divendres, 29 de juliol del 2011

RUMBO A KAZA

Els flotilleros per comptes d'anar rumb a Gaza tornaran rumb a casa. De fet ja ho
van declarar després de convenir-ho amb el govern espanyol el passat dia 7, però han estat tots aquests dies marejant la perdiu perquè en cas de sortir abans s'haurien vist obligats a fer el numeret de l'honor ferit i el coratge solidari i haurien hagut de dirigir-se cap a Gaza fent trampa, com el vaixell francès Dignité (sic). Però aleshores se'ls hauria vist el llautó perquè no podien fer-ho. Veiem per què...

En primer lloc, el Gernika és una nau amb tan poca capacitat de càrrega que només podia transportar passatgers, és a dir els agitadors i tontos útils de torn. Per cert, que al web confonen passatge amb tripulació. Algú hauria d'explicar-los que la tripulació és la que condueix el vaixell a port, calcula el combustible, la ruta, les provisions i tota mena de necessitats i manté la nau en bon estat. Això és la tripulació, ells només haurien estat els passatgers i, segons com es miri, la càrrega, perquè el barco és tan petit que no podia transportar "les tones d'ajuda humanitària imprescindible per a la supervivència de la població de Gaza" consistent en llibretes i llapissos de colors que ja tenen i cartes de nens espanyols convenientment manipulats. Els organitzadors de Rumbo a Gaza havien de triar entre anar-hi vuit o deu passatgers i una mica de material o embarcar-hi 45 persones i demanar a altres vaixells que transportessin la càrrega. Van decidir això per diverses raons. La primera, perquè així hi cabien més per fer el tifa. La segona, perquè els passatgers pagaven diners i això a l'organització els va semblar més interessant que aprofitar la capacitat del barquet. I la tercera, perquè no hi ha en el món civilitzat cap oficial de la Marina prou insensat per dur 45 passatgers en les condicions que oferia el Gernika. Ja vam comentar que pels volts de la data oficial de l'inici de la travessa el Gernika no disposava d'assegurança. Ignorem si el govern espanyol ha donat un cop de mà per facilitar una pòlissa provisional fins a l'arribada del barco a les costes espanyoles; aquest pot haver estat un motiu afegit per anar allargassant la sortida i, per descomptat, les autoritats gregues no el deixaran salpar sense disposar de la documentació i les assegurances preceptives.

Però és que a més el Gernika té altres limitacions que haurien fet quedar en el ridícul més espantós l'organització espanyola en particular i, per extensió, a la resta. No ens estranyaria gaire que Manuel Tapial i el seu pare (els Manolos) haguessin posat més d'una espelmeta a santa Rita per tal que s'avortés l'operació. Resulta que la velocitat de creuer del Gernika és d'uns 8 o 9 nusos i que hauria trigat gairebé tres dies en arribar a port, suposant que els motors haguessin resistit. La distància entre el port cretenc de Kolymbari i el d'Ashdod és de 630 milles nàutiques i l'autonomia de combustible del barco no supera les 500. S'imaginen el panorama? Al segon dia, abans de topar-se amb les patrulleres israelianes, el Gernika hauria quedat a la deriva donat que no hi ha escala possible per proveir-se de combustible. El món sencer hauria pogut contemplar el show d'un vaixell "d'ajut humanitari" sense cap ajut i amb 45 progres histèrics penjats enmig del Mediterrani. Qui hauria anat a rescatar-los, els grecs o els israelians? Ens fa l'efecte que els grecs, arruïnats com estan per tres generacions, no haurien estat en disposició de gastar ni un euro per treure les castanyes del foc a una trepa que només els ha donat problemes, que els ha posat en un compromís internacional i que, a sobre, està comandada per l'inefable Manuel Tapial, que va aprofitar el viatge i l'estada a Grècia per anar a tocar una mica més els pebrots afegint-se als "Indignats" d'allà a la plaça Syntagma.

Ara només resta esperar quants dies trigarà el Gernika en recórrer les gairebé 1.300 milles nàutiques que té per endavant. Bé, no, cal esperar més coses... ¿Tindrem la sort que algun mitjà de comunicació hi enviï un corresponsal perquè ens narri en detall el final del periple? ¿Els motors resistiran o caldrà que el remolquin des de Sicília? En l'improbable cas que s'enfonsi, ¿quina companyia asseguradora se'n farà càrrec? ¿L'Agència Tributària farà un seguiment de les operacions econòmiques d'aquesta aventura anti-israeliana? ¿Quina és la procedència dels 400.000 euros que ha costat la broma? ¿Segur que només han estat 400.000 euros? ¿Alguna administració pública ha subvencionat aquest despropòsit? ¿A nom de qui està aquest vaixell tan valuós? ¿Què faran amb ell? ¿Algun organisme oficial farà un seguiment d'on van a parar els diners en cas de venda? ¿Cap partit parlamentari demanarà una comissió o una compareixença? ¿Les televisions públiques ens sorprendran amb un reportatge documentat sobre aquest afer? ¿La Fiscalia de l'estat i les forces de seguretat no hi tenen res a dir?

Sí, som conscients que tanta pregunta al final de l'entrada pot donar la sensació que es tracta de la sèrie Soap (Enredo), però aquest atac constant contra Israel no té cap gràcia, encara que ara els organitzadors proclamin que "el barco de Rumbo a Gaza se ha convertido en un símbolo de la resistencia civil frente a la injusticia y al poder de la sinrazón", una definició que, excepcionalment, no va gaire errada. Efectivament, el Gernika i l'operació Rumbo a Gaza simbolitzen la injustícia i l'abús. La resistència civil la representem tots els que estem farts de suportar tanta impostura i que els nostres impostos es destinin a sabotejar un estat democràtic. No ens cal cap subvenció per denunciar i investigar fins on calgui aquesta operació vergonyosa.

Torneu, torneu. Us estem esperant.

dimarts, 26 de juliol del 2011

AL NOSTRE AMIC MÉS JOVE

Per molts anys, David! Suposem que encara no ens llegeixes perquè ets molt menut per llegir segons què i, en general, per llegir. Segurament els teus pares te n'ensenyaran ben aviat i sentiràs aquella emoció primera d'anar enllaçant lletres i sons i t'adonaràs que parlen de coses que entens: el teu nom, mamà, papà,... Si poguéssim tornar a sentir-la, noi!

Un any per a tu és molt de temps, tot el temps del món! Un any al costat dels qui t'estimen és una benedicció i t'ensenya a estimar. Ja ho aniràs veient. Esperem que aquest any que encetes sigui molt feliç per a tu i els teus pares.

T'enviem aquesta foto d'un nen que llegeix el diari al despatx. Tu pots començar a practicar a la gibrelleta, que també puntua. Quan siguis més gran veuràs que llegir a aquesta cambra és un plaer doble si la lectura s'ho val. I si no s'ho val també, perquè aprendràs el noble art de reciclar el paper sense fer ni una passa. És un consell pràctic que et donem, molt en la nostra línia didàctic-heterodoxa, un humil regal d'aniversari que es podria resumir així : gaudeix del que t'agradi i treu profit del que et desagradi. Bon any!!

dilluns, 25 de juliol del 2011

dijous, 21 de juliol del 2011

CIAO, CIAO!



Mos anem a torrar els tendrums als tròpics. Quan tornem igual parlarem de coses serioses o potser muntarem un Sálvame de luxe, que sempre té parròquia.

dimarts, 19 de juliol del 2011

L'estiu del 36 (i resposta a un "anònim")



L'estiu del 36 va ser xardorós. El 18 de juliol, Shabbat, 'La Vanguardia' publicava una pàgina sencera que feia feliços els veïns de la vila de L'Escala. Es tractava d'un reportatge fotogràfic d'en Centelles que duia per títol 'La ciudad griega de Ampurias'. Al costat d'una de les imatges podia llegir-se una nota que deia "Mosaico romano representando el sacrificio de Ifigenia". Ifigènia, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra va morir sacrificada per purgar una falta del seu pare : haver mort un cérvol sagrat i vantar-se de ser el millor caçador.

'La Vanguardia' d'aquell dia també informava sobre un atemptat frustrat contra la vida del rei Eduard VIII d'Anglaterra, el monarca estúpid i nazi destituït passats uns mesos amb l'excusa d'un matrimoni inconvenient amb una nordamericana divorciada tan estúpida i nazi com ell. A la pàgina 4, informava sobre el Tour de França i sobre la inauguració d'un Dispensari pel President de la Genaralitat i el Doctor Corachán. Dos anuncis destacaven en aquella plana : el del Bálsamo bebé per alleugir les coïssors dels culets dels nadons i el de Crème Harem, il·lustrat amb la imatge d'una musulmana que només ensenyava els ulls i que prometia eliminar totes les impureses de la pell femenina amb aquell ungüent de l'Orient : arrugues, pigues, barbs, porus dilatats,...

A la portada, una fotografia a tota plana d'un individu envoltat de curiosos amb un lacònic text a peu de pàgina, "El ministro de la Gobernación, don Juan Moles, hablando con los periodistas acerca del momento actual, al salir del Consejo". 'La Vanguardia' sempre ha dominat la metàfora creativa i la gramàtica parda. "El momento actual" era un eufemisme per descriure un garbuix de notícies i rumors que tenien en comú un fet que s'havia anat covant en els ambients més reaccionaris : un cop d'estat contra la República. Feia tant de temps que corrien que gairebé tothom s'ho prenia a la lleugera, fins i tot amb sornegueria. Tot plegat acabaria com sempre, es deien, potser hi hauria un aixecament de quatre militarots africanistes que seria esclafat en un parell de dies i poca cosa més. Era estiu, feia calor i era temps de feina al camp i de vacances per a la mainada. Suades, orxata, mantecados, passejades al capvespre, la xerrada a les nits al portal, la lectura sota la parra, el volt amb la barca, el tomb amb bicicleta, el bany a mar, l'envelat, el primer clau de molts adolescents. L'esperança.

Tot va acabar el 19 de juliol, quan els nostres vells van saber que aquells militars no feien broma i que no estaven sols. El Vaticà, Hitler, els de sempre,... Aquell estiu de fa 75 anys es va estroncar, com les vides de tanta gent. No sabien que s'iniciava aquí, precisament, el pitjor malson de la història. Les democràcies occidentals van preferir abstenir-se d'intervenir, no fos cas que Hitler s'enfadés. Via lliure pel feixisme, per Stalin, el caos i la destrucció. Els mateixos francesos que van recloure en camps de concentració infectes i van tractar com a infrahumans els milers d'homes, dones i nens que fugien de la destrucció i la repressió ben aviat van adonar-se que deixar que la bèstia s'alimenti amb el futur dels altres no apaivaga el seu furor homicida. Tota Europa ho va saber.

No podem oblidar la misèria, la mesquinesa, la repressió, la ignorància, la superstició, la crueltat, l'estupidesa. No podem perdonar la derrota dels nostres avis ni la tristesa dels nostres pares. Mereixien un futur més esperançador, amb alegria, en llibertat, en democràcia. Una vida on tot no fos pecat on tot no estigués prohibit.

L'estiu del 36 el nostre poble encetava el camí d'una nova derrota i Ifigènia, ara segur, va ser sacrificada.

RESPOSTA A UN ANÒNIM

Anònim 2: què vol dir "dilo todo"? Hem escrit un post contingut per recordar una guerra civil brutal amb unes conseqüències gravíssimes. Una guerra que va ser el tret de sortida de la carnisseria més salvatge de la història.

"Dilo todo"? No som capaços de verbalitzar tot el dolor que ens produeix aquest fet. Ens ha costat contenir-nos i no deixar anar tot el que sentim com una vomitada. Tu segurament ets capaç de resumir-ho amb aquella simplicitat que es desprèn del dogmatisme.

"Nuestros viejos", senyor anònim no només són els nostres avis, saps? Són la immensa majoria d'aquella generació, inclosos els teus avis. O és que potser el que et passa és que no saps llegir? Potser no has entès la frase " Via lliure pel feixisme, per Stalin, el caos i la destrucció"?

Has llegit algun article nostre justificant o callant la tortura, qualsevol mena de purga, de "passejos" o de dictadures ja siguin de dretes com d'esquerres?

¿Tens alguna cosa en contra del desig que TOTA una generació, al marge de qui votessin o quines fossin les seves creences, mereixés "un futur més esperançador, amb alegria, en llibertat, en democràcia. Una vida on tot no fos pecat on tot no estigués prohibit"?

¿Creus que si les democràcies occidentals haguessin fet costat a la República per comptes de rentar-se les mans i cagar-se a les calces per no incomodar Hitler, la reraguarda descontrolada d'un i l'altre bàndol hagués campat impunement i que la URSS i els nazis s'haguessin medit aquí tranquil·lament?

¿No saps que la immensa majoria de la gent, a un costat o a l'altre del front, no desitjava ni la guerra ni el desorde ni un sistema totalitari fos feixista o fos comunista, que volien pau, progrés i democràcia per a ells i els seus fills?

¿No saps que tothom, a banda i banda del front, es va veure en la situació d'agafar un arma o de saber-se sentenciat a mort pensés el que pensés?

Esperem que ni tu ni nosaltres ens veiem mai davant d'una tria no volguda tan extrema, tan caïnita, tan embrutidora.

divendres, 8 de juliol del 2011

Anna Balletbó : de la Casita Blanca a un hotel de luxe a Gaza per a membres d'ONGs i dirigents de Hamas


La hipocresia no té límits quan es tracta d'acusar Israel amb tota mena de mentides. Els propagandistes de la Flotilla a Gaza pretenen fer creure al món que la càrrega que transporten és imprescindible, 4.000 tones en total, quan pels passos fronterers Israel deixa passar 6.000 tones diàries. ¿I quina és aquesta càrrega tan vital de la Flotilla?

- milers de cartes "de solidaritat" escrites per nens i adolescents occidentals que han estat adoctrinats a les seves escoles i instituts  amb missatges falsos carregats d'odi contra Israel, cosa del tot il·legal i immoral.
- milers de quaderns i bolígrafs que els nens de Gaza ja tenen però que queda molt bé com a propaganda disfressada de solidaritat.
- material quirúrgic i medicaments. És cert que periòdicament a la Franja hi ha carestia d'equips quirúrgics i medicaments. Aquest fet -segons diverses fonts, incloses les de Hamas-, no és fruit de cap restricció fronterera imposada per Israel sinó de la desviació dels fons que legalment s'han de destinar a aquests conceptes per part del govern de l'Autoritat Nacional Palestina amb seu a Cisjordània que, sovint, distreu els diners reservats per a salut, majoritàriament provinents de donacions internacionals i de fons israelians, per invertir-los a Cisjordània. Amb això Fatah i l'ANP aconsegueixen quatre objectius sense despentinar-se : disposar arbitràriament d'unes inversions que no els pertoquen, fer clientelisme polític de cara a properes eleccions, maquillar la seva corrupció i, el més important, que sembli que la responsabilitat recaigui sobre Israel. D'altra banda, alguns metges dels Hospitals de Gaza són alhora propietaris d'establiments farmacèutics assortits de medicaments mitjançant el contraban o el tràfic d'influències. Sovint els pacients dels hospitals han d'enviar els seus familiars a comprar els medicaments que necessiten a la farmàcia de la cantonada que, casualment, és del metge que els atén. Aquí no s'hi val ni la solidaritat ni el patriotisme ni cap apel·lació a la justícia. Però tant se val : la culpa de tots els mals és i sempre serà d'Israel, el dolent de la pel·lícula per la gràcia d'Al·lah.
- el quart element vital que els membres de la Flotilla diuen transportar és material per a la construcció. Israel, amb bon criteri, es veu obligat a supervisar amb especial cura alguns materials rics en nitrats -especialment agrícoles i de la construcció- perquè són fàcilment reutilitzables per a la fabricació d'explosius. Això no suposa que hagi minvat el ritme de noves infraestructures a Gaza, ben al contrari. I la prova és aquest immens hotel de 5 estrelles de la cadena Movenpick i gestionat per ArcMed, grup hoteler de la senyora Anna Balletbò. Ens referim a l'Al Mashtal Gaza (no confondre amb el centre de tortura d'Al Mashtal gestionat per Hamas i denunciat per ONGs palestines).

El vídeo que els oferim és impagable. Mereix passar a la posteritat el dia que es crei un museu dedicat a la història universal del cinisme. En primer lloc, volent narrar les meravelloses consecucions del govern totalitari de Hamas es veu obligat a mostrar que Israel facilita la construcció i que no racciona l'aigua. En segon lloc, posa de manifest que les autoritats palestines -en aquest cas Hamas- actuen amb un classisme immisericorde servint-se de la seva població més castigada; mentre construeixen hotels i centres comercials de luxe recapten milions de dòlars explotant la misèria que ells mateixos propicien mitjançant l'apartheid, la desinversió i el boicot aplicats indecentment contra part de la seva pròpia població condemnada a viure en camps des de fa més de seixanta anys per mantenir un parc temàtic depriment per a excitar l'imaginari dels antisemites, dels progres i l'ultradreta occidentals, de les masses ignorats dels règims islamofeixistes, dels súbdits de les tiranies governades per partits panarabistes i de les escorrialles del catolicisme més ranci. "Passin i vegin, senyores i senyors, passin i vegin aquestes víctimes vivint entre la brutícia, amb els carrers sense asfaltar perquè vostès puguin maleir Israel i ells només puguin contemplar un futur d'ira, de ressentiment, de desesperança!" Quan els sicaris de Hamas llencin coets contra Israel ho faran des d'aquests camps, no des de l'hotel Al Mashtal de cinc estrelles. Així, quan Israel s'hi torni, per comptes de destruir un hotel de luxe deshabitat caurà una casa amb una família nombrosa dintre. Perfecte: més misèria, més dolor, més propaganda, més diners! Vagin passant per caixa.

Hi ha fragments d'aquest vídeo que farien riure si el cas no fos tan greu. No tenen pèrdua les primeres imatges de la reportera, Rosa Molló, una periodista que es fa dir progressista i feminista, narrant com si tal cosa l'alegria de banyar-se a la platja, mostrant-nos tot de criatures rient i ocultant els adults perquè no veiem com han de vestir les dones de Gaza a la platja. Afirma la reportera que les masses turístiques envairien Gaza per banyar-se en les seves aigües si no fos pel bloqueig, callant que Gaza té frontera amb Egipte i, sobretot, que al personal no li agrada gaire freqüentar platges amb vigilants de la moral i on les dones de la teva família han d'anar embolcallades com una mòmia.

Acte seguit, la reportera ens mostra l'hotel en qüestió, luxury total! I fa un publireportatge a càrrec de la televisió pública espanyola de l'hotel i de la seva gerent, una senyora socialista moooolt progresista, l'inefable Anna Balletbò, diputada pel PSC al parlament espanyol de 1979 a 2000, presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, prejubilada amb una generosa indemnització de TVE, lobbysta de pro i hotelera. L'establiment pel que és més coneguda és la Casita Blanca el meublé més antic i més kitsch de Barcelona, afectat des de fa dècades per un pla urbanístic i pel qual fa poc ha rebut una indemnització descomunal de les arques de l'anterior consistori barceloní governat pel seu partit, o sigui de les nostres butxaques. Concretament 7,4 milions d'euros (més de mil dos-cents trenta milions de pessetes).

Dóna gust comprovar com parlant la gent s'entén. Així, tenim a Hamas acceptant amb naturalitat a la propietària d'una històrica casa de cites on s'han perpetrat desenes de milers d'adulteris i a una socialista catalana, el súmmum de la solidaritat ben entesa, dirigint un hotel que el 90% de la població de Gaza no tindrà possibilitats ni d'olorar i on a les dones els està prohibit banyar-se a la piscina. ¿Els dirigents de Hamas hauran de pagar o podran gaudir de l'hotel a compte de la solidaritat internacional? Esperem que la senyora Balletbò també tingui bones relacions amb el grup integrista que va assassinar Vittorio Arrigoni perquè escampava vicis occidentals. Sempre els pot convidar a ocupar gratuïtament les seves habitacions i els seus luxosos salons per tal que el gran hotel en forma de barco no es vegi tan buit i desangelat. Perquè ¿quins clients potencials té aquest hotel, ara per ara?... Els activistes de casa bona, els solidaris de les ONGs que paguem amb els nostres impostos i els alts funcionaris d'organismes internacionals que també paguem amb els nostres impostos.

I és que al final els diners sempre surten dels contribuents. Solidaritat per decret, una pràctica molt estesa que els Indignats han oblidat, no pas la senyora Balletbò. Potser per això al vídeo s'afirma que es pren la direcció d'aquest hotel com "una aventura boja i com un acte més de cooperació". I és que de cooperar en sap una estona, especialment des de la Fundacio Internacional Olof Palme (FIOP), creada per ella l'any 1989 gràcies als seus contactes i a que és molt pesada, virtuts que amb el temps han anat augmentant. Segons consta al web de la FIOP, aquesta actua com a ONG, però no és ben bé això, perquè tal com hem apuntat la FIOP és una Fundació i, per tant, els seus comptes no són públics.

L'Anna Balletbò va aconseguir que els Patrons fundadors fossin gent amb poder o amb prestigi, com ara la vídua de Palme, l'aleshores president del govern espanyol Felipe González, el secretari general de l'ONU Pérez de Cuéllar, l'empresari català Duran Farell, el líder socialista Willi Brandt, etc. També va convèncer diverses personalitats perquè constessin com a Patrons honorífics : Boutros-Ghali, Nelson Mandela o Mayor Zaragoza, i sempre ha comptat amb la col·laboració de polítics en el poder i amb les més importants institucions polítiques catalanes i espanyoles. A més, la Fundació compta amb el suport d'un anomenat Grup de Confiança, figura d'allò més imaginativa i completament aliena a l'estructura legal de les fundacions. Pel que es desprèn del web de FIOP, aquest Grup de Confiança es dedica a fer de tant en tant unes conferències-esmorzar, una mena de xerrades informals entre amics i coneguts. Deuen ser molt interessants si tenim en compte que el Grup de Confiança està format, entre d'altres, per La Caixa, Fersa, Deloitte, Comsaemte i altres empreses altruistes, com Abertis, Ferrovial, Acciona, la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, ConsCat, Grupo Copisa, Isolux Corsan, Dragados-ACS Actividades de Construcción y Servicios, Fomento de Construcciones y Contratas; resumint, empreses de construcció especialitzades en adjudicació d'obra pública i conegudes pel seu sincer interès per Olof Palme tal com vostès mateixos podran comprovar entrant en cadascuna de les presentacions d'aquesta pàgina. És commovedor comprovar com aquestes grans empreses donen suport a la cooperació solidària i a la cultura, ja que la Fundació Palau de la Música compartia diversos sponsors amb la FIOP. És clar que potser el senyor Millet va tenir la gentilesa de presentar-los la senyora Balletbò o, potser, va ser a l'inrevés. Tants se val, l'amistat és el que compta com ho demostra el fet que Fèlix Millet formés part del Grup de Confiança i que la senyora Balletbò formés part del patronat de la Fundació Palau.

Aquest tema, però, disgusta a aquesta senyora tan solidària per dues raons. La primera , que lògicament se sent traïda per l'estafa milionària de Millet, tan desconsiderat amb els membres del patronat del Palau que confiaven que no calia repassar-li els comptes. La segona, que gent malpensada va començar a relacionar que la senyora Balletbò fos una de les personalitats que van sol·licitar la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona per Millet mentre era membre del Patronat del Palau després que l'Ajuntament fes una permuta irregular amb Millet per construir un hotel en terrenys que havien de ser públics. Això es va complicar una mica amb un malentès sense importància, quan un fill de la senyora Balletbò va optar a un concurs privat per construir l'hotel i va inscriure en el Registre Mercantil una empresa denominada HOTEL PALAU DE LA MUSICA S.L., discretament extingida passat un temps prudencial. Com poden comprendre aquesta mena de minúcies i petites insídies no val la pena investigar-les ni a la premsa ni, molt menys, a la fiscalia.

El cas és que Anna Balletbò ha participat en els territoris palestins en projectes educatius per convalidar els estudis de la Universitat Al-Aqsa a les universitats catalanes i en infraestructures que no sabem si paga la FIOP, l'Agencia Española de Cooperación Internacional o alguna empresa de la construcció solidària. Balletbò també ha participat en seminaris a Síria, amb motiu per exemple de la conferència "Prosperitat mitjançant l'Associació : Dones lí­ders a la Sí­ria Moderna, el Món Àrab i la Comunitat Internacional", que tant va aportar a la democràcia siriana. Ara el destí la premia amb la direcció d'aquest hotel que, tal com explica la reportera del vídeo, "sembla una cosa surreal en un món real, tant que a la piscina només s'hi podran banyar els homes, però... tothom ho veu com una conquesta". Els palestins i, sobretot, les palestines poden estar tranquils amb les conquestes que els aporta Anna Balletbò : un hotel on mai no podran entrar i una piscina on mai no podran banyar-se.

Per acabar, els proposem veure el següent vídeo mentre escolten aquest àudio amb unes declaracions d'Anna Balletbò l'endemà d'entrevistar-se amb Arafat. ¿En qualitat de què es va reunir amb Arafat, com a representant d'una Fundació que no coneix gairebé ningú, com a hotelera, com a mediadora o com a intermediària?


 




divendres, 1 de juliol del 2011

Rumbo a Gaza : un sainet sense fi

Comencem a tenir ganes de veure com la delegació espanyola de la Flotilla es fa a la mar d'una vegada. De moment, l'únic que sabem del cert és que han estat un any passant el plateret i recaptant no se sap quant ni de qui. Estaria bé que l'Agència Tributària (familiarment coneguda com a Hacienda española) s'interessés pel cas i mostrés ni que fos un deu per cent de la diligència i la severitat que acostuma a exhibir quan un autònom estafat per l'administració s'oblida de fer tamponar a temps una declaració trimestral negativa.

Com molts lectors deuen saber Rumbo a Gaza és un instrument de pura propaganda que amb l'excusa de dur material a Gaza té per objecte deslegitimar l'existència de l'estat d'Israel i lloar les bondats de Hamas. Per aconseguir aquest fi diverses organitzacions anti-israelianes s'han passat un any explicant-nos que salvaran la població de Gaza de la misèria gràcies al seu ajut, consistent en tres-mil o quatre-mil tones de material escolar (llibretes i bolígrafs), mèdic i de construcció. Callen que a través de la frontera israeliana a Gaza cada dia entra el doble de material i que el ritme de construcció a Gaza és impressionant. Callen que a més de la frontera israeliana, a Gaza es pot entrar per Egipte. Callen que tot el muntatge propagandístic i logístic val infinitament més que el material que transporten i, per descomptat, es guarden prou de confessar que el material mèdic fa molta més falta a Síria, on el seu admirat, laic i progressista Bashar Al-Assad està massacrant la seva població amb un sadisme que es fa insuportable  de descriure.

L'acumulació de mentides i despropòsits és tan descomunal que confessem no saber per on començar ni quin ordre seguir per denunciar aquesta mascarada. ¿Quant han recaptat? ¿Quina proporció del total ha estat aportada amb diners dels contribuents per les administracions públiques, les mateixes que han provocat un augment brutal de l'atur després d'arruïnar milers d'autònoms i petits empresaris per impagaments? ¿Per què no s'han fet a la mar si figura que ho haurien d'haver fet al mes de maig? Per què el seu vaixell, anomenat Gernika, no consta matriculat enlloc? Per què tampoc no consta enlloc cap pòlissa d'assegurança de cap vaixell amb aquesta finalitat? Es faran a la mar amb el risc que comporta aquesta operació sense cap assegurança? ¿El govern espanyol està disposat a pagar una milionada amb els nostres impostos si hi ha problemes com va succeir en el cas del rescat de la Caravana Solidària, que va costar més de 50 milions d'euros, 9 dels quals per als terroristes d'Al Qaida del Magrib?

Van anunciar que salparien dos vaixells. La cosa ha quedat en un. Van assegurar que s'hi apuntarien 200 flotillistes, ara diuen que seran uns 40. El Mavi Marmara s'ha fet enrere, un dels vaixells francesos també per no disposar d'assegurança. Una nau irlandesa i una de greco-sueco-noruega (!) quedaran a port per problemes tècnics disfressats de sabotatges d'opereta ("Los saboteadores colocaron un dispositivo que hendía los ejes de las hélices a medida que el barco avanzaba") i el rei de la MeccaCola espanyola, Manuel Tapial, que s'ha passat l'any viatjant per mig món amb hotel i dietes pagades fa uns dies ens va ensenyar una foto d'un barquet de cabotatge típic dels circuits d'excursions Roses-Cap de Creus per a alemanys prejubilats. Volem veure com es fan a la mar. Volem saber què fa la delegació flotillista espanyola a Grècia des del dia 22, perquè de moment només ens arriben excuses suades per no sortir : maniobres inconfessables del Mossad contra els Tapial i que el govern espanyol no es compromet a protegir el Gernika amb naus de l'armada espanyola. Si home, sí, que la Armada Invencible li declari la guerra a Israel!


Els posts del web de Rumbo a Gaza voregen el deliri. Quan hom supera l'estupor val a dir que la seva lectura és recomanable contra els estats melancòlics i com a garantia d'aquells atacs de riure imparables tan benignes per a la salut. Podran contemplar una mini-flotilla a l'estany del Retiro, la denúncia d'un homosexual "promovido desde las redes israelíes" (sub-secció d'Spectra) per denunciar l'homofòbia -inqüestionable- de Hamas, l'assetjament d'homes disfressats de guàrdia civils parant el cotxe d'un membre de la Flotilla o la carta oberta de "la coordinadora de la Plataforma de Solidaridad Ávila por Palestina", María Jesús García, titulada 'Una respuesta hueca, vacía e hipócrita' on aquesta profunda pensadora juga amb el pleonasme "hueca-vacía" per denunciar públicament que el govern espanyol no garanteix la impunitat de la Flotilla.

No oblidin aquesta cara. És una intel·lectual de referència expressament citada pel web de Rumbo a Gaza -i potser d'Arcadi Oliveres, tot és possible!-. María Jesús García, més coneguda com a Mariaje15, amb un coneixement exhaustiu de la jurisdicció internacional, de la voluntat popular espanyola i del que faci falta denuncia el següent amb una eloqüència que t'hi cagues:

2º – Que ignora totalmente el Principio de Justicia Universal respecto a la situación de Palestina y en particular de Gaza y la Legalidad Internacional dentro de la cual actúan los Activistas de Rumbo a Gaza y además que independientemente de que pidan prudencia a Israel pues su petición son palabras huecas pues realmente su gobierno está vendido a los intereses del Estado de Israel ó quizás algo más fuerte está prostituido al Estado de Israel, así que hacen mucho más por ese Estado Terrorista y Criminal que por Gaza que es victima de la Limpieza Étnica ejecutada por el Estado de Israel desde hace 63 años

3º. Me deja claro que Usted y su Gobierno, además de que no escuchan al Pueblo Español, tampoco se toman la molestia de leer bien las Cartas que los españoles les dirigen porque entonces se daría cuenta que mi carta está llena de indignación, rabia, impotencia por su respuesta insatisfactoria a los Activistas de la Flotilla Rumbo a Gaza que si merecen mi respeto y admiración contrariamente a lo que ocurre con la gestión de su gobierno como presidente del mismo.

Ruego, lea bien mi carta anterior y esta misma, no responda si va a contestar con las mismas palabras huecas, vacías, hipócritas que acostumbra. Simplemente lea la Carta y Reflexione un poco que no le hará ningún mal, dado que no acostumbra precisamente a hacerlo.

Atentamente
María Jesús García
Miembro de la Plataforma de Solidaridad Avila por Palestina

No disposem de les Obres Completes d'aquesta pensadora però no ens resistim a recomanar-los algunes de les seves acurades anàlisis. A tall d'exemple :

- 'Vittorio Arrigoni : asesinado por el estado de Israel' (JULIANO MER, VITTORIO ARRIGONI, ASESINADOS POR EL ESTADO DE ISRAEL...PERO NO CONSEGUIRAN AMEDRENTARNOS EN LA LUCHA POR LA CAUSA PALESTINA, IZAREMOS LAS VELAS DE LA LIBERTAD EN GAZA).

- 'Nueva alerta sanitaria : se llama E-coli y es producto israelí' (on en una impressionant aportació científica descobreix que les cagarrines en general i la gastroenteritis en particular formen part d'un nou pla malèfic d'Spectra).

Entenem que finalitzar aquesta entrada després d'endinsar-nos en un corpus científic i filosòfic tan exigent pot resultar frustrant per als nostres lectors habituals. Per amorosir tant rigor intel·lectual i aportar una mica de frescor ens permetem transcriure una petita expansió lírica del universalment reconegut Santiago Alba Rico, escriptor i filòsof espanyol radicat a Tunísia (no ens consta que es manifestés durant anys contra la dictadura d'aquell país), conegut entre d'altres fites pel seu article 'Israel es el peligro' i membre de la segona Flotilla (suposant que es faci a la mar algun dia) :
“La Flotilla no está compuesta de unos cuantos barcos; la Flotilla es inmensa, está en tierra, en todas partes; en estos barcos viajan cientos de miles de personas, millones de personas. En estos barcos viajan todas las personas que soplan desde tierra para que el viento nos lleve hasta Gaza. Que los gobiernos comprendan que la mayor parte de los pasajeros de la Flotilla no están en los barcos sino en tierra es nuestro más poderoso instrumento de presión.”

No sabem quanta gent bufa des de terra, però ens temem que la bufera és subvencionada i exigua. Com sempre, aquesta mena de personatges eviten presentar-se a les urnes però afirmen parlar en nom de milions de persones. Com els feixistes, com els estalinistes. Pel que s'ha demostrat, la majoria de la població ni som ni volem ser els passatgers d'aquest invent però, sobretot, ens neguem a ser-ne els pagans. Esperem que el govern espanyol tingui una remota idea de les conseqüències que comportaria la seva implicació política i econòmica si es compliqués aquest despropòsit protagonitzat per irresponsables i provocadors.

Nosaltres la tenim.
Amb aquest barquet volen creuar la Mediterrània, dur una càrrega de centenars de tones i enfrontar-se a l'armada israeliana. D'on l'han tret? Per què no l'usen per fer tours turístics al Peloponès o a les Illes Medes?