La imatge de la dreta és obra d’un alcalde anticatalà del PP inspirada en la de l’esquerra, una repugnant caricatura antisemita publicada a Alemanya en ple nazisme. Com ja deuen suposar l’alcalde del PP ni ha dimitit ni ha estat cessat pel seu partit ni ha estat processat a instància de la Fiscalia.
No deixa de ser curiós que una part considerable de la població espanyola senti un odi patològic cap a un poble que va expulsar i, alhora, cap a un altre que no vol deixar marxar.
Per què ens hi volen dins d’Espanya si ens odien tant?
.png)
Per si algú tenia algun dubte o una memòria distreta, el temps ha demostrat a bastament que el procés anomenat Transició iniciat a Espanya després de la mort del dictador Franco va consistir en una successió de pegats per tapar les vergonyes d’un país embrutit pel feixisme, la ignorància, la corrupció i la por. Els qui des de les més altes instàncies polítiques i jurídiques neguen que Catalunya decideixi democràticament el seu futur sostenen que aquell procés va anar “de la llei a la llei”, atorgant-li al règim franquista -que es definia com a “democràcia orgànica”- una legitimitat que no podia ser reconeguda de cap de les maneres.
Així s’explica que l’Espanya actual sigui fruit d’aquell “de la llei a la llei” o, més exactament “de la democràcia orgànica a la democràcia orgànica”. I així s’entén que gran part de la classe política hereva dels artífex de la Transició no es molesti en guardar les formes i tingui per normal que les joventuts del partit en el poder no s’amaguin de vestir-se amb uniformes feixistes, que els seus dirigents facin declaracions incendiàries incitant a l’odi o que els seus representants alternin amb naturalitat un míting de partit amb una xerrada on s’exhibeixen banderes espanyoles i esvàstiques.
Que el govern espanyol, tan obsessionat amb el prestigi de la Marca España, no hagi obligat a dimitir l’alcaldessa de Pinto després de ser denunciada fins i tot per la premsa internacional per haver permès que una corrida es celebrés presidida per una immensa pintada neonazi dóna una idea del grau de connivència amb els moviments ultradretans.
És clar que la Marca España no pot dir-se que es distingeixi per la seva escrupolositat, si tenim en compte què comentava en un tweet el seu Director Adjunt d'aleshores...
Aquesta imatge no ha estat destacada a les portades dels diaris espanyols perquè a Espanya això és força habitual.
I això, fins i tot moderat...
És curiós que els diaris i els tertulians que critiquen amb vehemència que els nens catalans vagin amb la seves famílies a manifestar-se pacíficament i festivament per la independència de Catalunya no hagin dit ni una paraula sobre aquests nens d’un poble aragonès que escenifiquen durant les seves festes patronals com envaeixen Gibraltar i afusellen la seva població.
És inaudit que un feixista que va assassinar a sang freda una noia de 18 anys treballi com a pèrit per a la policia i els tribunals espanyols.
És inacceptable que la Delegada del govern espanyol a Catalunya no hagi estat cessada després d’atorgar condecoracions als hereus de la División Azul que va combatre a les ordres dels nazis a la URSS, o que assisteixi a cerimònies envoltada de neonazis.
.jpg)
És increïble que els mitjans de comunicació i la classe política espanyola no denunciïn i legislin contra els boicots i la incitació a l’odi als catalans que és la causa principal del moviment ara imparable de l’independentisme.
Els organismes polítics de la Unió Europea han comminat en diverses ocasions al govern espanyol que persegueixi la negació de l’holocaust i la banalització del nazisme. Però els opinadors més mediàtics de l’anticatalanisme guanyen influències, fama i diners calumniant els catalans, acusant de nazi els seus representants i justificant l’assassinat del President Companys, l’únic president democràtic afusellat a Europa durant la segona guerra mundial.
Aquesta gent escriu a diaris que recullen l’herència nazi de gran part de la premsa espanyola dels anys 40...
dels anys 70...
i del segle XXI, com es pot comprovar amb la publicació d’aquesta esquel·la a La Razón, el diari oficiós del PP, que ret homenatge a Irma Grese, guardiana del camp d’extermini d’Auschwitz i una de les nazis més sàdiques de què es tingui constància.
Aquest diari, caricatura sagnant de la professió periodística que de vegades cita fonts neonazis per elaborar els seus libels, no explicarà mai les íntimes relacions de membres destacats del feixisme espanyol amb les elits de l’estat.
Com va informar la premsa de Catalunya, Íñigo Pérez de Herrasti, cap dels feixistes que van assaltar el Centre Blanquerna de la Generalitat a Madrid el dia 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, té llaços de parentiu amb el ministre de Defensa espanyol, l'aristocràcia i alts representants de les empreses de l'IBEX, polítics del PP i del Centro Nacional de Inteligencia.
Les clavegueres de l’Estat ¿compten amb aquests grups -ja sigui dirigint-los com en el cas GAL, ja sigui deixant-los fer- per avortar el moviment independentista català? ¿S’està dissenyant una operació de violència controlada que doni peu a una intervenció militar o un estat d’excepció “presentable” internacionalment?
La contumàcia amb que es desatenen els advertiments de les autoritats europees i la tolerància amb grups feixistes i neonazis ho fa sospitar.
El pertorbat que signa com a Heydrich4 ha estat denunciat diverses vegades a Twitter, a @policia i, fa prop d'un mes, també als Mossos d'Esquadra pel company Rubèn Novoa, editor d’Israel a Catalunya.
En un país normal i autènticament democràtic aquest individu ja faria temps que seria a la presó o en una institució psiquiàtrica, perquè si queda clara alguna cosa és que es tracta d’algú realment perillós. Però la Policia de Catalunya com a màxim el pot localitzar, qui l’hauria de detenir és la Policía Nacional, i ens demanem quin grau d’interès mostren. Demà, 12 d’octubre, 'dia de la hispanidad', el Sindicato Unificado de Policía es manifestarà a Barcelona per la unitat d’Espanya al costat de gent que té tot el dret de desitjar que Catalunya no s’independitzi, i al costat del PP, C’s i UPyD; i també de grups feixistes. Potser seran molt aprop de Heydrich4, potser coincidiran en algun eslògan i sentiran ben bé a tocar la vella estrofa amb la tonada del Cara al Sol que diu “Catalán judio renegado, pagarás los daños que has causado”.
I potser no recordaran que poques hores abans el PP i UPyD van negar-se a tipificar com a delictes l’apologia i l’enaltiment del franquisme i del nazisme al Parlament espanyol, i que el PP de Catalunya i C’s van muntar un espectacle indigne per evitar condemnar el franquisme i la banalització del nazisme al Parlament de Catalunya. Però en aquest cas no els va servir de res perquè la resta de grups parlamentaris sí que hi van votar a favor. I van guanyar.
Ahir, el nostre Parlament, donant exemple -com ho havia fet anys enrere condemnant l’expulsió del jueus de Sefarad-, va “condemnar solemnement tota declaració o activitat que comporti qualsevol mena d'enaltiment, trivialització, exculpació o negació del nazisme, el franquisme i la resta de règims feixistes, totalitaris i dictatorials".
Serem lliures perquè creiem en la Democràcia.
Visca Catalunya!
