Si veuen aquest vídeo comprovaran que el despropòsit s’ha instal·lat com la cosa més natural del món. A Espanya s’està posant de moda que la dreta més rància, hereva d’un règim totalitari que va subjugar durant 40 anys la seva població gràcies a l’ajut inicial de Hitler, es dediqui a acusar de nazi a tota persona, col·lectiu o moviment que de manera democràtica i raonada posi en qüestió l’statu quo que ha dut a la situació actual.
I això amb la més absoluta impunitat, cosa que no pot sorprendre tenint en compte que l’Espanya oficial no només va donar suport al nazisme sinó que, passats els anys, no va mostrar els seus efectes demolidors, començant per la barbàrie que va suposar la Shoah. Fins ben entrat el període conegut eufemísticament com a Transició ni tan sols es va parlar dels republicans espanyols deportats als camps de concentració nazis, molts dels quals van morir de fam, malalties i extenuació o assassinats gràcies a la col·laboració del règim franquista, que els va lliurar desentenent-se de la seva sort en considerar-los oficialment com a apàtrides. Tampoc era coneguda la criminal maniobra del govern espanyol que va condemnar a la mort a les cambres de gas a desenes de milers de jueus sefardites. Fins i tot, ja entrada la democràcia, Leon Degrelle, un nazi belga reclamat per crims de guerra i còmodament instal·lat a Espanya on hi va morir de vell sense cap preocupació, es va permetre negar l’holocaust, burlar-se de les víctimes i acusar els jueus d’inventar-se una mentida des de l’única televisió de l’estat, TVE.
Ara, els hereus d’aquell silenciament còmplice no s’estan de repartir carnets de demòcrata i d’acusar de nazi a tort i a dret a qui els plau. El que en qualsevol país europeu és considerat delicte a Espanya és una farsa. No hi ha aturador, ni la decència ni el sentit del ridícul no compten. Fins al punt que Miguel Àngel Rodríguez, mà dreta d’Aznar detingut recentment per conduir borratxo i provocar un accident, va ser condemnat per acusar de nazi a un metge en una televisió i va recórrer al·legant que “le llamé nazi para dar más énfasis, sin intención de faltar a su honor”.
El reportatge emès a Telemadrid equiparant el nacionalisme democràtic català i basc amb el nazisme i l’estalinisme suposa un pas endavant en la manipulació de tots els ressorts de l’estat per deslegitimar un moviment polític, pacífic i integrador sense que importin les conseqüències.
Hi ha autèntics professionals de la impostura que viuen magníficament a costa de sembrar de libels les ràdios i les televisions espanyoles. Especialment els tertulians i opinòlatres que de les nou del matí fins ben passada la mitjanit van empalmant suposats debats sense oposició real. I és que qui s’atreveix a portar obertament la contrària no interessa i passa a millor vida mediàtica. El salari percebut per mentir és molt alt i, sumat, és directament estratosfèric. Els “habituals” d’aquestes tertúlies del despropòsit poden arribar a endur-se, pel cap baix, 12.000 euros al mes. Un sobresou difícil de resistir per algú que no tingui un mínim de decència i de sentit de la responsabilitat.
Un cas especial d’aquesta neointelligensia devaluada fins a l’astracanada és Paco Marhuenda, director del diari ‘La Razón’ (sic), un tipus tan mediocre i trampós que supera els pitjors estereotips retratats per Pérez Galdós.
Marhuenda, que va estar sota les ordres directes de Mariano Rajoy en l’aterior administració del PP, és el responsable d’un panflet tan descarat que ha aconseguit que fins i tot l’independentisme català i l’esquerra espanyola no se’n vagin a dormir fins haver vist l’avanç de la portada que durà el seu diari l’endemà. I és que resulta difícil resistir-se a contemplar la primícia del deliri. Darrerament Marhuenda ha comès una relliscada especialment greu; tant, que ha fet desaparèixer una portada del web de ‘La Razón’. Aquesta:
En aquesta portada Marhuenda es congratulava que no hi hauria exclusió lingüística a les aules catalanes perquè per sentència judicial si un pare exigia que el seu fill rebés classes en castellà TOTS els altres nens havien de renunciar al català. Així és la democràcia espanyola.
El cas és que el periodista Antonio Maestre va denunciar via Tuitter d’on havia sortit aquesta portada i quina mena de lectures inspiren tant al demòcrata Paco Marhuenda:
Per si els queda algun dubte els oferim una altra portada d’aquest panflet nazi que serveix de guia espiritual al demòcrata Marhuenda :
Això a tota Europa és delicte, a Espanya no. Per això les despulles del dictador descansen en un mausoleu dins d’un monestir de l’església catòlica i qualsevol pot negar l’holocaust o fer befa de les seves víctimes perquè segons el Tribunal Constitucional això és llibertat d’expressió. Amb aquests antecedents esgarrifosos no sobta gens que un parlamentari d’UPyD, Toni Cantó, hagi comparat l’ensenyament en català amb la pederàstia i s’hagi quedat tan ample. Tot s’hi val, no se’n deriven conseqüències ni es depuren responsabilitats.
Però certs personatges provinents de sectors que es presentaven com a progressistes després de la mort de Franco -després- no s’estan d’unir-se als corifeus del libel sistemàtic. Un d’ells, el sociòleg Amando de Miguel -que podem veure en el vídeo de Telemadrid que encapçala aquesta entrada- ha passat de ser un progre enrotllat de manual durant la Transició a passejar-se per totes les televisions i les ràdios espanyoles, sobretot les més reaccionàries, per demonitzar el catalanisme i, naturalment, el dret democràtic a l’autodeterminació de Catalunya.
El temps pel que es veu ho esborra tot i en aquest cas sembla que impedeix l’exercici de la memòria recent i la possibilitat de consultar les hemeroteques. Amando de Miguel va ser expulsat de la ficció progressista amb motiu d’un cas sinistre que va afectar directament dos dels seus fills i a ell pel seu suport als valors que inculcava Eduardo González Arenas, lider de la secta Edelweiss. Després de 7 anys d’instrucció el cas va ser vist per a sentència i González va ser condemnat a 168 anys per abusos sexuals i prostitució de menors, dels quals només en va complir 6. Beneficiat pel seu bon comportament a la presó, ben aviat va tornar a ser denunciat pels mateixos delictes. Va morir a l’any 98 degollat per un jove que havia provat els seus valors.
Edelweiss era una secta que es presentava com un grup escolta. En realitat es tractava d’una tapadora inspirada en una mescla de teories esotèriques i ideologia nazi que facilitava que el seu líder i alguns dels seus acòlits abusessin dels nens. González, exlegionari i pertanyent a una família amb alts comandaments militars va decidir el nom de la seva organització en homenatge als batallons de muntanya nazis i la va estructurar en seccions com ara Camisas Pardas, Guardia de Hierro, etc. Un dels fills d’Amando de Miguel -Ignacio- també va ser jutjat per haver participat en els mateixos delictes i condemnat a 64 anys de presó dels quals només n'havia de complir 7. Va ser indultat l’any 94 pel govern espanyol atenent al seu penediment i al fet de ser, alhora, víctima i botxí, “a condición de que no vuelva a cometer delito durante el tiempo de normal cumplimiento de la condena”.
Amando de Miguel, que ara va pontificant sobre la molicie educativa, en aquells dies va voler justificar els fets i la imputació del seu fill declarant que “es el pago de una sociedad que se cargó al Frente de Juventudes y a la Acción Católica y no supo sustituirlas por nada”.
No deixa de tenir la seva lògica que Amando de Miguel cités com a referent una organització feixista. Ell mateix havia escrit articles per a ‘MARZO. Órgano de expresión nacionalsindicalista’. Aquest és l’home que gosa acusar de manipulació del llenguatge a les autoritats catalanes elegides democràticament.
Un altre detractor furibund de la consulta sobre el dret a decidir és Miguel Ángel Revilla, ex president de Cantàbria i populista simpàtic que critica a la classe política tractant-la de casta com si ell no en formés part des de fa més de cinquanta anys. Revilla, que mai no ha fet res per canviar els nom franquistes de molts carrers de Cantàbria, té un passat. Mal que li pesi, aquests detalls s'acaben sabent. Coses del segle XXI !
La vella guàrdia del PSOE també és plena de personatges que van donant lliçons després d’haver empudegat la vida política durant més de trenta anys i d’amagar curosament el seu passat. Entre aquests, destaca l’ultra catòlic Paco Vázquez, que va afirmar que els nens castellanoparlants de Catalunya són com els nens jueus de l’Alemanya nazi. I també Pepe Bono, l’inefable tot terreny del socialisme carpetovetònic orgullós del seu pare falangista fins al punt de fer desfilar un supervivent dels republicans que van formar part de la resistència francesa contra els nazis al costat d’un excombatent de la División Azul destinada a ajudar a Hitler al front rus.
Segons va deixar anar Bono en la darrera campanya electoral catalana, “cuando en Alemania empezó a ser sospechoso tener dos identidades, ser judío y ser alemán, la catástrofe se avecinaba y las cosas empezaron a ir mal”. Pel que es veu, Bono ignora o ha oblidat que ha estat Espanya la que sempre ha volgut imposar una sola identitat per tots els mitjans, incloses l’expulsió i la persecució de jueus i moriscos i la brutalitat que tan bé van dominar els camarades falangistes del seu pare.
No podem deixar d’esmentar a Juan Carlos Rodríguez Ibarra, expresident de la Junta d’Extremadura conegut per haver-se autodedicat un decret per gaudir d’una jubilació daurada. També és conegut per haver col·laborat a que la seva ultrasubvencionada regió tingui un 35% de taxa d’atur malgrat que el 40% de la seva població activa treballi per a l’administració; i per insultar permanentment a Catalunya.
L’última proesa de Rodríguez Ibarra ha estat comparar el President Mas amb Hitler i Mussolini.
Sense entrar en més detalls, crida l’atenció que això ho afirmi qui ha subvencionat i promocionat durant els 24 anys de la seva presidència una festa única a Europa i a la resta del món civilitzat coneguda com El Peropalo o la judiá, consistent en segrestar, vexar, empalar, apallissar, decapitar i cremar un ninot que representa un jueu. Ni Borat en els seus somnis més delirants no ho faria millor.
El Peropalo és una festa declarada d’interès turístic regional i per despistar s’han inventat un Centro de interpretación del Pero Palo que edita documentació on s’evita parlar del seu orígen antisemita. Pel que afirmen es tracta d’una festivitat atàvica. Ja saben, druides i saviesa ancestral. Les coples, però, sembla que desmenteixen tanta polidesa política i encara que potser el seu orígen fos pagà, la festa devia ser convenientment adaptada, com d’altres, als bons costums cristians. I així ha quedat.
“El Peropalo de hogaño
lo queremos pa quemarle,
que es un Judas que hacemos
pa afrenta de su linaje”
“A ese que llaman Judas,
y de nombre Peropalo,
le ha salido la sentencia
que tiene que ser quemado”
“Que se junte mucha leña
y se haga un hoguerón,
y allí se vayan echando
los de la mala intención”
“Si se acabara la casta,
mejor para el mundo fuera,
mejor fuera para Dios,
que de esta casta no hubiera”
“Pero es tan largo el esparto,
que al canto del mundo llega,
y no se puede acabar
si la hebra no se quiebra”.
Aquesta darrera copla dóna una idea prou aproximada de quina creuen que hauria de ser la solució per acabar amb el problema. Tot fa sospitar que no reforça l'agosarada teoria de Pepe Bono sobre la convivència de més d'una identitat a Espanya.
Però ¿és possible que els Tribunals intervinguin alguna vegada ?... Sí. Aquí poden veure com :
Si encara no han patit un accident vascular, poden llegir la notícia aquí. Comprovaran que a Espanya es pot negar l’Holocaust, es pot acusar Israel d’estat terrorista o es pot equiparar l’independentisme democràtic amb el nazisme, però escriure que Falange va cometre crims contra la humanitat es motiu suficient perquè un jutge obri diligències.
A tot això, aquesta allau d’acusacions indignes contra el catalanisme no ha estat contestat pràcticament per ningú fora de Catalunya. No s'hi han pronunciat ni els intel·lectuals, ni la classe política, ni el periodisme, ni l’església, ni SOS Racisme, ni el món universitari... Ni la Hasbarà.
Nosaltres fem Hasbarà i hem de dir que d’un temps ençà ens costa força escriure en aquest blog i que ens dol profundament aquest silenci que ens sembla injust i contraproduent. Mai no forçarem que ningú es defineixi políticament o que es decanti a favor de la independència de Catalunya, però callar sobre aquesta demonització de l’independentisme democràtic equiparant-lo al nazisme suposa tolerar una banalització inadmissible i permetre que s’insulti amb la pitjor ofensa a un poble que no s’ho mereix.
