Per què demanar crèdits si et plouen les subvencions?

En el número 7 del passatge del Crèdit de Barcelona, pis principal, hi ha la seu d'un munt d'organitzacions pretesament solidàries, pacifistes i ecologistes que en realitat es dediquen a xuclar de la mamella de les subvencions que paguem tots nosaltres amb els nostres impostos i l'objectiu de les quals és l'odi a Israel i la defensa de l'islamisme radical i d'alternatives de govern tan paoroses com la cubana. Una d'aquestes organitzacions és la Plataforma Aturem la Guerra de què ja vam parlar en el darrer post. Però veiem quina gent comparteix la seu del Passatge del Crèdit : Sodepau-Sodepaz Xarxa d'Enllaç amb Palestina Plataforma Aturem la Guerra Arxivers Sense Fronteres Catalunya Solidària Inmigrantes Extranjeros Asociación de Mujeres Guineanas COMISSIÓ DE COOPERACIÓ DE LA CRIDA A LA SOLIDARITAT GREC Grup de Recerca i Estudi dels Conflictes ONG PAZ AHORA / N.G.O. PEACE NOW COMITÉ CAT. DE SOL. AMB ELS POBLES DEL PERÚ DESC - Observatorio de Derechos Humanos Edualter-Educació Alternativa CTD - Centre de Treball i Documentació i, a més, d'altres organitzacions hi fan cursos, col·loquis, conferències o s'hi citen per recollir pancartes i propaganda. Per exemple: PESUC Org. CGT Indymedia Nodo 50 Kaosenlared CONSEO (Conferència de Nacions Sense Estat de l'Europa Occidental) Tot i que estan radicats al passatge del Crèdit, de crèdit no els en cal. Veiem el cas de l'organització "no governamental" SODEPAU - Solidaritat, Desenvolupament i Pau (sic). És fantàstic ser una entitat "no governamental" i viure de les subvecions. L'únic desenvolupament que aquesta gent poden garantir és el del seu compte corrent, perquè les seves propostes polítiques i socials ens durien al segle XV o potser al nomadisme pre-neolític. Mentre no ho aconsegueixen van recaptant l'impost revolucionari a compte dels nostres ingressos i tenen un muntatge de venda de productes solidaris, de viatges solidaris caríssims i de cursets solidaris a 850 euros. El president de SODEPAU, Josep Mª Navarro Cantero, va ser el primer signant d'un intent de querella que sortosament no va prosperar contra Pilar Rahola per quatre articles a La Vanguardia en què la periodista defensava el dret d'Israel a existir. Aquest individu té dret a dissentir de les tesis de Pilar Rahola? Sí, però no pot pretendre mutilar la llibertat d'expressió com si fos un comissari polític d'un règim sinistre. Encara que potser li agradi més Cuba o Veneçuela som en un país democràtic i la senyora Rahola té tot el dret a reivindicar que un estat sobirà, democràtic i reconegut internacionalment faci us de les armes per defensar-se quan la seva població és permanentment bombardejada pels seus veïns amb coets d'un abast i potència cada cop més grans. Josep Mª Navarro Cantero és coordinador del Servei de Mediació Intercultural Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona (BCN-Media). Així tenim que quan hi ha algun conflicte intercultural l'Ajuntament de Barcelona envia un antisemita per fer una bonica mediació. L'haurien pogut enviar a parlar amb el rabí de Jabad de Barcelona quan li van destrossar l'entrada de la sinagoga i li van deixar pintades on se'ls acusava d'assassins. O potser hauria estat un bon mediador oficial de l'Ajuntament per interessar-se per l'encarregat de l'antiga sinagoga del carrer Marlet després que un "descontrolat" li trenqués un braç amb un bat de beisbol. Però no va fer falta perquè, com molt bé deu saber el senyor Josep Mª Navarro Cantero, la comunitat jueva no fa soroll, entoma i calla perquè sap que en una societat tan refotudament antisemita protestar és rebre. Potser per això es pot permetre el luxe, malgrat el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, de fer proclames judeòfobes i d'enviar gent a insultar els jugadors del Maccabi o d'exigir un boicot contra Israel, al qual acusen de ser l'únic "estat canalla" del món. Josep Mª Navarro Cantero domina l'art de la subvenció, i és que treballar per l'Ajuntament de Barcelona inspira molt i no deu suposar cap incompatibilitat ser subvencionat pel propi Ajuntament ni per descomptat per altres administracions : Diputacions, ajuntaments, diversos departaments de la Generalitat, etc. Veiem algunes -només algunes- d'aquestes "transaccions humanitàries": $ODEPAU, Solidaritat, Desenvolupament i Pau. Finalitat: II Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya. Import: 40.000 € _____________________________ $ODEPAU - Solidaritat, Desenvolupament i Pau. Desapareguts d'Algèria: 15.336 € _____________________________ $ODEPAU - Solidaritat, Desenvolupament i Pau. Benvinguda Palestina : 26.712,68 € _____________________________ $ODEPAU-Solidaritat per al Desenvolupament i la Pau. Projecte d'expansió del centre mèdic de Beit Sahour : 90.000 € _____________________________ AEP. Desenvolupament Comunitari amb concertació amb l'entitat $ODEPAU i Entrepobles Projecte Cornisa II Fase: pla de dinamització comunitària i promoció de desenvolupament local en les províncies de Tetuan, Chefchaouen i Boulemane-Missour : 40.000 € _____________________________ $ODEPAU-Solidaritat per al Desenvolupament i la Pau amb concertació amb l'entitat AEP-Desenvolupament Comunitari Identificació i aprofundiment en les problemàtiques i potencialitats a Algèria. Dinamització associativa i comunitària : 30.000 € _____________________________ AEP. Desenvolupament Comunitari amb concertació amb les entitats $ODEPAU i Entrepobles Fòrum Cornisa IV: Associació de dones del Marroc i la seva experiència en el desenvolupament social i local : 14.000 € _____________________________ $ODEPAU - Solidaritat, desenvolupament i pau amb concertació amb l'associació per al l'Estudi i la Promoció del Desenvolupament Comunitari Les desigualtats Nord-Sud a l'àrea euromediterrània en el marc del Xè aniversari de la Declaració de Barcelona : 10.000 € _____________________________ $ODEPAU-Solidaritat, desenvolupament i pau. Memorial virtual dels desapareguts a Algèria : 23.760,00 € _____________________________ $ODEPAU (i altres) Festa comerç just : 54.000 € _____________________________ $ODEPAU i Akwaba. Electrificació Fotovoltaica de l’Hospital i l’Escola del Camp de Refugiats d’Old Jalozai. Pakistan : 26.028 € _____________________________ $ODEPAU-SOLIDARITAT, DESENVOLUPAMENT I PAU. 4RT Curs de consum responsable i Comerç Just (Y) : 13.000 € _____________________________ $ODEPAU. Impuls al desenvolupament local i dinamització socio-econòmica mitjançant el turisme rural sostenible. Construcció d’un alberg rural amb una petita explotació agroramadera. Província de Sefrou. Assentament Berber d’Ait Jaber (tribu Beni Saden). Marroc : 71.900 € _____________________________ $ODEPAU. Jornades “Islam i món àrab als mitjans de comunicació” : 3.380 € _____________________________ $ODEPAU. Programa contra la prostitució i informació sobre la SIDA a la regió de Chefchauen (Marroc) : 6.738 € _____________________________ $ODEPAU. Programa contra la prostitució i informació sobre el SIDA a la regió de Chefchauen:sensibilització, formació i capacitació a dones en risc de prostitució o exercint-la. (Marroc) : 16.990 € _____________________________ $ODEPAU. Desenclavament de la regió de Bab Taza-Khezana-Akajiouen. Marroc : 43.808 € _____________________________ $ODEPAU i Entrepobles. Objeto de la subvención: apoyo a la enseñanza en zonas rurales del norte de Marruecos: construcción de un centro escolar de primaria (Marruecos) : 60.101 € _____________________________ $ODEPAU. Expansió del Centre Mèdic de Beit Sahour a Palestina : 130.000 € _____________________________ Que ningú no es pensi que aquests 715.753,68 € són el total, només es tracta d'un recompte parcial del que es pot consultar a la xarxa. Dóna, això sí, una idea de qui ajuden i qui no. La solidaritat, el desenvolupament i la pau tenen com a destinataris alguns països islàmics; curiosament cap dels quals tenen majoria de població negra. No entrarem, de moment, en les subvencions rebudes per les seves filials, per la resta d'organitzacions que comparteixen la seva seu ni, sobretot, per SODEPAZ, la seva "versió espanyola" per doblar la pel·lícula que s'han muntat, però avancem que es tracta d'un autèntic lobby de recaptació i una repartidora de diners públics (o sigui, nostres), i que un engranatge com aquest per força ha de comptar amb el recolzament d'aparells de partit i el vistiplau d'alts responsables polítics. És impossible saber ni el total de les quantitats que han rebut, ni on han anat a parar de forma documentada. Però podríem fer una regla de tres: si aquesta gent és capaç d'abusar de la confiança que el Parlament de Catalunya els va fer sis anys enrere per tal d'oposar-se a la guerra a l'Iraq i ara gosen manipular aquell aval per demanar un boicot contra Israel, què faran amb els diners de les subvencions? I és que hi ha un negoci del qual només uns quants llestos se'n poden beneficiar perquè les inversions no depenen ni de la seva inciativa privada ni del crèdit ni del concurs públic : "la indústria de la pau", una forma immaculada de viure a cos de rei que permet, a més, fer discursos morals i quedar com un progre, com un sant i com un benefactor de la humanitat. Tota una lliçó d'ètica.

Tot "molt democràtic"

Quan Aznar va decidir entrar a la guerra de l'Iraq petés qui petés una part immensa de la societat civil, que incloïa fins i tot votants i militants del propi PP, s'hi va oposar per raons ben diverses i va sortir al carrer en manifestancions multitudinàries. S'hi van implicar, entre d'altres, tots els partits parlamentaris catalans llevat del PP, col·legis professionals, associacions culturals i cíviques, sindicats, associacions de veïns, el Parlament de Catalunya, els ajuntaments, els sindicats d'estudiants, associacions esportives, professionals i pageses, fundacions, universitats, instituts d'ensenyament mitjà, parròquies, esplais, etc. Per coordinar totes aquestes entitats es va crear un ens : la "Plataforma aturem la guerra". El més lògic, i honrat, hauria estat que aquesta Plataforma s'hagués dissolt un cop va començar efectivament la intervenció a l'Iraq o quan el govern espanyol va ordenar el retorn dels soldats enviats a aquell país, però va continuar existint i exhibint com a pròpies les "entitats adherides a la Plataforma a l’any 2003" (http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/4). Se suposa que aquestes entitats tenen veu i vot en les decisions que pren la Plataforma, però no és així perquè la immensa majoria ni tan sols saben que continua existint i que pren decisions unilaterals sense comptar amb el seu parer però utilitzant-les i emparant-se en els seus noms. ¿Qui s'ha fet amb el control de la Platafoma Aturem la Guerra? : un grupuscle que engloba organitzacions propalestines, radicals, extraparlamentàries, etc. Els seus eixos d'actuació són fonamentalment l'obsessió contra Israel, els EEUU i l'OTAN. Pel que es veu no hi ha més problemes ni més amenaces al món.

Ja ho sap Convergència que forma part d'una Plataforma que va convocar una manifestació en què s'acusava l'estat d'Israel de terrorista?, ¿el Parlament de Catalunya es pot permetre el luxe de constar com a "adherit" a una organització que ha declarat un boicot a Israel en nom de tots els catalans?, ¿el Sindicat de Músics sap que en el seu nom es va sotmetre a un setge immoral a la cantant Noa?, ¿a Justícia i Pau són conscients que donen suport als qui van exigir a la llibreria Sefarad de Girona que passés per la seva censura a l'hora de triar els llibres que podia vendre?, ¿Unió Democràtica de Catalunya es fa responsable de la qualificació de l'estat d'Israel com a "país canalla"?, ¿el Col•legi Oficial de Periodistes de Catalunya sap que és al darrera de l'intent de processar Pilar Rahola per sionista? La resposta és "no, no ho saben", però a efectes polítics i morals, per desconeixement o per desídia, tots consten com a responsables.

Potser va sent l'hora que algun diari ho investigui i ho denunciï, i si no hi ha cap periodista en aquest país amb una mica de decència i de professionalitat no estaria de més que algun dels partits que hi estan implicats faci alguna cosa i freni i desemmascari aquest grup antidemocràtic que va fent agitació i propaganda radical i antijueva aprofitant-se d'una adhesió puntual i voluntària de bona fe. Ja n'hi ha prou, "llestos"!

(Recomanem la lectura de http://ca.wikipedia.org/wiki/Aturem_la_Guerra on es compara la Plataform Aturem la Guerra amb l'Assemblea de Catalunya)

Aliança de civilitzacions

La balada del pijo-progre Quan vinguin a buscar els liberals jo continuaré fent bicing, perquè jo no sóc liberal (i a més són pro-ianquis); Quan vinguin a buscar els sobiranistes jo no deixaré de llegir El Público, perquè jo no sóc sobiranista (i a més, sóc cosmopolita i multicultural); Quan vinguin a buscar les dones seguiré pensant que el burka les fa més fascinants, perquè jo no sóc dona (encara que ajudo a casa i els diumenges faig guacamole); Quan vinguin per endur-se els jueus jo no em treuré el mocador palestí, perquè jo no sóc jueu (i a més són l'arrel del mal i plens de prejudicis); I si venen a buscar-me a mi, encara que ja no quedi ningú que pugui protestar, estaré ben tranquil : pactaré i els convenceré (és que sóc molt llest i molt persuasiu).

Per què els ciclistes?

El llenguatge i la presa de posició de part de la nostra classe política, dels mitjans de comunicació públics i de moltes organitzacions suposadament "no governamentals", la majoria d'una opacitat tan desfermada com la seva dependència de les subvencions que paguem amb els nostres impostos, són obertament antijueus. Però quan algú denuncia que en aquest país hi ha judeofòbia tot són escarafalls i negacions. Hi ha una fauna tan políticament correcta que pot arribar a negar la pròpia realitat amb total convicció.

Quan parlen del conflicte israelo-palestí parlen de "les bombes jueves" i es queden tan amples. No diran mai "les bombes musulmanes", i quan senten que algú parla de terrorisme islamista es duen les mans al cap i afirmen indignats que això és islamofòbia, encara que en nom de l'Islam s'acabi de cometre una massacre al Paquistan o s'hagi executat públicament un homosexual, una adúltera o algú que s'ha convertit a una altra religió.

Però les coses són com són per més que es neguin o s'ocultin. Més enllà dels casos patològics encara hi ha molta gent que públicament i sense immutar-se acusa els jueus d'estar al darrere de l'economia i del govern del planeta. És possible sentir periodistes de TV3 o de Mediapro -inqualificable excrecència de l'anterior-, afirmar que els jueus formen un lobby internacional en el món de la informació, quan en aquest país els mitjans públics d'informació fa temps que estan segrestats per grups ideològicament aliens a la voluntat popular i s'han convertit en un instrument de propaganda antijueva, on no hi ha la més remota possibilitat d'imparcialitat, distanciament i rigor informatiu que ha de garantir un estat democràtic.

Vint segles de prejudicis, supersticions i mentides no s'esborren per decret. Cal honradesa moral i intel·lectual i l'escola hauria de ser la base que propiciés aquesta evolució, però malauradament l'escola pública a Catalunya depèn de gent que no està disposada a fer aquest esforç, precisament.

En el darrers mesos s'han donat tants i tan greus casos de judeofòbia que cal que ens mirem al mirall i veiem com som, sense màscares ni floritures pretesament solidàries per tranqul·litzar la nostra consciència de poble immaculadament civilitzat. Ningú no és perfecte, gairebé tot és discutible i tothom ha de mirar de fer l'esforç d'informar-se i de ficar-se en la pell de l'altre per entendre més profundament la seva realitat, el seu sofriment i les seves esperances. Israel és perfecte?, no. Els palestins tenen dret a un estat propi?, sí. Però que ningú no s'engany ni ens enganyi escudant-se darrera del sofriment de la població palestina.

Volem denunciar que el cuc antisemita s'ha transformat en papallona anti-israeliana. Volem demostrar que actualment, a casa nostra, la resposta a la provocativa afirmació "els culpables de tot són els jueus i els ciclistes", encara seria "i per què els ciclistes?".