dimarts, 22 de novembre de 2011

dilluns, 14 de novembre de 2011

AGENTS ANTIRUMORS (Assaig per a unes futures Brigades de la Moral?)


Una telenovel·la "normal".
L'Ajuntament de Barcelona ha format 463 "agents antirumors" per anar escampant la bona nova a la ciutadania, que consisteix en saber que els immigrants són bons per definició i que si de vegades alguns ens inquieten és perquè nosaltres els fem males persones amb els nostres prejudicis. D'això, segons afirmen aquests Agents, se'n diu efecte Pigmalió. Que vostè creu que entre nosaltres hi ha grups salafistes i això no li fa gota de gràcia? Compte! No ho comenti perquè pot disparar-se l'efecte Pigmalió i podem trobar-nos com a l'Afganistan per culpa de la seva malfiança.


Potser ja comença a ser hora que l'actual govern municipal deixi caure el lliri que duu a la mà. Més que res pel bé de tots. La laxitud i l'entreguisme de CiU comencen a ser alarmants. Els plans quinquennals de la subvenció sistemàtica a grups i plataformes que han viscut de la moma durant tants anys, han d'acabar. I no només per raons econòmiques, sinó per pura higiene democràtica. Aquests grups han creat xarxes clientelars i professionals, s'han enquistat en les administracions i sovint se serveixen de la democràcia per laminar-la.


Lluitar contra el racisme i la xenofòbia és un deure de tots els ciutadans i, naturalment, de l'Administració. El millor antídot és una política d'immigració seriosa i combatre els prejudicis sense demonitzar qui manifesta dubtes o greuges justificats. Acusar tot un col·lectiu de lladre o de fanàtic és inadmissible, però també ho és estigmatitzar qui denuncia abusos concrets en els serveis socials o qui no accepta el burka per considerar-lo una manifestació intolerable de discriminació de la dona.


Però d'on sorgeixen aquests Agents Antirumors? L'equip actual de l'Ajuntament de Barcelona s'ha trobat amb un seguit d'herències i, pel que es veu, no sap què fer-ne o no gosa modificar-les o suprimir-les. Una d'aquestes perles heretades és el Pla Barcelona Interculturalitat (de la Direcció del Programa d’Immigració i Diàleg Intercultural), que va impulsar l’Estratègia BCN Antirumors i la Xarxa BCN Antirumors.


Tot aquest entramat verborràgic de direccions, sotsdireccions, secretaries i xarxes està format per l'anterior equip municipal. Per gent com Francesc Osán, cap de l'Oficina de Diplomàcia Municipal i, a més, cap i portaveu de la Caravana Barcelona Solidària gràcies a la qual ara AlQaida del Magrib té vuit milions d'euros que no tenia.


Un altre dels responsables de la vella nomenklatura i principal responsable de la formació de part de l'actual equip era Josep Maria Navarro Cantero, professor de l'Escola Universitària de Treball Social, "empresari de l'economia social i solidària" (sic) i cap de la mega subvencionada i antisemita ONG Sodepau.


Josep Maria Navarro va ser entrevistat fa poc a Webislam per l'inefable  Abdennur Prado -el musulmà moderat que va amenaçar el Parlament espanyol amb tenir el seu 11-M i cap fiscal no li ha fet cap pregunta-. En aquesta  entrevista Navarro té la poca vergonya d'afirmar que "el sionisme català té una una significativa implantació a la premsa i als mitjans de comunicació" del nostre país. I per si no fos prou afegeix que "la islamofòbia és el nou antisemitisme del segle XXI", aplicant la tàctica d'equiparar realitats i aconteixements que no tenen res en comú per justificar l'islamisme radical, per menystenir la cultura jueva i, evidentment, l'estat d'Israel i per relativitzar l'Holocaust.


Els recordem que aquest conegut antisemita, Navarro, coordinava el "Servei de Mediació Intercultural Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona" i, alhora, la pantomima del Tribunal Russell de Barcelona, detall que dóna idea de la imparcialitat i l'honradesa d'aquest individu.


També donava suport al Tribunal Russell constituït a Barcelona la Meritxell Martínez Bellafont, ex presidenta de l'ONG Setem. Ara coordina una secció d'aquest programa dels Agents Antirumors, el dedicat a "accions teatrals", que sol consistir en la irrupció de pallasses als mercats cridant consignes progres que pretenen ser gracioses i que coaccionen la gent que hi ha anat a comprar, no a que l'adoctrinin.


Amb aquests antecedents, sumats a l'orientació del qüestionari que han de respondre els voluntaris i que es dóna per fet que aquests pertanyen "entitats o organismes", ja tindrem una idea prou aproximada de quina mena de rumors volen combatre. Ni una paraula sobre l'antisemitisme escandalós que malauradament distingeix el nostre país, atiat pels mitjans de comunicació -especialment els públics-, i per grupuscles que han fet de la judeofòbia l'eix de les seves vides i de la seva economia i als quals, precisament, pertanyen els inventors d'aquest assaig de censura disfressada de missatge políticament correcte.


Evidentment, aquests Agents no aniran mai a parlar amb l'imam de Lleida ni entraran a qualsevol mesquita o carnisseria halal per explicar-los que el país que els acull exigeix el respecte a totes les religions i els drets de la dona. No els diran que el Protocols dels Savis de Sion són un libel repugnant i que els jueus no van degollant nens, tal com els mostren a les sèries de televisió que veuen a casa seva. O quines televisions es pensen que miren una part significativa de la comunitat musulmana de Catalunya?


No, els únics racistes i xenòfobs, els únics que tenen prejudicis i escampen rumors són els catalans. Per exemple, els que creuen i no s'estan de manifestar que és intolerable que els practicants d'una religió vulguin imposar-nos els seus criteris sobre què hem de pensar sobre el seu profeta o el seu déu o què es pot dibuixar a les revistes satíriques.


Però tranquils, que els Agents seran persuasius i entraran a les nostres botigues o es ficaran en les nostres converses al carrer o al bar amb un to condescendent. Ho expliquen així : "Tampoc no es vol demonitzar aquelles persones que tenen prejudicis o reprodueixen rumors i que «han de ser rescatats» pels agents antirumor".


Les "Brigades de la moral" sempre comencen rescatant amb un somriure als llavis. Passat un temps es dóna per fet que hi ha coses que no pots dir i coses que no pots fer. Que te'n guardaràs prou d'escriure segons què, de vestir segons com, de defensar el que penses. I que si et surts del guió... després no et queixis.

divendres, 11 de novembre de 2011

La Caixa premia Carod

"Obra de Govern". La Caixa, agraïda
Serem breus. Carod ha trobat feina. Una magnífica notícia en el país dels aturats. Carod   -que és llicenciat en filologia catalana-, des del setembre "coordina" la Càtedra de Diversitat Social de la UPF (Universitat Pompeu Fabra). Una Càtedra improvisada sense catedràtic i sense oposicions finançada per la Fundació de la UPF i, sobretot, per l'Obra Social de la Caixa que, com tothom sap, és d'una bondat tan infinita que ha sostingut durant anys els dolços missatges de Wesbislam. ("Tendran su 11-M")


El sou que percebrà l'ex Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat és top secret. Només se sap que La Caixa pagarà generosament 150.000 euros anuals. Segons l'UPF l'objecte d'aquesta Càtedra taaaaan important és "realitzar activitats d'investigació i organitzar jornades relacionades amb aquest afer". (Quin "afer"?) "La Universitat Pompeu Fabra enalteix l'experiència de Carod Rovira com a responsable del Govern català d'immigració, cooperació i afers religiosos".

Osigui, això :

"Gràcies, Carod!"
Fi de la notícia (ja hem dit que seríem breus)

(*) I ara que parlem d'Afers, Hasbarats properament convocarà un concurs literari de Relats Breus remunerat amb un vermut a la Barceloneta -o a altres localitats- (no tenim gaire pressupost, ho reconeixem. Si el guanyador és de Comarques no paguem trasllat).


Tema: Catalunya. Era post-nuclear (look Mad Max). Un alt càrrec de les restes d'una Generalitat post-punk repartida entre perdedors corruptes que pacten formar govern es rabeja en els privilegis que ha aconseguit. Es diu Kurt Pastenag. Personatge anticrístic que t'hi cagues. Simula admiració pels jueus però subvenciona la gihad catalana postmoderna -que és com la del segle VIII-. Descobreix que la seva Oficina reposa sobre el domicili d'un pietós prohom jueu de la Barcelona medieval anterior a les persecucions i les matances de 1391. El vil Pastanag concep un pla per trair els seus votants, el seu país i la memòria de l'herència jueva de Catalunya i no se li acut res millor que habilitar una estança del vell-nou Palau que habita com a Picadero -amb llumetes incloses- per follar-s'ho tot d'una tacada. (Desenvolupar tema troncal i sub-trames en un màxim de 4 pàgines).


Miscelània :

Ens informen que fa poc s'ha descobert una profecia de Nostradamus que -probablement- cita algú que té alguna relació amb Catalunya:


Rebuig de l'avellana, corrupte simulacre,
Trairà el mostaix bressol humil i sacre.
Fam, dol, desesper quan somriurà la Parca.
Adret i Catalon redimiran la Marca.



dimarts, 1 de novembre de 2011

Entre el vòmit de Peces-Barba i la censura de TV3



Gregorio Peces-Barba és un home avorrit i mediocre contrariat per no ser reconegut com un referent intel·lectual i cívic. Sempre va somiar amb ser l'hereu moral d'Azaña i, sí, ha aconseguit representar a la perfecció les seves pitjors xacres. Sembla un d'aquells personatges insignificants i reaccionaris que tan bé va descriure Pérez Galdós; un tipus mesquí i deixat que passeja treballosament la seva patètica vanitat. Tot ell és com una arcada noucentista. Pretensió i ferum de floridura.

Aquest hidalgo fantasmal, però, ha ocupat alguns dels càrrecs polítics i acadèmics més rellevants d'Espanya gràcies als atzarosos sotracs de la història i a la seva habilitat a l'hora de vendre's com a home instruït i obedient. Va ser un dels ponents de la Constitució espanyola de la qual se'n considera no només "pare" sinó artífex, un ponent de més qualitat que la resta. Aleshores, quan ordia articles i artificis, Peces-Barba no es va permetre fer segons quines bromes catalanofòbiques en públic. Sabia que l'invent de la Transición era massa delicat i que cap personalitat hauria gosat riure-li les gràcies contra els catalans com ara, quan ja no cal ser tan educat i està permès eructar a la taula.

Passat el temps, Gregorio Peces-Barba va ser president del Congrés dels Diputats, la tercera autoritat de l'estat. Després li van fer una universitat a mida, la Carlos III, que va dirigir com a Rector fins a la seva jubilació i va ser nomenat Alto Comisionado para la atención a las víctimas del terrorismo. Tots aquests càrrecs, en un país seriós i realment democràtic, donarien a entendre que qui els ha ostentat és una persona respectable i, per descomptat, respectuosa. Però, com ja deuen saber, no és el cas.

El més preocupant de les estúpides afirmacions de Gregorio Peces-Barba en un congrés d'advocats dijous passat va ser el to arrogant i el menyspreu que es va permetre. Especular que a Espanya li hauria pogut anar millor amb Portugal que amb Catalunya és un exercici estèril però legítim. Va oblidar-se, però, de recordar el detall que probablement hauria estat un bon negoci aleshores perquè Portugal era un imperi, per això precisament ho tenien més difícil per "quedar-se'l" i per això "nos quedamos a los catalanes". És imperdonable que ho plantegi frívolament quan Catalunya s'empobreix des de fa tant de temps obligada a contribuir amb els seus impostos més enllà del suportable i rep, a més, l'insult, el menyspreu i la befa a canvi.

Però el que és del tot intolerable és la referència a la necessitat de bombardejar Barcelona. Bé, ara segurament no caldrà, conclou perdonant-nos la vida. "No se cuántas veces hubo que bombardear Barcelona", diu, donant per fet que calia, fos just o no, tant se val, perquè ell parla com un amo i es pot permetre ridiculitzar els catalans afirmant que "celebran sus fiestas llamadas nacionales por derrotas", ignorant que commemorar una desfeta no és un acte de celebració sinó un recordatori i un homenatge als qui van lluitar i que som nosaltres i no pas ell que decidim que la nostra festa és Nacional.

¿Qui és aquest individu per parlar amb aquest to sobre la nostra història i la nostra llibertat? "Nos quedamos a los catalanes", diu. Podía haver afegit "porque nos quedamos con lo que nos sale de los cojones, y a callar". I aleshores, sentint la remor de fons a la sala i veient que els degans dels col·legis d'advocats de Catalunya s'alcen per abandonar el recinte, prova d'arreglar-ho amb una gracieta amb l'esperança que siguin tan mesells per passar-li tanta insolència : "Bueno, hubiera habido un problema gordísimo, que no hubiera podido haber los partidos de futbol Madrid-Barcelona, que eso, claro, es siempre muy importante" (sic, pel missatge i pel castellà penós que perpetra). Com va comprovar que aquesta broma bavosa no servia, va afegir amb arrogància "que vayan saliendo los que se quieren ir".

Davant el rebombori que es va organitzar, Peces-Barba, sorprès que no tothom comparteixi el dret a insultar els catalans impunement, va afirmar que es tractava d'una broma. Una de sola? ¿Quina part és broma? Els bombardejos, no, Ilustrísimo Cafre, els bombardejos i el seu to de menyspreu cap a Catalunya i de conqueridor psicòtic no els pot negar. "Háganselo mirar porque son ustedes muy susceptibles ante las bromas" va respondre a les queixes. Preguntat per Jordi Basté si creu que també poden fer-se bromes sobre les víctimes d'ETA o del bombardeig de Gernika no vacil·la en respondre que es tracta de coses molt diferents. Ja ho entenem, les víctimes d'ETA no les decideixen els padres de la patria com ell i les de Gernika són massa conegudes internacionalment i hi ha un quadro de Picasso massa famós per fer conya. ¿I aquest personatge ha estat l'encarregat d'atendre les víctimes del terrorisme? I aquest és un dels que ha de decidir qui ha de demanar perdó a les víctimes? Aquest individu que va permetre que a la universitat que dirigia es suspenguessin a la força conferències de ciutadans israelians boicotejats pels qui mai no han alçat la veu contra les dictadures dels països islàmics, ¿té cap mena d'autoritat moral?

Gregorio Peces-Barba és el paradigma de la impostura dels qui s'autoproclamen demòcrates i socialistes i no poden amagar la caspa de l'hidalgo i del mando y ordeno que no te res a envejar a la dreta més rància i anticatalana. Però, ai las!, aquest abusador figura que és progressista i ara venen eleccions espanyoles. Compte! Ni un moviment en fals! I així ens trobem que els seus correligionaris del PSC fan que s'enfaden una mica i declaren que va estar desafortunat. I els qui maneguen a plaer la informació a la nostra televisió pública (TV3, recorden?) hi aboquen una bona dosi de vaselina i només ens expliquen la broma sobre Catalunya i Portugal, silenciant que aquest reaccionari d'esquerres s'ha vantat dels bombardejos contra Catalunya i que considera que assassinar catalans no és comparable, que els morts catalans no valen res si els bombardegen els espanyols.

TV3 no només va ocultar les vergonyoses opinions de Peces-Barba sobre els bombardejos sinó que, a més, va negar-li al President de la Generalitat una breu declaració sobre el tema. Passades les hores el President va haver de donar la seva opinió sobre els fets a 8TV i TV3 va veure's en un compromís. ¿Com podia ser que una cadena privada emetés aquelles declaracions i no ho fes la televisió pública? Davant aquella anomalia i que havia transcendit l'enuig de la presidència pel veto de TV3, la direcció d'aquesta va demanar a 8TV les imatges amb la condició de no exhibir el logo de la cadena privada: és a dir, com si la informació fos pròpia de TV3. Evidentment 8TV no ho va acceptar.

El resultat és que la televisió nacional de Catalunya censura informació, manipula políticament els fets i veta el President de la Generalitat. Tot un rècord de desvergonya i d'apropiació de la sobirania democràtica tolerada pel Govern que els catalans contemplem amb autèntic estupor.