antisemita, Navarro, coordinava el "Servei de Mediació Intercultural Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona" i, alhora, la pantomima del Tribunal Russell de Barcelona, detall que dóna idea de la imparcialitat i l'honradesa d'aquest individu.


També donava suport al Tribunal Russell constituït a Barcelona la Meritxell Martínez Bellafont, ex presidenta de l'ONG Setem. Ara coordina una secció d'aquest programa dels Agents Antirumors, el dedicat a "accions teatrals", que sol consistir en la irrupció de pallasses als mercats cridant consignes progres que pretenen ser gracioses i que coaccionen la gent que hi ha anat a comprar, no a que l'adoctrinin.


Amb aquests antecedents, sumats a l'orientació del qüestionari que han de respondre els voluntaris i que es dóna per fet que aquests pertanyen "entitats o organismes", ja tindrem una idea prou aproximada de quina mena de rumors volen combatre. Ni una paraula sobre l'antisemitisme escandalós que malauradament distingeix el nostre país, atiat pels mitjans de comunicació -especialment els públics-, i per grupuscles que han fet de la judeofòbia l'eix de les seves vides i de la seva economia i als quals, precisament, pertanyen els inventors d'aquest assaig de censura disfressada de missatge políticament correcte.


Evidentment, aquests Agents no aniran mai a parlar amb l'imam de Lleida ni entraran a qualsevol mesquita o carnisseria halal per explicar-los que el país que els acull exigeix el respecte a totes les religions i els drets de la dona. No els diran que el Protocols dels Savis de Sion són un libel repugnant i que els jueus no van degollant nens, tal com els mostren a les sèries de televisió que veuen a casa seva. O quines televisions es pensen que miren una part significativa de la comunitat musulmana de Catalunya?


No, els únics racistes i xenòfobs, els únics que tenen prejudicis i escampen rumors són els catalans. Per exemple, els que creuen i no s'estan de manifestar que és intolerable que els practicants d'una religió vulguin imposar-nos els seus criteris sobre què hem de pensar sobre el seu profeta o el seu déu o què es pot dibuixar a les revistes satíriques.


Però tranquils, que els Agents seran persuasius i entraran a les nostres botigues o es ficaran en les nostres converses al carrer o al bar amb un to condescendent. Ho expliquen així : "Tampoc no es vol demonitzar aquelles persones que tenen prejudicis o reprodueixen rumors i que «han de ser rescatats» pels agents antirumor".


Les "Brigades de la moral" sempre comencen rescatant amb un somriure als llavis. Passat un temps es dóna per fet que hi ha coses que no pots dir i coses que no pots fer. Que te'n guardaràs prou d'escriure segons què, de vestir segons com, de defensar el que penses. I que si et surts del guió... després no et queixis.

Petrodòlars per a l'islamisme radical

Diversos Centres d'Intel·ligència fa temps que avisen al Govern espanyol sobre el generós finançament que diversos països musulmans reparteixen a entitats i particulars islamistes radicats a Espanya i els perillosos recorreguts de tanta prodigalitat. El passat mes de maig el CNI va enviar un informe secret als ministres d'Exteriors, Defensa i Interior donant la veu d'alarma sobre les conseqüències, que "deriven en actituds negatives per a la convivència, tals com l'aparició de guetos i societats paral·leles, tribunals i policies islàmiques al marge de la legalitat vigent, desescolarització de nenes, matrimonis forçats, etc", i on s'afirma que el descontrol de les donacions a demandes individuals és especialment perillós.

En una reunió celebrada fa quatre mesos el secretari d'Estat de Justícia va demanar als ambaixadors dels països del Golf pèrsic que posessin ordre al desgavell dels fons que tan alegrement reparteixen, normalment de forma irregular i difícil de detectar, encara que el major donant és l'intocable Marroc, d'on procedeix la majoria de la població musulmana resident a l'estat. Pel que sembla, les autoritats espanyoles s'han adonat que es tracta d'una ingerència estrangera, tal com recull un informe conjunt dels ministeris de Justícia i Interior on es conclou que “el dret i la
gestió de la llibertat religiosa dels espanyols, sigui quina sigui la seva creença, no pot estar supeditada a cap país estranger”. A més de diners aquests països inunden d'opuscles islamofeixistes els centres i mesquites afins. El país més radical és Kuwait, que sovint se serveix de la Sociedad para el Renacer de la Herencia Islámica. Aquesta organització ha finançat grups relacionants amb Al Qaida i les mesquites de Reus i Torredembarra , des d'on “es difon una interpretació religiosa contrària a la integració en la societat espanyola i fomentant la separació i l'odi cap als col·lectius no musulmans".

Està bé que el Govern espanyol s'hagi adonat de la perillositat d'aquestes donacions, que es tracta d'una ingerència i que és inadmissible, però ¿les autoritats espanyoles no estan fent el mateix quan subvencionen generosament grups que escampen tota mena de calúmnies contra Israel i que demanen el boicot contra els seus productes i les seves universitats?, ¿no és una ingerència subvencionar la pantomima antiisraeliana del Tribunal Russell o la Flotilla de la vergonya?, ¿no actuen amb el mateix descontrol irresponsable repartint diners públics a grups antisemites?, ¿estan segurs que part d'aquestes subvencions no es destinen a reforçar grups o accions terroristes contra Israel o organitzacions integristes que actuen a casa nostra i que promouen la gihad? ¿El Govern espanyol s'ha parat a pensar què farà Al Qaida del Magrib amb els més de vuit milions d'euros que va pagar pel rescat dels dos cooperants de l'ONG depenent del PSC 'Barcelona Solidària' segrestats a Mauritània?

I ja posats a fer preguntes, ¿algú ha investigat si aquests països musulmans tan donats a fer generoses donacions no obsequien alguns periodistes?