Gilad Shalit i Catalunya

L'existència de Gilad Shalit va restar en suspens durant cinc anys. Era viu, però en qualsevol moment podia ser assassinat; sabia del pas dels dies enmig d'una incomunicació exasperant i d'un entorn cruel i sòrdid mentre el món girava més enllà del forat que el contenia a ell i al seu temps detingut.

Quan Gilad va ser alliberat gràcies al respecte i el compromís d'Israel amb els seus soldats, devia adonar-se del pas del temps reflectit en la gent que s'estimava i de les vivències que s'havia perdut. Una d'elles, potser la més petita, era no haver pogut seguir i fruir de l'etapa més gloriosa de l'equip de futbol que admirava: el Barça.

Sabedors d'aquest fet, els directius del FC Barcelona van convidar-lo a assistir al Barça-Madrid d'enguany. Molts catalans vam alegrar-nos que Gilad Shalit fos culer i, encara més, que tingués l'oportunitat d'assistir a un partit que garanteix tantes emocions.

Malauradament aquests bons desitjos no els comparteix tothom. I, el que és més greu, hi ha gent disposada a manipular l'assistència de Gilad Shalit al Camp Nou per tal de frustrar les seves il·lusions, de perseguir-lo més enllà del cau infecte on van robar-li part de la seva joventut, d'embrutar el seu nom i d'involucrar Catalunya una vegada més en la pestilència de l'antisemitisme.

Aquesta no és una història de casualitats ni de protestes espontànies. Aquí hi ha una barreja de misèria humana, interessos polítics i econòmics, operacions especials i odi.

Val la pena fer una repassada cronològica de l'escalada:

15 de setembre : el diari Sport anuncia que el Barça ha convidat Gilad Shalit al Barça-Madrid del 7 d'octubre.

18 de setembre : un grup relacionat amb la Xarxa palestina i el col·lectiu BDS obre una pàgina especial a Facebook convocant una protesta al Camp Nou si Sandro Rossell no enretira la invitació a Gilad Shalit. En castellà, of course :"Indignación en los colectivos pro-palestinos con Sandro Rosell por invitar al soldado israelí Gilad Shalit en el Camp Nou".

La proclama afirmava que "El grupo del Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) del Principado ya ha anunciado que preparará acciones de protesta por una invitación que consideran un agravio comparativo, ya que el FC Barcelona no ha hecho ningún acto de distinción "hacia los 4.665 prisioneros políticos palestinos "que están encerrados en centros penitenciarios israelíes". Pel que es veu, a més d'equiparar un soldat segrestat al seu país i entaforat sense cap dret en una masmorra durant cinc anys amb presos amb dret a advocat, judici, recursos, visites, etc., el Barça havia de convidar algun terrorista palestí per quedar bé. Amb explosius o sense?

Afegien : "El soldado, que fue liberado sano y salvo en octubre del año pasado a cambio de un millar de prisionero palestinos, fue uno de los argumentos utilizados por el gobierno israelí para llevar a cabo la sangrienta operación Plomo Fundido contra la Franja de Gaza, que acabó con la vida de más de 1.300 palestinos, la mayoría de ellos civiles".

Tot fals :

1.- Gilad Shalit va sortir del seu captiveri en un estat deplorable.


2.- Va ser lliurat a canvi de 1.027 presos ben atesos, alimentats i amb drets legals, inclòs el d'estudiar carreres universitàries subvencionades per l'estat d'Israel. Prop de 500 d'aquests presos havien estat condemnats a cadena perpètua per atemptats salvatges contra la població civil d'Israel.

3.- L'operació Plom Fos (desembre 2008-gener 2009) no només va ser aliena al segrest de Shalit sinó que va posar en risc la seva vida. L'objecte d'aquella operació era acabar amb la violació sistemàtica de l'alto el foc de les autoritats de Gaza, que van disparar més de 8.000 projectils contra Israel malgrat la desconnexió i la retirada de població israeliana des de 2005.

4.- Les víctimes civils de l'operació Plom Fos són molt inferiors. Els terroristes i els escamots sovint són civils. Prova d'això és que el nombre de dones que, malauradament, van morir durant aquella operació va ser de l'11%, no del 50%, com hauria estat en cas de bombardejos indiscriminats.

18 de setembre : la revista El Triangle es feia ressó d'aquesta protesta amb un text idèntic a la pàgina de Facebook. Recordem que El Triangle està vinculada al sector dels "capitans" del PSC i, molt especialment, a l'antisemita i prosirià exdiputat Joan Ferran. La fi del govern Tripartit va suposar-li una devallada considerable d'ingressos.

22 de setembre : se celebra l'Assamblea de Compromissaris del Barça. Un dels assistents sorprèn la Junta Directiva demanant explicacions sobre la invitació a Gilad Shalit.

25 de setembre : el diari El País publica a tota pàgina un article inenarrable titolat 'Un incómodo espectador' on es calumnia Gilad Shalit amb una entrada que frega el libel de sang : 'Polémica por la supuesta invitación del Barça a un militar israelí involucrado en la matanza de Gaza para que asista en el Camp Nou al clásico del 7 de octubre contra el Madrid'.

En aquest article només es convida a opinar al Delegat de l'Autoritat Palestina a Espanya, Musa Amer Odeh. Les seves declaracions són idèntiques a les exposades per la pàgina de Facebook, El Triangle i BDS-Catalunya. Queda molt clara l'orquestració de l'operació des de l'anomenada ambaixada palestina a Madrid.

27 de setembre : El FC Barcelona, pressionat per la campanya d'agit-prop, fa un comunicat "Per la pau i l'harmonia a l'Orient Mitjà" en que desmenteix que hagi convidat directament a Gilad Shalit i on convida expressament el delegat palestí Musa Amer Odeh (a qui anomena ambaixador) i dos esportistes palestins que han passat per presons israelianes : el futbolista Mahmud Sarsak (que, pressionat per les autoritats de Hamas, acaba refusant la invitació perquè considera que és ofensiu compartir el Camp Nou amb Shalit), i Jibril Rajoub, president de la Federació palestina de futbol i del Comitè olímpic palestí i sobre el qual ens extendrem més endavant.

27 de setembre : el diari El País se'n fa ressò i publica un altre article signat pels mateixos autors titulat 'El Barça apacigua las protestas invitando al Clásico a dos expresos palestinos' . Segons afirmen cínicament "Aquello que amenazaba con convertirse en un problema para el Barça acabará siendo, probablemente, un éxito". Se suposa que un èxit per a la propaganda anti-israeliana.

29 de setembre : un cop aconseguit "el éxito", el diari El País publica un article de John Carlin titulat '¡Fuera del fútbol el conflicto Israel-Palestina!', on hi posa vaselina. Carlin es mostra condescendent i ve a dir que a fi de comptes Shalit és "una mosqueta morta" i que no té culpa de ser israelià, però que el deixin en pau. A part d'acusar inopinadament Netanyahu i Lieberman de "vessar sang palestina pels porus" (sic), dóna una dada molt important -probablement per descarregar el diari de responsabilitats davant l'allau de protestes per l'aticle 'Un incómodo espectador'-, acusant el delegat palestí de tot el muntatge : "Sí, fue un mal precedente el del delegado palestino en España, esta semana, cuando se inventó un lío por la anunciada presencia de un exsoldado israelí en el Camp Nou para el partido entre el Barça y el Madrid la semana que viene".

29 de setembre : El País publica  una nota de disculpa "oficial" -i molt breu- on reconeix que Shalit no ha estat involucrat en cap matança a Gaza.

Arribats a aquest punt, potser caldria fer un breu repàs de qui són els protagonistes d'aquesta guerra bruta i què n'han tret.

1.- Els col·lectius BDS i la Xarxa Palestina solen compartir reivindicacions polítiques -algunes de legítimes-, i també judeofòbia, obediència a organitzacions oficials palestines i dependència de subvencions. No cal dir que el govern de la Generalitat ha tallat en sec aquesta sagnia econòmica que tan generosament havia instituït l'anterior govern tripartit. En aquests col·lectius s'hi barregen gent d'aquí -generalment d'esquerra radical i de classe mitjana- i població tant palestina com musulmana, bàsicament nordafricana i àrab, amb un ideari força reaccionari. Molts dels adherits als actes de protesta que reclamava la pàgina de Facebook són d'orígen estranger. La manipulació i la calúmnia no els suposa cap problema, com podran comprovar veient aquest muntatge repugnant.

2.- Jibril Rajoub. Empresonat als anys 70 per cometre atemptats, actualment dirigeix la Federació palestina de futbol i el Comitè olímpic palestí. És un dels principals responsables d'impedir a les Olimpíades de Londres un minut de silenci en record dels onze esportistes israelians assassinats l'any 72 a les Olimpíades de Munich per un escamot de l'organització terrorista palestina Setembre Negre, a la qual Rajoub pertanyia.

Un dels objectius d'aquesta campanya era imposar la seva presència al Camp Nou per humiliar el Barça i, naturalment, per insultar Israel i Gilad Shalit servint-se de la por i la covardia dels països i les organitzacions d'Europa.

La seva presència com a convidat d'honor a la llotja mentre Gilad Shalit serà acomodat en un lloc discret és doblement insultant perquè Rajoub va ser l'encarregat de donar la benvinguda als presos lliurats per Israel a canvi de la vida de Gilad, sent molts d'ells terroristes que havien assassinat innocents israelians atemptant contra transports i establiments públics. En la seva benvinguda els va tractar d'honor i orgull de Palestina i va felicitar especialment els qui havien segrestat Gilat i assassinat dos soldats israelians en el mateix atemptat. Ho poden veure aquí :




3.- Musa Amer Odeh (Hebron, 1947) és -oficialment- el Delegat General de Palestina a España des del desembre de 2005, tot i que les autoritats espanyoles li dispensen tractament d'ambaixador a tots els efectes. Pel que afirma va presentar les seves Credencials al rei d'Espanya el 27 de setembre de 2010.

Com a diplomàtic és nul; malgrat el temps transcorregut des de la seva designació no parla castellà ni té cap contacte amb la societat espanyola. La pàgina web de la Delegació consta com a Embajada Palestina i ell com a ambaixador. El govern espanyol sufraga les seves despeses concedint anualment una subvenció de 600.000 € a la Delegació.

Entre les seves funcions se li reconeix el dret d'expedir :

- Certificat de nacionalitat palestina.
- Registre consular.
- Certificat de matrimoni.
- Acta de naixement.
- No renovació de passaport.
- Certificat de naixement a l'estranger.
- Certificat familiar.
- Poder general.
- Poder especial.
- Certificat de correcció de noms.
- Pensió.
- Certificat de divorci.
- Cerificat de defunció.
- Certificats i factures comercials.

En relació a la campanya contra Gilad Shalit podem llegir a la web de la Delegació un al·lucinant "Comunicat" de la Unió palestina de Fútbol -presidida pel general Jibril Rajub-, datat el 2 d'octubre, que diu el següent :

Comunicado de la Unión Palestina de Fútbol

El Consejo de la Unión de Fútbol Palestino, discutió en su Primera Sesión celebrada en la noche del martes 2 de octubre en el Hotel Movenpick, la invitación dirigida al Presidente de la Unión Palestina de Fútbol, el General Jibril Rajoub, al Embajador Palestino en España, Musa Odeh, y al futbolista palestino Mahmoud Al Sarsak para asistir al clásico entre el Barça y el Real Madrid, que se celebrará el próximo 7 de octubre.

El Consejo de la Unión de Fútbol Palestino, manifestó su gran agradecimiento al Fútbol Club Barcelona por dicha invitación confirmando con el Club que no ha cursado más invitaciones a dicho partido para no politizarlo, y lo que se ha publicado en los medios de comunicación sobre la invitación a otras personas son rumores de prensa con el fin de dañar al deporte palestino, que trabaja a través de sus relaciones regionales e internacionales en destacar nuestra causa palestina y el sufrimiento de nuestro pueblo y nuestros deportistas.

El Consejo de la Unión ha dado su bienvenida a dicha invitación y a cualquier otra invitación solidaria con nuestro pueblo en Palestina y en el exilio, confirmando su disponibilidad a participar en este tipo de eventos deportivos que sirven a nuestra causa justa y a nuestro deporte palestino para que el deporte sea un camino más para lograr la paz en el mundo entero.

Unión Palestina de Fútbol

Ramallah, 2 de octubre de 2012

Arribats a aquest punt ens hem de demanar si l'Estat espanyol és aliè a aquesta mena de maniobres o bé les tolera interessadament.

És sabut que Espanya no reconeix Kosovo ni admet cap representació oficial d'aquesta república a Madrid. També és del domini públic l'interès del Govern espanyol per desmantellar les Delegacions comercials a l'estranger de la Generalitat de Catalunya. És doncs increïble que Espanya no només reconegui una Ambaixada palestina sinó que la mantingui econòmicament i permeti que el seu ambaixador pugui expedir certificats, alguns dels quals poden posar en risc la seguretat del país o de tercers països. Tenint en compte aquests privilegis, ¿és imaginable que l'Autoritat Nacional Palestina i els seus representants a Espanya organitzin impunement una campanya d'odi contra Israel que pot comportar greus conseqüències polítiques i aldarulls en un camp de futbol amb més de 100.000 persones?

Tots recordem com l'anterior Govern de Catalunya va permetre i, fins i tot, propiciar que grups relacionats amb la Xarxa palestina fossin desproporcionadament visibles i actuessin sota la protecció de la Conselleria de l'Interior aleshores dirigida per l'eco-socialista Joan Saura, rebentant partits esportius i escridassant en públic la cantant Noa durant la seva actuació als actes institucionals de la Diada nacional de Catalunya de 2009 fins el punt de "posar Catalunya en el mapa de l'antisemitisme", tal com va descriure aquella vergonya l'aleshores Vicepresident de la Generalitat. També és sabut que l'actual Govern manté una actitud completament oposada a la del Tripartit i que des de fa temps ha iniciat una política d'apropament a països del primer món que ens poden servir de guia en el procés nacional que ha iniciat el nostre país, un dels quals és Israel. Recordem sinó unes declaracions recents del President Mas : "Hi ha molta gent que ens està mirant... Era molt important internacionalitzar la situació". Així, a qui li convé un espectacle antisemita retransmès en directe a tot el món contra un jove que va ser segrestat i mantingut en un cau durant cinc anys?

Algú creu que el Govern espanyol no jugarà totes les cartes, inclosa la del desprestigi internacional? Algú es pensa que els Serveis d'Intel·ligència espanyols s'abstindran d'actuar i negligiran el seu mandat explícit i lògic de "prevenir i evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o la integritat territorial d´Espanya i els interessos nacionals"?, que deixaran que les coses passin, que no aprofitaran qualsevol oportunitat per obtenir el màxim d'informació i de col·laboració?

¿És casual que El País, un dels diaris espanyols més llegits i influents, hagi permès que dos periodistes publiquessin un article tan vergonyós encaminat a provocar un incident polític?

¿És casual que Pedro J. Ramírez, director de l'altre diari espanyol de més tirada, hagi escrit al seu compte de Twitter que “si els culés secunden la consigna i emplenen el Camp Nou d’estelades semblarà l’estadi dels Jocs Olímpics de Berlín del 36”? Justament ell, el "no nacionalista" capaç d'escriure aquests dos tuits sense que li caigui la cara de vergonya?

Tampoc no és casual que als murs del Camp Nou algú hagi fet una pintada que va molt més enllà del mobbing vergonyós a Gilad Shalit i a les proclames palestines habituals. Una pintada inequívocament antisemita "Cap jueu en aquesta casa. Jueus... terroristes d'estat!!!!".

I això no és tot. Aquí, un cavernícola del PSOE afirmant a Intereconomía que és delicte que membres de la Generalitat mantinguin contactes amb Israel.



O aquest titular de traca perpetrat per un diari digital d'ultradreta : "Los judíos, contra España: Israel apuesta por una Cataluña independiente".

Com hauran pogut comprovar aquestes reaccions, properes a la pertorbació mental, no s'adrecen a les relacions de Catalunya amb França, Alemanya, EEUU o Qatar. No, únicament vinculen Catalunya i Israel. Haurem de lluitar contra l'antisemitisme amb totes les nostres forces. I ho farem perquè ho creiem i perquè ho exigeix la decència humana. Sabem, i és just remarcar-ho, que en aquesta lluita també podem comptar amb amics que no desitgen la independència del nostre país però que no toleraran que s'embruti el nom de Catalunya o que s'inicïi una campanya antisemita.

Desitgem el millor per a Gilad Shalit, que li agradi Barcelona, que se senti estimat, que pugui recordar aquesta estada com una experiència meravellosa. I que visqui molts anys envoltat d'afecte i de ventura. 

Ah, i si pot ser, que s'ho passi molt bé veient com juga i com guanya el Barça envoltat de banderes amigues!



Shalom, Gilad!!