CRIM I PROPAGANDA

Tothom coneix alguna frase enginyosa o alguna boutade de George Bernard Shaw, dramaturg irlandès en llengua anglesa, premi Nobel de literatura, socialista, fundador de la Societat Fabiana, vegetarià i progressista oficial de l'època. En una de les seves frases cèlebres afirmava que "mai havia menjat tan bé com durant el seu viatge a la Unió Soviètica". Potser era veritat. Lògicament, les autoritats soviètiques i Stalin en persona havien fet tots els possibles per cultivar l'ego i proporcionar una estada plaent a l'aleshores octogenari i consagrat Bernard Shaw a canvi de la propaganda que els va suposar. Un petit detall... Bernard Shaw va menjar opíparament i va quedar d'allò més satisfet mentre el règim comunista sotmetia la població d'Ucraïna a una espoliació de terres, collites i bestiar que va provocar més de set milions de morts en un dels episodis més miserables i salvatges de la història. Als anys 20 i 30 del passat segle, el crim va ser precedit per una sembra de propagandistes de tota mena : perversos, il·lusos, ignorants, retardats, oportunistes, escapistes, irresponsables, covards, vanitosos,... George Bernard Shaw, l'ancià progressista que s'havia passat cinquanta anys predicant el socialisme sense revolució, per "impregnació", l'enginyós "intel·lectual" que assenyalava amb el dit la hipocresia i la reacció victoriana, a l'inici de la dècada dels anys 30 defensava tant la resolució de Hitler com la felicitat dels súbdits dels sòviets. I, a més, propugnava l'eliminació dels qui considerava improductius i problemàtics i instava els químics que inventessin un gas que matés sense dolor, un gas "humà". Els desitjos d'aquest pietós vegetarià van ser atesos amb escreix; milions d'homes, dones i criatures van morir amb el seu "gas humà"...

  Quan George Bernard Shaw va fer aquestes declaracions -una de les seves "gracietes"-, no va preveure la guerra civil espanyola, ni les càmeres de gas del nazisme, ni l'assassinat sistemàtic del que els soviètics denominaven "paràsits socials". Curiosament, dos dels nostres blogs recomanats coincideixen avui en assenyalar l'abast brutal del totalitarisme; el de Jaume Renyer, sobre "Le livre noir du communisme", i 'Who's there?', sobre un despatx d'un funcionari que explica amb una fredor esfereïdora les millores introduïdes en els camions que es feien servir per assassinar els jueus del camp de Chelmno, una de les quals consistia en obrir un orifici al fons del vehicle perquè les víctimes, en adonar-se que estaven morint, no controlaven els seus esfínters i això comportava molèsties i pèrdues de temps. Aprofitem l'ocasió per suggerir-los que vegin aquest documental que tanca el cercle que uneix la barbàrie nazi i la comunista.     "Mentre els Parlaments no van enlloc, Hitler, Mussolini i Stalin fan coses", va afirmar el progressista George Bernard Shaw l'any 1933. I sí, efectivament, van fer moltes coses. No ens consta que abans de morir, l'any 1950, amb 94 anys i mentalment actiu fes cap reflexió pública sobre les seves anteriors declaracions, demanés excuses o condemnés explícitament els crims perpetrats pels seus admirats totalitaris que "feien coses". George Bernard Shaw va morir pocs dies després de caure d'una escala mentre podava un arbre del seu jardí. Avui, aquí i a tots els països democràtics hem de sofrir una legió de perversos, il·lusos, ignorants, retardats, oportunistes, escapistes, irresponsables, covards, i vanitosos que demonitzen Israel com Bernard Shaw demonitzava la democràcia parlamentària i que afavoreixen el totalitarisme islamista amb silencis vergonyants i amb panegírics suïcides. Clamen per un altre món possible, per un home nou però, una vegada més, col·laboren amb aquells que conceben la vida com un malson i es creuen amb el dret de decretar com ha de ser aquest home nou, qui es un home i qui té dret a viure. Però fa molt de temps que els temps estan canviant. Ja no. Mai més. Oblideu-vos d'exterminar els jueus.

MERCAT CULTURAL

És curiós que les esquerres tractin la cultura com un mercat i parlin tant de gestors i d'agents culturals. ¿En què van quedar les promeses electorals? Més edificis innecessaris, més subvencions a amics i a mediocres, menys cultura al carrer, una universitat ocupada per inútils, més organismes oficials, més funcionaris,...
Bé, en això quedarà el mercat cultural. Com diu el cartell, per la compra de tres calces regalaran un llibre. Probablement de quiromància o de gracietes d'alguna llumenera mediàtica.

MAZEL TOV!!

..................... Who's there? Avui volem felicitar un amic. Un amic que no coneixem personalment però que ens regala molts moments de felicitat, de reflexió, de cultura i d'humor. Un home generós. En David del Xamfrà -d'Es Carrer- ha tingut un fill i compartim l'alegria que la seva companya i ell senten, i la que de ben segur gaudirà el seu menut amb uns pares tan fantàstics. Mazel tov! Així que vam entrar per primera vegada al blog d'en David ens vam adonar que havíem descobert un tresor. Who's there?, ens demana. Tu mateix! Ens sap greu no poder citar i enllaçar sovint el seu blog. No és pas per falta de mèrits seus, sinó perquè normalment els nostres posts són més prosaics o massa esquerps. Però els convidem a passejar-s'hi, perquè és un espai que transmet la joia de viure i de saber, que ens encomana una mena d'alegria universal i l'emoció de saber-nos uns privilegiats perquè, malgrat tot, hem nascut en un país petit però beneït i la nostra cultura beu de les fonts de la saviesa, la bellesa, la generositat i la tolerància. I ara, a sobre, porta al món una criatura que ben aviat gatejarà i alegrarà el nostre xamfrà comú... el nadó és més petit que la mamella d'ella més petit i més bru: -tot ell sembla una O ...........de joguina que riu Però que ningú no pensi que escrivim aquestes paraules per afalagar l'amic David, ben al contrari!!! Som rabiüts i dolentots de mena i no podem permetre que la nostra reputació trontolli i ens prenguin per uns figa-flors. Volem fer-li saber que, a partir d'ara, no ha de témer estar bloquejat, sinó estar BOLQUEJAT!! Més clar, l'aigua... Shalom!

CAL FER NET

Els nostres polítics s'han tornat bojos. Alguna cosa còsmica està passant; no sabem si es tracta de l'influx de la lluna plena de juliol o de la traca final de les escorrialles d'una legislatura erràtica i surrealista. El cas és que, avui, si Kafka fos català seria un escriptor costumista. El Dimarts 27 de juliol potser passarà a la història com el dia que, com qui no vol la cosa, el nostre Parlament va votar dues lleis que posen en risc la cohesió de Catalunya com a país (no fos cas que amb una no n'hi hagués prou). Resumim perquè estem cansats : PRIMERA LLEI El Parlament vota per unanimitat dividir Catalunya en dues grans administracions : l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Barcelona-Distrito Federal) i "La Resta". Aquest invent disposarà d'un Consell Metropolità -format pels alcaldes i els regidors de 36 poblacions-, una Junta de Govern i una Comissió Especial de Comptes, a part del seu president, consellers, assessors i uixers amb galons. Tot això es tira endavant per "simplificar les instàncies administatives" (sic). I què gestionarà l'AMB? : el transport públic, el subministrament de l'aigua, el seu preu i impostos, depuració i subministmement [demanaran a la resta de territoris si volen que Barcelona continuï xuclant-los l'aigua?], el tractament de residus, els abocadors i... la joia de la corona, l'URBANISME!!, incloent l'ordenació del territori, l'establiment dels criteris "per al desenvolupament urbanístic sostenible", política d'habitatge i mesures de protecció del sòl no urbanitzable (o sigui, repartir-se el que queda amb lleis molt ecologistes i tal, amb la possibilitat d'expropiar per requalificar més endavant). Fins i tot CiU, que sempre s'havia negat a permetre una Àrea Metropolitana de Barcelona, ara l'accepta malgrat que buida de contingut moltes competències del govern de la Generalitat. Coneixent els nostres polítics i les seves pràctiques (no paraules) tot fa témer que aquest artefacte administratiu suposarà un entramat de lleis, disposicions i organismes que farà gairebé impossible aturar i perseguir la corrupció i l'espoliació que ens espera. El més probable és que tota l'àrea metropolitana es converteixi en un escenari amb tota mena de pràctiques tipus Santa Coloma però a l'engròs, amb els seus Luigis, els seus patriòtics comissionistes i un futur prometedor per la comptabilitat creativa dels nostres partits parlamentaris. SEGONA LLEI El Tripartit governant acorda -contra la resta de grups parlamentaris, inclòs el grup votat majoritàriament pels catalans- instituir una parcel·lació medieval de Catalunya, impracticable, il·legal i absurda però molt mona perquè fa conjunt amb la propaganda impostada d'ERC, el fenòmen paranormal de l'independentisme postmodern que va fer president un espanyolista que, per més inri, és el més semblant a un analfabet. Gràcies a la llei de Vegueries tindrem una macro vegeria de Barcelona i sis vegueries més per repartir més càrrecs als amics i parents inútils que ens costaran un munt de diners i més tràmits surrealistes per aconseguir qualsevol cosa, com ara obrir un negoci. Crear una empresa a Catalunya comença a ser més difícil que fer-ho a Cuba, i és que a les sis administracions que sovint es superposen cal afegir-hi desenes de conselleries, regiduries, oficines, subdelegacions i gabinets de tota mena. CODA : el conseller d'economia de Catalunya, d'un govern que s'autoproclama d'esquerres i catalanista, insta la resta de "consellers autonòmics d'Espanya" al co-pagament de : sanitat, ensenyament i SERVEIS SOCIALS!!! Tots sabem què vol dir co-pagament de la sanitat : que la classe mitjana hagi de pagar-se una mútua i arruïnar-se si necessita intervencions quirúrgiques, tractaments llargs o especialitzats i medicaments cars. Els qui paguen els impostos veuran com "l'estat del benestar" no és per a ells. Mentrestant, l'administració i les autoritats no aturen fraus que clamen al cel i que qualsevol metge, infermer o administratiu dels CAP o de les urgències hospitalàries del nostre país saben i relaten a qui els vulgui escoltar. Anem cap al sistema mèdic nord-americà però, curiosament, aplicat en perjudici d'aquells que paguen impostos i compleixen la llei. També sospitem què vol dir co-pagament de l'ensenyament, però seria un detall que ens expliquessin ràpid i clar què significa "co-pagament dels serveis socials". Vol dir que la classe mitjana es pagui les atencions que necessiten els seus avis, com JA fa? Això no és co-pagament, això és el de sempre. O és que potser vol dir alguna altra cosa? Si ens volen fer creure que la proposta consisteix a aconseguir que cada "comunitat autònoma" pagui els seus serveis socials, hem de dir que no només no ens ho creiem sinó que estem convençuts que serà més senzill aconseguir la independència o fins i tot la pau mundial o la desaparició de les males olors. Les arques de l'estat, de la Generalitat i dels ajuntaments estan buides. La crisi, la frivolitat, la ineptitud i la corrupció ens han dut a una situació crítica, però el pitjor no és que les administracions no tinguin diners sinó que els responsables polítics saben que la minva d'ingressos i la necessitat d'ajuts socials seran duradores i elevades, i, sobretot, que no saben què fer. Mentre comencen a comprovar que els diners aviat arribaran just per pagar les nòmines dels funcionaris i poca cosa més, continuen inventant-se engendres inassumibles amb costos polítics i econòmics estratosfèrics. Calen ingressos com sigui i tots sabem a qui li tocarà pagar. Però aquestes TRES perles que denunciem, aplicades l'una darrera de l'altra, poden suposar conflictes socials gravíssims a Catalunya, l'enfrontament de col·lectius i de territoris, la difuminació d'un poder polític clar, la institucionalització de la corrupció i la voladura controlada de drets bàsics. Avui el Parlament de Catalunya ha votat prohibir les curses de toros a partir de l'any 2012. Probablement serà la darrera "gran llei" d'aquesta legislatura, una gran fita per a la humanitat, diuen. Mentrestant, ningú no parla de l'informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que conclou que els partits polítics de l'arc parlamentari es financen d'una manera o bé irregular o bé il·legal, que ho saben i que ho acorden de facto amb lleis ambigües . Ningú no parla ja del cas del parc d'atraccions del Tibidabo, on fa deu dies va morir una nena a causa d'un accident fruit de la negligència i els tripijocs habituals i que hauria pogut suposar la mort de molta més gent; un organisme propietat de l'ajuntament de Barcelona, gestionat per l'ajuntament de Barcelona i sense els permisos obligatoris del propi ajuntament de Barcelona. No estem parlant només de successos, d'accidents, d'irregularitats,... Parlem d'un sistema que fa aigües, de corrupció atiada per les mateixes autoritats, de mecanismes de control democràtic febles i sovint inaplicables. Cal fer net i deixar de jugar a engalipar "el poble" amb grans declaracións electorals mentre el país es degrada. Catalunya necessita ser independent d'Espanya i, també, d'una classe dirigent que està jugant amb foc i temptant la sort des de fa massa temps.

MICHEL GERMANEAU, ASSASSINAT

El cooperant francès Michel Germaneau ha estat assassinat per Al-Qaida del Magrib, que l'havia segrestat a finals del passat mes d'abril. Germaneau, de 78 anys i enginyer jubilat, era un membre actiu de l'associació 'Enmilal' (Cooperació, en tuareg), especialitzada en l'ajut educatiu i sanitari al Níger. El motiu del seu viatge al sahel va ser precisament la supervisió del funcionament d'una escola inaugurada per l'associació l'any 2009 a la vila d'In-Abangharet que acull nens residents, així com planificar la propera instal·lació d'un panell solar a l'edifici. Michel Germaneau patia una greu dolència cardíaca, tal com va fer públic en un missatge sonor adreçat al president Sarcozy el passat mes de maig. Des d'aleshores les autoritats franceses no havien rebut cap més prova de vida per part d'Al-Qaida, que a canvi de l'alliberament de l'enginyer exigia diners i l'alliberament de diversos terroristes empresonats al Magrib i a França i que havia amenaçat amb matar-lo el dia 26 de juliol. Aquestes gravíssimes circumstàncies va dur al govern francès a participar dijous passat en una operació militar conjunta amb l'exèrcit maurità al nord de Mali on sis terroristes d'Al-Qaida van ser abatuts. L'operació tenia com a principal missió la localització i el rescat de Michel Germaneau. Malauradament l'enginyer segrestat no era en aquell indret i Al-Qaida ha avançat un dia el seu assassinat com a "revenja" en un missatge emès per Al Jazira. Com era previsible els nostres mitjans de comunicació parlen d'execució, donant així per bona la versió d'Al-Qaida. És curiós que aquests mateixos mitjans parlin de "assassinat selectiu" cada vegada que Israel mata un cap terrorista i en canvi s'avinguin a considerar una "execució" l'assassinat a sang freda d'un ancià cooperant. Preguntat per periodistes sobre l'operació militar francesa al nord de Mali el ministre d'afers exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, va demanar novament prudència i silenci. Consell que no va ser capaç de seguir vista l'alarmant falta de domini del seu llenguatge no verbal que va mostrar. Esperem que la prudència i el silenci que el govern espanyol reclama per tal de protegir la vida dels dos cooperats catalans segrestats a Mauritània per Al-Qaida fa vuit mesos no consisteixi en esperar que l'assumpte es resolgui sol, tal com va succeir amb la crisi econòmica. La diplomàcia és molt més que prendre canapès o disfressar-se de cap tribal afganès. Cal més INTEL·LIGÈNCIA.

UN CAVALLER ARAGONÈS

Es diu Raúl Vicente. Volem que es recordi el seu nom. Volem que no s'oblidi la seva lliçó de modèstia, de noblesa, d'eficiència i d'honestedat ara que recordem que fa un any cinc bombers de la Generalitat de Catalunya van perdre la vida a causa de la frivolitat d'uns responsables més propers al comissariat polític que al servei públic, a la politiqueria nefasta d'un govern d'indocumentats i a la supèrbia i la covardia d'uns comandaments oficials dels nostres bombers que ens volien fer creure que eren una mena d'elit internacional incontestable. Aquest home, aquest Senyor, aquest Cavaller, Raúl Vicente, era el responsable de les BRIF de Daroca, dels nostres germans aragonesos que van venir a jugar-se la vida per apagar un foc provocat a Horta de Sant Joan ara fa un any. Quan l'oposició va aconseguir que s'obrís una Comissió d'Investigació al Parlament de Catalunya, els grups del Tripartit van vetar la seva compareixença. Immediatament, aprofitant aquell vet, van córrer versions indecents sobre les BRIF i alguns comandaments dels GRAF van provar de descarregar les seves responsabilitats i les dels seus superiors polítics acusant els aragonesos de ser uns inútils, de robar-los la benzina per carregar les seves serres mecàniques i de fugir i abandonar els seus companys. Si algú creu i manté que els catalans no tenim gent indigna, o menteix o viu en un món irreal o frega la imbecil·litat. I la prova està en el foc d'Horta de Sant Joan del juliol de 2009. Sortosament l'oposició va insistir en la seva compareixença i tots els catalans vam tenir l'oportunitat de contemplar la declaració d'un home honest i sincer, d'un bon company, d'un bon comandament, d'algú tan senyor que malgrat les calúmnies dels covards no va donar cap mostra de ressentiment, d'un cavaller que es fa dir "tant de bo tu i molts com tu visquéssiu entre nosaltres". Amb una serenor absolutament històrica Raúl Vicente va anar desgranant el relat dels aconteixements des de la mesa del Parlament de Catalunya, honorant-nos i enaltint el nostre Parlament. Els nostres lectors saben perfectament que som independentistes, i per això mateix entendran que vam sentir una vergonya còsmica quan els caps dels bombers de la Generalitat van acusar els aragonesos de robar-los la benzina per fer talla-focs d'urgència, com si el combustible en una situació d'urgència estigués vetat per a uns companys que venen de lluny a ajudar-te. Els catalans no som mesquins i no podem tolerar la mesquinesa en el nostre nom. Raúl Vicente va demostrar amb la seva paraula, amb fets, amb documents i amb filmacions que les condicions físiques i meteorològiques eren insostenibles, que qui havia d'informar-ne no ho va fer, que regnava un caos insòlit i un buit insexplicable en la cadena de comandament, que les comunicacions per ràdio eren confuses, escadusseres, sovint enganyoses i en una llengua que no coneixien ni tenien per què conèixer, que van saber per casualitat dades bàsiques sobre la velocitat del vent, l'absència de mitjans aèris, la distribució de les preses d'aigua i maniobres insensates que ell, com a responsable dels seus homes, no va voler assumir. Que no van fugir, que es van replegar -sense córrer, caminant i obrint-se el pas entre la malesa d'un bosc descontrolat-, perquè quan veus que el foc t'envolta has de marxar, perquè els arbres es poden regenerar però la vida dels teus homes, no; perquè va veure que els GRAF de Lleida havien habilitat una "zona segura" inferior al 10% del que marquen els manuals internacionals, atrapats entre un foc rabiós i una paret de roca que no els permetia cap escapada. Raúl Vicente va brindar als seus companys catalans que es repleguessin amb ell i els va oferir els seus mitjans. I tot això sense saber que un autèntic miracle va desviar el vent que es dirigia cap on eren els Graf de Barcelona assistits per voluntaris: trenta homes en una "zona segura" absolutament insuficient i amb només deu mantes ignífugues. ¿Qui és el responsable d'una bogeria tan desbocada havent pogut desallotjar els seus homes com ho va fer en Raúl Vicente? ¿Què més podem dir?... Gràcies, Raúl; gràcies amics de les BRIF de Daroca. Sou gent d'honor, us admirem, us estimem. Gràcies! I demanem públicament que el proper Govern de la Generalitat, si és com esperem i desitgem més digne, atorgui a Raúl Vicente, amb tots els mereixements LA CREU DE SANT JORDI. Que així sigui per a un Cavaller aragonès!

RESPECTE?

Això és el que fan els que demanen respecte per a ells i boicots per Israel. La "asociación de transexuales de Andalucia", ATA, enguany va perpetrar un calendari "trans-gressor". No cal descriure els detalls, tothom pot veure de què es tracta. La gent que actua amb tanta frivolitat i falta de respecte són els que demanen reformar els plans d'estudis per tal que els nens coneguin la seva "realitat", els mateixos que pretenen canviar la mentalitat de la societat per ser respectats. Convidem als imaginatius trans-gressors d'ATA a fer una versió tan respectuosa amb l'islam l'any vinent. Segur que tindrien un gran ressó internacional.